24d' Abril de 2014
El fil roig Joaquim Ferrer
Ara que Albert Manent (Premià de Dalt, 1930 – Barcelona, 2014) ens ha deixat, és lògic fer un recordatori de les principals característiques d’aquest catalanista incansable. M’atreveixo a assenyalar-ne tres. En primer lloc, una consciència clara al servei de la reconstrucció de la catalanitat en tots els àmbits. Al llarg de la seva trajectòria, el trobem impulsant la campanya “Volem bisbes catalans”, amb Josep Rafael Carreras -autors de Le Vatican et la Catalogne (1967)-; dirigint les Edicions Catalanes de París amb Josep Benet, amb qui forjà i impulsà tante [...]
Amb motiu de la mort d'Adolfo Suárez, s'ha comentat, profusament, que la seva personalitat i trajectòria política fou decisiva per al pas de la dictadura franquista a la democràcia. Inevitablement, han vingut a la memòria de milions de persones el record de com actuà, de les seves paraules, i la rapidesa amb què ho feu, coincidint amb la necessitat i el desig d'esbandir d'una vegada les formes totalitàries que havien caracteritzat gairebé quaranta anys la vida pública. Aquests dies, se m'han fet presents alguns records relatius a aquest personatge. En primer lloc, recordo molt bé el comenta [...]
La història de Catalunya no ha estat fàcil de conèixer. Al segle XX, llargues etapes han obstaculitzat el normal ensenyament i la divulgació. Fets, personatges importants, indrets i la seva significació, tradicions, idearis, assaigs... Tot era difícil de conèixer. Amb el restabliment de les llibertats democràtiques començà a superar-se aquella ignorància de la pròpia història, però recuperar el normal coneixement és fruit de dècades de treball a l'ensenyament, d'aprofundiment per part dels historiadors i divulgació per part dels mitjans de comunicació. Això explica que sovint encara fem la [...]
Enguany es recorda el 75è aniversari de l'acabament del que a Europa se'n digué la Guerra d'Espanya (1936-1939) i, com és lògic, hi ha un interès especial per descriure què significà aquell conflicte bèl·lic i, no cal dir, les conseqüències que se n'originaren. La bibliografia sobre aquells tres anys de guerra és molt extensa. Noves generacions s'hi apropen i fan la seva lectura i interpretació. Així és habitualment, cada generació torna a llegir la història, en fa els seus comentaris i deduccions. Sobre aquell gran conflicte, crec que és d'interès el testimoni puntual de l'historia [...]
Max Cahner
Quan algú ens deixa és lògic recordar-ne aspectes de la que fou la seva trajectòria, especialment si fou important en la seva dimensió col•lectiva i per a la nació a la que va pertànyer, a la qual hi dedicà les seves millors energies. Aquest és el cas de Max Cahner, l’editor, polític i historiador que ens acaba de deixar. La seva acció fou remarcable des dels anys cinquanta del segle passat en el camp de la sensibilització cívica i política, a través de rutes de joventut, de publicacions, com la nova època de Serra d’Or que va emprendre amb Ramon Bastardes l’any 195 [...]
wertgonya
Hi ha fets que encara que siguin aparentment molt concrets, com ho és la llei que aprovà el PP d'Aragó per arraconar la llengua catalana que es parla a les comarques de la Franja; com ho és l'atac del govern Bauzà a les Illes Balears també amb el propòsit de posar en situació de marginalitat la llengua catalana; o com ho és la llei Wert que acaba d'aprovar-se al Congrés dels Diputats i que pretén eliminar el sistema d'immensió lingüística que tants beneficis comporta; poden semblar episodis puntuals, simples reformes produïdes en un determinat moment sense altra consideració. Però ens equivoca [...]
Quan es produeixen canvis en les actituds i en les aspiracions col·lectives és lògic analitzar-ne les causes. A Catalunya, aquest moviment transversal, cívic i que es manifesta en tots els àmbits de l'activitat quotidiana que és el Catalanisme, mereix fer una anàlisi sobre l'evolució que ha experimentat en la seva expressió política des de les últimes dècades del segle XIX, que és quan es formulà per primera vegada. En la seva arrencada en el marc de la Renaixença cultural i cívica, el Catalanisme proposà sempre, com a objectiu polític, l'autonomia. Així fou en el primer Congrés Catala [...]
via catalana
Aquesta Diada de l’11 de Setembre que acabem de viure serà recordada per la Via Catalana que formàrem milers i milers de catalans per manifestar el nostre desig que ens sigui respectat el Dret a Decidir i la voluntat de ser un país que pugui governar-se amb plenitud. Al vespre del mateix dia, hi hagué l’inici d’una certa polèmica sobre el nombre de persones que ens havíem manifestat, sembla que més d’un milió i mig, mentre que el Ministre d’Interior, Fernàndez Diaz, en sumava només quatre-cents mil. Però quan el nombre de participants aconsegueix un volum com el q [...]
setembre mani 11-2012
Viatjo a Madrid cada setmana per la meva condició de senador i em trobo amb una situació molt peculiar. Sembla que no hagin entès encara que tot el que passa a Catalunya en aquests moments té motivacions ben concretes. Per això la manifestació de l’Onze de setembre amb un milió i mig de persones a Barcelona en un dia radiant va ser un èxit. La gent podria haver aprofitat per anar a la platja o a la muntanya i es van quedar quatre hores plantats a Passeig de Gràcia, atapeïts, il·lusionats per demanar que Catalunya esdevingui un Estat d’Europa. Aquest fet a Madrid no el volen [...]
Catalonia is not Spain
Darrerament, alguns capdavanters de partits polítics espanyols s’han referit a l’edat històrica del que anomenen Espanya mostrant uns evidents desitjos d’embolicar la troca. Hi ha qui ha afirmat que Espanya té “milers d’anys” i d’altres ho han deixat en “uns pocs milers d’anys”. És fàcil aclarir aquesta qüestió: Espanya és el nom de significació geogràfica amb el que fou coneguda durant segles la Península Ibèrica. Però, com es evident, aquesta denominació no pressuposava cap valoració política, era simplement com si algú digués: V [...]
Sobre mi
Quim ferrer
Joaquim Ferrer i Roca (Barcelona, 1937) és polític i historiador. Va fundar el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya amb Josep Pallach. L’any 1977 va deixar el PSC-Reagrupament per integrar-se a CDC. L’any 1982 va ser escollit sotsdirector general d’Acció Cívica de la Generalitat i diputat al Congrés espanyol. Posteriorment va ser diputat al Parlament de Catalunya. L’any 1985 va ser nomenat Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, fins l’any 1988. Actualment és el President de la Fundació Catalanista i Demòcrata.
24 Abril 2014
Arxiu del blog
LINKS