30de Setembre de 2014
El fil roig Joaquim Ferrer
V 11 de setembre
A tots els països hi ha diades que commemoren fets especialment importants per al conjunt del poble. N’hi ha una gran diversitat, però totes tenen en comú que representen el record d’un gran esforç realitzat davant de circumstàncies difícils. A Catalunya, la commemoració de l’11 de Setembre de 1714 expressa la voluntat de recuperar el que aleshores es va perdre malgrat l’esforç heroic que els defensors de Barcelona van fer arreu d’Europa en el curs de la Guerra de Successió.  El record d’aquell profund trasbals i la voluntat de continuïtat del poble [...]
Cada poble forja al llarg dels segles aquelles formes que expressen el seu caràcter en els diversos vessants de la vida. El camp de la cultura popular comprèn un ampli conjunt de costums i crea símbols, músiques i poemes. Aquesta tradició que passa de generació en generació i que contínuament és revisada i adaptada al gust de cada moment de la història és la gran expressió del que coneixem com a cultura popular. S'expressa en molts i molts replecs de la vida quotidiana, en els dies feiners i en la festa. En el dolor i en la gatzara. Sempre sorgint de les inquietuds i aspiracions del poble en c [...]
Cal reconèixer que la democràcia no es fa solament a través d'eleccions, però aquestes són l'acte bàsic i fonamental a través del qual es manifesten les preferències del poble. Naturalment, eleccions realitzades amb el vot personal, sense exclusions, per a tots. En cada convocatòria és la veu del poble la que s'expressa. Es diu, sovint, que és l'hora de la veritat. Ningú no pot fer callar la veu del poble que vota lliurement, segons les seves preferències, les opcions que creu que són necessàries. En convocar-se unes eleccions, com és ara al Parlament Europeu, és lògic que cada ciutadà faci [...]
Quan es convoquen unes eleccions, en l'àmbit que sigui, el normal és que els electors trobem moments per pensar en el sentit que aquestes tenen, què s'hi debat i què s'hi juga. Això és, justament, el que passa amb la recent convocatòria d'unes noves eleccions europees per al proper 25 de maig. Sobre la Unió Europea hi ha sempre sobrevolant una mena de discurs catastrofista que ens vol convèncer que no paga la pena interessar-s'hi i que és lluny de les nostres possibilitats. És un error. La construcció europea va fent el seu camí, amb polítiques més o menys encertades, però amb una visió de con [...]
Ara que Albert Manent (Premià de Dalt, 1930 – Barcelona, 2014) ens ha deixat, és lògic fer un recordatori de les principals característiques d’aquest catalanista incansable. M’atreveixo a assenyalar-ne tres. En primer lloc, una consciència clara al servei de la reconstrucció de la catalanitat en tots els àmbits. Al llarg de la seva trajectòria, el trobem impulsant la campanya “Volem bisbes catalans”, amb Josep Rafael Carreras -autors de Le Vatican et la Catalogne (1967)-; dirigint les Edicions Catalanes de París amb Josep Benet, amb qui forjà i impulsà tante [...]
Amb motiu de la mort d'Adolfo Suárez, s'ha comentat, profusament, que la seva personalitat i trajectòria política fou decisiva per al pas de la dictadura franquista a la democràcia. Inevitablement, han vingut a la memòria de milions de persones el record de com actuà, de les seves paraules, i la rapidesa amb què ho feu, coincidint amb la necessitat i el desig d'esbandir d'una vegada les formes totalitàries que havien caracteritzat gairebé quaranta anys la vida pública. Aquests dies, se m'han fet presents alguns records relatius a aquest personatge. En primer lloc, recordo molt bé el comenta [...]
La història de Catalunya no ha estat fàcil de conèixer. Al segle XX, llargues etapes han obstaculitzat el normal ensenyament i la divulgació. Fets, personatges importants, indrets i la seva significació, tradicions, idearis, assaigs... Tot era difícil de conèixer. Amb el restabliment de les llibertats democràtiques començà a superar-se aquella ignorància de la pròpia història, però recuperar el normal coneixement és fruit de dècades de treball a l'ensenyament, d'aprofundiment per part dels historiadors i divulgació per part dels mitjans de comunicació. Això explica que sovint encara fem la [...]
Enguany es recorda el 75è aniversari de l'acabament del que a Europa se'n digué la Guerra d'Espanya (1936-1939) i, com és lògic, hi ha un interès especial per descriure què significà aquell conflicte bèl·lic i, no cal dir, les conseqüències que se n'originaren. La bibliografia sobre aquells tres anys de guerra és molt extensa. Noves generacions s'hi apropen i fan la seva lectura i interpretació. Així és habitualment, cada generació torna a llegir la història, en fa els seus comentaris i deduccions. Sobre aquell gran conflicte, crec que és d'interès el testimoni puntual de l'historia [...]
Max Cahner
Quan algú ens deixa és lògic recordar-ne aspectes de la que fou la seva trajectòria, especialment si fou important en la seva dimensió col•lectiva i per a la nació a la que va pertànyer, a la qual hi dedicà les seves millors energies. Aquest és el cas de Max Cahner, l’editor, polític i historiador que ens acaba de deixar. La seva acció fou remarcable des dels anys cinquanta del segle passat en el camp de la sensibilització cívica i política, a través de rutes de joventut, de publicacions, com la nova època de Serra d’Or que va emprendre amb Ramon Bastardes l’any 195 [...]
wertgonya
Hi ha fets que encara que siguin aparentment molt concrets, com ho és la llei que aprovà el PP d'Aragó per arraconar la llengua catalana que es parla a les comarques de la Franja; com ho és l'atac del govern Bauzà a les Illes Balears també amb el propòsit de posar en situació de marginalitat la llengua catalana; o com ho és la llei Wert que acaba d'aprovar-se al Congrés dels Diputats i que pretén eliminar el sistema d'immensió lingüística que tants beneficis comporta; poden semblar episodis puntuals, simples reformes produïdes en un determinat moment sense altra consideració. Però ens equivoca [...]
Sobre mi
Quim ferrer
Joaquim Ferrer i Roca (Barcelona, 1937) és polític i historiador. Va fundar el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya amb Josep Pallach. L’any 1977 va deixar el PSC-Reagrupament per integrar-se a CDC. L’any 1982 va ser escollit sotsdirector general d’Acció Cívica de la Generalitat i diputat al Congrés espanyol. Posteriorment va ser diputat al Parlament de Catalunya. L’any 1985 va ser nomenat Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, fins l’any 1988. Actualment és el President de la Fundació Catalanista i Demòcrata.
30 Setembre 2014
Arxiu del blog
LINKS