catBlogger

Enfortir-nos socialment

Barak Obama ha fet un pas ferm cap a la defensa de la tolerància religiosa en no posar pegues a la construcció de la mesquita del Baix Manhattan. El president nord-americà assegura que la tolerància religiosa és un dels fonaments del país i, ara per ara, no podem posar en dubte que la història dels Estats Units ha estat marcada per la confluència de múltiples comunitats que, totes elles, van contribuir a alçar un país. El debat generat sobre la mesquita de Nova York serveix perquè, novament, ens alertem del perill que corren les societats actuals –també la nostra, la catalana– davant l'auge del fanatisme, sigui quina sigui la religió que professin, siguin quines siguin les sigles polítiques on s'acullin. Aquells qui no estan d'acord a deixar que els musulmans tinguin dret a pregar allà on els sembli oportú posen traves a un dels fonaments que han de guiar la convivència a l'Occident del segle XXI: la tolerància religiosa. Tolerància religiosa que també ajuda a enfortir els lligams socials, a fer funcionar l'ascensor social que tan malament han sabut gestionar els francesos de la banlieue.

Tornem a creuar l'Atlàntic i endinsem-nos a casa nostra. De bons exemples per il·lustrar passos cap a l'enfortiment social també en tenim. Fa pocs dies vaig conèixer la Hannan Serroukh, vinculada a la fundació CatDem, i el seu projecte de posar en contacte diversos estrats socioeconòmics de la societat catalana, prescindint del fet que hi pugui haver o no nous catalans, per poder teixir complicitats i enfortir-nos socialment. “Tots junts hem de construir el país”, em deia. Fa més temps que vaig defensar que l'església del poble pogués cedir un local social de la seva propietat al centre islàmic de Balenyà per poder substituir l'anterior mesquita, dins d'un edifici en molt males condicions. Petites accions portades a terme per gent anònima que, si bé no han tingut el ressò de les declaracions del president Obama, sí que estan en la línia d'afavorir la convivència entre comunitats religioses i, sobretot, el diàleg entre veïns. Petits passos, grans horitzons.

Article de Xavier Ginesta, publicat a l'Avui el 18/08/10.

Les llàgrimes dels immigrants

El passat dimecres 30 de juny, la Fundació CatDem va tenir el plaer de presentar, en un mateix acte, dues obres molt diferents però amb un mateix objectiu: entendre una mica més el món emocional que hi ha darrere del fenomen de la immigració.

Per una banda, el jove metge català Jorge Soler ens va presentar el seu darrer llibre “Por qué lloran los inmigrantes”. I per una altra banda, vam poder conèixer, de la mà d'una de les seves autores, “El viaje de Said”, un curtmetratge d’animació amb plastilina guanyador d’un Premi Goya l’any 2007. Ambdós documents van ser el punt de partida d'un seguit de reflexions sobre la condició humana i emocional dels immigrants.

Jorge Soler, metge de capçalera lleidatà, va decidir escriure el seu llibre després d’atendre molts pacients d’origen immigrant i de descobrir la difícil situació d'aquestes persones quan cauen malaltes lluny de les seves famílies. Jorge Soler ens il·lustra, amb dades objectives, l’ús real del nostre sistema sanitari per part de la població immigrada. Les dades demostren que, lluny del que diu la rumorologia popular, la presència massiva dels nouvinguts no pot ser en cap cas la responsable principal del col·lapse als centres sanitaris de Catalunya.

“Por què lloran los inmigrantes”, en definitiva, és un llibre que ens desmunta tòpics, que ens revela moltes coses que desconeixem dels nostres nous veïns i que només han pogut ser enteses a través de l'estreta relació entre metge i pacient. Les pors, les malalties, l’entorn laboral, la violència sexista són alguns dels temes que tracta l’escriptor en un llibre molt recomanable per a tot aquell que estigui disposat a entendre la vessant humana i emocional dels immigrants.

Per la seva banda, la Sabrina Zerkowitz ens va relatar l’origen del documental “El viaje de Said”. Darrere d'aquest projecte artístic s’amaga una autèntica història d'amistat entre un grup de joves espanyols i un jove marroquí, superat per un entorn hostil en el moment d'arribar a la península a bord d'una pastera. Després de conèixer la dura i emotiva història de la seva familia marroquina, el grup de creadors espanyols van voler homenatjar la lluita per la llibertat individual amb aquest curtmetratge que va ser mereixedor, entre d'altres premis, del Premi Goya a millor curt d'animació de l’any 2007.

Pots veure el vídeo de l'acte clicant aquí.

Presentació del llibre "La yihad a nuestras puertas"

El dijous passat, 17 de juny de 2010, a la seu de la Fundació CatDem, es va presentar el llibre "La yihad a nuestras puertas". Aquest és un llibre escrit pel periodista i politòleg gallec David Alvarado, que porta anys vivint a la ciutat marroquina de Rabat. La temàtica del llibre, òbviament, es centra en el creixent fenomen del radicalisme islamista al Magreb, però també tracta extensament el cas del Sahara Occidental i les trifulques políques entre el Marroc i el Polisario.

La presentació del llibre va anar a càrrec de l'Àngel Colom, President de la Sectorial d'Immigració de CDC, de David Alvarado, autor del llibre i de Brahim Yaabed, Cap de la Comissió de Ciutadania, Diversitat i Identitats de la CatDem.