catBlogger
els blogs de la Fundació Catalanista i Demòcrata
Comissió Ciutadania, Diversitat i Identitats
Blog coordinat per Brahim Yaabed, Theodora Toleva i Kangyun Xiao, amb la participació d'A. Colom
La Fundació CatDem visita el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà
El director de la Fundació CatDem, Agustí Colomines, i el Coordinador de la Comissió Ciutadania, Diversitat i Identitats, Brahim Yaabed, es van reunir a Banyoles i a Figueres amb Miquel Noguer i Santi Vila, alcaldes respectivament de les dues capitals de les comarques del Pla de l’Estany i de l’Alt Empordà.
A les dues trobades van assistir-hi també Lluís Costabella i Nani Ribes, regidors de la ciutat de Banyoles, i Maria Antònia Bonany, regidora de Figueres.
Aquestes reunions entren en el marc de col·laboració que la Fundació vol bastir amb municipis de tot Catalunya per engegar, a principis de l'any vinent, projectes específics que millorin la integració de les noves ciutadanies arreu de Catalunya.
La comunitat romanesa a Catalunya
La comunitat d’immigrants més nombrosa de Catalunya és la romanesa, que compta aproximadament amb 100.000 persones. Aproximadament la meitat són residents legals, i al voltant de 90.000 es troben empadronats. Si mirem les xifres de tot l’estat espanyol, aquest col·lectiu arriba gairebé al milió. Com s’explica tot plegat?
Després de la caiguda del mur de Berlín, en tan sols dos o tres anys, uns tres milions de romanesos van emigrar. La gent marxava del seu país amb només una maleta i sense tenir gens clar el seu destí. Alguns, els afortunats, sí que ho feren amb un contracte sota el braç, però d’altres no disposaven de cap garantia, ni perspectiva, d’una vida digna. Aquest allau d’emigrats romanesos, es va repartir entre Itàlia, França, Espanya i Portugal, i representà el moviment migratori més gran de la història moderna de Romania. Però l’èxode romanès encara es va accentuar en el període entre 1989 i 2007, any en què Romania va esdevenir membre de la Unió Europea (UE).
Romania no era conscient que aquesta emigració massiva afectava una part substancial de la seva població, de la mateixa manera que Catalunya no estava preparada per rebre tanta immigració. Al principi va haver-hi un desencís entre catalans i romanesos, que poc a poc es va anar normalitzant fins l’entrada de Romania a la UE.
L’Església Ortodoxa semblava ser la única institució romana en alerta davant de la sortida del país de tants compatriotes, i decidí enviar representants religiosos a les noves societats de romanesos que s’anaven creant arreu d’Europa.
És d’aquesta manera que el Pare Aurel, teòleg i historiador, casat amb una professora de religió i pare de tres fills, arribà a Barcelona a finals del 2001 per organitzar la primera parròquia romanesa de Catalunya. Només hi havia el precedent d’una parròquia anteriorent fundada a Madrid l’any 1977.
En arribar a Catalunya, el Pare Aurel encetà la tramitació per regularitzar la seva funció sacerdotal davant de les autoritats competents, tot i que l’estat espanyol no reconeix l’Església Ortodoxa de Romania. Així doncs, passaren tres anys en què el pare Aurel estava en situació legal ambigua, sobrevivint de manera precària, i organitzant, malgrat tot, la primera parròquia romanesa de Catalunya. Després d’aquest temps, va poder gaudir del reconeixement del ministeri espanyol de justícia.
Cada diumenge es celebra la Santa Litúrgia en una sala petita, on amb prou feines hi caben tots els feligresos. I és que aquests volten sempre les 200 persones, fins el punt que moltes vegades, alguns d’ells es queden fora del recinte. Durant la missa dels diumenges, el Pare prega pels pobles català, espanyol i romanès, així com pels seus governants respectius.
A l’església també es duen a terme activitats socials. Mitjançant els contactes que s’estableixen dins de la comunitat, que es basen sobretot en la comunicació boca a orella, cerquen feines pels recents nouvinguts. D’aquesta manera es col·loquen gairebé 800 treballadors per any. Els nouvinguts romanesos s’allotgen a cases de famílies ja establertes mentre busquen una sortida laboral per emancipar-se.
Avui, hi ha a Catalunya set sacerdots romanesos que a més de la seva parròquia principal, disposen de dues addicionals, de manera que el total de temples ortodoxos al Principat arriba fins als 21.
Molts d’aquests feligresos acollits per la parròquia del Pare Aurel són persones qualificades i amb estudis universitaris. Entre ells hi trobem metges, científics, investigadors, tècnics superiors, professors d’idiomes, comptables, etc. La majoria ha pogut mantenir la seva professió original, exercint feines que es corresponen als seus estudis i especialitats.
Els immigrants romanesos amb menys estudis, treballen majoritàriament a l’hostaleria o en empreses de construcció. Molts romanesos han treballat, per exemple, en la construcció del recinte del Fòrum de Barcelona, i se’ls veu sovint en les obres de ponts.
Però ara, molts romanesos comencen a tornar al seu país. Els uns ho fan per muntar negocis al seu país gràcies als estalvis que han acumulat treballant, i els altres tornen arran de la incorporació de Romania a la UE.
No obstant, les parròquies ortodoxes de Catalunya, amb l’ajuda del govern romanès, han adquirit recentment un terreny per edificar-hi una església i un espai social cristià dotat d’una biblioteca amb una capacitat de 10.000 llibres.
Pel que fa a la integració d’aquest nombrós col·lectiu a Catalunya, el Pare Aurel hi distingeix dos nivells: la integració dels adults, d’una banda, i la dels seus fills de l’altra.
Els nens acostumen a assimilar i parlar ràpidament el català, ajudats pel fet que hi ha molta similitud entre les dues llengües. Es calcula que al voltant de 3.000 paraules del català i del romanès són idèntiques, com per exemple: ou, bou, nas, got, etc. La filla gran del Pare Aurel, que té 14 anys, és la millor alumna de català de la seva classe, i sempre treu 10 en els exàmens de llengua. Els adults, per contra, parlen més sovint el castellà que no pas el català, però reconeixen no tenir gaire problemes d’entendre el català.
En l’aspecte polític, els nouvinguts romanesos prefereixen no prendre part en el debat polític i desenvolupar l’entesa i l’afinitat amb els catalans en altres trets de la societat. En aquest sentit, el Pare Aurel envia un missatge encoratjador a la Fundació CatDem, i especialment a la seva Comissió de Ciutadania, Diversitat i Identitats: “Tots som iguals davant de Déu, per això ens hem d’estimar els uns als altres”.
Theodora Toleva
La Fundació CatDem, amb alcaldes de Les Garrigues
El director de la Fundació CatDem, Agustí Colomines, i el coordinador de la Comissió Ciutadania, Diversitat i Identitats, Brahim Yaabed, es van reunir a Bell-lloc d’Urgell amb els alcaldes de Bell-lloc, Ramon Consola i Palau, i de Bellvís, Francesc Fabregat.
A la trobada també hi va assistir la representant de la Casa Gran a Lleida, Violant Cervera, les regidores de les dues ciutats garriguenques, Montse Segura i Lluïsa Domenjó, el representant de la Federació lleidatana de CDC, Miquel Sabaté, així com Marta Alòs i Ramon Ferrer.
Aquesta reunió inicia una sèrie de trobades amb alcaldes i entitats socials d'arreu de Catalunya, a qui la Fundació CatDem pretén explicar i fer partíceps dels projectes que la Comissió de Ciutadania, Diversitat i Identitats vol portar a terme a partir de l’any vinent.
Arxiu del blog
