catBlogger

Tot coneixent l'altra Catalunya (10): "Wanàfrica", en català

Fa uns dies, vam visitar la redacció de la revista Wanàfrica i vam parlar amb el seu editor i director, Omar Diallo i altres col·laboradors. El motiu de la nostra visita és la proposta d'Omar de fer una edició de la revista en català. Però abans de parlar-ne deixem que sigui ell mateix qui ens expliqui com va nèixer aquest projecte i l'abast que té: «Wanàfrica és la primera revista mensual gratuïta dedicada a la comunitat africana present a Catalunya i a Espanya, i a totes persones interessades en el continent africà. El seu nom, entès com “una sola Àfrica", representa el panafricanisme i la creixent necessitat de parlar amb una sola veu des de l'africà —respectant sempre la diversitat i la pluralitat. Avui dia, Wanàfrica compta amb una difusió total de 35.000 exemplars per mes i més de 120.000 lectors que acudeixen als seus continguts a través de punts de distribució situats a Catalunya, Madrid, Aragó, Murcia, València,... i per la pàgina Web (www.wanafrica.net). A part de la versió digital, la revista en paper es troba en establiments freqüentats per la gent del món africà: locutoris, bars, restaurants, perruqueries, ambaixades, consulats, associacions, biblioteques i organismes oficials.»
L'Omar ens diu que els lectors de Wanàfrica són ciutadans de les principals comunitats africanes immigrades a Catalunya i /o a Espanya: Senegal, Nigèria, Gàmbia, Malí, Ghana, Costa d'Ivori, Níger, Congo, Serra Leona, Guinea Bissao, Guinea Conakri,...
A més de Wanàfrica, editen dues altres revistes: Malaika (entès en Suahili com «àngel» o «dona bonica»), primera revista mensual a Espanya dedicada específicament a la dona afroamericana. És mesual i se n'editen 10.000 exemplars. (www.malaika.net) . I Tusna, publicada en àrab i castellà, va dirigida a la nombrosa comunitat africada de parla àrab present a l'estat espanyol. Tusna vol dir «cultura» i/o «coneixement» i vol representar la riquesa i la diversitat del continent africà i la creixent necessitat de parlar amb una sola veu des de l'Àfrica. També és mensual, se n'editen 25.000 exemplars i el seu espai Web (www.tusna.com) està previst que sigui actiu a partir del setembre 2008.
Omar Diallo diu que «des del principi havíem apostat per fer edicions diferents entre Catalunya (en català) i Espanya (en castellà) , però econòmicament no ha estat possible». Cal dir que l'Omar és un jove editor que té clar on viu: és conscient de la realitat nacional catalana i s'hi ha integrat plenament, parlant correctament el català. També els seus col·laboradors; per això ara es plantegen fer una edició de 10.000 exemplars de Wanàfrica en català. Estan fermament decidits a fer-ho
realitat: l'edició en català tindrà continguts específics diferents de l'edició espanyola, que responguin a la realitat catalana; donaran veu a gent d'aquí i a institucions catalanes.... Serà la Wanàfrica catalana!
Creiem que fóra important que aquesta revista, fortament implantada en els nous catalans d'origen africà, bàsicament subsaharià, els hi arribés en llengua catalana. Normalment. Esdevindria una eina de normalització lingüística i d'estímul a l'ús social del català en el si d'aquesta nombrosa comunitat. Encoratgem Omar Diallo i els seus col·laboradors en aquesta tasca de fer africanitat des de la catalanitat. És així, amb empatia, que fem integració. És així també com la Casa Gran s'obre a les noves immigracions.

Artur Mas al Senegal

30/07/2008

Avui comença una visita d'Artur Mas al Senegal. Acompanyat, entre d'altres, per Carles Llorenç, responsable de relacions internacionals de CDC. És un viatge centrat en el tema de les migracions d'aquest país cap a Europa, i, especialment, cap a Catalunya. L'objectiu del President del Senegal, Abdolaye Wade, és el que ell anomena “Emigració Zero”. Seguirem atentament els resultats del viatge del Secretari General de CDC. El per què del viatge ens l'explica molt bé en Carles Llorenç en un article a “E-notícies”.

Podeu llegir l'article de Carles Llorenç, clicant aquí.

Àngel Colom a Catalunya Ràdio

30/07/08

Àngel Colom, coordinador de la Comissió Ciutadania, Diversitat i Catalanisme de la Fundació CatDem va ser entrevistat ahir dimarts al programa Vist i no vist de Catalunya Ràdio, on va fer una crida per la integració de les noves immigracions a Catalunya.

Pots escoltar l'entrevista clicant aquí.

Tot coneixent l'altra Catalunya (9) Trobada a Bell-lloc d'Urgell

29/07/08

Convocats per l'Omar Charah,de Lleida, el dissabte passat, 26 de juliol, al Centre Cultural de Bell-lloc d'Urgell, ens vàrem trobar una seixantena de persones, la majoria nous catalans d'origen marroquí, però també de diferents països subsaharians i de Romania. L' acte fou presidit per l'alcalde de la vil·la, Ramon Consola. Hi varen intervenir Àngel Colom i Brahim Yaabed, en nom de la Fundació CatDem, i la diputada i Presidenta del Consell Nacional de CDC, Marta Alòs. Es tractava de presentar la Fundació i de manera especial la Comissió Ciutadania, Diversitat i Catalanisme. Ho vàrem fer i la Marta Alòs va fer un brillant i emotiu discurs de cloenda. Ens permetreu, però, que en aquesta crònica ressaltem les inquietuts i demandes de les persones del públic: la primera a parlar fou una senyora d'origen marroquí, reclamant més hores d'ensenyament del català a Bell-lloc; l'alcalde i una responsable del programa de normalització lingüística del Consell Comarcal li respongueren que faltaven més diners per poder ampliar els cursos de català. Tant l'Omar com altres presents varen insistir en la importància d'integrar-se al país. Un jove d'origen marroquí, en Mourad, de l'Associació Assalah de Cervera va intervenir en un català correctíssim: “el més important per a la integració a Catalunya és conèixer el català; jo he tingut sort, a més, de trobar un bon professor que m'ha fet, no només aprendre, sinó també estimar aquesta llengua; però penseu -ens diu- que molta de la gent que vé a treballar a Catalunya amb prou feina sap llegir i escriure en la seva llengua d'origen... com voleu doncs que aprengui a més una altra llengua?”. Altres intervenen en la mateixa direcció. En Ramon Consola, l'alcalde, ens demana que intervinguem per a que es reforcin els recursos dels Consells Comarcals i dels Ajuntaments pel que fa a la normalització lingüística del català: “amb els recursos que ara tenim, no podem fer front a les peticions de classes de català per a tots els nouvinguts”.
Tant la diputada Marta Alòs, com Colom i Yaabed en prenen nota. Tota la reunió va girar entorn el tema de la llengua, com a senyal d'integració i com element d'ascensor social per a les poblacions immigrades recetment al nostre país. Properament, passat l'estiu, anirem a Cervera amb l'Associació Assalah per fer un nou acte de debat i escolta. En Mourad ens deia que només a Cervera hi ha més de set-cents ciutadans del Marroc, arrivats en els darrers anys. “Per això, hem constituït la nostra associació”. Fa molts anys, deièm “el català, cosa de tots”. Catalunya i les seves Institucions hauran de multiplicar els esforços i els recursos per a fer-ho realitat.

PS. Abans de tornar a Barcelona, vàrem assistir un moment, a Lleida, a un partit de futbol entre dos equips de joves marroquis i colombians. L'Omar n'és també un dels impulsors.

Tot coneixent l'altra Catalunya (8) Més notícies de Ca n'Anglada

La zona nord del barri de ca n'Anglada, de Terrassa continua generant notícies que volem fer-vos arribar a través d'aquest Blog:

- Sopar-festa al carrer, organitzat per l'Associació de veïns per la Millora del barri de Ca n'Anglada perlamillora@hotmail.com

Anit, amb molta participació dels veïns de la zona, aquesta associació molt activa va animar la vesprada del barri, amb un sopar i una festa populars. Hi va participar gent de totes les edats, es van generar debats interessants sobre l'estat del barri, sobre com s'han gastat els milions d'euros que l'Ajuntament diu que ha invertit al barri,... En Noureddine mostrava el seu interès a aproximar-se a l'Associació (era el primer cop que venia a un acte així), els jubilats de l'entitat, catalans d'origen andalús i/o extremeny, denunciaven la instal·lació d'una entena de telefonia mòbil “que diuen que perjudica la salut dels qui hi vivim aprop...” i ens ensenyaven com l'havien “disfressat”, com si fos una xemeneia enorme,... En qualsevol cas, era un capvespre de convivència entre velles i noves immigracions, lluny d'aquella imatge de conflicte que sovint evoca el nom del seu barri. La regidora de CiU de Terrassa, Eva Salvador, acompanyada per Àngel Colom, escoltava i participava en aquestes converses, juntament amb en Yassin, l'Ahmed, en Toni, uns amics colombians,...mentre bevíem te amb menta, preparat per un dels col·lectius d'origen marroquí, dolços típics magrebins,... molt aplaudits pels presents; no hi van faltar tampoc, en contrast, els“mojitos” del carib.

- Roda de premsa de CiU al barri

Divendres passat, el grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Terrassa, que presideix el diputat Josep Rull, ve celebrar una roda de premsa sobre temàtiques d'aquest barri terrassenc. Això és el que en diu avui, el Diari Avui, edició de Terrassa.

- Article “Colom ofereix una mirada de Ca n'Anglada”
 

Pots llegir l'article clicant aquí.

Tot coneixent l'altra Catalunya (7) Festa Nacional del Perú

Ahir, diumenge, a l'espai del Fòrum, a Barcelona, es va celebrar la Festa Nacional del Perú amb una nodrida presència de la comunitat peruana a Catalunya. Per part de CDC, i també de la Fundació CatDem, hi era present Àngel Colom, acompanyat per Xavier Bosch, ex diputat i ex Membre de la Mesa del Parlament de Catalunya, i Oriol Torroja. També hi eren presents Josep M. Sala, en nom del PSC, Daniel de Torres, el Comissionat per a la Immigració de l'Ajuntament de Barcelona. No hi havia ningú de la Generalitat i tampoc hi eren presents els altres partits polítics catalans. Òbviament, hi eren presents moltes de les entitats peruanes, agrupades en la “Federacion de Entidades Peruanas en Cataluña” (FEPERCAT); també, la FEDELATINA,... Els actes oficials del dia començaven amb una missa, presidida pel Bisbe èmèrit d'Ayaviri (Perú), monsenyor Joan Godayol i Colom, peruà d'adopció, però català d'origen i de sentiment. El Cònsol General del Perú a Barcelona, Ministro Don Miguel Palomino de la Gala, va agrair la presència de les delegacions polítiques i institucionals i va llegir un missatge del President peruà, en ocasió de la Festa Nacional que s'escau avui.

Vam contactar amb diverses persones d'aquesta comunitat i de manera especial amb monsenyor Godayol i Colom, que ha residit 45 anys com a capellà i posteriorment bisbe en la diòcesi de Ayaviri. Volem remarcar la crida que va fer, durant el sermó, a la integració dels peruans a Catalunya; en català, va dirigir-se als congregats dient que era important que aprenguessin la llengua catalana, llengua del país que els acull, i que, sense perdre els seus origens culturals, s'incorporin també a la cultura d'aquí. La personalitat d'aquest bisbe catalano-peruà, amic del bisbe Casaldàliga i del que fou Abat de Montserrat, Dom Cassià M. Just, caldria que fos més coneguda; és per això que reproduim una entrevista amb ell del passat dia 16 de juliol, a la Vanguardia. Bisbe emèrit, ara viu de nou a Catalunya.

Entrevista amb el Bisbe Godayol

Entrevista publicada el dimecres 16 de juliol de 2008 a La Vanguardia amb Monsenyor Joan Godayol i Colom, bisbe emèrit de la diòcesi de Ayaviri (Perú).

Podeu visualitzar-la o descarregar-la en format pdf clicant aquí.

La crisi econòmica comença a frenar l'arribada d'immigrants a Catalunya

La crisi econòmica es comença a notar en la immigració i per primera vegada en els últims anys han baixat a Catalunya tant el nombre d'expedients de regulació com el de permisos de treball concedits, especialment davant el descens d'ofertes d'ocupació en la construcció.

Llegiu l'article íntegre publicat el 25/07/08 a ww.avui.cat

Equador, en vuit anys emigra més d'un 20% de la població.

L'enyorança de casa.

A partir dels anys 2000, i degut a la forta crisi econòmica que viu aquell país, es considera que uns 4 milions d'equatorians han emigrat cap a diferents països del planeta; els Estats Units, Espanya i Catalunya, Italià,...en són majoritàriament els països d'acollida. Sovint emigren en qualitat de mà d'obra. Així, Catalunya ha vist arribar desenes de milers d'equatorians en els darrers anys. Les principals ciutats on han anat a viure són Barcelona, L'Hospitalet, Sabadell, Terrassa, Girona, Tarragona, Lleida, Cornellà,... des de l'àmbit que coordinem, comencem a connectar amb persones i algunes de les entitats que agrupen els ciutadans d'origen equatorià. Un jove, treballador d'una empresa de telefonia em deia l'altre dia. “ lo único que posiblemente les interese a los políticos de nuestra tierra (es referia a l'Equador) es que continuemos fuera del país enviando divisas...”. No ho deia amb cinisme, sinó amb tristesa.
Com tothom que viu lluny del seu país, un amic equatorià comentava l'emoció que va sentir, ara fa uns mesos, quan una ràdio de gran audiència de Catalunya, retransmetia en directe un programa des de l'Equador: parlaven la la situació precària dels hospitals i d'altres problemes socials (els que han fet que molts equatorians s'hagin escampat pel planeta...), va escoltar música tradicional del seu país,... i -deia- vaig estar a punt de plorar.
Tristesa, emoció, enyorança,... De vegades quan parlem de les persones que han vingut a Catalunya des de tant lluny, ens oblidem del més important: no estem parlant de xifres, d'estadístiques, de valors, d'integració... estem parlant de dones, d'homes de nens,... que no haurien volgut marxar del seu país i que s'enyoren quan pensen en seu poble o la seva ciutat, s'emocionen escoltant músiques de casa seva i s'entristeixen quan veuen que la gent que fa política, allà o aquí, pensa en ells només en termes d'entrada de divises o de rèdit electoral, quan puguin votar.
Si és així,... sí, és trist.

Tot coneixent l'altra Catalunya (6) Un jove marroquí, en Simo Mounadil, ens diu com veu Catalunya

Simo: “.. vaig començar a somniar en Catalunya”

Vaig néixer a Casablanca (Marroc) i he arribat fa dos anys a Catalunya. Ara visc a l'Arboç, al Baix Penedès.

Per què vaig venir aquí? Perquè vaig tenir l'ocasió o bé la sort de tenir un oncle (que ja és catalano-marroquí) que viu a Girona i conèixer un molt bon amic català. Gràcies a aquestes dues persones vaig saber de l'existència d'una nova cultura, una nova manera de viure,... i l'història d'un poble que mai ha deixat de lluitar pels seus drets. I si voleu que us digui la veritat... vaig començar a somniar en aquest país, en Catalunya.

Dos anys més tard vaig acabar els estudis de telecomunicacions a Casablanca, vaig obtenir el diploma i em vaig inscriure per a fer un postgrau a Girona. El meu somni començava a fer-se realitat: podria viure tot allò que m'havien explicat,... però ara amb els meus propis ulls.

Quan vaig arribar a Girona, els primers dies,...tot era nou; la gent, la llengua,... quasi tot, vaja. Volia integrar-me el més ràpidament possible...

Ho he intentat,... crec que m'he integrat, però cal fer molts esforços; car per a integrar-te et cal superar dos grans obstacles: 1. et cal una gran força de voluntat (conec companys marroquins que diuen que volen integrar-se al país d'acollida, en aquest cas Catalunya; però no fan absolutament cap esforç i aleshores s'excusen dient que no els deixen integrar). 2. intentes integrar-te amb gran esforç...i et trobes que la gent et deixa de costat, no t'accepta,... i us puc assegurar que això fa molt mal; fereix. Ressents que no ets benvingut. Puc comprendre aquestes reaccions (poden haver tingut alguna mala experiència amb algú del teu país,...), però no tots els marroquins som uns dimonis, ni tots uns àngels. Com els catalans. O els altres pobles d'arreu del món.

Possiblement aquests factors no són pas majoritaris; haig de dir que els catalans que conec m'han ajudat molt i molt. He tingut cursos gratuïts, ... i puc dir que els catalans sempre han fet el màxim per mi. Per remerciar-los, als catalans, jo faig el màxim per a sentir-me com un català més, per integrar-me.

Simo Mounadil.
hmounadil@hotmail.com