catBlogger

La música per descobrir una cultura...

En el marc de les festes del barri de Sants, a Barcelona, vam tenir la oportunitat de descobrir el grup musical (Amarg Fusion) que ja hem presentat en el post anterior. La gent jove s'ho va passar bé... el grup sap presentar molt bé la música tradional de la regió del Souss del Marroc (Agadir) a partir de la "fusió" amb la modernitat..."músiques del món" deia algú...

En qualsevol cas, és una música per descobrir una cultura, l'amazic, massa oblidada en el món d'avui. Malgrat que molts dels ciutadans marroquins que hi ha a Catalunya són de llengua i cultura amazic. Fent hipòtesis històriques queda clar que els amazics són la població autòctona i originària del nord d'Africa. "Senyors de les muntanyes i del Sàhara del Magrib".

Us convidem, avui, just quan s'acaben les vacances per a la gran majoria de gent, a endinsar-vos una mica en aquesta cultura. Llegint, en primer lloc, un bon treball de Saloua L'Aouaji Gharbi ("Els Amazics, un poble lliure"), editat pel Centre Unesco de Catalunya, ara fa uns anys. I escoltant algunes de les composicions d'Amarg Fusion, captades en clips de "You tube". Ens costa que alguns amics que varen llegir el post que dedicàvem a aquest grup fa dos dies i que han "baixat" algunes peces des de la xarxa,...els ha agradat.. En directe, a Sants,  van captivar l'assistència.

La fotografia que encapçada el post ens la va fer la companya Núria Castellbell.

Amarg Fusion (Marroc), a les Festes de Sants

L'amic Ferran Morillas, de Qadar Produccions Culturals, de Terrassa, ens ha fet arribar aquesta informació que publiquem.

Avui, divendres, 29 d'agost, i en el marc de les Festes del barri de Sants (Barcelona), tindrem l'ocasió d'escoltar un grup de música Amazic de fusió: Amarg Fusion, que venen de la ciutat d'Agadir (Marroc).

El concert serà al Parc de l'Espanya Industrial (Sants - Barcelona), a les 22h.

Els músics d'aquest grup han reunit el seu talent i reeïxit a crear un nou estil musical, com a resultat d'anys de recerques a l'entorn de la música de Rwayes (Trobadors del Souss). La seva música és un mestissatge entre la cançó tradicional d'aquesta regió del sud del Marroc i les músiques del món. Ells mateixos diuen que "Amarg Fusion és un pont entre les generacions i un pont entre les cultures..."

En llengua amazic, "amarg" significa poesia i nostàlgia a la vegada... "El secret d'Amarg Fusion -ens diu en Ferran- rau en la senzillesa amb que han sabut combinar cants amazics i tota una sèrie de gèneres musicals heterogenis. Han estat capaços d'atreure l'atenció tant d'apassionats del jazz-rock, com del funk i fins i tot de la música àrab clàssica."

Serà la seva primera actuació a Catalunya després de la publicació del seu segon treball 'Argane'.

El concert, en el marc de les populars festes del barri de Sants, serà un moment de trobada intercultural. Des de l'àmbit Ciutadania, diversitat i catalanisme, de la Fundació, hi serem presents.

Catalunya aviat tindrà 8 milions d'habitants...

Només un curt apunt, però que val la pena de saber: segons dades del Servei Català de Salut, el mes de juny passat, Catalunya tenia 7.616.299 persones amb targeta sanitària. Aquestes dades són les que s'acosten més a la demografia real del país, donat que, encara que moltes persones no estan censades, gairebé tothom qui viu a Catalunya disposa d'una targeta sanitària, per tenir dret a l'assistència mèdica.

Ha estat la Consellera Marina Geli, titular de Salut del Govern català, la que ha explicat que, entre el mes de juny de 2007 i juny de 2008, el nostre país ha passat de tenir 7.444.417 persones amb targeta sanitària a 7.616.299.

I una darrera dada important: en els darrers sis mesos, la població de Catalunya ha crescut en 113.181 persones.

Aquest creixement demogràfic, a partir de persones que s'atenen en el sistema sanitari públic i que tenen un historial clínic actiu, pot indicar també que les immigracions cap al nostre país continuen, i que continuen essent altes, com ja indicàvem en aquest mateix blog, en el post del dia 26.

Són dades per a la reflexió...

"Tot coneixent l'altra Catalunya" (14): veus de joves nous catalans

Encara no fa dos mesos que aquest Blog funciona. Un dels programes que duem a terme l'anomenem “Tot coneixent l'altra Catalunya”; dèiem que “aniríem publicant (...) les entrevistes, els testimonis o les visites a pobles i ciutats on hi viuen col·lectius d'aquests 'altres catalans'”. Així ho hem fet, fins ara, en 13 capítols (el darrer, publicat el dia 11 d'agost). Donat que durant el mes d'agost no ha estat fàcil establir visites o fer entrevistes, reprenem aquest programa a primers de setembre, amb una visita a Vic (el dia 3), amb el testimoni d'un jove d'origen senegalès que va arribar amb pastera a les costes canàries ara fa uns dos anys,...i amb  trobades i reunions ja previstes amb ciutadans d'origen nigerià, del Mali, de l'Associació Panamà-Catalunya, ....

Sortosament, però, altres persones, entitats, mitjans de comunicació,...etc. fan també aquesta tasca. L'escritor Víctor Alexandre, per exemple, que “conversa amb vint nous catalans dels cinc continents” en el llibre “Nosaltres els catalans” de l'editorial Pòrtic (col·lecció Visions, núm. 25) i que en farà una altra presentació el proper 1 d'octubre a la seu d'Òmnium Cultural, on hi participarà també Àngel Colom, fent costat a les personalitats entrevistades i a l'autor d'aquest excel·lent llibre, que també comentarem properament en aquest Blog. Entitats, com la Plataforma per la Llengua, que dinamitza amb molt d'encert i des de fa temps, la Xarxa associativa de la immigració formada per 23 associacions i que va organitzar un acte important en la presentació del manifest “El català llengua comuna”, el passat 17 de juliol a l'Ateneu Barcelonès (en vàrem informar, en aquell moment tant al Web de la Fundació com en aquest Blog); o que coordina també el programa d'acollida lingüística “amb l'objectiu general d'oferir a les persones immigrades el català com la millor eina per participar en la vida social i cultural d'aquest país”. Properament, també, parlarem d'ells amb més deteniment.

Però, avui, volem posar el focus sobre un programa, aquest de televisió, que al nostre parer és excel·lent i de gran qualitat i oportunitat. Ens referim al nou programa “Notòpic” (àrea de Documentals, Educatius i Nous Formats de Televisió de Catalunya), del Canal 33, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Cada capítol mostra la història d'un jove de les diverses migracions que han arribat a Catalunya en els darrers anys “i les reflexions dels diversos protagonistes del programa sobre els grans temes relacionats amb la immigració (el fet d'emigrar, els tòpics, la religió, les relacions home-dona, l'ús del català, etc)”. I l'equip del programa acaba dient “la universabilitat dels temes de 'NOtòpic' i de les experiències que mostra el fan d'interès per a tots els públics”. Pensant que potser molta gent, que era de vacances quan s'han emès els darrers capítols, no els han vist, n'enllacem els dos últims pels qui segueixen aquest Blog.

La pàgina web del programa els presenta tots i us encoratgem a visitar-la.

Els dos darrers capítols s'anomenen:

“Bomxeta, del Maroc a Figueres. El jove Mohamed Dahbi, té 20 anys; va néixer al Marroc, però quan tenia 10 anys va anar a viure a Figueres amb la seva família. Estudia segon d'electrònica i ajuda a la carnisseria del seu pare, però la seva passió és ballar breakdance. Amb alguns amics fa exhibicions pels carrers de Figueres i en locals socials.”

“Vanessa, de l'Equador a Rubí . La Vanessa té 17 anys. Va néixer a l'Equador, però quan tenia 11 anys va anar a viure a Rubí amb la seva mare i el seu germà. Allà esperava trobar molts equatorians, però no marroquins...i li va encantar! A la Venessa li atrauen molt les cultures orientals: l'antic Egipte, l'Índia, l'Orient Mitjà,...”

Els podeu visionar aquí, a la pàgina web del Canal 33. Val a dir que els vídeos són propietat de TV3.

En el programa "NOtòpic" parlen altres joves, com en Francis (la seva fotografia encapçala aquest post; és nascut a Santo Domingo i ara viu a l'Hospitalet de Llobregat) o bé l'Alina, nascuda a Romania i que ara viu a Lloret de Mar, o encara l'Umair, que va néixer al Punjab, al Pakistan, i ara viu a Badalona,...

Avui, doncs, coneixem veus joves d'aquesta “altra Catalunya”, per procuració de TV3 i del Canal 33. Gràcies per aquest programa i la tasca divulgativa i de sensibilització que realitza en el si de la nostra societat. És un bon exemple del que és el servei públic, en l'àmbit audiovisual català.

Anar a Europa per mar: somni o malson de molts africans que emigren

Durant aquest estiu, pràcticament cada dia han arribat  pasteres, "cayucos", barques,... a les costes andaluses, canàries, italianes,... N'hem informat en posts anteriors. L'altre dia, les autoritats andaluses informaven que, durant aquests darrers 8 mesos, més de 2200 ciutadans africans han arribat d'aquesta manera a les seves costes. Una xifra similar -més de dos mil- han arribat per mar i amb tot tipus d'embarcacions a les Illes Canàries. Segurament a finals d'any, prop de 6000 africans de molt diversos països hauran arriscat la seva vida i sovint la de nens, de vegades nadons, que segueixen els pares, ... cap a la vida. Trobant, de vegades, la mort pel camí, o més ben dit, la mort a la mar...   És el cas de la pastera de ciutadans subsaharians que avui han arribat, rescatats massa tard, al port de Màlaga: sembla que més de 20 persones, també alguns nens, han mort durant la travessia, a la zona de la mar d'Alborán. 

Fa pocs dies, un jove d'un país subsaharià que ara viu a Catalunya, m'explicava: "allà -el país d'on vé- era com si ja fos mort... per això vaig decidir marxar 'cap a la vida', arriscant el poc que em quedava, al mar; vaig tenir sort: ara sóc a Europa, visc, treballo quan puc i ajudo la meva família que s'ha quedat allà...". Segurament aquestes paraules expliquen el per què hi ha mares que arrisquen la seva vida i la dels seus fillets per arribar a Europa: marxen d'una mort certena perquè volen viure. Així de simple i així de terrible.

Un altre comentari, només: he parlat que, al pas que anem, a finals d'any hauran arribat per mar uns 6000 immigrants il·legals a l'estat espanyol (pocs dels quals seran repatriats). Alguns observadors dels fluxes migratoris afirmen que aquest tipus d'immigració representa poc més de l'1% del total de les migracions; la resta arriba en avió, en tren, en autobús, en cotxe... Feu els càlculs. Sabent a més que un tant per cent significatiu d'aquests migrants acaba "aterrant" a Catalunya.

Hi ha gent, amics de vegades, que quan parlen de les noves immigracions, ho fan en passat,... com si el flux migratori quedés enrere... No ha ha xifres oficials encara, però tot porta a creure que a finals d'enguany,  Catalunya haurà rebut de 7000 a 10.000 nous immigrants, de promig, cada mes. Dit d'una altra manera: la immigració continua essent molt alta a Catalunya.  Alguns es pregunten, en tota lògica,  què hem de fer per parar-ho o quan s'acabarà... Tant de bo tinguéssim la resposta...!

No oblidem tampoc que el continent africà ha passat de tenir una població de 221 milions d'habitants l'any 1950 a tenir-ne més de 800 milions avui. I més del seixanta per cent d'africans té menys de 30 anys...  molts d'ells disposats a fugir d'una "mort anunciada" per la misèria en el seu país, per intentar arribar al que ells consideren l'"eldorado" europeu... Per més cimeres interministerials, simpòsiums d'experts, seminaris de tot tipus,... dedicats a les migracions en el nou món globalitzat, la realitat que hem d'afrontar és la de milions de sers humans que, si poden, fugen de la misèria cap als països més desenvolupats. I Catalunya és un d'aquests països "rics".

Àngel Colom

Unió Europea: Migracions i desenvolupament

França ha fet del tema de les migracions una de les prioritats de la presidència francesa de la Unió Europea pel segon semestre d'enguany. I ha convocat una reunió important sobre el tema: els dies 13 i 14 d'octubre de 2008, el Consell de Ministres de la Unió es reunirà a París omb l'objectiu d'aprobar el “Pacte Europeu sobre immigració i asil”. Pocs dies més tard, també a París, es reunirà la segona conferència interministerial en matèria de migracions i desenvolupament (l'anomenada “Rabat II”).

Un dels elements centrals de la proposta francesa està basat en el codesenvolupament, amb la intenció de limitar els fluxes migratoris des del països en vies de senvolupament cap a Europa. La primera constatació de l'aportació francesa diu: “Les migracions internacionals són una realitat que perdurarà mentre existeixin les diferències de riquesa i de desenvolupament entre les diverses regions del món”; “aquestes diferències poden ser una oportunitat, perquè són un factor d'intercanvis humans i econòmics”, continua dient el text, “i contribueixen al creixement econòmic de la Unió Europea i dels seus estats membres que tenen necessitat d'immigrants”.... “Però...” -i aquí és on vol arribar la proposta de França- “la Unió Europea no té els mitjans d'acollir dignament tots els immigrants que esperen trobar-hi una vida millor.”

Més enllà, però, de qüestions de gestió dels fluxes migratoris, el text del “Pacte europeu sobre immigració i asil” proposa als estats membres de “crear un partenariat global amb els països d'origen i de trànsit, que afavoreixi les sinergies entre les migracions i el desenvolupament.”

L'estratègia del codesenvolupament volguda per França té una fita precisa: “integrar millor les polítiques migratòries i del desenvolupament, examinant com aquestes polítiques poden ser profitoses pels països i regions d'origen de les immigracions, en coherència amb els altres espectes de les polítiques de desenvolupament.” El Consell europeu, segons els francesos, ha d'invitar en aquesta trobada de l'octubre a París “als estats de la Unió i a la Comissió e prioritzar projectes de desenvolupament solidari (...) en matèria de salut, ensenyament, formació professional i de treball.”

Importants organitzacions no governamentals europees, sobretot franceses, no estan d'acord amb el que representa aquest “Pacte” i es mostren preocupades “pel caràcter essencialment policial del tractament dels fluxes migratoris”, sobretot a partir de les darreres directrius europees sobre la qüestió. Per això fan una crida a la movilització, la setmana del 13 al 19 d'octubre, també a París, “per una altra concepció de la immigració i una altra relació entre la UE, Àfrica i el món.”

Procurarem seguir, des d'aquest Blog, tant les dues Cimeres governamentals, com la “contra-cimera” no governamental. Poden ser elements a tenir en compte per a vertebrar la nostra pròpia estratègia catalana sobre les immigracions.

Fòrum Social Mundial de les Migracions 2008

Els propers dies 11, 12 i 13 de setembre es celebra el IIIr. Fòrum Social Mundial de les Migracions 2008, a la localitat de Rivas Vaciamadrid, prop de la capital espanyola. Aquest Fòrum és una trobada mundial d'experts, associacions,... per tal de compartir experiències, estudis, moviments,... de les migracions en el món. El Fòrum és no governamental, centrat bàsicament en els moviments socials que són actius en aquest àmbit.

Jorge Bustamante, Relator especial de les Nacions Unides per a les Migracions, serà la personalitat que obrirà oficialment la Conferència. També intervindrà, entre d'altres,  Farhiya Noor, jove refugiada de Somàlia als Estats Units i una de les "icones" actuals dels immigrants a Amèrica. Fins al moment, hi ha més de 1700 persones i associacions inscrites a aquest Fòrum que tractarà els temes que podeu consultar aquí. En seguirem el seu desenvolupament i n'informarem en aquest Blog.

Protesta de la comunitat tibetana davant el consolat xinès a Barcelona

Com informàvem fa uns dies en aquest Blog, ahir es va fer una vetlla pel  reconeixement dels drets nacionals del Tibet, davant el consolat de la Xina a Barcelona. La comunitat tibetana a Catalunya és poc nombrosa; "som uns 80 en total", ens deia el president d'aquesta comunitat molt vinculada a la Fundació Casa del Tibet, que properament visitarem. L'acció no-violenta va transcórrer amb tota normalitat, malgrat una impressionant i desproporcionada presència dels grups d'intervenció dels Mossos d'Esquadra, "protegint" el consolat dels pacífics tibetans i uns quants catalans que els hi fèiem costat.  A la mateixa hora, es feien concentracions similars en moltíssimes ciutats d'arreu del món demanant que el món no oblidi el Tibet, ara que els Jocs Olímpics s'acaben... En aquest sentit, segons informa aquest matí l'agència Europa Press, uns 2000 exiliats tibetans, entre ells molts monjos i monges budistes, s'han concentrat avui a Katmandú, la capital del Nepal, per protestar contra el govern xinès, a poques hores de la clausura dels Jocs de Pekin.

Entitats Argentines creen "l'Espai Memòria, Veritat i Justícia de Catalunya"

22 d'agost de 1972, base de la marina argentina Almirante Zar, al poble de Trelew, a la Patagònia, a 700 quilòmetres de la ciutat més propera. Enmig del no res, diuen...És l'escenari de la massacre de 19 joves de tres organitzacions guerrilleres del moment, les Fuerzas Armadas Revolucionarias (FAR), el Ejército Revolucionario del Pueblo (ERP) i els Montoneros. Havien intentat una fuga de la presó de màxima seguretat de Rawson, no massa lluny de l'esmentada base de la marina; un primer grup va aconseguir arribar a l'aeroport de la zona i segrestar un avió que, via Chile, els portà a Cuba. Els 19 joves no van arribar a temps a l'avió, van pactar la rendició amb les autoritats militars a canvi de garanties de vida... però a les 3'30 de la nit del 22 d'agost esmentat, ahir feia doncs 36 anys, un grup de militars, seguint ordres de la direcció militar i política del moment, va matar a sang freda 16 dels 19 joves (entre ells, quatre tenien origens catalans) i més tard, els tres supervivents, molts dels seus familiars i dels advocats que els defensaven, “desapareixerien” o serien assassinats per la tristament famosa “triple A”, entre 1972 i finals de la dècada dels setanta, amb el cop militar de 1976, responsable de més de 30.000 “desapareguts” i morts.

És un breu resum del que vaig sentir ahir, al carrer Marquès de Barberà, 16, de Barcelona en l'acte organitzat pel Casal Argentí, el Centro Argentino de Catalunya i el Casal Argentí del Maresme. Hi parlava Alicia Bonet, esposa de Ruben Bonet, un dels 19 joves assassinats a Trelew; una de les poques persones vives relacionades amb aquella massacre (ja he dit abans que els paramilitars o els mateixos militars, en els anys que van seguir aquell assassinat, varen matar o fer “desaparèixer” la majoria dels familiars o testimonis del que havia passat aquell 22 d'agost). La família de Ruben Bonet era originària de Badalona. La Sra. Bonet ara viu a París. El seu testimoni (amb documental i debat inclòs) va durar unes 4 hores... i no va ser llarg. El que explicava, la seva lluita d'aquestes tres dècades fins a fer inculpar els militars responsables de la massacre,... ens va tenir a la cinquantena d'assistents clavats a la cadira fins al final. “De fet,-ens va dir, i els presidents de les associacions argentines presents a la mesa assentien- el crim de Trelew és considerat l'inici del terrorisme d'estat que va massacrar tota una generació de militants i quadres polítics que volíem un model de país diferent per a Argentina”.

L'acte també va ser la presentació de “l'Espai Memòria, Veritat i Justícia de Catalunya”, per part de les entitats presents (vegeu a la fotografia que encapçala aquest post, Diego Arcos, president del Casal Argentí, Alicia Bonet, José Luís Moreno Baez, president del Centro Argentino de Catalunya i coordinador de la “Coordinadora de Entidades Argentinas en Catalunya”, i Guillermo Vendrell, responsable del Casal Argentí del Maresme). Haig de dir que tots ells van agrair públicament la meva presència, en nom de la Fundació CatDem, i -posteriorment a la reunió- vaig fixar amb ells properes reunions per a acordar una col.laboració estable en diversos projectes entre les 23 associacions argentines presents a tot Catalunya i la nostra Fundació. Tal com deia José Luís Moreno, “els argentins que vivim a Catalunya volem agrair a la societat catalana i a la majoria de la seva classe política, la solidaritat i el suport que ens han donat sempre i dir-vos que la lluita per la vida i la dignitat de les persones continua.” En el seu moment, fa dècades, Argentina va acollir amb els braços oberts molts catalans forçats a l'exili. Els seus descendents són avui argentins. De la mateixa manera -i aquestes paraules del Sr. Moreno ho constaten- ara Catalunya acull amb els braços oberts els argentins que han vingut exiliats polítics o econòmics. I els seus descendents seran catalans.

Uns darrers apunts per a explicar, a partir del Document llegit ahir en l'acte, el que pretén aquest “Espai Memòria, Veritat i Justícia de Catalunya”. Constaten que la lluita pels Drets Humans i contra la impunitat a l'Argentina d'avui, “està assolint avenços molt importants”: En el cas dels militars assassins de la massacre de Trelew, Alicia Bonet ens informava ahir que cinc membres de la Marina implicats en el cas, són des de fa un any a la presó, inclòs l'aleshores capità de corbeta Luís Emilio Sosa, cap del destacament que va assassinar a sang freda els 19 joves. La justícia ha tardat 36 anys, però en l'etapa del President Kirchner i ara, sota la presidència de Cristina Fernandez de Kirchner, s'han activat tots els sumaris encara pendents de la dictadura militar i del que ja s'anomena oficialment “terrorisme d'estat”, del qual Trelew n'és l'inici...

Les entitats promotores d'aquest “espai Memòria...” expliquen què els mou a començar aquesta tasca: “Nosotros pertenecemos al Pueblo Argentino, la expatriación causada por el terrorismo de estado, la persecución política o por la misera, todas resultantes de las políticas pro imperialistas de las multinacionales de las multinacionales, en alianza mafiosa con políticos corruptos y empresarios ladrones, lograron nuestro exilio, pero nunca lograrán que dejemos de ser Argentinos y menos, que dejemos de luchar por los Derechos Humanos.”

“El ejercicio concreto -continuen dient- de nuestra argentinidad va más allá del folklore y la identidad cultural, participamos activamente en las luchas de nuestro pueblo. Por ello hemos decidido poner en marcha el ESPACIO MEMORIA VERDAD JUSTICIA DE CATALUNYA para trabajar de manera conjunta por los derechos humanos en la Argentina, en Catalunya y en todas partes.”

Quan l'acte va acabar vaig parlar amb Diego Arcos d'algunes informacions que va deixar caure en una intervenció que va fer en la part final de l'acte i que em van sorprendre: la presència a l'estat espanyol d'un dirigent dels paramilitars argentins de la “triple A”, com a cap de protecció d'una alta personalitat de PP gallec, en connivència demostrada amb un alt personatge del PP madrileny,... i dels origens financers vinculats al terrorisme d'estat a Argentina, d'una coneguda empresa de seguretat multinacional, de segell espanyol i també català... El president del Casal Argentí en deia “las conexiones españolas del terrorismo de estado argentino”. En parlarem.

Àngel Colom

Després dels Jocs Olímpics, no oblidem el Tibet!

Diumenge vinent acaben els Jocs Olímpics de Beijing. Els focus mediàtics de tot el món s'apagaran i marxaran de la Xina. Molts observadors temen el que pot passar a partir de la setmana entrant al Tibet. El règim del President Hu Jintao pot tenir la temptació de fer pagar el “desafiament internacional” -encara que hagi estat estrictament no-violent- que la diàspora tibetana i els monjos budistes i molts ciutadans d'aquell país han fet a la Xina, en l'ocasió dels Jocs.

Declaracions del Dalai Lama, que aquests dies visita França.

Precisament, aquests dies, el Dalai Lama, líder espiritual pels tibetans i Premi Nobel de la Pau, és a França. Demà, divendres, dia 22, es reuneix amb l'esposa del President francès, Carla Bruni-Sarkozy, amb Bernard Kouchner i Rama Yade, ministre d'Exteriors i secretària d'estat pels Drets Humans, respectivament. La trobada serà en el temple budista de Lerab Ling, prop de Lodève, al Departament de l'Hérault, no massa lluny de Catalunya. En unes declaracions a “Le Monde”, el Dalai Lama denuncia “un projecte de repressió brutal al Tibet” i que “no constata cap mena d'obertura per par de Xina”, com a resultat de les negociacions endegades abans dels Jocs Olímpics entre els tibetans i les autoritats de Pekin. També, fa balanç d'aquests darrers mesos de forta repressió i violació dels drets humans per part de la República Popular de la Xina a l'encontre del poble tibetà. Xifra en 10.000 les persones detingudes al Tibet per l'exèrcit i la policia xinesos des del 10 de març d'enguany, data d'inici de les manifestacions dels monjos i de la població tibetana per reclamar, precisament, el respecte dels drets humans i la llibertat pel seu poble. Segons el Premi Nobel de la Pau, “ningú sap on han estat empresonades”. “Testimonis fiables -diu el Dalai Lama- afirmen que des del març han mort 400 persones només a la regió de Lassa; mortes per bala, quan les manifestacions han estat sempre pacífiques. Aquest dilluns passat, el dia 18, l'exèrcit xinès va disparar contra la població, a la regió de Kham, a l'est del Tibet: semblaria que 140 tibetans haurien mort, tot i que cal verificar la xifra exacta,...”. En un moment de l'entrevista, el líder espiritual budista es pregunta: “La Xina vol esdevenir una superpotència? D'entrada ha de retrobar una autoritat moral. La repressió sobre el Tibet i d'altres regions de la Xina afecta considerablement a la seva respectabilitat. Cada vegada hi ha més intel·lectuals que ho diuen i que critiquen el règim. Emperò la nostra posició és que no hi hagi vencedors ni vençuts. Volem que ambdues parts hi guanyin. I mentre esperem, sempre considerem que els tibetants de l'interior són els que dirigeixen. Jo no sóc més que el portaveu lliure del poble tibetà que és a casa i reprimit, al Tibet.”

Barcelona: vetlla davant el consolat xinès. Dissabte, dia 23, a les 8 del vespre.

En sintonia amb aquesta voluntat de llibertat per al poble tibetà i amb aquesta filosofia de la no-violència, el dissabte vinent, dia 23 d'agost, hi ha una nova acció coordinada internacionalment per a mantenir el focus sobre el Tibet i els seus drets. Just la nit abans de la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics. Es tracta aquest cop de fer una vetlla davant les ambaixades i consolats de Xina: “portarem la nostra llum enfront de totes les ambaixades i consolats xinesos arreu del món. La nostra llum dirà que no deixarem que el Tibet sigui oblidat després que els Jocs acabin.”

Hores d'ara estan confirmades vetlles i manifestacions pacífiques als següents països i ciutats: Anglaterra (Londres, Leighton Cooke, Manchester), Argentina (Buenos Aires), Austràlia (Perth), Brusel·les (Bèlgica), Brasil (Sao Paulo), Canadà (Calgary, Alberta), Catalunya (Barcelona), Corea del Sud (Seul), Estats Units (San Francisco, Califòrnia), Islàndia (Reykjavík), Itàlia (Roma Milano, Firenze), Filipines (St.Cebu City),... I molts altres països i ciutats que ho confirmeran entre  avui i dissabte. A Barcelona, l'acte és convocat per la Fundació Casa del Tibet, que és punt de referència de molts dels tibetans que viuen a Catalunya, tot i essent aquesta una comunitat no molt nombrosa, en comparació amb les altres comunitats d'immigrants que han arribat en els darrers anys.

La vetlla barcelonina, on hi és convidat tothom qui vulgui, serà davant el Consolat de la Xina (Avinguda Tibidabo, 34), des de les 20h a les 22h. Podeu veure la situació en el mapa. Tal com diu la Casa del Tibet, que ens ha escrit demanant que n'informem en aquest Blog, “La iniciativa UNA ESPELMA PEL TIBET és un projecte meravellós que enquadra amb la tradició tibetana d'encendre llums en llargues files en els temples i fora de les cases.” Àngel Colom i altres amics hi representaran la Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas que s'adhereix a aquesta acció per la pau i pels drets dels pobles, en especial, aquest dia, del poble tibetà. Igual que el passat dia 7 d'agost, a la plaça de Catalunya, un dia abans de l'inici de les Olimpíades. Durant el mes de setembre, Colom visitarà oficialment la Fundació Casa del Tibet i s'entrevistarà amb el seu director, el monjo Thubten Wangchen.