catBlogger

El temps és camp neutral

Fa uns dies posàvem el focus en la necessitat de racionalitzar els horaris, arran de les conclusions del III Congrés Nacional dedicat a aquesta qüestió. El que ens preguntem i volem examinar avui és com això es concreta en els anomenats plans d’igualtat de les administracions. Ho fem pensant, especialment, en el pla d’acció en què estem treballant des d’aquesta Comissió, al voltant del qual han anat naixent algunes primeres formulacions, molt incipients però totalment pertinents per centrar la discussió que ens ocupa: sobre el concepte de dona, de vida pública i de dret al temps. Com s’apuntava en el primer document de treball de la Comissió –elaborat amb les contribucions que han passat per escrit alguns dels participants–, tot això té a veure amb la conciliació, els horaris, i, sobretot, amb “les inèrcies” de disposar de les persones (home, dona) “a full time”, convertint-les en “éssers unidimensionals”. Per tant, potser aquesta no hauria de ser tant una reflexió sobre la dona, sinó sobre “quina vida pública” tenim i volem.

D’aquí que l’autèntica lluita per la igualtat –aquella que realment creu en la causa de la dona– no passi única i exclusivament pel fet d’incrementar el número de dones en la vida pública. Aquesta opció ja s’ha intentat i ha demostrat ser insuficient a l’hora de la veritat, a l’hora del canvi de debò, i sobre el qual cal insistir i continuar insistint incansablement: un canvi cultural, una transformació radical que ha de donar pas a una nova cultura de la corresponsabilitat, on homes i dones es vegin implicats per igual i d'igual a igual. En qüestions de corresponsabilitat i de conciliació, d’usos del temps, els homes hi tenen molt a dir. I és aquí on, possiblement, ragui la solució a un problema que és simbòlic però que té unes implicacions majúscules en la vida real.

Cal afrontar-lo i ens cal fer-ho d’arrel, amb la implicació de tots. El dret al temps, la corresponsabilitat i la conciliació han d’esdevenir un mainstream en el debat polític, en els programes electorals dels partits, en les accions parlamentàries i de govern. Només quan aconseguim implicar a tothom començarem a intuir-ne els canvis. Primer punt, doncs: cal reformular la discussió, i fer-ho en altres termes, superant els vells esquemes del feminisme tradicional; van fer la seva funció rupturista en el passat, ara ens calen uns de nous per parlar del que ens ens ocupa i preocupa en el present.

Segona qüestió: no només es tracta de parlar clar i de superar una herència que ja no ens identifica ni ens serveix per explicar els temps actuals, sinó que les polítiques públiques s’han d’encaminar en una altra direcció. En primer lloc, cal millorar les condicions de les dones que ja estan en la vida pública. Aquest plantejament el veiem ja en moltes de les propostes que es recullen al pla d’acció, per exemple, de l’Institut Català de les Dones (ICD). Però cal potenciar-lo molt més i, sobretot, evitar que la inconcreció que impregna molts dels plans d’actuació faci que les paraules se les acabi emportant el vent.

A priori, la fórmula Acció + Sensibilització sembla la més adient en aquests casos. Dins de la sensibilització sovint s’hi contempla, amb molt d'interès, la necessitat d’elaborar estudis i més estudis per conèixer més de prop la realitat que ens envolta i que, per tant, afecta en primera instància a la dona. Però compte: no ens quedem embaladits davant de les enquestes. Que l’estadística no ens porti a la inacció. Les estadístiques ens acosten als problemes reals de la gent, però, òbviament, l’objectiu d’un pla per la igualtat –com de qualsevol altre tipus de pla– no ha de ser constatar el desori; les dades han de servir per detectar possibles nous conflictes o conflictes latents. No per res més.

Perquè on realment cal que un pla per la igualtat s’esmeri és en l’acció pràctica. En els canvis pragmàtics i en la política de proximitat. I aquí, com dèiem, cal implicar a tothom. No només a les dones. No només parlant dels problemes que afecten a les dones. Els usos del temps són camp neutral i una oportunitat amb moltes possibilitats d’èxit a explorar en el futur.

Des de la seva creació el 1989, l'ICD ha demostrat la seva emprenedoria en la promoció de polítiques per la igualtat, treballant en coordinació amb els diferents departaments de la Generalitat com a part d’una operació transversal bàsica. El pla de l’ICD per al 2008-2011 és un document de 22 pàgines. Nosaltres hem fet una selecció d’aquells aspectes que s’han cregut més interessants pel que dèiem abans: pel que fa a les directrius que considerem que hauria d'incloure qualsevol pla per la igualtat. Lluny de la retòrica buida habitual que acompanyen els documents d’aquesta mena, hi ha unes pautes molt clares que convé no menystenir.

 

OBJECTIUS

Tenir en compte el valor del treball de cura i atenció, i del treball domèstic i familiar en la planificació de les polítiques econòmiques i socials
Visibilitzar i donar valor a aquest tipus de tasques, promovent una nova cultura de la corresponsabilitat:
Accions de sensibilització adreçades a sectors específics i campanyes de sensibilització
Visibilització i reconeixement del recolzament familiar femení i del paper de les àvies en la conciliació laboral, familiar i personal de les dones joves

Promoure la recerca i la difusió de dades estadístiques que donin valor econòmic al treball domèstic i de cura

Impulsar un nou model d’organització social i territorial (i de mobilitat) que permeti equilibrar els temps i els treballs

Elaboració o modificació de la normativa necessària per establir mesures d’igualtat i de tracte entre el personal laboral i funcionari quant a la corresponsabilitat
Suport a les entitats que realitzen projectes dedicades al foment de la corresponsabilitat i l’ètica de la cura
Establiment de mecanismes perquè la participació en els àmbits de decisió del sistema universatri i en les activitats puntuades com a mèrits en la carrera professional universitària siguin compatibles amb la vida familiar i personal

Promoure la flexibilitat i l’adaptació dels horaris de les jornades laborals, escolars, comercials i dels serveis a les necessitats personals i familiars
Promoció d’actuacions per afavorir una nova cultura del treball remunerat que permeti una major racionalització dels horaris laborals
Adequació dels horaris dels serveis sociocomunitaris adreçats a les persones depenents perquè s’ajustin a les necessitats reals d’aquestes i de les seves famílies

Anàlisi de la distribució de serveis de proximitat i de les prestacions per a l’atenció de la infància i persones amb dificultat d’autonomia en cada territori, i la seva relació amb l’accés de les dones al mercat laboral

Planificació d’un transport públic que tingui en compte l’impacte de gènere, especialment en els territoris rurals. Seguiment i avaluació del desenvolupament del transport públic en els polígons industrials. Elaboració i difusió d’estudis per a l’establiment i aplicació de criteris de gènere en els processos de planificació de les polítiques de transport i comunicació

Garantir la presència de les dones en el mercat de treball remunerat sense discrimició vertical ni horitzontal
Impuls d’acords entre els agents socials i el Govern de regulació i mesures que s’adeqüin a les disposicions de la normativa europea en matèria laboral
Sensibilització dels agents socials i econòmics vers una cultura de les empreses que promogui la igualtat d’oportunitats i tracte, la paritat entre sexes i la no discriminiació
Potenciació de la creació de comissions paritàries a les empreses que inicien plans d’igualtat, que tinguin com a objectiu l’elaboració del pla i indicadors per avaluar el seu grau de compliment
[ESPECIALMENT EN MOMENTS DE CRISI COM ELS ACTUALS], desenvolupament de mecanismes de control perquè en les situacions de reducció de plantilla, o en els casos d’expedients de regulació o tancament d’empreses no es produeixin discriminacions envers les dones
Revisió de les clàusules relatives a la igualtat dels convenis col·lectius

Sensibilitzar el teixit empresarial sobre la discriminació horitzontal i vertical

Garantir la igualtat retributiva de dones i homes

Promoure la presència de dones en aquells sectors on estan subrepresentades

Fomentar el desenvolupament de projectes empresarials per part de dones emprenedores, i de la carrera professional de les directives

Garantir els drets laborals de les dones en situacions específiques

Solidaritat contra la violència de gènere

Racionalitzar els horaris

Tarragona va acollir la setmana passada, el 18 i 19 de novembre, el III Congrés Nacional per a la Racionalització dels Horaris sota el títol Horaris, Treball i Qualitat de Vida, organitzat pel Departament de Treball de la Generalitat i la Comissió Nacional per a la Racionalització els Horaris Espanyols.

En la clausura del congrés, la consellera de Treball, Mar Serna, va explicar que "directives com l'europea de les 65 hores atempten contra la salut, la seguretat a la feina, la negociació col·lectiva i la conciliació". En un to entusiasta, excessivament optimista, el president de la Comissió Nacional, Ignacio Buqueras, va fixar el 2010 com l'any en què la majoria de ciutadans espanyols tindrà un horari de treball "flexible, amb hora d'entrada entre les 7.30 i les 9.00 hores i sortida entre les 16.30 i les 18.00, amb una interrupció màxima de 45 a 60 minuts per a una sana dieta meditèrrania, mentre els divendres es treballarà només pels dematins".

Però abans de passar a esmentar les conclusions del congrés, un incís sobre les dades que aportava el departament de Treball en la seva nota de premsa perquè

1. Un 20,3% de les dones ocupades tenen un contracte de jornada a temps parcial, enfront del 4% d’homes ocupats. Són dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del III trimestre de 2008. La causa que es treballi a temps parcial té a veure amb la conciliació laboral, segons dades de l’última Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya (ECTC): un 45,8% de les dones treballadores manifestaven tenir alguna o molta dificultat per conciliar vida personal i laboral, mentre els homes, en idèntica situació, representaven només el 29,7%

2. Les persones que decideixen el seu horari treballen més hores (43,3 hores setmanals) que les que fan un horari rígid (39,5) o flexible (39,7) decidit per l’empresa. No obstant, els treballadors que decideixen el seu horari tan sols representen el 9% enfront del 76,6% que tenen horari rígid i el 14% flexible.

El congrés es va cloure amb la lectura de les conclusions finals, extretes de les quatre taules rodones que s'hi van organitzar (“El temps i les persones, treball i qualitat de vida”, “Mobilitat urbana, treball i qualitat de vida”, “Salut, treball i qualitat de vida” i “Temps urbans vs temps rurals”). Bona part d’elles no són mesures pràctiques, sinó que fan referència a la necessitat d'un canvi de cultura, de mentalitat, de les persones. Qüestions de sentit comú que, sovint, el ritme que ens imposa el dia a dia fan que perdem de vista, com és quin tipus de vida volem per a nosaltres mateixos. “Hem de fer un bon ús del nostre temps, donant prioritat als projectes que ens aporten valor: valor per a un mateix com a persona, valor per a la família, valor professional, formatiu, solidari” o frases benintencionades del tipus “la qualitat de vida no depèn només dels ingressos econòmics sinó també del temps que tenim per disfrutar-lo”, per exemple. Abans que res hauríem de preguntar-nos què entenem per qualitat de vida; segurament, els indicadors no serien els mateixos per tothom. O sí? Sigui com sigui, aquesta no és una qüestió de la qual formalment s'hagin d'ocupar els poders públics; és una opció personal de vida, relacionada, si volen, amb el dret a la recerca de la pròpia felicitat, però en qualsevol cas, personal i subjectiu (només faltaria!).
 

Alguns apunts sobre les conclusions de les taules rodones del congrés:

1. La conciliació és una qüestió de drets humans que garanteix l’estabilitat de les persones i, per extensió, del conjunt de la societat

2. És precís articular mecanismes de suport –de tipus normatiu– a la gestió integral del temps que tinguin en compte les diferents necessitats de la ciutadania

3. La incorporació de dones en àmbits de responsabilitat pública i privada constitueix un factor decisiu per avançar en la racionalització dels horaris

4. El temps s’ha de considerar progressivament com un dret al benestar social i no únicament com a dret a conciliar

5. La dona ha de poder disposar d’un temps propi per a ella

6. L’home té el deure de compartir amb la dona les tasques domèstiques i la cura dels fills i les persones dependents, i el dret a optar a les mesures de conciliació

7. La corresponsabilitat és un fet que repercuteix positivament en la salut de les dones, que freqüentment es veuen sotmeses a una doble jornada laboral

8. Racionalitzar els horaris no vol dir treballar menys, sinó treballar millor, aprofitant el temps de manera eficaç

9. Les empreses han de motivar el seu personal perquè es comprometi de forma responsable amb les tasques a acometre, més enllà de fer complir l’horari

10. Les empreses públiques i privades han de proposar i promoure noves organitzacions del temps amb horaris més racionals que permetin reduir les tensions laborals. Com millor preservin la salut física i emocional dels seus treballadors millor serà la seva aportació al projecte

11. Les administracions han de donar suport a aquelles empreses que possibilitin la conciliació. I no només això: ha d’apostar per un increment real dels serveis públics com ara llars d’infants, centres de dia per a la gent gran...

12. Millorar els serveis públics de transport i obrir centres educatius als barris nous per escurçar els temps de desplaçament

13. Fomentar, des de les administracions locals, autonòmiques i estatals, campanyes dirigides a conscienciar a la població sobre la necessitat d’utilitzar més el transport públic, per tal de descongestionar el trànsit

14. Cal articular iniciatives d’aplicació de conceptes d’ús multihorari a les ciutats per democratitzar l’ús dels serveis i equipaments sobretot als barris.