catBlogger

EL “NEW DEAL” DE ZP PERD PISTONADA

La solució davant l’abisme econòmic dels EUA es diu despesa estatal, concretament inversió en obra pública. Ni retallades d’impostos, ni devolucions tributàries. És a dir, simplificant molt, torna el ‘New Deal’ de Franklin Delano Roosvelt. Aquesta és la recepta per la que ha optat el president electe Barack Obama: fortes inversions en infraestructures per crear ocupació. La idea ha calat, i molt, en les neurones d’admiradors seus com Zapatero.
El president del Govern Espanyol va anunciar aquest juliol la decisió de licitar per aquest any 15.400 milions en obra pública. Queden només dos mesos. Al setembre la xifra de licitació estatal es situava en 11.189 milions. Zapatero ha de posar-se les piles perquè el seu ‘new deal’ perd pistonada. Segons dades del Seopan, la patronal de les principals constructores espanyoles, i de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya en termes globals la licitació d’obra pública és un 2,7% inferior a la del mateix període del l’any anterior. L’Administració que depèn de ZP ha reduït la licitació fins el setembre en un 7%. Com s’ho faran? No ho sabem.
Però això no és tot. Aquest dimecres el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, va assegurar públicament a la Cambra Alta davant la meva portaveu adjunta, Montserrat Candini, que el Govern “compleix absolutament al cèntim” les seves obligacions d’inversió amb Catalunya, “d’acord amb la metodologia que s’ha establert”. Al nostre país, segons la Cambra, la caiguda de licitació d’obra civil ha estat d’un 13% i podria situar-se en un 37%. Això simplement impediria complir les previsions d’inversió pública estatal que recull l’Estatut (18,7%).
Solbes pot dir missa, però Candini el dimecres va deixar-ho molt clar: “Suspenen en legalitat, suspenen en eficàcia, suspenen en transparència i a més incompleixen els seus compromisos parlamentaris”.
Amb les diferents preguntes que ha presentat el Grup Parlamentari Català a les Corts Generals i les respostes que ha donat el Govern sobre el control de l’execució pressupostària dels ens empresarials dependents del Ministeri de Foment (ADIF, AENA, Ports de l’Estat i SEITTSA) a Catalunya es perfila un panorama prou decebedor.
L’Executiu espanyol reconeix que l’any 2007 va deixar d’executar projectes en inversions al nostre país per valor de 826 milions d’euros. Sorprenen especialment les xifres d’execució de l’ADIF a les quatre demarcacions. Dels 914 milions de dotació inicial només es va executar un 15%, 132 milions. Resulta esfereïdor. L’Executiu es troba a la lluna, fora d’òrbita. La legislatura acaba de començar. Si a la crisi se li han de sumar les iniciatives frustrades de Zapatero, queden per davant quatre anys molt durs.
Les dades, la falta de transparència, la constant en la disminució de la licitació d’obra pública i l’execució real no auguren res positiu. Zapatero ha d’arrencar d’una vegada i s’ha d’aclarir amb les xifres, sinó les seves promeses es quedaran en somnis trencats. Molts treballadors, moltes famílies i moltes famílies patiran encara més aquesta desídia governamental.

El nou president dels EUA

Des de les cinc de la matinada els EUA ja tenen nou president electe. Enhorabona, és un gran pas endavant per al poble americà i potser suposa un canvi important per a la resta del món. Ho veurem en els propers anys.

El compromís de Solbes amb les empreses

El dimarts 28, durant la darrera sessió de control al Senat li vaig plantejar al vicepresident econòmic la necessitat d'un compromís per, entre d'altres aspectes, agilitzar la devolució de l’IVA i permetre el seu pagament aplaçat a les Pimes per aconseguir més liquiditat. Solbes es va comprometre a endegar aquestes mesures “el més ràpidament possible” i permetre de “forma generosa” el seu pagament aplaçat a totes les empreses que ho necessiten, el que suposaria disposar d’un flux de liquiditat extra d’uns 30.000 milions
 

Li vaig sol•licitar la regulació per Decret Llei de la devolució de l’Impost sobre el Valor Afegit suportat per les empreses, en el cas de declaracions negatives, i avançar-ho al mes d’octubre, sense esperar al tancament de l’exercici.

També li vaig demanar un període de carència de sis mesos pel pagament de l’IVA corresponent a les liquidacions que han de presentar les empreses, amb pagament d’interessos però sense recàrrec ni necessitat d’aportar garanties. Vaig argumentar que tenint en compte que l’Estat recapta per aquest concepte 5.000 milions al mes, una ajornament de sis mesos permetria disposar a les empreses de 30.000 milions extres.

En el seu torn de rèplica Solbes va recollir la recomanació i es va comprometre públicament a ser més generós amb totes les empreses.

També vaig plantejar mesures destianades als treballadors autònoms i les pimes, com una moratòria de 60 dies en el pagament de retencions de l’IRPF, dels mòduls i de l’IVA que correspon pagar en les properes setmanes.

Aquestes mesures, acompanyades d’una proposta perquè el Govern acrediti els pagaments per part de l’Administració Central i de les seves empreses i organismes públics als proveïdors en base a la Llei de Contractes de l’Estat, es recullen en una Proposició No de Llei presentada per CiU al Congrés dels Diputats.

Ara només cal que el Govern de Zapatero es doni pressa en aplicar les mesures. Perquè ja van una mica tard.