catBlogger

TEMPTACIONS DE LOAPA

Quan es publiqui aquest article em trobaré a Brussel·les en qualitat de president de la Comissió d’Economia del Senat per dirigir amb la meva homòloga al Parlament Europeu, Sharon Bowles, les sessions de la Comissió del ram a l’Eurocambra, en funció de la presidència espanyola de la Unió. Els treballs analitzaran l’estratègia per al creixement econòmic i la creació d’ocupació després de la crisi, així com la modernització de l’arquitectura financera mundial. Hi assistiran parlamentaris de les cambres dels països de la UE, eurodiputats i la ministra d’Economia del Govern d’Espanya, Elena Salgado, entre d’altres.

Aquesta reunió em permet reflexionar sobre un fet rellevant que es dóna a Europa. Resulta molt curiós que a Brussel·les ja es refereixin a la conjuntura econòmica en termes de post-crisi, perquè la majoria de països de la Unió ja han sortit de l’etapa crítica i a Espanya encara no. Espanya es troba ara en plena crisi. Aquesta situació s’ha donat per diversos motius, però també s’ha de tenir en compte que des del 2007 es va assumir que hi havia una crisi. Aquí fins a finals del 2008 Zapatero va començar a dir que potser sí estàvem en crisi. Espanya va reconèixer la situació tard, per tant es va començar a actuar un any més tard. Ara que Europa dóna la crisi tancada, nosaltres encara hi estem ficats i el 2010 serà molt dur.

Ajuts

Entre el 2007 i el 2008, a partir de la caiguda de Lehman Brothers es va donar una situació de fallida tècnica a la majoria de bancs europeus i americans. La reacció immediata dels Estats va dirigir-se a salvar la banca amb tots els diners que fossin necessaris. Actualment, la majoria de bancs europeus operen amb normalitat i la seva principal preocupació es centra en com retornar els diners que van rebre. Des d’Espanya es va dir que no hi havia cap problema; de fet, només Caja Castilla-La Mancha ha tingut un escenari molt complex amb la intervenció del Banc d’Espanya com a organisme regulador degut a les seves finances.. Però cal destacar que no tenim un sistema de caixes prou normalitzat. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) encara no ha aconseguit cap fusió, de les moltes previstes.

La Banca Espanyola funciona, però no arriba la liquiditat a les empreses perquè bancs i caixes han de fer servir els diners per pagar el seu propi deute exterior. Aquí rau un dels problemes més importants amb el que ens podem trobar. La Unió Europea començarà a retallar els ajuts i això crearà una realitat molt complexa.

Salgado haurà d’explicar a Brussel·les com al 2013 passarem d’un dèficit de l’11,4% al 3%. Ara per ara Europa ha considerat les explicacions aportades fins el moment com a totalment insuficients.

La temptació

En aquest punt vénen els problemes. El dèficit de l’11,4% està format per l’estatal, l’autonòmic i el dels Ajuntaments. El dissabte un mitjà escrit en català explicava quin era el deute de les Comunitats Autònomes. “En termes absoluts, Catalunya va liderar l'endeutament, que s'ha disparat un 24% en l'últim anys, en tancar el 2009 amb 22.605 milions pendents, una xifra que equival a l'11% del seu PIB. La factura global de les autonomies va escalar un 25,8% l'any passat i arriba ara a 86.280 milions . Si bé Catalunya és al calaix més alt de l'endeutament, els dos llocs restants del podi són per al País Valencià i Madrid, dos bastions del PP on Francisco Camps i Esperanza Aguirre han hissat la bandera de l'equilibri pressupostari i l'austeritat contra José Luis Rodríguez Zapatero. Si Camps deu 14.330 milions, la factura pendent d'Aguirre és de 11.576 milions”.

Si es tenen en compte aquests més de 86.000 milions la temptació de l’Estat és ordenar a les Autonomies i els Ajuntaments que limitin la seva despesa saltant-se la Constitució, l’Estatut –en el cas de Catalunya- i els acords de finançament.

Aquests dos dies seran els temes que Espanya posarà sobre la taula i s’hauran de contestar. Jo seré allà i intentaré explicar que els parlaments autonòmics aproven els seus Pressupostos, el seu nivell de despesa i qualsevol intent de controlar això és una LOAPA. També és cert que els governs autonòmics s’han de preocupar de controlar el deute i l’incompliment del sostre de despesa dels seus pressupostos. La feina d’explicar com i què s’ha de fer recau en el conseller d’Economia -en el cas de Catalunya, Castells- i si pot ser abans de les eleccions.
 

Article publicat avui a l'e-notícies. Aquí el trobeu al seu enllaç original.

UNA NOVA DIPLOMÀCIA PER AL CONFLICTE DEL SÀHARA

La Comissió d'Afers Exteriors del Senat va comptar ahir dijous amb la compareixença del secretari d'Estat del ram, Ángel Lossada, per explicar el desenvolupament de cimera UE-Marroc el cap de setmana passat a Granada. Com a portaveu de CiU en aquesta Comissió li vaig traslladar la necessitat de replantejar les actuals relacions bilaterals per tal de redefinir el conflicte del Sàhara des d'una nova perspectiva. En definitiva, deixar de caure en els tòpics i tenir molt clar que tant Espanya i la UE necessiten al Marroc i viceversa. I aquí és on rau la clau d'una nova manera d'interpretar la solució.  Més contundència a l'hora d'exigir una actitud més favorable per part de Mohammed VI.

A continuació reproduexio la nota de premsa que vam fer arribar ahir als mitjans de comunicació.

Vilajoana: “Ens interessen les bones relacions amb el Magrib, però el Marroc també vol entendre’s amb nosaltres i això ens permet collar-los”

El senador recomana una solució global pel Sàhara perquè “la política de fets consumats del Marroc dificulta un acord a tres”

El portaveu de CiU a la Comissió d’Afers Exterior del Senat, Jordi Vilajoana, ha traslladat avui al secretari d’Estat del ram, Angel Lossada, en el marc de la seva compareixença per informar sobre la darrera cimera UE-Marroc, que “la diplomàcia europea ha de ser capaç de buscar un nou camí” en relació al conflicte del Sàhara.
Vilajoana ha indicat també que “ens interessa mantenir una bona relació amb els països de l’àrea del Magrib, però concretament el Marroc també vol entendre’s amb nosaltres i això ens permet collar-los. Això, sí, prèviament s’han de definir quines són les parts d’aquest conflicte. Parlem de poble saharià, Marroc i UE o també tenim en compte a Algèria?”.
En aquest sentit, tal i com ha assenyalat Vilajoana, “la política de fets consumats del Marroc dificulta un acord a tres”. I ha afegit que “el Marroc es mou cap a una línia que dificulta l’acord. Ofereix un grau important d’autonomia, però al poble saharià li preocupa que això no es compleixi i, per altra banda, envaeixen per la via poblacional, omplen l’àrea amb els seus ciutadans i els saharians en minoria són més fàcils d’eliminar amb una votació teòrica en referèndum”.
Vilajoana ha destacat que “aquesta línia de la legalitat, a través de l’ONU atorga temps, però no és el camí cap a la pau. Quan no es té la solució el temps està molt bé, però amb moviments d’altra tipus podríem aconseguir altres coses i no sé si estem utilitzant totes les cartes”.

LA SAGNIA ANUAL DE 10.000 EMPRESES

Ahir dimarts, durant la sessió de control al Govern, vaig interpel·lar el ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, per demanar que posés fre al problema actual de destrucció de més de 10.000 empreses del sector industrial durant el 2009.

A continuació reprodueixo la nota de premsa que vam distribuir ahir als mijtans de comunicació i que es pot consultar des d'aquí a la pàgina web de CDC.

Vilajoana:”El primer objectiu del Govern ha de ser frenar la sagnia anual de més de 10.000 empreses industrials”

El senador exigeix a Sebastián “concreció” per fixar un pla a curt termini que aturi aquesta situació

El portaveu de CiU al Senat, Jordi Vilajoana, ha interpel•lat el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, durant la sessió de control a l’Executiu, reclamant que “el primer objectiu del Govern sigui frenar la sagnia anual de més de 10.000 empreses industrials”. Vilajoana ha subratllat, amb aquesta dada que fa referència a les companyies que van desaparèixer durant el 2009, “la necessitat de fixar un pla a curt termini que aturi aquesta situació, més enllà de la proposta estatal 2010-2020 de reactivació econòmica”.
En aquest sentit, el senador ha destacat que “la crisi afecta directament al sector industrial i vostè sap, senyor ministre, que resulta més difícil recuperar aquestes empreses; les que desapareixen és molt complicat que tornin a posar-se en marxa”.
Vilajoana ha subratllat que està d’acord amb el plantejament del Govern per aconseguir incrementar el PIB industrial del 15 al 18%, en consonància amb l’alemany (23%), però ha indicat que “falten terminis, diners i, en definitiva, explicar com es pensa fer”. El portaveu de CiU ha posat l’exemple del cotxe elèctric amb els dubtes i les contradiccions que genera. “No acaben de profunditzar. Passarem de les benzineres als endolls, però no expliquen quines seran les infraestructures de recàrrega que s’hauran de posar en marxa. Haurem de deixar el cotxe per recarregar-lo allà o bé a l’arribar ens donaran una bateria i podrem marxar?”.