els blogs de la Fundació Catalanista i Demòcrata


El blog de Jordi Vilajoana
Aquest dilluns el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, va comparèixer davant la comissió del ram al Senat. Tot va transcòrrer en un to molt més tranquil que durant la seva compareixença anterior al Congrés. Li vaig agrair la publicació de les balances fiscals tot i el retard de divuit anys i li vaig traslladar la idea que amb una situació de crisi com l’actual cap regió d’Europa podria aguantar un dèficit d’entre el 7 i el 8%, com és el cas de Catalunya, en qualitat d’aportació solidària amb l’Estat perquè no li permet preocupar-se pel seu benestar.
En definitiva, simplement volia deixar constància que amb aquesta quota de solidaritat catalana amb l’Estat ens costarà demanar-li a Catalunya que sigui competitiva a Europa, que mantingui la solidaritat a Espanya i que es preocupi pel seu benestar. En aquest sentit, li vaig recordar que a Alemanya aquesta situació seria il•legal. Existeix una sentència al respecte.
Per la seva banda, Solbes va reconèixer que “Catalunya ha realitzat un esforç solidari espectacular”. Tot i aquesta resposta, a efectes pràctics ens serveix de ben poc.
Durant la meva intervenció vaig recordar-li que aquesta crisi econòmica tot i tenir caràcter global presenta elements clarament específics de l’economia espanyola i del nostre model de creixement. Això només té una interpretació: sinó es prenen les mesures adequades la crisi serà més llarga del que preveu l’Executiu.
Davant d'un escenari com l'actual vaig plantejar-li la necessitat de passar d’un creixement basat en la demanda interna i la construcció a una estratègia que ha d'impulsar la demanda exterior amb receptes per activar la productivitat. En aquest punt li vaig recordar la proposta llençada pel meu company a la Canbra Alta, el senador Joan Mª Roig, perquè les ambaixades puguin exercir com agents comercials per millorar la balança exterior espanyola, una de les més negatives d’Europa. També vaig recordar que la crisi de líquid financer i la restricció creditícia afecta a les pimes.
Després vaig plantejar algunes de les mesures de CiU per pal•liar la crisi. S’han de protegir els aturats, però s’ha d’impulsar la seva reubicació i s’ha d’invertir en formació. L’augment de l’atur a Catalunya ha provocat la pèrdua de 632 llocs de treball diaris durant el mes d’agost. S’ha de portar a la gent de fora que faci falta i no més. S’han de crear productes amb un valor afegit de cara a la internacionalització, invertint en R+D+i sense variar els ajuts que hi destina el Govern central. I sobretot, s’ha de reduir la dependència del petroli.
Bé, ho deixo aquí. D'aquí uns dies explicaré com va anar la reunió del 16 de setembre sobre els Pressupostos del 2009 entre Economia i CiU.
Les vacances han finalitzat i hem tornat a la feina. Tot i que potser algú les comença ara. Però avui no vull parlar de la gran quantitat de coses que encara queden per fer només començar (finançament, política, finançament, política...). Ja hi haurà temps en altres entrades. Avui només vull comentar dos descobriments interessants que he fet durant les vacances.
Durant el mes d'agost he pogut escoltar, gràcies a una de les meves filles, un grup molt interessant : Antònia Font. No pretenc donar-me-les de crític musical però si algú pot aconseguir el seu disc "Coser i Cantar", veurà que aquests mallorquins tenen moltes coses a dir. El dia 19 actuen a Tarragona.
Barack Obama
En les llargues tardes d'estiu al mar i a la muntanya he tingut temps de fer algunes lectures entre aquestes Barack Obama: L'Audàcia de l'Esperança. M'agrada l'Obama i crec que els seus plantejaments, si arriba a governar, suposaran una petita revolució als Estats Units d'Amèrica. N'estic totalment convençut. A més comparteixo bona part de les seves propostes en matèria d'ensenyament, tecnologia i canvi del model energètic. Sobre aquest punt el candidat presidencial demòcrata incideix en la maquinària bèl·lica d'un Estat que en certa manera està configurada per preservar els interessos energètics fora de les seves fronteres. Doncs, bé, Obama planteja un canvi de model que incidiria fins i tot en les relacions internacionals.
Vull llençar un sugeriment. Qui tingui propostes en matèria energètica o en d'altres àmbits que les faci arribar. Les estudiaré totes.
La il·lustració que he escollit per acompanyar aquest comentari és un dibuix fet per l'Eric Larsen, un historietista nord-americà, on es pot veure al candidat en qüestió acompanyat del seu personatge mutant Savage Dragon. Sí, m'agrada el còmic i què?

