catBlogger

El gran repte, la defensa dels llocs de treball

El 10 de setembre Rodriguez Zapatero en la seva compareixença al Congrés encara es resistia a acceptar la gravetat de la crisis.

El 10 d’octubre el Consell de Ministres aprovava la creació d’un fons per la adquisició d’actius financers dotat amb 30 mil milions ampliable a 50 mil milions amb l’objectiu fonamental de donar liquiditat al sistema financer de bancs i caixes.

Per altra banda es va aprovar l’ampliació de la garantia de dipòsits de 20.000 € a 100.000 € per depositant, per generar confiança i seguretat sobre els estalvis del ciutadans

CiU ha reclamat des de juliol mesures destinades a donar liquiditat al sistema i per tan recolzem aquestes mesures, que considerem arriben amb retard.

Ara bé, el Gobierno ha de garantir que aquesta liquiditat arribi a les petites i mitjanes empreses, i també als consumidors.

Aquesta liquiditat ha de permetre mantenir les inversions a les empreses, assegurar el circulant i per tan finançar les seves ventes interiors i exportacions, en definitiva mantenir la seva activitat el més normalitzada possible i poder mantenir els llocs de treball.

Ara la prioritat i el gran repte davant aquesta crisis es la defensa del llocs de treball i la lluita contra l’atur.

El Gobierno i la societat sabem que la crisis econòmica tindrà una concreció immediata en el increment de l’atur.

En els darrers 12 mesos l’atur s’ha incrementat en 621.600 persones i les previsions incorporades en els Pressupostos 2009 situen el increment de l’atur en 540.000 persones.

Per fer front a aquest increment els Pressupostos 2009 incrementen en un 24% els recursos destinats a prestacions socials per els aturats i a la vegada es minoren en un 1,3 % els recursos per polítiques actives per l’ocupació.

Aquesta es una resposta “passiva” i per tan insuficient. El “full de ruta “ de la política econòmica te que tenir com a prioritat la defensa del llocs de treball amb mesures concretes:

- Impuls del diàleg social amb prioritats clares i calendari.
- Vincular polítiques actives (formació) i polítiques passives (prestacions socials)

- Estímuls fiscals a les empreses que creïn llocs de treball nous.

- Permetre la capitalització del 100% de les prestacions d’atur, per els aturats que volen afrontar un projecte empresarial com treballadors autònoms.

- Fomentar les sinergies entre el sector públic i els privat per trobar llocs de treball per els aturats amb més qualitat i més rapidesa.

D’aquesta crisi ens en sortirem, però en funció de l’eficiència en l’aplicació d’aquest full de ruta, ens en sortirem , abans i en millors condicions.
 

LA CULPA ÉS DELS AMERICANS

Fa temps que volia fer alguns comentaris sobre les declaracions del president del Govern d'Espanya relativa a la responsabilitat que tenien els Estats Units de la crisi.

En Zapatero ja pot dormir tranquil, un país, amb casi tres milions d’aturats, una economia que també s’està aturant i una inflació que no s’atura, però la culpa es dels americans.

Es cert que l’ Agost del 2007, va esclatar als Estats Units la crisi de les hipoteques subprime, que va provocar unes profundes turbulències en els mercats financers. Aquestes turbulències centrades inicialment en els països occidentals, han acabat afectant el conjunt de l’economia global i ha provocat una extraordinària pèrdua de credibilitat de tot el sistema financer internacional.

A les subprime, s’hi afegeixen altres factors de naturalesa més estructural com la demanda creixent de petroli, primeres matèries i aliments per part de les economies emergents i, en especial, les de Xina i l’Índia, que provoca unes tensions molt fortes al no poder satisfer l’oferta aquesta demanda. Estem davant la primera crisis d’abast realment global i això no es culpa dels americans.

En aquest marc, la economia espanyola presenta unes peculiaritats que li donen un perfil propi i accentuen la gravetat de la situació i això tampoc es culpa dels americans.

El creixement econòmic del darrers deu anys a Espanya ha estat un model basat fonamentalment en la construcció, el consum intern, el recurs al diner barat i una dependència molt gran de l’estalvi exterior.

Quan aquest flux de diner del exterior es para, com ha passat ara, es produeix una crisi de liquiditat en les institucions financeres, que provoca una restricció creditícia que afecta greument l’economia productiva.

Tot això és greu, però encara ho és mes si, com ha fet el President Rodriguez Zapatero, primer es nega la situació, desprès es minimitza amb recursos semàntics i no es pràcticament fins fa unes setmanes que s’accepta la crisis i la seva gravetat .

La sensació de crisis que envaeix la societat es manifesta en una retracció del consum, una disminució de confiança inversora per part dels empresaris i en una falta de liquiditat de les institucions financeres, accentuada per una morositat a l’alça.

El Govern ha actuat tard i malament. Ara s’ha d’actuar amb rapidesa, sense errors i amb seriositat. Per això CiU va presentat un Pla de mesures anticrisi que va ser aprovat amb els vots del PSOE-PP-IU, el dimecres  17 de setembre al Congres. Es tracta en definitiva de fer un front comú de tots els partits per afrontar la crisis amb decisió i sense eludir responsabilitats.