catBlogger

UN PLA DE XOC PER PRESERVAR ELS LLOCS DE TREBALL

Hi ha sis aturats per minut, quatre-cents per hora i gairebé nou mil al dia. Els més de quatre milions de persones aturades resulta impressionant, suposa el 17,3% de la massa laboral, el doble de la taxa mitjana dels països de l’àrea euro. Amb aquestes paraules em vaig dirigir ahir al president Zapatero durant la sessió de control. Vaig també explicar-li que més d’un milió de famílies tenen a tots els seus membres a l’atur. D’aquesta xifra 470.000 famílies no disposen de cap renda, pensió o subsidi. I li vaig recordar que el primer dret social és el treball i que per tant havia de posar en marxa un pla de xoc per no deixar ningú a la cuneta.

La situació és critica i Zapatero ho sap, però sembla no adonar-se. La crisi econòmica és global, però Espanya pateix una destrucció d’ocupació molt superior a la de la majoria dels països desenvolupats. S’han d’atacar les causes que la generen. Per això em sembla inacceptable que la ministra de Defensa felicités al ministre de Treball en un acte públic el passat diumenge.

En definitiva, les mesures posades en marxa pel Govern per fomentar l’ocupació han estat un fracàs, no han funcionat i cal trobar una solució. En aquest sentit li vaig plantejar al president Zapatero la posada en marxa d’un pla de xoc urgent amb quatre propostes per frenar l’atur. Zapatero està obligat a liderar aquest procés de diàleg social implicant els sindicats i els polítics, però primer ha de generar confiança.

QUATRE MESURES

Aquestes propostes han d’incloure la reducció de l’alta volatilitat de l’ocupació, generada per un mercat de treball dual, en el que més del 30% dels assalariats té un contracte temporal. És precís simplificar l’actual menú de contractes amb indemnitzacions per acomiadament tan diferents. A vostè li preocupa l’abaratiment de l’ocupació, però és que el problema rau en que els treballadors amb contracte temporal no disposen d’acomiadament, el cost és zero. Això s’ha de resoldre. Hi ha d’haver un únic contracte indefinit per a totes les noves contractacions.

Una altra mesura passa per eliminar el segon problema de l’actual mercat de treball. Tenim una negociació col•lectiva molt rígida, massa centralitzada en alguns casos i insuficientment coordinada en d’altres.

Els mecanismes de protecció als aturats no arriben a la cobertura suficient, a la vegada que en alguns casos no s’incentiva la recerca de feina, allargant innecessàriament la durada de l’atur.

S’han de solucionar també les carències d’Espanya en les polítiques actives per dotar d’ajuts als aturats en la cerca d’un lloc de treball.

Potser així, Zapatero fa alguna cosa. Li hem deixat ben mastegadet.

EL MILLOR I EL PITJOR DE LA SETMANA

EL MILLOR

El dimecres a la nit vaig veure un Barça-Sevilla. Amb aquest partit els seguidors culés vam gaudir d’un Andrés Iniesta meravellós liderant tot un equip que més que futbol va fer poesia.
Una diada de Sant Jordi en la que milions de catalans van aparcar la crisi, van sortir al carrer i es van regalar milions de roses i de llibres i van demostrar que d’aquesta crisi les ciutadanes i les ciutadans de Catalunya, com sempre, ens en sortirem treballant, estimant, llegint i gaudint.
 

EL PITJOR

Les dades fetes públiques avui de l’EPA situen la taxa d’atur en el 17.36%. Això suposa 4.010.000 desocupats i la taxa més alta de la dècada i les pitjors dades d’Europa.
La visita de Chaves a Catalunya com a vicepresident encarregat “d’implantar la cohesió social i territorial d’Espanya”. En una roda de premsa entre Montilla i Chaves, aquest últim va dir que el nostre finançament s’havia de millorar i que Salgado s’ho estava mirant amb “carinyo”. Molt agraïts.
La visita de Rajoy el dia de Sant Jordi a Catalunya pensant-se que la majoria dels catalans són macells i que pot venir a fer-se fotos, passejar-se pels carrers, regalar-li una rosa a l’Alícia (Sánchez Camacho), que li regalin dos llibres i que oblidarem que el seu partit té un recurs davant el Constitucional contra l’Estatut. I també que permet una campanya falsa, sectària, perillosa i malintencionada sobre la persecució del català a Catalunya.
La puntada de peu del madridista Pepe sobre el jugador del Getafe em sembla inacceptable des del punt de vista esportiu i cívic.
 

LA COALICIÓ PER EUROPA A MADRID

La Coalició Per Europa, el nom amb que CiU  concorrerà a les Eleccions europees amb CC, PNB, Partit Anadlucista, Unió Mallorquina, Unió Menorquina i Bloc Nacionalista Valencià, s'ha presentat aquest migdia davant dels mitjans de comunicació a Madrid per donar a conêixer una alternativa real als dos grans partits PSOE i PP a Europa. 

El cap de llista de la Coalició, Ramon Tremosa, ha estat acompanyat pel president  i pel secretari general de CiU, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, respectivametn.

Artur Mas ha assenyalat que la Coalició per Europa representa un model d’Estat diferent del que comparteixen PP i PSOE, molt centralista i on tot passa per Madrid. Nosaltres, ha dit, defensem un Estat plurinacional i plurilingüe, multicolor en lloc del blanc o negre dels dos grans partits espanyols. 

El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha afirmat que ens enfrontem a dos adversaris notables: el risc d’una alta abstenció, i al binomi PP-PSOE. Duran ha assenyalat que som l’alternativa a un model d’Estat i a un model de societat que forcen Espanya a ser una circunscripció electoral única
 

MESURES ESPECTACULARS. RESUM D'UNA SETMANA POLÍTICA

El Grup Parlamentari Català (CiU) al Senat va sol•licitar dimarts la compareixença en Comissió dels nous titulars de les carteres d’Economia i Hisenda, Elena Salgado; Sanitat i Afers Socials, Trinidad Jiménez; Educació, Ángel Gabilondo; Cultura, Ángeles González Sinde; Cooperació Territorial, Manuel Chaves i Foment, José Blanco.

Davant l’inusual i profund canvi profund en el Govern de Zapatero, només un any després de la seva constitució, es fa necessari que els nous i les noves ministres expliquin quines transformacions volen introduir en les seves carteres. Des de CiU volem saber com pensen donar resposta a l’objectiu del canvi de Govern, plantejat per Zapatero com ‘la millor resolució’ de la crisi econòmica i de la taxa d’atur.

Amb aquesta remodelació el president del Govern ha intentat parapetar-se. S’ha adonat que amb els resultats a Galícia i al País Basc ha perdut l’estabilitat parlamentària, tan necessària, al Congrés. Havia de prendre alguna mesura espectacular i s’ha enrocat introduint al Govern al President del PSOE i al seu secretari general.

Per afrontar la crisi més important des dels anys trenta ha posat al capdavant de la cartera d’Economia i Hisenda a una persona que li permetrà marcar i seguir les línies mestres sense discussions.

El més curiós de tot això és que encara que el president digui que l’objectiu radica en la superació de la crisi la seva meta és afrontar les eleccions europees amb una mica de dignitat. A Europa corre el risc que el PP li passi per davant. En aquests moments Zapatero només té al cap aconseguir que les coses no li vagin pitjor de com li van ja.

Durant la sessió de control del dimarts, la vicepresidenta segona no li va donar molta importància a les meves peticions per redreçar la crisi econòmica. A la ministra de Defensa la vaig veure una mica desenfocada durant la sessió de control. No va encaixar molt bé la nostra pregunta sobre la retirada de tropes de Kosovo.

El Senat va aprovar dimecres la moció de CiU, defensada per la nostra portaveu adjunta Montserrat Candini, que insta el Govern a augmentar el Pla de Rodalies de BCN amb 2.000 milions més i a traspassar la gestió del servei a la Generalitat. Els vots en contra de l’Entesa fa que perdi cada cop més el seu perfil polític al renunciar a la defensa de qüestions tan imprescindibles per a Catalunya.
 

RESUM D’UNA SETMANA INTENSA

El pacte PSE-PP al País Basc té com a únic objectiu fer fora Ibarretxe del Govern. La gestió política d’Ibarretxe en els darrers anys (el Pacte de Lizarra, la proposta d’un Estatut rebutjat per Madrid i la proposta d’un referèndum a Euskadi) ha provocat una reacció incontestable per als socialistes i els populars fent irreversible la necessitat de constituir un govern presidit per Patxi López. Tot i que això provocarà una clara situació d’inestabilitat parlamentària del Govern de Zapatero al parlament espanyol. A més, López esdevindrà Lehendakari però amb una absoluta dependència d’un PP que té com objectiu principal fer fora a Zapatero del Govern d’Espanya.

L’anunci efectuat per la ministra de Defensa, Carme Chacón, fa unes setmanes de retirar les tropes espanyoles de Kosovo de forma unilateral ha permès a Espanya estar present en les principals capçaleres internacionals, però bastant malament i de forma negativa. En un dinar aquest dimecres amb el corresponsal d’un dels diaris més respectats d’Europa, va sortir el tema i em va comentar que Espanya darrerament només surt a la premsa internacional pel errors de la seva diplomàcia.

A Catalunya les explicacions d’en Saura i en Montilla respecte a l’actuació dels Mossos en el desallotjament dels estudiants en contra del Pla Bolonya de la Universitat de Barcelona han estat esperpèntiques. En Saura a la seva compareixença va assenyalar que no era culpable de res, perquè ell no dóna les ordres i perquè, amb matisos, ho havia fet bé, perquè era el que havia de fer. Per la seva banda, en Montilla va indicar que no rellevava el conseller d’Interior perquè ell es feia responsable de tot i si volien que dimitís calia presentar una moció de censura. Al mateix temps van fer dimitir al director general dels Mossos, encara que tot es va fer bé, però alguna decisió s’havia de prendre al respecte.

El G-20 ha anat bé perquè no podia anar malament. Es posaran molts diners per ajudar el sistema financer i rescatar l’economia productiva. Això ho volien nord-americans i anglesos i s’inclourà més regulació i més control, que era una de les demandes de França i Alemanya. Per acabar-ho de rematar, ho posarà en pràctica el FMI, a proposta dels EUA. Quina serà la nova parella de ball dels Estats Units? Doncs, la Índia i Brasil s’han convertit en els nous protagonistes. I Espanya? Espanya hi va anar, però en Zapatero no hi va ser.