catBlogger

Anatomia d'un Instant

He començat a llegir l'últim llibre de Javier Cercas, Anatomia d'un Instant, sobre el cop d'Estat del 23 F i tot el que va passar durant aquells dies. Quan acabi ja explicaré el que m'ha semblat. Ara per ara el trobo interessant i instructiu.

CONGRÉS DE L’ELDR A BARCELONA

El Congrés de l’ELDR (Partit Liberal Demòcrata Europeu) ha arrencat avui a Barcelona. Per primera vegada es celebra a la ciutat i es converteix en la reunió amb més delegats de la seva història, 500 representants de 56 partits liberals europeus. Aquest fet demostra que la ciutat i CDC, que exerceix de partit amfitrió, tenen una capacitat de convocatòria extraordinària.

Per a mi és una gran satisfacció ser delegat en aquest congrés organitzat al meu país i a la meva ciutat, sobretot en un moment en el que el liberalisme fa aportacions polítiques importants als governs d’estats com Alemanya, Finlàndia o Dinamarca i aportacions decisives per a la construcció europea. Es tractaran com a eixos fonamentals la lluita contra la crisi i la seva superació. A més Marc Guerrero estrenarà el seu càrrec de vicepresident de la internacional liberal.

Els liberals demòcrates europeus refermaran en aquest congrés la convicció que el lliure mercat és el mitjà per aconseguir més prosperitat i assegurar el creixement econòmic sostenible.

EL CATALÀ OFICIAL A EUROPA, JA!

Fa dues hores ha finalitzat al Senat la compareixença del secretari d'Estat per a la UE, Diego López Garrido, que ha explicat quines seran les línies d'actuació del Govern durant la presidència espanyola de la UE el primer semestre del 2010.

A sota reprodueixo la nota de premsa que s'ha enviat als mitjans de comunicació sobre les exigències que es fan des de CiU. Bon cap de setmana.

Vilajoana reclama a López Garrido que compleixi el seu compromís de demanar a la UE l’oficialitat de la llengua catalana

El portaveu de CiU al Senat exigeix al Govern que durant la presidència espanyola a Europa consolidi l’Eix de la Mediterrània

Jordi Vilajoana ha traslladat al secretari d’Estat per a la UE, Diego López Garrido, durant la seva compareixença a la Comissió General de Comunitats Autònomes del Senat, la necessitat de complir el seu compromís de demanar davant la UE l’oficialitat de la llengua catalana. En aquest sentit, Vilajoana ha constatat els esforços que s’han pres perquè els ciutadans que parlen llengües oficials a l’Estat espanyol com el català, el gallec i l’euskera puguin dirigir-se a les institucions europees en la seva llengua.

Tot i aquesta realitat, Vilajoana ha advertit que “la presidència espanyola de la UE ha de ser decisiva perquè aquest fet s’assoleixi. El català ha de ser oficial al Parlament Europeu. No només per respectar drets, sinó perquè entenem que es tracta d’una forma d’acostar la UE a tots els seus ciutadans. En aquests moments excuses com la quantitat de persones que el parlen o el cost d’aquesta mesura no són vàlides. El maltès i l’irlandès ja hi són presents”.

El portaveu de CiU ha destacat que “valora positivament l’esforç del Govern per aconseguir la seu de la Unió per la Mediterrània, però que ara és el moment de consolidar les seves polítiques”. Ha subratllat que “l’assignatura pendent passa per impulsar -en els nous corredors ferroviaris que s’han de definir- l’Eix Mediterrani perquè els seus ports es converteixin en la gran plataforma de desembarcament dels productes que vénen de la Xina i puguin arribar ràpidament a la resta d’Europa”.
En l’aspecte econòmic, Vilajoana ha assenyalat que “s’ha d’aprofitar aquesta presidència europea per agafar alguns elements que Europa fa servir bé en la lluita contra la crisi (com la decisió del ministre Corbacho)”.

El portaveu de CiU també ha destacat que “aquesta presidència ha de difondre també les coses que des d’Europa ja s’han realitzat conjuntament per pal•liar la crisi: els sistemes de control financers pactats, la major integració en polítiques socials, l’esforç comú en educació i formació superiors, l’aposta decidida per la R+D+i. La presidència espanyola ha de difondre aquestes idees, però també que cadascú ha de fer els seu esforç i que el conjunt no ens ho arreglarà els problemes”.

Jordi Vilajoana ha explicat també que aquest semestre ha de servir per fixar la presidència permanent de la UE. A més, ha incidit en la defensa dels drets humans que s’ha de portar a terme.

Divendres, 13 de novembre de 2009

Per a més informació: Carles Montaña. 609.743.207.
carles.montana@senado.es
 

EXTRACTE DE L'ENTREVISTA A ARTUR MAS, PRESIDENT DE CiU (Apareguda al Frankfurter Allgemeine Zeitung el 7/11/09 a càrrec del seu corresponsal a Madrid Leo Wieland)

Aquí reprodueixo, en castella, l'extracte de l'entrevista, perquè qui vulgui li faci una ullada.

Frankfurter Allgemeine Zeitung (Alemania). (7-11) Entrevista firmada por Leo Wieland: “Uno de cada tres quiere un estado propio”
Sr. M as, ' Cataluña no es España ' figura muchas veces en pancartas en el estadio del FC Barcelona. ¿Por qué un tono tan defensivo en lugar de ' Cataluña es lo mejor de España'?

Hay muchos catalanes que creen que en el siglo XXI Cataluña podría ser como Dinamarca o Holanda. Se expresan así porque piensan que España siempre nos ha dominado y controlado. Aún es una minoría. Como lema me gustaría más: Cataluña es una nación europea.

M uchos catalanes ven su región como “nación si Estado”. ¿España y la UE tienen que prepararse poco a poco para un Estado de este tipo?

La impresión de aquellos que aspiran a un Estado propio va en aumento, lentamente, pero de manera constante. Según mi cálculo, una tercera parte de la población quiere un Estado de este tipo en medio de la UE. Pues somos los europeos más comprometidos de España. Pero si ahora se celebrara un referéndum sobre la independencia, los defensores perderían.

Usted es descrito como catalanista. ¿Qué es eso?

Un catalanista es una persona que, más allá de la derecha, la izquierda y las ideologías clásicas, da prioridad a la construcción nacional de Cataluña y a la autodeterminación. Quiere que Cataluña tome cada vez más decisiones propias. Al fin y al cabo hace mil años que tiene una identidad propia por motivos culturales y no étnicos.

En más de treinta años, todos los gobiernos centrales le han dado más derechos de autonomía y más dinero a Cataluña. ¿Puede dar aún más sin destruir el equilibrio entre las demás regiones?

Eso es difícil porque hemos llegado a un punto en el que la descentralización ha avanzado mucho, igual que en Alemania. Siempre que Cataluña o el País Vasco exigen una competencia adicional, las demás regiones quieren lo mismo. Pero puesto que los primeros siempre pedirán más, esto conduciría a un notable debilitamiento del Estado español. Por eso decimos que España debería convertirse en un Estado plurinacional con cuatro nacionales: la catalana, la vasca, la gallega y el resto castellano.

Pero esto no es posible bajo la Constitución española. Eso es cierto. No funcionaría al cien por cien. Pero la Constitución de 1978 distingue entre “nacionalidades” y “regiones”. Esta diferenciación se hizo precisamente porque Cataluña y el País Vasco no son iguales al resto. Necesitamos una autonomía especial.

En Cataluña viven 7,5 millones de personas, entre ellas muchos inmigrantes. ¿En qué se distinguen de otros españoles?

En la cultura y la lengua propia. Nuestra lengua existe desde hace ochocientos años, y no de forma aislada, sino con importancia universal. A ello se suma la historia, que durante mucho tiempo se alejó de la castellana. Y finalmente las instituciones propias, el Parlamento y la Generalitat, que se remontan al siglo XIV. Además está nuestro derecho civil, que se distingue claramente del de Castilla, y una política social que incluye una mayor participación ciudadana en todos los ámbitos. Por cierto: nosotros ya estábamos industrializados cuando España aún era país agrario.

¿Cómo son actualmente las relaciones entre M adrid y Barcelona?

Hay desconfianza y falta de comprensión así como rivalidad y competencia. Esto último es bueno, lo otro malo. En Madrid está el poder político y financiero. Barcelona tienen la dinámica y la creatividad. Los catalanes están decepcionados porque creen que han contribuido mucho al progreso general de España y que han recibido demasiado poco como contrapartida. Pagamos más que todos los demás, trabajamos más que todos los demás y no se nos reconoce.

¿También es el caso del presidente del gobierno Zapatero?

No es el caso de sus palabras, pero sí de sus hechos. No cumple al cien por cien sus promesas.

El nuevo estatuto de autonomía está ahora ante el Tribunal Constituciónal. ¿Qué ocurrirá?

El Tribunal lleva tres años ocupándose del tema. Cuando algo se prolonga tanto tiempo significa que algo querrán tocar. Pero fue ratificado como ley por el pueblo catalán. Por tanto, si el Tribunal no respeta la voluntad del pueblo catalán tendremos un conflicto constitucional.

¿Por qué deben creer los socios de la UE que los catalanes son europeos especialmente buenos cuando en casa ni siquiera se llevan bien con su vecino español?

Porque nuestra casa es Europa.

Pero en esa casa también está su casa española, igual que una muñeca rusa. Para muchos de nosotros, España también podría ser nuestra casa si España realmente acabara de reconocernos. No estoy en contra de formar parte de un Estado español plurinacional. El modelo es un Estado con varias naciones. Suiza como confederación podría ser un ejemplo, o también Canadá.

¿En Cataluña hay discriminación lingüística?

Para nada. La lengua más débil es el catalán. El español está presente en todas partes: en la televisión, en el cine, en los periódicos, en la radio y en Internet. El catalán como lengua minoritaria está en peligro.

¿No hay un sesenta por ciento de la población que habla catalán?

Sí, entre los mayores de mi generación. Sin embargo, los jóvenes menores de 30 son casi todos bilingües. Lo han aprendido en la escuela.

AIRES DE CANVI DES D’ALEMANYA (el mur de Berlín i l’Oppositionführer Artur Mas)

Aquest cap de setmana Alemanya ens ha tocat de ple. Els ciutadans d’aquella part d’Europa saben molt bé el que significa parlar de democràcia i de descentralització. Han viscut intensos processos de canvi polític i una de les dictadures més salvatges i sanguinàries del món en diversos moments de la seva història recent. Per una banda, Alemanya ha celebrat els vint anys de la caiguda del mur de Berlín i el Frankfurter Allgemeine Zeitung diari de referència al país, amb una tirada diària que supera els 350.000 exemplars, li dedicava una entrevista el dissabte a Artur Mas, l’Oppositionführer. En ella el rotatiu destaca com un terç dels catalans vol un estat independent.

Tornar a parlar del que va suposar la caiguda del mur de Berlín fa vint anys resulta feixuc, però del tot necessari. El nou de novembre de 1989 el món va canviar i va passar a ser una cosa diferent. Va suposar l’inici del final de la guerra freda. Malgrat les transformacions que es van endegar, encara avui queden moltes guerres per acabar i molts murs per caure i per trencar. Es va passar de la guerra ideològica a les batalles basades en l’estratègia energètica.

Teníem un mur a casa nostra que impedia construir un projecte d’Europa Unida. Arran de la seva caiguda es va poder canviar tota la concepció d’Europa. Qui s’imaginava fa vint anys l’entrada de Polònia a la UE.

L’Oppositionführer Artur Mas

Aquest dissabte vaig veure l’entrevista a Artur Mas al “Frankfurter Allgemeine Zeitung” escrita pel seu corresponsal a Madrid, Leo Wieland. El titular diu que un terç dels catalans vol un estat independent. Parla del Kennedy català i subratlla que té moltes possibilitats de convertir-se en el primer ministre català.

Els Alemanys ja han vist clar com bufen els vents de canvi
 

S'HA DE CONSENSUAR LA POLÍTICA EXTERIOR

Avui, durant la sessió plenària del Senat he tingut l'oportunitat de defensar la posició de CiU en el debat d'una moció del PP sobre Política Exterior. Com a portaveu de CiU al Senat i a la Comissió d'Afers Exteriors de la Cambra he destacat que ja n'hi ha prou de fer seguidisme al Govern en la seva política exterior. A més hem introduït una esmena a la moció per agilitzar la presa de decisions en màteria de política exterior. A continuació reprodueixo la nota que ha redactat i ha enviat als mitjans el meu cap de premsa.

Vilajoana: “Una democràcia madura com la nostra ha de superar el seguidisme al Govern en política exterior”

El Senat inclou una esmena de CiU a una moció del PP en matèria internacional que permetrà agilitzar el diàleg polític en aquest àmbit

La Cambra Alta ha aprovat avui una esmena de CiU, defensada pel portaveu Jordi Vilajoana, a una moció del PP, amb el vot en contra del PSOE que insta el Govern a “activar un mecanisme de consulta ràpida i informal entre els grups parlamentaris i que permetrà avançar cap a una política exterior mitjançant el consens efectiu”.

El portaveu de CiU a la Comissió d’Afers Exteriors del Senat, Jordi Vilajoana, ha assenyalat durant el debat que “les democràcies madures han de ser capaces de generar consensos d’Estat en política exterior, superant l’etapa en la que el debat s’ha caracteritzat per consensos passius en els que els grups parlamentaris, per responsabilitat d’Estat segueixen al Govern en la seva política exterior”.

Vilajoana ha afegit que l’esmena de CiU, aprovada avui, inclou la proposta llençada pel ministre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, a la Comissió del ram del Congrés “per comptar amb un mecanisme àgil sense haver de reunir a tots els seus membres per tractar decisions de caire estatal en política internacional”.

El portaveu també ha destacat que la moció del PP “ha d’estimular el desenvolupament de la democràcia, no la seva imposició. L’experiència recent d’Irak i, més dramàtica encara, la d’Afganistan obliguen a fer les coses amb certa cautela”.

L’esmena aprovada exposa textualment:

“El Senat insta el Govern a:

Avançar cap a la definició de la política exterior com una autèntica política d’Estat per mitjà del consens efectiu amb els grups parlamentaris, activant per a tal fi el mecanisme de consulta ràpida i informal que el Ministre d’Afers Exteriors va proposar a la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés”.

Dimecres, 4 de novembre de 2009