catBlogger

CONSTRUIR EUROPA NO ÉS UNA FEINA FÀCIL

La Unió Europea com a concepte resulta apassionant, però, tot i amb això, posar d’acord els vint-i-set Estats membres en determinats moments és complicat. Construir Europa no és una feina fàcil. El que exposo en aquestes línies només és un petit exemple de l'àmbit mercantil. Ahir vaig participar a Brussel•les, en qualitat de president de la Comissió d’Economia i Hisenda del Senat, en una reunió de la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor del Parlament Europeu. Es tractava un tema complicat en un moment com l’actual: les mesures de lluita contra la morositat en les transaccions comercials a les empreses i amb les Administracions Públiques.

Es va constatar que la Directiva actual per donar-li una solució ha resultat ineficaç i es va acordar posar en marxa una nova Directiva perquè els períodes de pagament s’agilitzin i siguin més curts. En definitiva, que les Administracions paguin a trenta dies i entre les empreses es faci a seixanta dies. A més a més, es va incloure la necessitat de crear penalitzacions en els interessos i multes en cas d’incomplir els terminis dels pagaments. Evidentment, la diversitat a l’hora d’afrontar aquesta problemàtica entre els Estats membres resulta sorprenent.

Els usos en cadascun dels Estats membres contrasten amb la necessitat imprescindible per trobar una solució en aquesta matèria. L’Administració pública de la Gran Bretanya efectua de forma normalitzada des de fa anys els pagaments a trenta dies. Si prenem l’exemple d’Espanya per comparació resulta sorprenent. En algunes Comunitats Autònomes es paga la factura farmacèutica a dos anys –més de sis-cents dies- i a les constructores a dos-cents cinquanta dies.

Europa està unida, sí, però és tan diversa que es fa molt complex posar en marxa una directiva que sigui operativa per al conjunt de països de la Unió.
 

JORDI VILAJOANA A L'"AQUÍ PARLEM" DE TVE

El passat 21 de gener vaig participar en un debat al programa Aquí Parlem de TVE Catalunya que dirigeix i presenta el periodista Lluís Falgàs. Vam tractar temes d'actualitat en un interessant intercanvi d'opinions amb el també senador autonòmic, d'ERC, Carles Bonet. Des d'AQUÍ podeu accedir al programa.

I aquest és el text de presentació sobre els temes que vam tractar:

"Aquí parlem" ens convida aquest dijous a un interessant debat sobre l'actual relació entre el govern central i el català. A més, estrena nou plató per millorar la imatge en un any que el debat polític estarà a l'ordre del dia del Parlament de Catalunya degut a les eleccions de la tardor vinent. El programa va parlar de com afecta el tracte d'ambdós governs, espanyol i català, davant l'esperada sentència del tribunal Constitucional sobre l'Estatut, el fet que som en any electoral per a Catalunya, les veus que parlen d'un canvi al legislatiu català, les reivindicacions sobre la gestió dels aeroports des de Catalunya i d'altres qüestions. Com cada setmana, el programa va rebra al plató un representant del govern i un de l'oposició per a debatre: en aquesta ocasió ens acompanyen Jordi Vilajoana, senador autonòmic per Convergència i Unió, i Carles Bonet, d'ERC i portaveu del grup d'Entesa al Senat.

LA CRISI TORNA AL SENAT

La Ponència d'Estudi sobre la Reactivació Econòmica s'ha reunit avui per continuar amb la seva tasca i ordenar les futures compareixences. Les ponències habitualment duren un curs, en aquest cas degut a la conjuntura econòmica que viu Espanya s'ha decidit per unanimitat la seva continuïtat.

RESPUESTA AL SEÑOR GUERRA

Señor Guerra, hace unos días usted tildó de “estratosféricos” a los políticos catalanes por pronunciarse sobre una posible sentencia del Estatut que aún se deconoce. Señor Guerra, llevamos unos meses en los que los medios de comunicación de Madrid y alguno catalán nos hacen desayunar con portadas desde las que se filtran posibles resoluciones del Tribunal Constitucional.

Señor Guerra, esas informaciones, tanto si se trata de filtraciones o suposiciones de los medios, me imagino que se publican buscando la reacción política. Es decir, son globos sonda para pulsar el ambiente. Debo señalar que ese procedimiento sí es estratosférico, no la respuesta que se da. Tampoco resulta estratosférico que doce medios de comunicación publiquen un editorial conjunto que da respuesta a estas supuestas filtraciones. Y mire, tampoco es estratosférico que el President del Govern de Catalunya envíe una carta a la sociedad civil pidiendo unidad en la respuesta a una sentencia.

No es estratosférico que en Catalunya el líder del primer partido de la oposición apoye esta iniciativa y además le pida al President del Govern de Catalunya que construya una unidad política sobre la posible sentencia del Estatut que dará el Constitucional.

Todo lo relatado hasta el momento no tiene nada de estratosférico, señor Guerra. Puede considerarse más estratosférico que los dos partidos mayoritarios de España no sean capaces de resolver la renovación obligatoria de la primera institución jurídica del Estado, el Tribunal Constitucional.

Lo que también me ha parecido estratosférico, señor Guerra, ha sido su actitud durante la tramitación del Estatut. El texto llegó a las Cortes siguiendo el cauce constitucional, aprobado en el Parlament por una mayoría cercana al 90%, y usted –presidente de la Comisión Constitucional del Congreso- realizó unas declaraciones estratosféricas. Antes de iniciar la tramitación del texto en su Comisión señaló que le iba a aplicar un cepillado de carpintero que dejaría el Estatut donde debería estar, señor Guerra. Pero mire, se equivocó. Lo cepilló tanto que lo dejó impecable. Por eso el Constitucional lleva casi tres años estudiando si lo sigue cepillando o no.

Cordialmente,

Jordi Vilajoana i Rovira
Portavoz del Grup Parlamentari Català al Senat (Convergència i Unió)
 

EL CATALÀ AL SENAT

Avui s'ha donat un primer pas, més contundent que els anteriors, per tal que d'una vegada es pugui parlar en català al Senat. Estem una miqueta farts de fer aquesta reivindicació, però s'ha de fer. Avui 34 senadors, entre ells els 7 de CiU, hem presentat un document per tal de tirar endavant una reforma del reglament de la Cambra Alta que permeti fer extensiu l'ús de les llengües oficials al Senat. Tal i com he explicat durant la meva intervenció a la roda de premsa: “la manera de protegir i respectar el català com diu la Constitució no és posar-lo a l’armari del Senat, sinó utilitzar-lo”.
 

A continuació reprodueixo la nota de premsa al respecte. Que també es pot consultar aquí a la pàgina web de CDC.

Vilajoana:“La manera de protegir i respectar el català com diu la Constitució no és posar-lo a l’armari del Senat, sinó utilitzar-lo”

Els senadors de CiU presenten amb representats d’altres grups, excepte PP i PSOE, la proposta de reforma del reglament per fer extensiu l’ús de les llengües oficials a la Cambra Alta

El Portaveu de CiU al Senat, Jordi Vilajoana, ha encapçalat avui als set senadors del Grup Parlamentari Català que, conjuntament amb representants d’altres formacions, excepte el PP i el PSOE, han donat entrada avui al registre de la Cambra a la proposta de reforma del reglament per fer extensiu l’ús de les llengües oficials al Senat. El document, presentat en euskera, català i gallec, compta amb el suport de 34 parlamentaris però cap d’ells del PP ni del PSOE.

La iniciativa, tal i com ha assenyalat Vilajoana, “té com a objectiu ser raonable i donar a resposta a una necessitat. Aquesta iniciativa té un passat provinent del Congrés, que es va recollir en l’ anomenat Esperit de Sitges. Inclús el PSOE semblava que s’hi afegiria, però al final no va fer-ho per dos motius. Van argumentar que havia de ser un acord unànime i s’havia de canalitzar a través del Senat, a la Cambra territorial, i això és el que estem fent avui”.

Vilajoana ha destacat que “la Constitució, un tema permanentment sobre la taula, se’ns reclama la constitucionalitat a totes les coses, a l’article 3.3 assenyala: la riquesa de les modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. I ha afegit que “això és un mandat Constitucional i per tant el Senat, que és una cambra que accepta els mandats constitucionals diguem, quan es parla de respecte i protecció de les llengües no les ha de posar a l’armari, sinó que la millor forma de respectar una llengua és utilitzar-la en una cambra com el Senat. Per això la nostra proposta és tan roanable”.

El portaveu de CiU al Senat ha recordat els antecedents que sobre la matèria que s’havien donat a la Cambra. En aquest sentit, ha assenyalat que el 27 de maig del 2008 es va aprovar una moció que demanava el mateix. “Es tracta d’una institució seriosa que ha d’intentar executar les mocions, es va fer per majoria. I per una qüestió que considerem raonable amb el que ha decidit aquesta cambra s’hauria de portar a terme i per aquest motiu som optimistes. Creiem que serem capaços de convèncer a una majoria de senadors per tal que la iniciativa tiri endavant”.

El documento, tal i com exposa a la seva disposició transitòria, disposa que s’adoptaran les mesures necessàries perquè l’adaptació dels serveis de la Cambra segons el previst a la disposició addicional quarta es pugui cumplir de la següent forma:

1. A partir de l’ 1 de setembre de 2010, les sessions plenàries i de la Diputació Permanent es celebraran d’acord amb el previst en l’apartat 2b de la disposició addicional quarta i es posarà en funcionamient un servei de traducció simultània que permeti
2. A partir de l’1 de setembre de 2011, les sessions de les comissions se celebraran d’acuerd amb el previst a l’apartat 2b de la disposició addicional quarta i es posarà en funcionament un servei de traducció simultàn¡a que permeti als senadors i a les senadores, així com als membres del govern, que ho desitgin seguir des del seu escó totes les intervencions en llengua castellana.

L'ESTATUT TAMBÉ NECESSITA UNITAT POLÍTICA

Aquest és l'article que ha aparegut avui publicat a l'e-notícies. El podeu consultar també aquí.

De vegades es donen fets que tot i ser positius resulten sorprenents. La crida del President Montilla, la vigília de Reis, a dues-centes entitats per tancar files en defensa de l’Estatut i que ja havien donat el seu suport a l’editorial conjunt dels diaris catalans és una d’aquestes ocasions. Aquesta unitat de la societat civil resulta positiva i s’ha de produir. CiU dóna suport al president de la Generalitat, no volem posar pals a les rodes de ningú, però també des de CiU tornem a reclamar que es doni una acció conjunta de les forces polítiques. La carta de Montilla ha arribat tard. Artur Mas ja li va demanar una cimera per consensuar una reacció política conjunta. No es va considerar escaient.

Com a país i davant de la possibilitat d’una sentència adversa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut la unitat d’acció política des de Catalunya resulta inevitable. Les passes a seguir han de quedar molt clares. Per una banda s’ha de consensuar la unitat amb els partits que defensem l’Estatut. No resultaria senzill, s’han de concretar els conceptes. El president Montilla ha d’especificar i ha d’aclarir quina línia de resposta podria marcar davant d’una possible sentència desfavorable del Tribunal Constitucional.

És important que el president tingui d’entrada el suport del seu partit i dels partits que configuren el Govern de Catalunya. Dins del PSC, a l’hora de parlar de l’Estatut i la situació a la que s’ha arribat, hi ha veus diferents. El conseller Antoni Castells té una forma de pensar poc similar a la del President Montilla, com a mínim ho sembla quan diu que s’ha de canviar la relació amb Espanya. També entre els socis del Govern tripartit hi ha postures divergents. Joan Ridao ha parlat de “saltar la paret” perquè ha arribat l’hora de fer-ho. Tots aquests serrells han d’estar perfectament controlats.

A més, en el cas que hi hagi una retallada de qualsevol tipus, des de CiU sostenim que el poble de Catalunya ha de ser consultat, ha de dir què pensa i s’ha de trobar un mecanisme per fer-ho. D’altra banda, el Parlament de Catalunya s’ha de posicionar sobre la sentència i ha de reaccionar. S’ha de cercar la manera de no renunciar als nivells d’autogovern que compren l’Estatut. Si es donés una situació adversa, algunes veus han reclamat un govern conjunt amb el PSC. Des de CiU només s’observa la possibilitat de la “sociovergència” si hi ha una sentència molt negativa i els dos partits (PSC i CiU) així ho consideren. A més, perquè això fos una realitat el PSC hauria de trencar la seva dependència amb el PSOE de Madrid.

Ara per ara, però, el que hem de fer és defensar el nostre Estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts Generals i pel poble de Catalunya en referèndum.
 

Il.lustració de www.e-faro.info