catBlogger

ESTAREM ENTRE ELS ESCOLLITS?

El Fons estatal d’inversió local (FEIL) ha repartit diners als municipis per poder fer front a diverses inversions en els municipis amb l’objectiu de reactivar les economies locals i donar feina a persones en situació d’atur. A Castellar, bona part dels diners atorgats s’han distribuït en més d’una vintena de projectes, la majoria dels quals consisteixen en l’arranjament de voreres carrers. El més gran de tots aquests projectes correspon a l’arranjament de l’antic mercat per convertir-lo en un centre cívic.

 

Quan CiU va fer les propostes per al pressupost municipal, va arribar a acords amb l’equip de govern del PSC i l’alcalde aleshores ens va proposar acordar també els projectes que es desenvoluparien amb els diners del FEIL. Hi vam estar d’acord amb una puntualització: que se’ns permetés col·laborar en la definició de l’anomenat “centre cívic”.

Passats uns mesos des de l’aprovació del pressupost municipal amb la complicitat de CiU, se’ns informa en una reunió que ja han estat adjudicades les obres del centre cívic i que, per tant, ja existeix un projecte que converteix l’antic mercat en un espai dividit en diversos espais comuns i despatxos. El PSC pretén que funcioni com un casal d’entitats.

No hem pogut explicar, per tant, les nostres propostes ni hem pogut donar la nostra opinió perquè ara, amb el projecte fet, veiem que la distribució dels espais condiciona l’ús que se’n faci. El que hi veiem és que no hi ha previstos espais d’assaig per a les entitats; que no es descongestiona la Biblioteca ni al centre cívic ni a l’edifici cultural; que no s’hi contemplen aules d’estudi i que no hi ha espais oberts i multifuncionals. Potser les nostres propostes no haurien estat reeixides, però haurien pogut ser escoltades. No ha estat així, perquè costa que l’equip de govern compleixi amb la paraula donada. Ens van dir també que farien participació ciutadana enguany amb “diversos agents” per definir el projecte del centre cívic. Esperem que això sigui veritat. I esperem que nosaltres, com a representants polítics, siguem alguns d’aquests “agents diversos”. Seguirem intentant col·laborar.
 

VOLUNTAT POLÍTICA

Ens acostem a l'equador de la present legislatura. L'equip de l' Ignasi Giménez va rebre des del primer moment la mà estesa de CiU per tirar endavant tots els temes que fossin en benefici i profit de la ciutadania, de l'interès públic. I així ho hem mantingut.

Hi ha qüestions, però, on la nostra oposició ha estat, i és, ferma, i en les que el PSC mostra no haver entès la nostra fonamentació. L'interès públic es troba també en la forma, el com, quan o per què de les accions, i això també pot merèixer vots en contra.

Tenint present això, escoltàvem al darrer ple la defensa que feia el PSC de les ARE, davant dels de dretes, de la bandera, de la identitat, dels classistes i xenòfobs de CDC (González dixit), i renegant d'un model que va votar favorablement l'any 1999.

Entre els seus arguments val la pena retenir un concepte que, per clarificador, crida l'atenció: la voluntat política. Clarificador perquè explicaria el llarg i estèril debat de fons entre govern i oposició en molts temes. Reconeix el govern municipal per primer cop i públicament fer prevaler una decisió política per davant d'altres criteris. Res a fer, doncs, de res serveix plantejar alternatives per part de l'oposició.

Ja ho hem dit parlant de les ARE, de la setena escola i d'altres assumptes claus per al municipi. Segurament des de CiU coincidim en el fons amb l'equip de govern en alguns temes. És en la forma, el com, el quan o el per què, on no. I així ho ha manifestat unànimement el conjunt de l'oposició. El PSC pren decisions governant per unes sigles.

Així entenem que les ARE, nascudes per un decret Montilla, tinguin el vist-i-plau dels seus companys de partit al govern de Castellar. Entenem també que l'afectació de 100 m2 de terrassa de l'edifici cultural mereixin una campanya, amb gots i ventalls de regal, que convidi a la gent a votar, mentre que si parlem de l'afectació dels 61.580 m2 de les ARE el govern defugi contradictòriament de la participació que propugnava durant la seva campanya electoral i trobava a faltar en anteriors mandats.

Durant aquests dos anys l'equip de l'alcalde Giménez ha passat de reivindicar la voluntat popular sota l'il·lusionant "Tots decidim" a propugnar les decisions unilaterals.

D'aquesta manera fem un pas més en el debat polític local i evolucionem cap a una nova qüestió que en part els fets ja responen: prioritzen la política de partit?
 

JORDI VILAJOANA DENUNCIA LA DERIVA DEL GOVERN DE ZAPATERO

En una xerrada a Castellar, el portaveu de CiU al Senat assegura que Espanya no avançaria sense l'actitud lliure i no condicionada dels partits nacionalistes.

Una cinquantena de persones van assistir ahir a la xerrada del portaveu de CiU al Senat, Jordi Vilajoana, a l'Ateneu de Castellar. Sota el títol "Catalunya des de Madrid", Vilajoana va fer un retrat de la percepció que es té de Catalunya i la seva situació política des dels entorns polítics espanyols.

Després de recordar que havia assistit a Castellar en qualitat de Conseller de Cultura per inaugurar la biblioteca municipal Antoni Tort i també com a Director General de la Corporació catalana de Ràdio i Televisió en un acte per explicar com s'havia creat la Corporació, Vilajoana va encetar la seva xerrada amb una màxima que va copsar immediatament l'interès del públic assistent: "Per als governs de Madrid, no té cap cost portar-se malament amb Catalunya dins de Catalunya mateix. El PSC-PSOE, per exemple, no ha estat castigat a Catalunya per maltractar Catalunya. En canvi, portar-se bé amb Catalunya té un cost electoral molt elevat a Espanya." D'aquesta manera s'explica, segons Vilajoana, que el President Rodríguez Zapatero conclogui, fins i tot públicament, que la negociació de l'Estatut de Catalunya li ha costat no tenir la majoria absoluta en aquesta legislatura. "Després d'aconseguir 25 diputats socialistes a Catalunya, el President Zapatero diu que aquests són seus, del PSOE, no del PSC. En canvi, admet que l'Estatut català li ha costat 15 diputats a Espanya", segons Vilajoana. D'aquesta manera Vilajoana explica per què tots els governs espanyols tracten tan bé Andalusia, perquè a diferència de Catalunya, les accions dutes a terme en aquesta comunitat autònoma no signifiquen cap desgast electoral a la resta de l'Estat i en canvi és una comunitat que li aporta molts vots.

Amb aquesta argumentació, Vilajoana va donar pas a explicitar quins són els temes que Catalunya té pendents a Madrid: el finançament, les inversions en infraestructures, les rodalies i la sentència del Tribunal Constitucional respecte l'Estatut.

Pel que fa al finançament, Vilajoana va explicar que des de Madrid (com a personalització de tot l'Estat), es creu que Catalunya no es mereix un millor finançament. "Fa ja molts mesos que el Ministre Solbes va dir la xifra de 1.200 milions d'Euros per a Catalunya, però van seguir, i segueixen, sense explicar el model de finançament que proposen. És un obstacle, a més, que els membres del tripartit no es posin d'acord ni en la xifra ni en el model, que tampoc expliquen. El President Montilla - va assegurar el portaveu de CiU- té com a objectiu prioritari allargar el debat sobre el finançament al màxim possible, perquè sap, i a Madrid també ho saben, que qualsevol resolució sobre aquest tema tindrà una repercussió molt important en l'estabilitat del govern i probablement un cost electoral molt alt."

Respecte les inversions en infraestructures, Vilajoana va explicar que al President Zapatero "li va molt bé que el govern català no es posi d'acord en les infraestructures que s'han de fer a Catalunya, d'aquesta manera, cada vegada poden dir que, si el propi govern català no es posa d'acord, no es poden fer les infraestructures que sembla que Catalunya necessita." De la mateixa manera Vilajoana denuncia el fre posat al traspàs de les rodalies a les que la Ministra Chacón va atorgar de paraula 6.000 milions d'euros, rebaixats fins a 4.200 milions per la Ministra Magdalena Álvarez i actualment encara en via morta. "Sigui com sigui - denuncia Vilajoana- no ens han traspassat ni les rodalies ni els aeroports."

En l'àmbit de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, Jordi Vilajoana va denunciar enèrgicament la politització d'aquest estament i que provoca la paralització del mateix. "En realitat, PP i PSOE decideixen, a través del Constitucional, políticament sobre el nostre Estatut, un Estatut que, recordem - va insistir Vilajoana- va ser esmenat amb 60 esmenes per l'aleshores Ministre d'Indústria, José Montilla, al cap de 24 hores de la seva aprovació al Parlament de Catalunya".

Per acabar, Vilajoana va respondre les preguntes dels assistents i va concloure la xerrada amb una nota positiva: "Sembla que Catalunya comença a reaccionar davant de tants greuges i tanta ignonímia. Aquest és un gran país i ens en sortirem. Quan som a Madrid, no depenem de ningú, som lliures, no devem res. Per això, la nostra aposta és la d'un govern sòlid, tant a Madrid com a Catalunya, una fortalesa que, malauradament, ara mateix no tenen cap dels dos governs".

L'agrupació local de CiU a Castellar prepara una assemblea amb el vicepresident segon de la Mesa del Parlament i ex-alcalde Lluís Corominas per al mes d'abril i posteriorment organitzarà una xerrada sobre la controvertida Llei d'Educació de Catalunya.