catBlogger

Diumenge de vi i de terra al Priorat

Avui hem passat amb la Sílvia i un bon grup d'amics un matí magnífic amb en Pere Rovira i Rovira, propietari del Mas d'en Gil al Priorat. En Pere, penedesenc, amant del vi i de la terra, coneixedor d'ambdós mons des de fa trenta-cinc anys, aconsegueix, junt amb la seva família i un gran equip humà, el somni de deixar constància de la seva devoció i del seu saber fer. L'any 1998 en Pere adquireix "Masia Barril" que fou la primera bodega embotelladora de vins amb denominació d'orígen Priorat. La finca, històrica del Priorat, era anteriorment de la família del pintor català Santiago Rusiñol.

Mas d'en Gil té actualment 125 hectàrees al terme municipal de Bellmunt del Priorat, dins del Priorat històric. Ubicada a 300 metres sobre el nivell del mar, amb les seves terrasses emmarcades entre el Montsant i la serra de Llaberia, rep la brisa càlida i humida que proporcionen els vents del sud-est. En aquesta espectacular finca de l'entranyable i emprenedor Pere Rovira les terrases de vinya s'alternen amb plantacions pròpies d'olivera i ametller, que deixen pas al bosc, dins de la més pura essència mediterrània.

Hem passat un matí de diumenge, fred però assoleiat, inoblidable, rematat al menjador del Mas d'en Gil, amb la llar de foc a terra, i unes ampolles de Coma Blanca, Coma Vella i Clos Fontà que encara recordem. Moltes gràcies Pere, per la teva amabilitat i molta sort en els teus nous projectes.

Quin és el número de telèfon d'Europa?

Als anys 70 Henry Kisinger, aleshores conseller de seguretat nacional dels Estats Units, tenia problemes per trobar un interlocutor a l’altra banda de l’Atlàntic i va pronunciar la cèlebre cita: “Quin és el número de telèfon d’Europa”?

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Washington el “G-20 i pico”, una trobada trancendent pel futur de l’ordre econòmic internacional sota el titol: “Summit on Financial Markets and the World Economy”. Aquesta cimera, una iniciativa europea, ha evidenciat les divergències entre el model capitalista nordamericà –versió Bush- i el model europeu, i ha enterrat el G-8 com a núcli de referència de l’economia mundial.

La cimera ha marcat l’emergència definitiva del reconeixement polític dels liders de les potencies emergents com Brasil, Xina o l’índia i visualitza de manera clara el desplaçament dels centres de poder econòmic i financers que la globalització està accelerant. Com va indicar la cancellera alemanya Angela Merkel “hem donat pasos importants cap un ordre econòmic global”. Segurament aquesta Cimera, juntament amb l’elecció del primer líder polític global, Barak Obama, marquen l’inici real del segle XXI.

En aquest inici real del segle, Europa tenia una molt bona oportunitat de situar-se en el centre d’aquest nou ordre internacional, tot i que la nostra economia no viu els seus millors moments. Però estem tornant a desaprofitar les nostres oportunitats. A Wahington, aquest cap de setmana, Estats Units, la Federació Russa, i la resta dels participants tenien com a mínim, vuit interlocutors europeus: els presidents o primers ministres del G-8, més els representatnts d’Espanya i Holanda, més el de la República Txeca, que al gener assumirà la presidencia de la Unió Europea, més el president de la Comissió Europea. A més, Sarkozy passejava amb un doble barret com a
president de França i president temporal de la Unió Europea.

On és Europa quan cadascun dels representants europeus actuen com a vedettes, amb una agenda nacional i internacional no sempre coincident? Si en política és tan important la realitat com les percepcions, a la Unió Europea li queda un llarg camí per recórrer en el terreny internacional. Per als EEUU i la resta de països del món, el que compta de veritat és l’opinió de França, Alemanya, Italia o Gran Bretanya. Per separat. Ni rastre d’un actor internacional denominat Unió Europea. Una llàstima. Desitjo que, en breu, els europeus poguem tenir un sol número de telèfon. I, si no és molt demanar, que l’aparell sigui tecnològicament sostenible, punter i competitiu.
 

No és un geni, té un mètode

Acabo de veure un reportatge a la televisió d'un nen de nom Nakul Goel, de sols 7 anys d'edat, que sense cap aparell electrònic pot resoldre complicades operacions numèriques. El seu pare diu que tant sols és qüestió del mètode emprat i afirma sentir-se orgullós del seu fll.

En Nakul Goel complirà el proper dia 13 d'octubre vuit anys ja convertit en tot un geni del càlcul matemàtic. En pocs segons pot resoldre operacions matemàtiques de treze dígits superant de manera contundent la velocitat de qualsevol calculadora. Veure'l davant de la pissarra és un espectacle. Fascinant!

El pare del nen diu que «sembla un geni però no ho és. Tots els nens poden aprendre en quasi un 99% dels casos. És qüestió d'aprendre el mètode. El sistema de l'Universal Concept Of Mental Arithmetic Systems (UCMAS) es basa en l'aprenentatge i la concentració mitjançant l'àbac -instrument de càlcul xinès-. Durant els primers sis mesos l'alumne utilitza l'àbac per a solucionar funcions aritmètiques. Després, l'alumne comença a realitzar les operacions numèriques sense l'àbac, simplement visualitzant-lo. Pel que es veu amb el petit Nakul el mètode funciona !!!

La clau del mètode està en no ensenyar matemàtiques sinó en ensenyar com assolir una concentració plena. Així es pot motivar la imaginació, l'escolta, l'observació, la comprensió i fomentar la memòria fotogràfica de l'interessat. L'edat límit per iniciar-se en el mètode són els 13 anys. Un cop adquirida l'habilitat mai més es perdrà.

Les persones utilitzem un 7% del nostre cervell. Nakul utilitza en aquests moments un 12%, el que suposa un 3% més de capacitat mental que Albert Einstein..... Caldrà veure el desenvolupament i les possibles aplicacions del mètode en el futur. Recordeu: Mètode UCMAS. No cal ser un geni, sinó tenir un mètode!