catBlogger

Sin España no... #OLETU

Ahir, diumenge 18 de setembre, va tenir lloc la celebració a la pineda de Gavà de la Festa de la Rosa del PSC-PSOE. Els participants patien per les condicions metereològiques ja que amenaçava pluja de bon matí. Els tres "speakers" principals eren la Ministra de Defensa d'Espanya i candidata del PSC-PSOE a les eleccions generals, Carme Chacón; el primer Secretari del PSC-PSOE i ex-president de la Generalitat, José Montilla; i el cap de llista del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.

Fa temps quan els socialistes tenien el control de totes les administracions aquest acte transpirava il.lusió i energia. L'Ajuntament de Barcelona, la Diputació, la presidència de la Generalitat, el Govern español....Les coses han canviat molt ràpidament. Ahir, l'ambient era molt més fred. La imatge de Chacón (que ara, després de 3 anys, sembla recordar que era cap de llista catalana....) al costat d'Hereu i de Montilla és demoledora. El cel era ben negre i l'amenaça de llamps i trons per sobre de tots els caps era present... Aleshores Rubalcaba puja a l'escenari i diu que la seva intervenció no serà llarga perque té intuïció i en breu plourà! Quina gran metàfora del "momentum" socialista. I tant que plourà Alfredo, i tant...

I diu poc després el candidat socialista "Catalunya no saldrá sola de la crisis. Catalunya no saldrá sin España...". El que ens faltava per escoltar. El Govern (ell n'era vicepresident) que deia que no hi havia crisis. El Govern (ell n'era vicepresident) que no ha pres les mesures adequades. El Govern (ell n'era vicepresident) dels 6 milions d'aturats. El Govern (ell n'era vicepresident) que no publica les balances fiscals i que promou l'espoli fiscal català. El Govern (ell n'era vicepresident) que vol fer el corredor mediterrani per Madrid. El Govern (ell n'era vicepresident) que porta de bòlit a mitja Europa. Els socialistes que a Catalunya una mica més i ens porten a la fallida...I Rubalcaba té la barra de venir a casa nostra i dir-nos a la cara que sense aquesta España, que ens ofega, no sortirem de la crisis. Es mereix el hashtag #oletu...

Per sort, molts i molts catalans ja fa temps que ho tenim molt clar. Per a uns el cel es va tapant i enfosquint cada cop més. Per a d'altres se'ns obre un gran futur amb una transició nacional que ens ha de portar la llum i la plenitut. Quina intuïció Alfredo!

Publicat a e-noticies el 19/09/2011

Cançó de l'estiu: Grup propi (Autor: PSC)

Aquest cap de setmana hem pogut veure la desfilada, per l'escola d'estiu de les seves Joventuts, de candidats a dirigir el PSC. Per cert, unes joventuts que si hem de valorar per les imatges vistes per televisió cada cop són menys en quantitat i més desil-lusionats en qualitat.

Dos dels màxims aspirants a dirigir els propers passos del PSC han mostrat obertament les seves cartes. De grup propi a Madrid res de res. El portaveu Miquel Iceta descarta explícitament tenir una veu pròpia per defensar Catalunya, tot justificant que cal trobar elements d'unió entre PSC-PSOE. Vaja, allò tant conegut d’anteposar els interessos de partit als del País.

D'altra banda, Àngel Ros, l'alcalde de Lleida, es fa estimar. Ell encara diu que no sap si es presentarà per dirigir el partit, però ja avançava també en el camí de la tesi d'Iceta: tenir grup propi pot esperar. Encara més senyor Ros? I això que vostè sembla que és el catalanista de la colla!! Fins quan hem de ser menystinguts i expoliats els catalans?

La cantarella del federalisme espanyol tornarà a mesura que s'apropin les tant necessàries eleccions a Corts. La cançó de l'estiu, per distreure les penes dels catalans, tornarà a ser sobre la necessitat i conveniència del grup propi a Madrid, i sobre el federalisme espanyol (o no). Un federalisme impossible. Una arrel centralista i unificadora castellana ho fa inviable. Només cal llegir la història. Allò del federalisme dels Estats Units (referent de govern flexible i federalisme competitiu i cooperatiu) i el centralisme dels Estats DesUnits (antigues colònies espanyoles...). Quan de temps fa que ho patim...

Males hores pel socialisme. Aquells que deien que no hi havia crisi o que gestionaven (encara ho fan al Govern central) els recursos públics de la pitjor manera. Quin escenari han deixat! Una generació (inclosos el grupet de joves que aplaudia el cap de setmana amb el puny alçat) ho patirà molts anys.

Publicat a cronica.cat el 18/07/11

Un govern òmnibus

Amb l’aprovació, aquesta setmana, per part del Govern català de la denominada llei òmnibus s’ha fet un gran pas endavant com a país. Un projecte d’una envergadura enorme. Una macroreforma legislativa, que d’altra manera hagués trigat anys en produir-se, per tal de modernitzar i simplificar l’Administració, reactivar l’economia i posar les coses més fàcils als ciutadans. Una reforma àmplia que abarca diferents departaments i lleis. Una reforma excepcional, de més de 80 textos legals anteriors, d’acord amb el moment de crisi que estem vivint. Unes lleis que, per anar bé, requereixen superar els problemes que puguin haver de forma per tal que es puguin complir uns calendaris i a finals d’aquest any la majoria de continguts puguin ser aprovats.

Aquest macro projecte legislatiu, ara dividit en tres projectes de llei, és al meu parer l’actuació governamental més destacada dels darrers anys. Una posada al dia, necessària i urgent, de tot el nostre marc legislatiu que ens ha de permetre encarar el futur amb optimisme i valentia. Desitjo que aquesta actuació decidida, en benefici dels ciutadans, per millorar l’Administració i l’economia catalana no finalitzi amb aquesta reforma, sinó que estiguem davant de l’inici d’un veritable govern òmnibús. Així com també, desitjo veure com els partits de l’oposició es comporten amb la mateixa alçada política.

Article publicat el 08/07/11 a e-notícies.