catBlogger

Montilla suspèn també en economia

Aquesta setmana ha tingut lloc la presentació pública, del president de la Generalitat, del programa econòmic per superar la crisi. L’anàlisi de la situació de dificultat econòmica i social és ben fàcil. Tothom coneix i, en molts casos, pateix la crisi en primera persona. No cal que en dediquem gaire més temps. D’això el president de la Generalitat en va parlar força!

Allò que ara cal (ja fa setmanes) són mesures efectives per a que Catalunya en pugui sortir el més ràpidament possible i, fins i tot, que permetin reforçar el nostre posicionament econòmic al món. D’això, el president de la Generalitat en va parlar ben poc!

A banda d’aquesta manca manifesta i ben preocupant d’accions i propostes per fer front a la crisi, hi ha un fet encara pitjor. Tenim un president que cita totes les mesures estructurals que depenen del govern espanyol i que no parla per res del finançament català. Vaja, que renuncia públicament a exercir de president de Catalunya per a ser simplement un analista econòmic espanyol. Per cert, més aviat dolent.

Cal preguntar-li al president de la Generalitat dues qüestions fonamentals:

1. Considera o no el president català que un bon finançament és la millora manera de poder tirar endevant les reformes estructurals que el nostre país necessita? La meva opinió és que el finançament del que Montilla s’oblida, inclús en el seu discurs econòmic, és l’element central per poder aplicar solucions reals a la crisi.

2. Per què els 25 diputats del PSC renuncien a exercir pressió al govern de Zapatero per tal que tiri endevant les reformes estructurals espanyoles que Montilla enumera en el seu discurs?

Conclusió: El president català no té credibilitat ni lideratge, El PSC no té cap influència real a Madrid. I Catalunya pateix un cost elevadíssim per aquesta situació de manca d’acció, lideratge i bon govern.

En poques paraules: la renúncia del PSC i l’ineficàcia de Montilla són l’asfíxia de Catalunya!

 

Article publicat a e-notícies el 12/11/09

10mil a Brussel·les i el Dret a Decidir

Fa pocs dies vaig llegir un interessant post d’en Martin Aranburu, cap d’Estudis i Programes de la CatDem, en què indicava: “el Dret a Decidir és un element clau que ens defineix com a col·lectiu. Es tracta d’un d’aquells elements que a la vegada són també indicadors del nivell de desenvolupament social d’un col·lectiu”. Estic totalment d’acord amb en Martin. Una societat vivia i enriquidora es basa en la possibilitat de decidir individualment i col·lectivament el seu futur. Es tracta d’un valor democràtic fonamental reconegut pels organismes internacionals des de fa anys, encara que no sempre s'apliqui.

Aquest cap de setmana, he participat en la manifestació dels 10.000 a Brussel·les que va organitzar la societat civil, liderada pel company Enric Canela. Al llarg del recorregut he pensat molt en les paraules d’en Martin. L’ambient, la il·lusió per definir el futur, i l’estima pel país eren fantàtics i es respirava per tota la ciutat una sensació de participar en una jornada històrica. El Dret a l’Autodeterminació està lligat al Dret a Decidir. És una, no l’única, de les seves expressions pràctiques. Com a col·lectiu, en una democràcia sòlida i valenta, s’ha de poder decidir lliurement el model d’Estat del qual es forma part. I no sols el model, sinó també de quin Estat es vol formar part. No participem d'una veritable democràcia quan l’adscripció a un Estat es fa en base a la por i a l’amenaça de l’exèrcit. L’adscripció voluntaria i cooperativa és la base de la democràcia.

A nivell internacional, el concepte de Dret a Decidir està molt més introduït en la societat que a Catalunya. No només com a concepte polític, sinó també des d’un punt de vista sociològic, com apuntava Emile Durkheim, a finals del segle XXI, en parlar del concepte de “consciència col·lectiva”. Un Dret a Decidir que donades les noves interconnexions de la societat en xarxa i les limitacions de les jerarquies verticals, agafa més i més volada en situar les eleccions dels ciutadans com a centre del seu pròpi destí. Un concepte liberal-demòcrata del relat de la nostra vida. L’elecció del nostre futur com a poble i com a ciutadans. Quan més poguem decidir i debatre sobre el futur del nostre país, més plens serem com a societat.

A Catalunya cada dia tenim exemples d’actuacions lligades al Dret a Decidir: elecció de l’escola dels nostres fills, priorització de determinades polítiques socials, etc… Exemples concrets de decisions que afecten les nostres vides i el nostre futur. Cal situar el Dret a Decidir i el seu exercici en el centre del debat públic català. Només amb la valentia de parlar de les nostres possibilitats com a societat, podrem assolir un país capdavanter i que progressa.