catBlogger

Full de Ruta

 Em sembla totalment inacceptable l'afirmació de que hores d'ara es necessiti més d'un any per proposar full de ruta... pel  "pacte fiscal". Només pot ser pressa de posició per part  d'una estratègia sense logistica contrastada i creíble. Posicions que depenen de circumstàcies o interessos de grup, més que de paraules donades, o d'objectius de pàtria. Sabeu que? No perdem la vergonya que ens queda.

Sobirania o eufemismes

Diuen que el dit "pacte fiscal", que alguns ja veuen reduït a "millor model de finançament", és una etapa vers la plena sobirania...

Però si llavors s'afirma que... :

Si hi ha acord amb qui goberni a Madrd "anirem de bracet"....   Del contrari.... simplement "no els donarem suport". En ambdues circumstàncies no consta cap etapa, més aviat tot el contrari.

Potser per algú o alguns, "sobirania" representa qualsevol eufemisme de conveniència, ben allunyat de l' "estat propi" o del que és el mateix : acabar amb la subordinació, sotmetiment i explotació.

Auguris

Una tonteria d'aquests dies.

Algú digué que una pregunta és millor que mil respostes.
I tinguem present que 'pregunta' s'agermana en el seu origen amb 'prec'. El "prego" dels italians, quan els dones les gràcies, hi deu tenir a veure.

Fem una pregunta i que amb el servei de contestar-nos, quan els poguem donar les gràcies, els surti quelcom semblant al "prego" dels italians.

Posem per cas, a algú li podem preguntar:

Què el va decidir a aprendre aquest català que parla ara?
I quants anys porta a Catalunya?

Això val tant pels de Villabureba com pels de Rodadedebó.

I no cal posar el dit a l'ull de l'adversari, oi?.
I cadascú per on l'enfili.