catBlogger

Una invitació al diàleg. Al voltant d'una pregunta...o una munió d'elles?

Conquesta, explotació, subordinació...
Sabeu d'alguna nació que visqui, més o menys adormida sota aquests paràmetres? Com despertar del malson? Què passarà el dia que en tingui consciència clara?

És necessàri un lider per despertar consciència?
Hi pot haver raonabilitat sense sentiment avaluador?
Es pot trobar la síntesi entre l'humà de poder i el de servei a la gent?.

Al frontispici de la Ponència 1  (L'Aportació de CDC a la refundació del catalanisme) llegim:

“La llibertat es perd per la por i es guanya pel seu
exercici.
El passat, doncs, per aprendre. El futur per mantenir
l’esperança. El present per ser-hi amb fermesa.“

I al final de la Ponència:
"Els drets no es demanen, s’exerceixen."

Es refunda també una Actitud? S'inaugura una nova etapa?

Auguris

Una tonteria d'aquests dies.

Algú digué que una pregunta és millor que mil respostes.
I tinguem present que 'pregunta' s'agermana en el seu origen amb 'prec'. El "prego" dels italians, quan els dones les gràcies, hi deu tenir a veure.

Fem una pregunta i que amb el servei de contestar-nos, quan els poguem donar les gràcies, els surti quelcom semblant al "prego" dels italians.

Posem per cas, a algú li podem preguntar:

Què el va decidir a aprendre aquest català que parla ara?
I quants anys porta a Catalunya?

Això val tant pels de Villabureba com pels de Rodadedebó.

I no cal posar el dit a l'ull de l'adversari, oi?.
I cadascú per on l'enfili.