Revista "A la feina iguals"

La Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar el tercer número de la Revista "A la feina iguals". La revista electrònica semestral 'a la feina iguals' és una eina d’informació i comunicació amb dues finalitats: d’una banda, donar a conèixer les diferents accions realitzades des de la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball, i d’una altra, compartir experiències, actuacions i estudis desenvolupats per altres entitats o empreses que tinguin la igualtat d’oportunitats com a comú denominador. Paral·lelament, la Direcció General ha desenvolupat també la creació dels nous webs Igualtat en la diversitat: inserció, inclusió i discapacitat i Igualtat d'oportunitats: dones, empreses i treball.

Visualitzar les dones als mèdia

L'Institut Català de les Dones, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van presentar dimarts un pla de treball conjunt amb periodistes per millorar els espais de comunicació social amb la inclusió de la perspectiva de gènere i de les dones en els continguts i el tractament dels mitjans de comunicació de Catalunya.

El projecte “Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visualitzar les aportacions de les dones” es proposa elaborar un conjunt de materials de formació per a professionals dels mitjans de comunicació, mitjançant cinc tallers de treball, que s’organitzaran en el termini d’un any, i on participaran grups de periodistes designats per les seves pròpies empreses. El primer taller, de presentació, ja es va celebrar el mes de setembre a la ciutat de Barcelona i les properes sessions tindran lloc a les ciutats de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona.

El projecte compta amb un grup coordinador, encarregat d’establir les línies de treball que, a través de diferents tallers, han d’acabar donant forma a un manual final. Cada taller serà temàtic i comptarà amb la participació de persones expertes que dinamitzaran les sessions generant debats i reflexions. Els professionals que participen d’aquests tallers hauran d’aportar materials del seu propi mitjà que responguin a les temàtiques triades de manera consensuada entre els participants.

En el projecte col·laboren l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, la Xarxa Internacional de dones periodistes i comunicadores, l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, i les àrees d’Igualtat de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona.
 

47 dones de primera línia

Per altra banda, i ja que parlem de dones i periodisme, volem destacar una novetat editorial d’Ara Llibres de la periodista Sílvia Cóppulo: Dones de primera. 47 vides excepcionals. Per tant, 47 dones públiques i de primera línia en el seu àmbit professional, i entre les quals es troba la presidenta de la nostra Comissió, Magda Oranich.

Les dones que han estat entrevistades per Cóppulo són: Nazanin Amirian, Pilar Aymerich, Anna Bernús, Dolors Bramon, Rosa Maria Calaf, Josefina Castellví, Núria Chinchilla, Victòria Cirlot, Montserrat Comas d'Argemir, Teresa Compte, Marta Corachán, Maite Costa, Rosa Cullell, Patrícia de No, Núria Espert, Teresa Forcades, Teresa Garcia-Milà, Anna Maria Geli, Tresa Gimpera, Núria Gispert, Mercè Martí, Roser Pérez Simó, Rosa Maria Pruna, Carme Riera, Emma Roca, Glòria Rognoni, Marina Rossell, Isabel Ruiz, Carme Ruscalleda, Mercè Sala, Araceli Segarra, Vicky Sherpa, Adela Subirana, Marina Subirats, Benedetta Tagliabue, Maria Àngels Tejada, Mònica Terribas, Rosa –Tous– Oriol, Pilar Urbano, Anna Veiga, Anna Vilella, Cristina Villanueva, Adelín de Villardí, Eulàlia Vintró, Carmina Virgili i Maria Rosa Virós.
 

Manifest de la Comissió

Dilluns vam celebrar l'acte inaugural de la Comissió Dones en l'Espai Públic a la Fundació, on van participar Mercè Pigem, advocada al Congrés dels Diputats per CiU, i Ignasi Buqueras, president de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles, al final del qual vam presentar algunes de les idees centrals que la Comissió ha treballat respecte la qüestió que va centrar les ponències: Usos del temps, racionalització dels horaris i polítiques de conciliació.

Tot seguit us l'oferim: 

1. Els valors patriarcals i masclistes són rebutjats formalment, i fins i tot legislativament, però sovint la seva presència encara es manifesta en el desplegament de les relacions quotidianes, en la diferent transmissió de pautes de conducta per a nens i nenes dins l’entorn familiar, en la delegació del treball domèstic i de cura, i en els missatges transmesos pels mitjans de comunicació. 

2. S’ha avançat molt poc en la deconstrucció i la proposta d’alternatives als rols tradicionals de la masculinitat. I això, més enllà del tòpic de la guerra de sexes, afecta a homes i dones, perquè segons es resolguin les seves noves identitats, la presència de les dones en l’espai públic i la conciliació de tot i de tots plegats, es resoldrà també la qüestió de la privacitat.

3. I diem homes i dones perquè qualsevol política que afecti les dones afectarà els homes, perquè el gènere no és, només, una qüestió de les dones. Es tracta d’una esmena a la totalitat, d’una qüestió macro: es tracta de definir quin món volem, en l’espai públic i en el privat.  

4. Segurament, no ens posarem d’acord en el concepte de felicitat, ni de bona dona, ni de bona mare, tot això depèn d’opcions personals. Mentre l’espai públic garanteixi el respecte a totes les opcions, èticament no hi ha res a dir. El problema és quan no hi ha cap opció. Per això, cal treballar per la pluralitat de dones i fer-ho replantejant què significa l’espai públic i quines són les seves dinàmiques que no atrauen.

5. A dia d’avui, encara existeixen obstacles per consolidar de forma efectiva la presència i el reconeixement de les dones al món del treball productiu. És en aquest sentit que es pot afirmar que una de les majors assignatures pendents continua sent la laboral.  

6. En les últimes dècades, la societat catalana ha fet passos importants per propiciar la conciliació i el repartiment igualitari del temps entre homes i dones. Però aquests passos són incipients i minoritaris. 

PER TOT AIXÒ, ENS CAL:

1. Un esforç conjunt, personal i comunitari, perquè el que ara són iniciatives legislatives, experiències pilot i bones pràctiques aïllades, arribi a ser una pràctica social àmplia i arrelada en la majoria de catalans i catalanes. I això passa, també, per fomentar una nova cultura de treball on els horaris passin a ser més flexibles i atents a les necessitats de conciliació personal, familiar, de treball i lleure, per tota la societat.

2. Portar a terme accions a les empreses que assegurin una equiparació real entre homes i dones pel que fa a l’accés i promoció en els diferents llocs de treball i de responsabilitat, la potenciació de mesures de conciliació adreçades als homes i la igualtat de salaris.

3. Promoure canvis radicals en el comportament de les persones que es dediquen a la política pel que fa als aspectes de conciliació i racionalitat en els usos del temps, a fi que les seves pràctiques serveixin d’exemple al conjunt de la població. 

4. Impulsar un ampli debat social sobre el nou rol que han de jugar els homes en el repartiment de les responsabilitats en l’àmbit familiar i sensibilitzar socialment la valoració del treball domèstic i de cura, educant les futures generacions en el valor de la coresponsabilitat. 

5. Finalment, cal una forta inversió econòmica en l’aplicació de polítiques socials que realment afavoreixin la família treballadora i que permetin a les dones accedir al mercat laboral amb les mateixes condicions que els homes.  

En aquesta línia, la Comissió Dones en l’Espai Públic treballa en l’elaboració de propostes per al futur que permetin avançar cap a una presència equilibrada, sostenible i compartida, entre homes i dones, en els diferents espais que configuren la nostra societat.

Barcelona, 28 de setembre de 2009. 

La Fundació CatDem es complau a convidar-vos a l’acte:

Dones en l’Espai Públic
Usos del temps, racionalització d’horaris i polítiques de conciliació

Quins són els factors més rellevants a la nostra societat que actualment configuren la interrelació entre la presència de les dones a l’espai públic, els usos del temps i la conciliació? En quina mesura aquests factors afavoreixen o dificulten la presència de les dones als espais públics? Quin tipus de mesures concretes seria convenient posar en marxa per afavorir-hi la presència de les dones?

L’acte, que serà introduït per la Presidenta de la Comissió Dones en l’Espai Públic i Vicepresidenta de la Fundació CatDem, Magda Oranich, i moderat per la Coordinadora de la Comissió Elena Yeste, comptarà amb la participació dels següents ponents: 

Ignasi Buqueras, President de la Comisión Nacional para la Racionalización de los
Horarios Españoles y su Normalización con los demás países de la Unión Europea.

Mercè Pigem, Advocada i Diputada al Congrés dels Diputats.

Lloc: Sala d’Actes de la Fundació CatDem, C/ Casp 80, baixos de Barcelona
Dia i hora: Dilluns 28 de setembre de 2009, a les 19:30h.

Liberté, égalité, solidarité!

Tots els manuals de Ciència Política i Història presenten la Unió Europa com una consagrada unió dels pobles en un compromís ferm de llibertat, igualtat i solidaritat. Una Europa modèlica que ens empara i ens abraça amb grans paraules i promeses. Una Europa que és capaç d’articular una campanya per la igualtat de gènere amb un anhel irrenunciable –la paritat, aclamada sota el lema No Modern European Democracy Without Gender Equality– i, tanmateix, quan tothom creia que Europa predicava ja amb l’exemple, de sobte, se’ns ha trencat el mirall perquè entre els càrrecs de màxima representativitat europea sembla ser que de dones o bé no hi haurà, o bé n’hi haurà només una: l’expresidenta d’Irlanda Mary Robinson, que es perfila com a futura presidenta del Consell de la UE. També hi ha la vacant del PESC que ha deixat Javier Solana.

No hi havia prou amb l'estridència d'aquelles imatges d’homes trajats en les grans cimeres europees, on només hi podíem veure una discreta Angela Merkel acompanyada de 26 homes de govern, tants com països amb caps d’Estat mascles té la Unió Europea.

Potser hi ha qui no havia processat del tot tampoc el trist espectacle que ens va oferir l'eurodiputada danesa Hanne Dahl, que es va endur la seva filla de tres mesos a una votació de l’eurocambra i allà li va donar el pit. Ah sí, aquella imatge era el retrat de l’estricta quotidianitat, una imatge que va servir com a revulsiu, com a element de denúncia de la realitat que es trobaran el 35% d’eurodiputades avui –una presència femenina que s’ha incrementat en 4 punts respecte de l'Eurocambra sortint, arran de les eleccions del passat 7-J–, especialment aquelles mares en actiu o amb intenció de ser-ho en un futur més pròxim que llunyà: 547 homes enfront de 238 dones, i encara convé assenyalar que la xifra significa un avenç important, Déu n'hi do. Els Verds apunten a una possible solució, segons avançava l'eurodiputada verda Isabelle Durant: per cada càrrec que es decideixi proposar dos noms, un d’home, l’altre de dona, i “que guanyi el millor”.