2de Setembre de 2014
L'Antena de la CatDem butlletí electrònic
« Anterior    |   
NÚMERO 51 30/07/2014
CONNEXIONABLE
Muriel Casals per Núria Rosell
«Serem cridats a les urnes per a dir si volem tenir un país independent, i aquesta oportunitat no ens la podem perdre!»
Quan va ser escollida presidenta d’Òmnium, el març del 2010, poc es pensava que quatre anys després Catalunya es trobaria a les portes d’una consulta com la del 9 de novembre. Com està vivint aquest moment històric?
Sembla mentida que en quatre anys hagin passat tantes coses! Ho visc amb emoció i em domina el sentiment d’agraïment. Dono les gràcies als socis d’Òmnium, que són els qui han fet possible que existeixi l’entitat, als companys de la junta i també del territori: tots junts estem vivint una aventura apassionant.

Òmnium es va fundar fa més de cinquanta anys, en un moment en què la cultura catalana vivia una censura clara i evident. Ara té un paper molt important, també. Quina creu que és la recepta de la seva pervivència?
L’honestedat. Òmnium es crea l’any 1961 per treballar en favor de la llengua i la cultura catalanes, i això és el que ha fet durant aquests anys. Com en qualsevol organització, hi ha hagut de tot, però essencialment la nostra és una història de jugar net, de no dir mentides... Això és el que fa que Òmnium sigui estimat i respectat. Quan preparàvem la manifestació del 10 de juliol del 2010, vam veure que, pel fet de convocar-la Òmnium, hi aniria gent que, entre ella, no acaba d’estar d’acord en algunes qüestions determinades. Vam fer de paraigua que acollia persones i grups diferents, als quals costava de trobar-se però que s’hi afegien si eren cridats per Òmnium. És un respecte que l’entitat s’ha guanyat durant aquests anys.

I molta constància...
I tant! I també hi afegiria tenacitat: aguantar en moments difícils, com en els inicis d’Òmnium o també en els anys vuitanta, quan vam viure amb alegria la recuperació de la democràcia i de la Generalitat i algú deia que ja no érem necessaris.

Doncs aquest «algú» estava molt equivocat...
Correcte! Per sort, hi va haver persones valentes i generoses i van veure que calia aguantar. A aquestes els hem d’agrair el fet d’haver mantingut l’entitat, perquè constatem que encara és necessària.

Mentrestant, els socis de l’entitat han crescut espectacularment, de 25.000 a 41.000. Quina valoració en fa?
Hi ha molta gent que vol participar del moment que vivim, en el procés de construir el país.

La manifestació del 10 de juliol del 2010 a Barcelona, contrària a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, va ser un punt d’inflexió?
Crec que sí. A partir d’aquell dia, deixem de protestar pel que fa el Govern espanyol i passem a proposar el que volem. Aquell dia es fa el pas del catalanisme tradicional, que volia transformar Espanya, al catalanisme contemporani, que diu «volem una altra relació amb Espanya, una relació de veïnatge».

Fa uns quants dies, juntament amb l’AMI i l’ANC, vau presentar una campanya favorable al doble sí de cara a la consulta del 9 de novembre. Què us ha motivat a dur-la a terme?
Hem vist que hem fet una feina reivindicant el dret a decidir, reivindicant que volem votar, i, per sort, aquesta voluntat de voler resoldre el conflicte que existeix actualment en les relacions amb Espanya d’una manera normal, en democràcia, és a través de les urnes; això ja té una amplíssima majoria de la població i al Parlament de Catalunya.

Societat civil i polítics, a l’una...
Aquesta és la cosa bona del moment que vivim, que hi ha una comunió entre la societat civil i els polítics. Qualsevol demòcrata vol que les coses es resolguin votant. Atès que la consulta es farà de totes totes, ara correspon als partidaris del doble sí de fer una campanya que digui «volem ser preguntats». I, amb tot el respecte per qui vol votar que no, nosaltres volem convèncer el màxim de gent possible perquè contesti que sí. Amb entitats com Òmnium i l’ANC, que és la punta de llança en aquests moments del moviment cap a la independència, havíem d’anar junts.

Alguns mitjans i estaments espanyols diuen que Òmnium, juntament amb l’ANC, marca l’agenda del Govern, que aquest va a remolc seu. Què n’opina?
Són bajanades i ganes de crear malestar, és gairebé ridícul! Un president de la talla de Mas, que està entre els millors que hi ha al món, un home que sap el que ha de fer, té l’agenda marcada per la política. A Òmnium sempre hem dit i hem repetit que tenim un respecte molt gran pels nostres representants: són els que hem escollit, i la màxima responsabilitat la té el president de la Generalitat.

La vostra és també una feina molt important...
Sens dubte! Nosaltres podem ajudar i empènyer, acompanyar, organitzar manifestacions..., però l’agenda política és la dels polítics. De cap manera pretenem ser qui marqui l’agenda; som qui posem èmfasi en les coses bones que té la nostra societat i diem al president: «Mira quanta gent que tens al teu costat! Som aquí i volem que continuïs fent el que fas.» Després de la manifestació del 2012, el president va entendre el missatge i va convocar unes eleccions que van fer que obtinguessin més vots els partits favorables a tirar endavant aquest procés.

En un article publicat a finals de juny en el diari El Punt Avui, explicava que els catalans volem establir una relació de bon veïnatge amb els espanyols, missatge que es reflecteix en el darrer vídeo de la campanya "Un país normal". Creu que aquesta és la via per a guanyar «adeptes» a la causa?
Som en un món de fidelitats múltiples: un pot estimar Espanya i voler la independència de Catalunya. Encara més: molts ciutadans espanyols se sentirien millor si tinguessin un veí amic; ara, molts ens veuen com que els fem nosa. Una cosa tan senzilla, que no ho és, com ara la llengua: «Aquests parlen en català! Quina mania!» Quan ens veuran relaxats diran: «Quina sort, de tenir aquests veïns que parlen una llengua que, sense haver-la estudiat, entenem!

Vostè ha viscut aquesta normalitat a casa seva.
Sí, la meva mare era francesa i el meu pare, català. Amb la mare parlàvem francès i amb el pare, català, i quan jo anava a França no em sentia estrangera perquè parlava el seu idioma, interactuava amb normalitat. Això els passarà, als espanyols o a les persones d’origen espanyol que viuen a Catalunya, quan siguem un veí; ara, mentre estiguem forçats a ser a dintre d’Espanya...

Se celebrarà la consulta?
S’ha de fer! Hi ha una majoria sòlida que vol que es faci, i és una vergonya imaginar un país democràtic com Espanya negant aquesta consulta. Crec que en la mesura en què nosaltres ens mantinguem ferms exigint la consulta, estem posant molt difícil la negativa del Govern espanyol, perquè és membre de la Unió Europea, d’un club on es respecten les normes democràtiques, i Espanya s’està posant en evidència.

Però sembla que el Govern espanyol està enquistat en la negativa.
Crec que el Govern espanyol és al límit de no complir el joc que s’exigeix al conjunt d’Europa. Recordem que el 18 de setembre hi haurà un grup d’europeus, els escocesos, que aniran a votar amb el mateix argument que nosaltres. Com es pot negar a uns altres ciutadans europeus, com són els catalans, aquesta realitat? Ho farem de totes totes. Per tant, serem cridats a les urnes per a dir si volem tenir un país independent, i aquesta oportunitat no ens la podem perdre!

En una entrevista a Bloomberg TV, el president Mas deia que s’avindria a canviar la data i la pregunta si Rajoy permetés la consulta. Què n’opina?
El fet de la consulta és innegociable. Un polític respectuós i que vol actuar dins el marc legal en què encara estem, com és el president Mas, dóna totes les oportunitats al president Rajoy de no perdre la cara ni la imatge d’un president democràtic. Li ho està posant fàcil perquè no tingui una vergonya immensa.

Què li diria, a algú que no té clar el vot en la consulta?
Tens una oportunitat que no es té en gaires ocasions: la de construir un país nou, fer-lo millor, esmenar-hi coses que no t’agraden, incidir-hi! Quan ets en un país que està fet, doncs ja està fet, pots corregir-hi petites coses; però ara tens l’oportunitat de construir una cosa nova, i això provoca entusiasme. Participa en el disseny de futur del teu país i et farà ser protagonista de la història d’una manera més marcada! L’oferta del no és poc atractiva des del punt de vista emocional. No deixem de votar sí per conformisme!
REFLEXIÓ
Melcior Comes
Un moment excepcional
Melcior Comes, Escriptor
Una de les coses que distingeixen aquest procés català és l’èmfasi que es fa en tot moment sobre el seu pacifisme, el seu esperit democràtic i les ganes de participació cívica. Tot plegat ha anat molt ràpid, almenys si tenim en compte els ritmes als quals estem acostumats en la política convencional. És veritat que, fet i fet, encara no ha passat res de massa important, però el paisatge polític català ha fet una mudança impressionant, ben enfrontat al dilema d’haver de decidir com posicionar-se davant el tema de la plena sobirania.

Les forces polítiques han hagut de fer un procés de forta reflexió interna, s’han dividit, barallat, tornat a ajuntar, s’han plantejat alternatives i nous lideratges i s’han especulat tota mena d’escenaris —favorables i tràgics, boirosos i utòpics—, tot per mirar de deixar ben clar què es vol per Catalunya en un futur a curt termini. El gran acord per establir una pregunta per oferir a la ciutadania en una consulta legal va ser la millor notícia que hauria pogut rebre el catalanisme polític: per sobre de sigles i ideologies, el país s’afirmava, plural i obert, cap al dret a decidir.

No hi ha pràcticament ningú, dins l’electorat català, que consideri que el fet de votar és nociu o pot ser qualificat d’il•legal o perillós per no se sap quines nocions constitucionals, morals o filosòfiques. Tot s’haurà de concretar el pròxim 9 de novembre -si el Govern espanyol no impugna la cobertura legal que doni el nostre Parlament-. En aquest cas, tot estem advertits: en un moment o altre —2015 o 2016— anirem a les urnes a votar en clau de plebiscit, sabent que les forces que portin la independència al programa electoral —que podria ser, o no, unitari: caldrà obertura de mires, generositat— faran un pas endavant determinant, després del qual ja no hi podrà haver marxa enrere.

Però abans de tot això, arribarà el nostre 11 de setembre, un moment que ha estat clau en els últims anys. Aquest dia de setembre ens ha servit per mostrar al món la demanda catalana, la voluntat pacífica d’obrir una transició, després de la qual les coses ja no tornin a ser allò a què estàvem acostumats. La classe política ha estat molt atenta. Però encara ho estarà més en aquesta pròxima ocasió. Cada vegada les apostes són més altes, hi ha més en joc, més a guanyar i més a perdre, més incertesa i també —ai— més perill. És per això que la classe política necessita sentir-se recolzada. Tendim a pensar que els polítics són una classe social apart, un plegat d’esnobs narcisistes o arrogants plens de freda altivesa, que es miren tothom per sobre l’espatlla. I això no és així. Ara més que mai, la nostra classe política necessitasaber que l’embranzida que el país vol emprendre —amb totes les seves incerteses i vacil•lacions, però també desitjos— compta amb el suport moral de la ciutadania, la qual ha de ser present en les jornades com el pròxim 11 de setembre, a més de les de les purament electorals.

Ens trobem en un moment concloent, on a tots plegats se’ns demanarà estar a l’alçada d’unes circumstàncies que no tenen res a veure amb la vida política en les altres democràcies. O bé ens conscienciem en aquest fet, aprenent a valorar els moments, les gestions, els passos i les disjuntives amb la ment posada en l’excepcionalitat de la construcció d’un nou estat, o bé el procés no podrà tirant cap endavant, enfonsat en les petiteses i misèries i recels que posen tantes dificultats a la política corrent.
ASSUMPTES INTERNS
Seminari ELF
Un juliol de treball intens
Fundació CatDem,
Durant el mes de juliol, la Fundació CatDem ha dut a terme diverses activitats emmarcades en el Pla de Treball 2014.

Una d’aquestes activitats, projectada conjuntament amb l’European Liberal Forum (ELF), ha consistit a organitzar el seminari "Nacionalisme cívic i el futur de la identitat europea". Des de fa dos anys, la Fundació CatDem està portant a terme el projecte plurianual de l’ELF sobre nacionalisme i populisme a Europa. El format del projecte constava de tres seminaris, el primer dels quals es va celebrar l’any 2012; el segon, per la tardor del 2013; i el tercer, que tancava el cicle, va tenir lloc el passat 17 de juliol. La voluntat de la CatDem ha estat aportar una visió diferent sobre la conceptualització de nacionalisme i populisme. Una de les conclusions del darrer seminari és que el catalanisme ha estat un moviment nacionalista, no pas populista, que ha esdevingut un exemple de civisme i cosmopolitisme. En aquest darrer seminari, doncs, s’ha analitzat més a fons el concepte de nacionalisme cívic i s’han subratllat quines aportacions es poden fer a l’hora de crear la identitat europea.

També en el marc del Pla de Treball de la fundació, i amb la mirada posada en la consulta del 9 de novembre, la CatDem ha organitzat una sessió de treball amb experts en dret constitucional, amb la voluntat d’analitzar com hauria de ser una futura constitució catalana. Tot i que fins ara ja s’han fet diversos estudis en aquest aspecte, volem aportar-hi quelcom més, i amb aquesta finalitat vam convidar Mark McNaught, doctor en ciències polítiques i professor a la Universitat de Rennes, que va redactar una proposta de constitució per a Escòcia, i el Dr. Jaume López, professor a la Universitat Pompeu Fabra, autor de diversos estudis de política comparada sobre processos de secessió.
LA DADA
Sabies que antena 51
ON I QUAN
Diada Nacional de Catalunya
Enguany, Òmnium Cultural i l'ANC han impulsat la campanya "Ara és l'hora" per tal de promoure la mobilització de cara a la Diada Nacional d'aquest 2014. 

Podeu obtenir tota la informació sobre aquesta campanya aquí.


Lloc: Barcelona
Dia i hora:
Dijous 11 de setembre
ISSN: 2014-9085
Dipòsit legal: B. 2197-2013