1de Juliol de 2015
L'Antena de la CatDem butlletí electrònic
« Anterior    |   
NÚMERO 60 30/06/2015
CONNEXIONABLE
Ismael Palacín per Núria Rosell
«El gran repte de Catalunya és garantir que tots els joves acabin l’educació postobligatòria, sense excuses.»
A la pàgina web de la fundació expliqueu que treballeu «en la millora i el desenvolupament de l’educació amb l’objectiu d’assolir al nostre país una societat cohesionada i equitativa». Es tracta d’una tasca ambiciosa. Com hi esteu treballant?
La fundació fa quaranta anys que existeix, i la seva missió consisteix a aportar coneixement crític per al canvi social. Vam triar el focus de l’educació perquè ens va semblar que era el més potent per a la transformació social i, al mateix temps, d’equitat. Impulsem recerques, prospectiva, debat i consensos per a innovar en els reptes de l’educació a Catalunya.

Quina és la vostra tasca principal?
Per una banda, intentar anticipar quins són els propers reptes en l’educació a Catalunya, fer una prospectiva mirant què estan fent els altres països, i un segon gest és fer recerca empírica, molt basada en dades per a fer un diagnòstic. A partir d’aquí, una tercera activitat són les jornades: en fem una cinquantena a l’any, i també més de setanta seminaris i espais de trobada. Unim actors molt diversos i analitzem junts aquests reptes per trobar consensos. La quarta pota consisteix a llançar propostes per a qui ha de governar o gestionar i fer proposicions de canvi. La nostra feina és inspirar nous horitzons de canvi i propostes de canvi basades en dades i anàlisis empírics.

Veieu aplicades aquestes iniciatives?
Quan quelcom es mou, no saps fins a quin punt una part és mèrit teu. El canvi educatiu és un joc de molts. Nosaltres tenim un rol, que és el de diagnosticar la realitat i fer propostes, i en aquest rol ens en sortim bastant bé, és a dir, tenim impacte en els responsables de prendre decisions, ens escolten molt, cosa que no vol dir que facin el que els proposem. Arribem a la gent, i això és el que ens interessa.

L’àmbit educatiu és un gegant que costa de moure...
I tant! Molt sovint l’educació és un sector amb molta inèrcia i ens costa molt canviar coses, hi ha resistència al canvi: les lleis són antigues i molt constretes, els mestres i les escoles mateix també estan pensats per a canviar poc.

Com voldrien que fos l’educació a Catalunya?
Nosaltres somiem una Catalunya on les lleis siguin més obertes al canvi, l’Administració aposti més per l’autonomia i la innovació educativa –que no hi aposta–, i alhora les escoles estiguin més obertes a qüestionar-se com es pot fer.

Els ritmes són diferents...
Sí. En educació, les coses estan canviant ràpidament, i nosaltres ho estem fent molt poc; més ben dit, ho estem fent a una velocitat insuficient: venim de molt enrere i ens hem de posar al dia molt ràpidament.

El fet de ser una fundació privada us permet més llibertat d’actuació?

És imprescindible. Els nostres valors són rigor, cooperació i independència. El rigor és molt important, perquè és el que ens permet fer les coses ben fetes; la cooperació és necessària, perquè els canvis s’han de fer entre tots, i la independència és imprescindible, perquè, quan fas coses de cara al canvi, sovint són mal viscudes, perquè qüestionen la manera com s’estan fent aquestes coses.

Què ens pot dir sobre l’actitud dels governants?
És molt habitual que qui governa en aquell moment o qui fa les coses a l’escola d’una manera determinada ho visqui com una crítica injusta, i més en un país on els think tanks independents són molt poc habituals. Per sort, això està canviant.

En quin àmbit de l’educació treballeu actualment amb més intensitat?
El primer és com conciliar equitat i qualitat educativa, com demostrar que la millor estratègia per a l’excel•lència és l’equitat, i a la inversa. Països capdavanters en educació, com són Finlàndia i Corea, apliquen tots dos termes.

Quin és el problema principal?
L’abandonament escolar, que el 20% dels joves deixin els estudis. No és tan sols un problema de justícia social gravíssim, sinó també econòmic, ja que no tindrem un país amb una economia moderna si gairebé tots els joves no acaben una formació postobligatòria de qualitat. El gran repte de Catalunya és, sense excuses, garantir a mort que no se’ns escapi cap jove. Cal invertir en beques, en una formació professional millor, a repescar els joves...; assegurar-nos que els joves segueixen estudiant fins als 20-23 anys i acaben fent una postobligatòria . Si això no es compleix, aquests joves seran carn de canó de l’atur, d’aquí a poc temps ja no hi haurà llocs de treball que ja no siguin qualificats, i la gran jugada de país és canviar el sistema, canviar el sistema d’aprenentatge, apostar per beques, per oportunitats postobligatòries, etcètera. Un altre desafiament és com activar els reptes de l’educació fora de l’escola i el paper de la família també fora de l’escola.

I l’escola?
Un altre repte és com renovar les metodologies a l’escola i deixar enrere el model d’escola transmissora, rutinària i burocràtica, per aconseguir una escola amb experiències educatives vibrants d’acord amb les competències del segle XXI.

Com està de salut l’escola catalana?
Tenim un model escolar saturat perquè és antic i no s’adapta als nous reptes, però des de fa pocs anys corre un vent de canvi molt potent entre mestres i escoles. Hem de trobar la manera de fer que aquest desig trobi realment sortida, i això vol dir autonomia escolar, invertir en mestres, invertir en els centres on hi ha més dificultats...; possibilitar-ho, perquè tot el sistema que tenim està saturat, ensenya als alumnes allò bàsic. Però sóc optimista, perquè hi ha un desig i un vent de canvi.

L’actual sistema de beques està basat en la igualtat d’oportunitats?
El nostre país inverteix molt poc en beques: l’equivalent a la mitjana europea en relació al pressupost educatiu, i aquí no val l’excusa que a Europa hi ha països més grans. No mirem números absoluts, sinó la part relativa a l’esforç que fas respecte a les teves possibilitats. Gastem poc en beques que són molt rígides, que no arriben a qui han d’arribar i on Catalunya està discriminada, perquè el poder adquisitiu, a Catalunya, fa que hi hagi menys famílies que hi puguin accedir. Quan tinguem més diners per a invertir en educació, haurem de pensar amb calma en què els gastarem.
REFLEXIÓ
Norbert Bilbeny
Sobre la reforma horària
Norbert Bilbeny, Catedràtic d'ètica a la Universitat de Barcelona
Estem preparats per a l'horari europeu? El Parlament català ho està estudiant a iniciativa d'uns ciutadans per la reforma horària. L'objectiu és conciliar la vida familiar i la laboral. S'addueix, a més, que l'horari europeu serà millor per a la salut, l'educació, la productivitat i fins i tot per a la democràcia. Per això els seus defensors diuen que la reforma horària representa una "racionalització" de la vida quotidiana.

Però hi ha qui s'hi oposa i afirma que la nostra tradició horària no s'ha de tocar, per raó fins i tot de la migdiada. I també qui acusa els promotors de pretendre canviar per llei el que només el costum pot modi ficar.

Parlant amb un professor nord americà del singular horari espanyol -a Portugal i Andorra tenen l'europeu-, em va dir que no l'hauríem de tocar: ajuntar se per dinar és sociable, fer la migdiada és sa i sopar tard és senyal d'una vida feliç. Quan vaig transmetre aquesta opinió a uns amics barcelonins em van dir que anar se'n al llit tard és dormir poc i malament; que ells no fan mai la migdiada, i que les dues hores de què disposen al migdia a l'oficina per dinar són una pèrdua de temps, sense que els surti a compte dinar a casa. Tampoc no poden acompanyar els nens a l'escola, ni re collir los. Però jo crec que totes dues opinions tenen la seva raó.
Per això, si atenem tant les raons racionals i productives com les emocionals i fa miliars, la reforma no hauria de ser dràstica, sinó moderada i flexible, segons cada individu i família, conjugant ho també amb el centre de treball i l'escola.

L'escola és la que ha de regir. Un nen, per salut, no s'hi ha d'estar més de set ho res. I ha de poder ser acompanyat i recollit pels seus pares. D'altra banda, estar se més de set hores a l'empresa també és inútil i perjudicial. Posem, com a solució, que l'escola obrís de 8.30 h a 15.30 h i que eliminem d'una vegada aquelles llargues i innecessàries hores de pati. El pare que l'acompanya al matí treballaria de 9 h a 16 h, amb mitja hora per a un àpat lleuger (l'esmorzar, a casa). I el pare que el recollís hauria entrat a les 8 h i sortiria a les 15 h, per em portar se'l mitja hora després.

Premisses: horari escolar, la prioritat; compactar tant l'horari escolar com el la boral; reduir los tots dos; fer que encaixin; deixar el màxim temps lliure a la tarda. Així hi ha vida més enllà de l'escola i de l'empresa. Tot és adaptar se, si la finalitat és bona, i els mitjans, acceptables.

Aquest article es va publicar al diari La Vanguardia el dimarts 30 de juny de 2015.

ASSUMPTES INTERNS
foto seminari rull
Regeneració democràtica
Fundació CatDem,
Una de les àrees de treball de la Fundació CatDem és la dedicada a treballar per millorar la nostra democràcia, ja que les males pràctiques en l’àmbit polític, entre altres motius, són la principal causa de desafecció de la ciutadania envers la política i els polítics.

Per aquest motiu la CatDem ha organitzat un cicle de conferències i un seminari a fi de treballar aquesta qüestió. Durant els mesos d’abril i maig, es van dur a terme quatre conferències protagonitzades per professors universitaris experts en diversos àmbits relacionats amb la ciència política. Moltes de les aportacions d’aquestes conferències van ser recollides en el seminari que va tenir lloc l’11 de juny, durant el qual es produí un intens debat que es va allargar més de tres hores. Economistes, sociòlegs, politòlegs i advocats van analitzar diversos aspectes relacionats amb les mesures que cal aplicar per a lluitar contra la desafecció política. Així, doncs, les propostes per a la regeneració democràtica o les reformes i els canvis democràtics necessaris en la societat van tenir un paper principal durant el debat.

Per tal de conèixer amb més profunditat el contingut d’aquest cicle, us recomanem que visiteu els enllaços següents:

Conferència de Jaume López.
Conferència d'Albert Serra.
Conferència de Francesc Torralba.
Conferència d'Àngel Castiñeira.
Seminari sobre regeneració democràtica.

LA DADA
imatge antena 60
ON I QUAN
Seminari "Islam i democràcia: la construcció d'un nou mediterrani"
La Fundació CatDem organitza aquest seminari, per tal d'aportar mesures per fer compatible l'Islam i la democràcia.

Podeu consultar tota la informació del seminari en aquest enllaç.

Lloc: Fundació CatDem (c/Casp,80, baixos. Barcelona)
Dia i hora: Dimecres, 8 de juliol, de 9.30h a 14h
ISSN: 2014-9085
Dipòsit legal: B. 2197-2013