28de Juliol de 2014
L'Antena de la CatDem butlletí electrònic
« Anterior    |   
NÚMERO 50 01/07/2014
CONNEXIONABLE
Jordi Robirosa per Núria Rosell
«Sense l’esport català, l’esport espanyol no seria res.»
Des dels inicis de TV3, es dedica a les retransmissions esportives, en concret al bàsquet. Com ha evolucionat la manera de treballar des d’aleshores?
Ha canviat molt, principalment a causa de les noves tecnologies: abans anàvem amb cintes i, si en perdies una, eres mort! Ara tot es fa per ordinador. Ara bé, cal tenir en compte dues coses: les retransmissions segueixen sent les mateixes, es basen en la paraula, i el bon periodista continua sent aquell qui té una agenda telefònica molt extensa, i això no t’ho donen les noves tecnologies.

Com veu l’esport català? Té bona salut?
Crec que té molt bona salut des del punt de vista de la formació , que segurament és el més important, i des del de lleure; però té la mala salut que té el país a nivell professional, ja que tota aquesta bona formació no pot derivar a l’esport professional perquè falten diners. Lògicament, a Catalunya hi ha més clubs que enlloc, i el poder públic i les caixes, quan aquestes eren fortes, no posaven diners a l’esport professional, cosa que sí que passava a la resta d’Espanya. Per aquest motiu tenim molts esportistes amb molta vàlua que, o bé es perden –realitat que s’evidencia en el bàsquet femení– o bé han de marxar. Des del punt de vista social, l’esport català, en algunes disciplines, és immillorable. Ara bé, a mi m’agradaria que des del punt de vista professional poguéssim destacar més, que és el que ens mereixem.

Creu en la necessitat de les seleccions esportives catalanes?
Aquest és un tema que veig complicat. Desenganyem-nos: no tindrem seleccions esportives catalanes fins que no siguem independents.

Una afirmació rotunda!
És així! Per al Govern espanyol això és prioritari: desgastar-nos fins al final, com es va veure en el cas de l’hoquei sobre patins. I ara estem esmerçant diners i esforços en una cosa de la qual no ens sortirem.

Ja hi ha hagut conseqüències?
Sí, perdre pes a les federacions espanyoles, i no tenim ni una cosa ni l’altra. Abans l’esport català dominava en les federacions espanyoles, cosa que revertia a casa nostra: teníem molts campionats i més sortides que ara no tenim. La meva gran il•lusió seria retransmetre un partit de Catalunya de bàsquet, i això, tal com anem ara, no ho aconseguirem; sense la independència no ho aconseguirem.

El reconeixement arribarà aleshores?
El dia en què siguem independents tothom ens reconeixerà, però fins que no ho siguem tothom sap que per al Govern espanyol és fonamental que nosaltres no puguem competir internacionalment. Estem fent uns grans esforços amb gent que va de molt bona fe, però no anem enlloc.

Un estudi de l’economista Modest Guinjoan, encarregat per la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, conclou que la independència de Catalunya tindria molts beneficis per a l’esport. Ho creu així?
Absolutament! He viscut casos dramàtics, en què per culpa de les quotes espanyolistes s’han deixat fora esportistes millors pel fet de ser catalans.

Per exemple?
En hoquei sobre herba, hi havia un moment en el qual els vint-i-cinc millors jugadors eren catalans; però, és clar, no podies portar només jugadors catalans a uns jocs olímpics, motiu pel qual potser s’agafava un jugador d’un altre lloc per a quedar bé, encara que el català fos millor. He vist casos en el món de la natació, com en els Jocs Olímpics de Seül, per exemple, en què nedadors amb millors marques catalans no hi anaven perquè se n’havia de portar un de les Canàries, per exemple.

Així, doncs, els beneficis de la independència van més enllà d’una qüestió econòmica...
Correcte: és també ètica. Vaig dir una cosa públicament per la qual em van massacrar: sense l’esport català, l’esport espanyol no seria res en moltíssim esports! Si ens diuen que som espanyols, en el cas d’una competició, si els catalans són els millors, són els qui hi han de participar; si no, és que ens tracten diferent. Per això val més que ens deixin sols.

Per la seva feina viatja molt. Com es veu Catalunya des de fora?
D’un temps ençà, la percepció que es té de Catalunya és molt dolenta. A Madrid, per exemple, m’han insultat greument perquè, com que fa molts anys que retransmeto bàsquet ja em coneixen. A causa del procés sobiranista, la cosa ha empitjorat, és una evidència.

Quina és la ciutat més hostil?
A Màlaga és on he sentit els insults més greus contra Catalunya. Fins fa poc, quan sortia a la pista un equip català, els posaven l’himne de la legió! De fet, l’únic lloc on em trobo còmode fora de casa nostra és al País Basc.

Sovint es pregunta als esportistes sobre qüestions allunyades de la seva professió, principalment sobre temes polítics. Creu que és una bona pràctica? Fins a quin punt és bo que opinin sobre unes qüestions determinades?
Jo no he preguntat mai a cap esportista, sigui professional o amateur, per les seleccions catalanes, perquè sé que el poso en un compromís. Ara bé, una vegada Pau Gasol em va dir que a Madrid és on li pregunten més sobre aquesta qüestió, i això és molt important. Fixa’t que gairebé tots els esportistes se signifiquen un cop ha finalitzat la seva carrera!

Al seu perfil del Facebook, alguna vegada, fa comentaris sobre actualitat allunyada del fet esportiu...
No he tingut mai cap problema per a escriure comentaris d’altres temes. A mi m’agrada la política, i difereixo de qui diu que tots els polítics són uns corruptes, ja que conec persones que es dediquen a la política que estan perdent molts diners per dedicar-s’hi i que ho fan pel benefici del país o de la seva ciutat. Em mereixen un respecte enorme.

En els seus apunts no amaga la seva ideologia...
Jo sóc catalanista i independentista, i no me n’amago, i sempre que escric comentaris al Facebook ho faig amb respecte, sense insultar ningú i explicant-me. En els trenta anys que fa que sóc a la televisió, ningú no m’ha donat mai la més petita indicació del que hauria de dir, i això que he fet prop de tres mil retransmissions.

Va anar a la Via catalana?
Sí, vaig ser al Camp Nou per seguir-la amb els esportistes. Va ser un dia emocionant; vaig passejar pels carrers i era bonic, perquè era transversal i intergeneracional: hi havia des de gent gran fins a nadons, i també castellanoparlants! El Govern espanyol sap que això no té aturador, encara que ho vulguin minimitzar.

Com està vivint el procés que s’ha endegat a Catalunya?

Potser perquè sóc una mica veterà, ja, ho visc amb escepticisme, no m’ho acabo de creure: el moviment és indeturable, però no acabo de veure el final: hi tenim tots els elements en contra! Però veig que la gent està molt emprenyada, i si surten un milió i mig de persones al carrer vol dir alguna cosa. M’encantaria que això acabés amb la independència, però ho veig difícil, i evidentment no crec en la tercera via, perquè és una gran mentida; hem de tirar pel dret.

Se celebrarà la consulta?
No sé si votarem o si ho farem en condicions, si podrà ser legal, perquè ells no ho voldran. Com ens ho farem? No ho sé!
REFLEXIÓ
Gerard Figueras
L’esport català també necessita un estat propi
Gerard M. Figueras, Director del Consell Català de l’Esport
El 9 de novembre s’acosta. Espanya s’esforça per dir-nos que no podrem votar, però els catalans, tossuts, seguim el camí traçat pel president Mas. La societat catalana es prepara des de tots els àmbits per poder votar, i en I’àmbit de l’esport no en volem ser una excepció.

Catalunya és avui una referència esportiva a escala mundial, tant pel que fa als èxits esportius assolits en l’esport de competició, com pel nombre de ciutadans del nostre país que practiquen activitat física de forma amateur. El pes econòmic de l’esport català se situa en 2.396,6 milions d’euros, és a dir, representa l’1,22% del valor afegit brut (VAB) del total de l’economia catalana.

Aquestes xifres ens indiquen que Catalunya està al nivell de països com Dinamarca, Suècia o els Països Baixos pel que respecta al pes de l’esport en el conjunt de l’economia del país; una posició molt per sobre d’altres països, com Espanya, França o Itàlia, en els quals l’esport representa poc més de l’1,1% del seu valor afegit brut.

Les veus que des d’Espanya pronostiquen l’ostracisme absolut d’una Catalunya independent són moltes i variades. Al costat de l’aïllament econòmic i de la marginació política, algunes d’aquestes veus també comencen a preconitzar la desaparició de Catalunya com a referència esportiva internacional. Ens cal afirmar amb tota rotunditat que aquests pronòstics no tenen ni cap credibilitat ni cap fonament empíric.

Ho podem afirmar perquè ja avui Catalunya és un referent esportiu. Amb més de 70 federacions esportives, 45 consells esportius, més de 15.000 clubs, més de mig milió de llicències federatives, tres milions de practicants habituals i un no gens menyspreable palmarès en el medaller olímpic. Però també ho podem afirmar perquè, si Catalunya esdevé un estat independent, aquestes xifres seran encara millors.

El doctor en economia de la Universitat Pompeu Fabra, Modest Guinjoan, xifra entre 176 i 225 milions d’euros el creixement del VAB esportiu català en el cas d’assolir la independència de Catalunya, un creixement entre un 7,4 i un 9,8%, que situaria Catalunya en una posició millor que la que tenim avui respecte dels països més avançats del món. Per tant, lluny de les previsions catastrofistes amb què alguns ens intenten espantar, les xifres empíriques fan que siguin evidents els beneficis que tindria el fet de disposar d’un estat independent per a esportistes, clubs, federacions i empreses del món de l’esport català.

Si Catalunya opta per l’estatu quo, l’esport del país continuarà portant plom a l’ala a l’hora de desenvolupar les seves potencialitats esportives. Però si optem per disposar del nostre propi estat, podrem presenciar l'augment d'esportistes catalans que participaran en competicions internacionals i l’increment del nombre de medalles assolides, i ajudarem a difondre la imatge del nostre país al món. La gent de l’esport ho tenim clar: volem i necessitem un estat independent.
ASSUMPTES INTERNS
Seminari Nacionalisme cívic i el ftur de la identitat europea
La CatDem acull el seminari «El nacionalisme cívic i el futur de la identitat europea»
Fundació CatDem,
Des de fa dos anys, la Fundació CatDem està portant a terme el projecte plurianual de l’European Liberal Forum (ELF) sobre nacionalisme i populisme a Europa. El format consisteix en dos seminaris, el primer dels quals es va celebrar a la tardor del 2013, i el segon tindrà lloc el proper 17 de juliol.

Des d’una organització catalanista com és la CatDem, es pot aportar una visió diferent sobre la conceptualització de nacionalisme i populisme. Una de les conclusions del primer seminari va ser que el catalanisme ha estat un moviment nacionalista, no pas populista, que ha esdevingut un exemple de civisme i cosmopolitisme. En aquest segon seminari, doncs, es vol analitzar més a fons el concepte de nacionalisme cívic i veure quines aportacions pot fer a l’hora de crear la identitat europea.

El seminari d’aquest mes de juliol consisteix en dues ponències i tres taules rodones, i comptarà amb ponents experts en aquesta temàtica, tant catalans com internacionals.

Per obtenir més informació sobre el seminari, visiteu el següent enllaç.
LA DADA
Sabies que antena 50
ON I QUAN
XLVI Universitat Catalana d’Estiu
Enguany se celebra la XLVI edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) del 16 al 23 d’agost a Prada de Conflent, dedicada a la confluència de tres efemèrides aquest 2014. D’una banda, es recordarà el tricenterari de 1714, que va suposar una desfeta pels Països Catalans però que ens ha permès simbolitzar la voluntat de la nostra permanència com a nació. Alhora, també es commemorarà el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, recordant el llegat que ens ha deixat. Finalment, es mirarà cap al futur: la consulta del 9 de novembre.

Podeu llegir tota la informació sobre aquest esdeveniment a la pàgina web de l’UCE http://www.uce.cat

Lloc: Liceu Renouvier. Carretera de Catllar s/n (Prada de Conflent)
Dia i hora: Consulteu els horaris dels cursos a la web de l'UCE
Del 16 al 23 d'agost
ISSN: 2014-9085
Dipòsit legal: B. 2197-2013