1de Febrer de 2015
L'Antena de la CatDem butlletí electrònic
« Anterior    |   
NÚMERO 55 23/12/2014
CONNEXIONABLE
Carles Puigdemont per Núria Rosell
«És evident que fa temps que l’Estat ha abandonat les nostres ciutats, i el cas de l’AVE al seu pas per Girona n’és un exemple»
Girona s’ha convertit en una visita obligada per a molts dels turistes que visiten el nostre país. Quina creu que és la causa?
De fons hi ha un projecte de transformació de la ciutat que arrenca amb la democràcia local, els primers ajuntaments democràtics, que entenen que la ciutat ha de trobar un model diferent del que havia heretat del franquisme; però, sobretot més recentment, hi ha una aposta absolutament desacomplexada del govern que presideixo per a fer del turisme un dels eixos de la sortida de la crisi, de la generació d’activitat econòmica i de la creació de llocs de treball que ha obligat i ens ha portat a fer un seguit d’inversions i de campanyes per a aconseguir els resultats que ara ja estem tenint, que són uns creixements turístics espectaculars.

En què heu basat el vostre turisme?
En la cultura. Per això hem generat, al costat de la promoció convencional, una gran oferta cultural: he omplert el calendari tot l’any d’activitats culturals, interdisciplinars, per a tots els públics i d’alta qualitat, de tal manera que en qualsevol època de l’any un turista pot consumir alta cultura assequible, propera i original. Això ens fa especialment atractius i ens diferencia del turisme estrictament de sol i platja i molt estacional dels estius.

Quina és la procedència dels turistes que visiten la ciutat?
Apostem pel turisme modern del segle XXI, que busca sobretot turisme cultural i familiar, que és molt atractiu per al turisme de proximitat, sobretot de gent de Barcelona, i també per al centreeuropeu –francès, especialment–, que troba en Girona una ciutat de primera elecció. És evident que també ens nodrim de l’imput de la Costa Brava i de la proximitat a Barcelona, però cada vegada més Girona és una ciutat de primera elecció.

És alcalde de Girona des del 2011. Quin balanç fa d’aquest període?
En fem un balanç, en part, satisfactori, però d’altra banda no ho pot ser del tot, perquè queden coses pendents per fer, algunes perquè no hem estat capaços de fer-les i d’altres perquè estem en una situació política i econòmica a la ciutat que no ha permès; política perquè estem en minoria i governem sols, i això és una dificultat greu, sobretot pel fet de venir de trenta-dos anys d’estar a l’oposició i tenint com a principal partit de l’oposició el que ha estat governant aquests anys, i, òbviament, econòmica perquè, encara que som un ajuntament sanejat, sense dèficit i amb un nivell d’endeutament molt baix, és evident que els problemes de tresoreria i de finançament de la Generalitat ens repercuteixen molt. És evident que el desinterès de l’Estat espanyol a invertir ens repercuteix molt i perjudica el nostre dia a dia.

El cas de l’AVE és un clar exemple d’aquesta situació...
Amb el segon incident de l’AVE, més enllà de les anècdotes, el que va quedar palès és que ADIF ha actuat amb un menyspreu notori respecte al poder local, i s’ha demostrat, en canvi, que els qui tenien la raó eren els tècnics municipals, que havien advertit –i jo mateix ho vaig fer amb una certa vehemència després del primer incident– que la solució provisional adoptada no era suficient i que allò es podia repetir. Fins i tot ho vam plasmar en un dibuix que els vàrem lliurar a mitjan octubre; per tant, va ser doblement greu. Jo crec que el fet que passessin aquesta vergonya explica la celeritat amb què estan prenent les mesures de reparació. El que és evident és que l’Estat fa temps que ha anat abandonant les nostres ciutats, i Girona n’és un exemple.

La situació del consistori també ha canviat...
Actualment, a l’Ajuntament de Girona hem vist una cosa que no s’havia viscut mai: hi ha vuit regidors no adscrits, tots provinents de l’oposició, i això explica les dificultats amb què ens hem trobat a l’hora de teixir acords d’una certa estabilitat, sobretot quan tens el principal grup de l’oposició dividit, com és el PSC, que ha passat de set regidors a un. Lluny d’alegrar-nos-en, aquesta situació ens complica molt la vida, i no és una bona notícia per a la ciutat, ja que ens agradaria tenir grups a l’oposició amb prou fortalesa perquè ens ajudessin a tirar endavant reptes enormement complicats.

Queden pocs mesos per a les eleccions municipals del 2015 i vostè és candidat a la reelecció. Com afronta aquest nou repte?
El dia a dia és tan vertiginós i voraç, que ens impedeix encara de ser conscients d’aquesta perspectiva. La realitat és que les tenim aquí i que aviat ens haurem de presentar als ciutadans d’una manera com no ens havíem pogut presentar mai a la vida, que és amb un balanç d’obra de govern. Fa tres anys i mig els demanàvem que fessin una aposta per un seguit de propostes de renovació i de canvi que formulàvem; ara arribarem a unes eleccions que, per primera vegada afrontem des de l’alcaldia i havent de passar un balanç davant dels ciutadans.

Quin balanç fa d’aquest mandat?
Crec que és positiu, incomplert però positiu, i vet aquí la nostra ambició de poder continuar el segon cicle del canvi. Després de trenta-dos anys, és impensable que amb tres anys i escaig es pugui capgirar tot allò que entens que has de capgirar; però alguna cosa sí que hem orientat molt bé, fins i tot. Necessitem més recorregut, la segona fase, ja que el nostre projecte de canvi requereix vuit anys com a mínim. Crec que les mesures que hem anat desenvolupant, a vegades molt petites i d’altres més grans, ja indiquen molt bé què és el que pretenem fer. Crec que la gent ho valora, i confio que ens donaran aquesta segona oportunitat per a poder completar l’agenda de transformació, modernització i canvi que ja hem començat a posar en marxa.

Transparència, participació, crisi en la política, noves maneres de fer política... Com creu que és aplicable aquest canvi?
En el 2011 nosaltres ja incorporàvem aquests factors, i hem aconseguit coses que fins ara havien estat impossibles en la democràcia gironina.

Quins mecanismes heu aplicat?
Des de ben aviat, la participació de les entitats als plens municipals perquè puguin presentar mocions que es puguin votar. També la gent que tingui interès en algun assumpte del ple hi pot participar, així com la retransmissió en directe dels plens en streaming. Hem creat el portal «Govern obert», on es publiquen dades que fins ara mai no s’havien fet públiques, així com la web sobre l’execució del pressupost de l’ajuntament en temps real. A més, aquest any serà la tercera edició dels pressupostos participats i ja haurem gestionat tres milions d’euros decidits directament pels veïns. Per tant, aquesta idea de la participació, de la transparència i de la transversalitat ja l’hem incorporat des del primer dia en què vam arribar al govern.

Parlem del procés que viu Catalunya. Com l’està vivint?
Des que tinc ús de raó política, he estat treballant per la independència. Sento un orgull i un privilegi enormes de poder participar en primera línia d’uns processos que, sens dubte, passaran a la història de Catalunya, i espero que hi passin per bé. És veritat que fins ara ho hem fet molt bé com a poble i com a institucions, però en aquests moments en què tenim aquesta conversa no puc ser tan optimista com era fins ara.

Per quin motiu?
Tinc un cert temor que interessos tàctics de partits clàssics impedeixin el que és un desig de nació, de voler ser una nació independent. Estem en un punt de risc i delicat; en aquests moments no les tinc totes. Em sabria molt greu que frustréssim tants anys de treball i tants compromisos que molts hem contret i esforços esmerçats perquè quatre senyors, confonent la política amb la politologia, s’hagin emborratxat de laboratori polític i pensin que, si les coses es fan més complicades, són més clares per a la ciutadania, quan és justament al contrari.

Com valora el paper del president Mas en tot aquest procés?
Mai de la vida un president de la Generalitat no havia traçat un full de ruta tan clar, modern, transversal i generós com ha fet el president Mas, i sobta que a hores d’ara hi hagi algun partit que encara no ho vegi clar. Algun dia hauran d’explicar què hi hem guanyat, amb tots aquests dubtes, i fins i tot atacs, abans d’arribar al que hauria de ser un acord que en aquests moments no hi ha i que desitjo fermament que hi hagi. Això pot canviar molt durant els propers dies o setmanes, però ara per ara és com ho veig.

La conferència del 25N va ser d’una gran transcendència...
És el zenit del procés, per la transcendència del que diu i de com ho diu, els compromisos que adquireix, que trenca moltes coses! Amb la lògica de partit, amb les solucions convencionals, perquè la situació és excepcional i genera grans dosis d’esperança, i ha explicat les grans manifestacions i mobilitzacions ciutadanes que hi ha hagut durant els darrers tres anys. Crec que és la síntesi perfecta, que la immensa majoria de la gent mobilitzada i que va anar a votar el 9N sintonitza amb el que diu el president. No costa tant d’entendre, això! I em sorprèn que després passin un seguit de fets que van aigualint totes aquestes circumstàncies.

El 4 d’octubre, 920 municipis, així com diversos ens locals i comarcals, van ser presents a la Generalitat de Catalunya per fer el lliurament al president Mas de les mocions de suport al 9N. Com va viure la jornada?
Aquell acte va explicar en la pràctica el que uns dies després va dir el president Mas: transversalitat, unitat, sentit de país, etcètera. Allà hi havia alcaldes de tots els colors polítics, agermanats per un acord, no per un model determinat d’entendre com s’ha de gestionar el país, sinó per quelcom que, de fet, ho aixopluga tot, que és la idea de país. Tant costaria d’entendre que aquella fotografia que va meravellar el poble de Catalunya es pogués traslladar a una proposta de llista conjunta que servís veritablement per a convocar un referèndum per a saber si els catalans volem o no ser independents? No costaria gens, però alguns, insòlitament, ho estan fent molt complicat, i continuo sense entendre-ho.
REFLEXIÓ
Joan Carles Garcia Cañizares
Els municipis construeixen futur
Joan Carles Garcia, Alcalde de Tordera i diputat adjunt a la Presidència de la Diputació de Barcelona
La commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya em dóna peu per a reflexionar sobre les aportacions del municipalisme en la construcció del país que tots volem, una construcció que no es limita a una declaració genèrica sinó que es fonamenta en el treball diari per a donar resposta concreta a les necessitats i les aspiracions de les comunitats locals; es fonamenta en l’esforç per a assegurar la qualitat de vida de la gent.

En aquell 1914, Prat de la Riba assenyalà que la voluntat del poble era la que havia de guiar l’acció dels seus governants i que la seva principal acció –com hem fet també en aquests darrers temps– consistia a assegurar als veïns i veïnes de tots i cadascun dels pobles catalans la prestació en qualitat dels serveis bàsics que permeten assolir els nivells de convivència i benestar. D’aquesta manera, millorant les condicions de vida de les persones en particular, s’aconseguia –s’aconsegueix– el progrés i la prosperitat del conjunt de la nostra pàtria. Els ajuntaments, fins i tot més enllà de les seves limitacions econòmiques i competencials, sempre han posat en l’eix de la seva activitat la gent.

Des de sempre, els homes i dones de CDC de l’àmbit local han entès que l’important no és amb quina etiqueta s’ha fet una cosa, sinó que la seva veritable preocupació ha estat com garantir els serveis a les persones del nostre país. Les administracions locals són la primera trinxera, i la més directa, davant les crisis socials, econòmiques i fins i tot culturals del nostre país. Els ajuntaments, dels més petits als més grans, han estat els principals agents actius en la preservació dels valors fonamentals de convivència i inclusió social. Voldria destacar la immensa dedicació dels servidors públics (electes i professionals al servei dels governs locals) i molt especialment els dels municipis més petits, que han hagut d’afrontar situacions similars amb menys capacitat de reacció en l’aspecte material, però que l’han suplert amb escreix a base de treball i implicació personal.

La contribució del municipalisme a fer un país millor no és nova. Ha estat una constant en l’acció dels governs locals catalans, i en tenim exemples en l’acció de les diputacions i ajuntaments ara fa cent anys en assumir els serveis d’ensenyament o de sanitat, abandonats per l’Estat o, com avui dia, en la contribució de les diputacions a la configuració d’estructures d’estat com la hisenda catalana. Els ajuntaments han estat atents a les reivindicacions populars i s’han sumat al treball pel reconeixement de la nostra singularitat nacional. Les imatges dels representants dels municipis catalans lliurant l’adhesió al dret a decidir reproduïen el lliurament de les adhesions en favor del primer projecte d’Estatut d’autonomia l’any 1919 (1.036 ajuntaments dels 1.042 existents ). A Convergència som ben conscients de la contribució de municipis i comarques, de les vegueries en les quals volem organitzar-nos, i n’hem fet un lema conegut: «Catalunya comença al teu ajuntament».
ASSUMPTES INTERNS
President Mas, Requejo, Passola, Cardús, Bosch, Colominas
La Nit del Pensament
Fundació CatDem,
Un any més des de la Fundació CatDem vàrem organitzar la Nit del Pensament, durant la qual es va fer entrega del XVIII Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polític, que va recaure en la Dra. Elena Yeste per l’obra “Un conflicte de llengües. De la Nova Planta a la llei Wert.” L’obra té com a punt de partida la utilització instrumental de la llengua i de l’escola amb finalitats polítiques i partidistes, darrera de la qual hi ha una manca de reconeixement de la personalitat política, cultural, lingüística i nacional de Catalunya.

El president de la Generalitat de Catalunya i de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas, va ser l’encarregat de cloure l’acte i va apel•lar a evitar la confrontació ja que ens trobem en temps de col•laboració, i tot i tenint en compte la lògica de la necessària pluralitat ideològica, el president Mas va recordar que la situació actual ens afecta a tots i entre tots l’hem de resoldre.

Aquesta edició de la Nit del Pensament va ser especial perquè enguany commemorem el 25è aniversari de la mort de Ramon Trias Fargas. Per aquest motiu, tant el president i el director de la Fundació CatDem, Joaquim Ferrer i Joaquim Colominas, així com la vídua de Trias Fargas, Montserrat Trueta, el van recordar en els seus discursos.

Una peculiaritat més d’aquesta edició va ser que hi van intervenir quatre personalitats que estan tenint un paper destacat en el procés polític que viu Catalunya: Núria Bosch, Salvador Cardús, Isona Passola i Ferran Requejo.

Podeu veure el vídeo-resum de la intervenció del President Mas durant La Nit del Pensament fent clic aquí.

LA DADA
dada antena 55
ON I QUAN
Presentació del llibre "La formació d'una identitat" de Josep Fontana
El catedràtic d'Història Contemporàbia, Josep Fontana, presentarà el seu darrer llibre "La formació d'una identitat" a la seu de la Fundació CatDem. El president de la fundació, Joaquim Ferrer, serà l'encarregat de presentar l'acte.
Lloc: Fundació CatDem (c/Casp,80, baixos. Barcelona)
Dia i hora: Dijous, 22 de gener a les 19h
ISSN: 2014-9085
Dipòsit legal: B. 2197-2013