26d' Octubre de 2014
L'Antena de la CatDem butlletí electrònic
« Anterior    |   
NÚMERO 52 30/09/2014
CONNEXIONABLE
Jordi Turull per Núria Rosell
«Anar tots a l’una és el que ens ha donat potència per a arribar fins aquí.»
Es podria dir que aquest nou curs polític serà dels més intensos que ha viscut?
Aquesta intensitat va creixent progressivament, cada vegada va a més, perquè cada vegada és més determinant. Ho estic vivint com un privilegi i alhora com una altíssima responsabilitat en un moment com aquest. Estem escrivint la història de Catalunya, un dels episodis més rellevants; per consegüent, això comporta una gran intensitat. La responsabilitat és grandiosa, ho hem de fer bé, molt bé de fet, i, per tant, no es pot viure com a diputat des del pati de butaques; tots hi hem de posar el bo i millor.

El procés està comportant molts moments per al record.
Des de l’acord de la data i la pregunta, podem dir allò de «la diferència entre un somni i una realitat és quan hi poses una data». Per consegüent, crec que des de l’acord de la data i la pregunta alguns han vist que això va de veres –perquè hi va– i, per tant, a partir d’aquí no ha parat d’haver-hi moments transcendents que ara hem d’acabar de culminar. Si fins ara ho hem fet bé, a partir d’ara ho hem de fer molt més bé.

La Llei de consultes va ser aprovada pel Parlament fa uns quants dies, i, lògicament, l’aprovació permetrà el 9N, però també altres referèndums que es vulguin celebrar a casa nostra. Podríem dir que és la iniciativa legislativa més destacada de la legislatura?
És la que donarà el marc jurídic a la decisió més transcendent que prendrà aquest país, sens dubte! Hi ha hagut lleis importants, però la de consultes és la que permet concretar la decisió política més important dels darrers tres-cents anys. Al marge del que regula, que és molt i no pas una sola cosa, possibilita un fet històric al nostre país.

Creu que el resultat d’Escòcia marcarà el del 9 de novembre?

Escòcia ens ajuda en la normalitat i en l’aprofundiment de la democràcia, i la gran victòria és que votar és guanyar. Nosaltres reclamem i farem que sigui possible votar i que la gent participi de la decisió més transcendent que té un país. El resultat d’Escòcia no condiciona, perquè la manera de fer i de prendre’s la consulta per part del govern britànic, amb Cameron al capdavant, no té res a veure amb el que està fent el govern de Rajoy: mentre que Cameron va tenir com a estratègia afalagar i agombolar els escocesos, el govern de l’Estat amenaça i prohibeix. Per tant, no es pot comparar una cosa amb l’altra respecte als resultats, perquè, mentre l’activitat de Cameron anava provocant adhesions al no a la independència d’Escòcia, la manera en què ho fa Rajoy provoca cada dia més adhesions a la independència de Catalunya.

A Escòcia es va fer una campanya conjunta favorable al sí, i aquesta és una petició que ha llançat CDC a la resta de partits i també a les entitats. Ho veu factible a casa nostra?
Crec que sí i vull pensar que sí. El que estem fent no és una campanya electoral, sinó prendre la decisió més important que haurà pres aquest país durant els darrers tres-cents anys. Això aplega i és la gran força: la unitat de forces polítiques tan diferents, la transversalitat que s’ha vist al carrer. Ara que arriba el moment de la veritat, hem de realçar-la, i això genera efectes multiplicadors: no som en una campanya electoral on tothom fa la guerra pel seu compte en benefici personal; el que estem fent és en benefici de tot el país, i, per tant, jo crec totalment en el fet de dur a terme aquesta campanya de tots alhora; no tindria sentit que en un mateix poble hi hagués quatre actes diferents: la gent no sabria a quin assistir! Anar tots a l’una és el que ens ha donat potència per a arribar fins aquí.

Lamenta que el PSC no formi part del front pro consulta?
Sap greu per la trajectòria del PSC; ells hi haurien de ser, però crec que en un moment en què passen coses i ens hem de posicionar, alguns han posat en evidència les seves servituds; per consegüent, ha pesat més la servitud al PSOE que no pas el compromís envers els ciutadans de Catalunya. La posició del PSC tampoc no és monolítica, perquè en l’àmbit territorial molta gent del partit està a favor del 9 de novembre, de la data i de la pregunta, com podem veure en els diferents acords municipals que s’estan produint arreu: l’onada passa per sobre dels obstacles que hi pugui haver.

El president Mas ha repetit moltes vegades que la consulta se celebrarà si hi ha plenes garanties democràtiques. En cas que aquestes no es donessin, s’atreveix a preveure un possible escenari?
Davant de cada obstacle que trobem i que pugui afectar aquestes garanties democràtiques, hem de veure quins passos podem fer per a garantir la consulta i el resultat d’aquesta, i, per tant, no hem de treballar amb una hipòtesi de què farem si no és possible, sinó, al contrari, què fem i com superem els obstacles per a fer-la possible. El que ens ha fet superar aquests obstacles és justament la unitat i voler-la fer bé. La gent no ens jutjarà per si la fem; ens jutjarà per si la fem bé i per si la fem possible, i ens hem de moure en això. Per tant, davant de cada obstacle, hem de veure com el superem perquè el 9 de novembre tinguem totes les garanties democràtiques possibles.

Què diria a algú que dubti entre el sí/no i el sí/sí?
Que pensi en el seu fill. No té sentit que, si pot deixar un país millor, no ho faci. L’objectiu d’un pare, i també de la política, és deixar als seus fills i a les generacions futures un país millor de com l’has trobat. Hem vist, i s’ha demostrat, que l’Estat espanyol, de totes les maneres possibles, ens porta a la residualitat nacional i a l’ofec econòmic i social. Per a nosaltres no existeix la paraula resignació; per això tenim una alternativa que només depèn de nosaltres, i és deixar als nostres fills i a les generacions futures un país millor. Si els el podem deixar així, per què hem de dubtar entre fer-ho o no?
REFLEXIÓ
Foto Marc Gafarot per Antena
Lliçons d’Escòcia
Marc Gafarot, Coordinador de l'àrea de processos internacionals de secessió i de cooperació al desenvolupament al CIDOB
Vagi per endavant que cal felicitar al poble escocès per l’espectacle democràtic i el missatge de tolerància que ha enviat al món. Contrasta amb l’actitud del govern espanyol i en especial del seu primer ministre Mariano Rajoy. Primerament perquè, com sabem, la qualitat democràtica i de respecte vers la diversitat de l’Estat espanyol és clarament millorable. Segon, per no entendre res de les relacions internacionals i com certes afirmacions poden incomodar a un altre govern suposadament amic i, tercer, per la lògica del discurs que va fer poques hores després que es conegués el resultat del referèndum escocès.

Al meu entendre el moment estel•lar de llur intervenció es quan es felicita “que els escocesos han decidit seguir amb nosaltres”. És a dir el Sí hauria estat el mateix a perdre el tren de la història. De nou la política de la por, amanida amb grans dosis de demagògia i de falsificació històrica i factual. Recorda quan Aznar va prohibir, literalment prohibir, aquell capítol de la sèrie que es feia cap a la fi del seu mandat que els primers “espanyols”, els de les coves d’Altamira, fossin caracteritzats com a negres, com així demostren totes les evidències científiques. L’argument era molt clar, i òbviament gens nacionalista segons el seu particular parer: “¡españoles y negros, ni hablar!”

El PP i el seu govern continuen entestats en no fer cas a les exigències nacionals del poble català. En llur forma de veure les coses pensen que aquest resultat els afavoreix i que, en definitiva, “amb el gos mort s’acaba la ràbia”. Les coses poden no ser tant meravelloses per Rajoy i tampoc per Cameron. D’aquest darrer comentar que si la seva estratègia passa per fer promeses que no podrà, o no voldrà complir vers Escòcia, el millor que pot fer ell i l’establishment britànic es preparar-se per un nou referèndum al nord del famós, i comentat, mur d’Adrià. I aquest cop el 55% seran uns altres. O, tal vegada dos referèndums, atès que aquest incompliment no serà passat per alt a Irlanda del Nord, en especial per la comunitat catòlica i republicana.

En un altre ordre de coses, una consideració sobre Escòcia i una altra relativa a Catalunya. A Escòcia el referèndum i, el dret a decidir d’aquest poble, no ha estat mai qüestionat. Tampoc la seva categoria de nació. La qual cosa ha facilitat molt les coses i ha donat una imatge de normalitat que aquí ja la voldríem. D’altra banda els escocesos favorables a la independència sempre han estat, segons les enquestes, minoria i, no pas així, en el cas català. És quelcom que caldrà aprofitar-ho en cas de vot el dia 9 de novembre o en cas d’eleccions plebiscitàries a casa nostra. El que aquí es troba a faltar és la mobilització de la gent que sí s’ha produït a Escòcia. Quan arribi l’hora de la veritat ens calen menys manifestacions, que poden ser percebudes com actes d’excés d’eufòria i de deliri, i més reunions per tot el territori, àmbits sectorials, gent gran, col•lectius d’immigrants, cites porta a porta, etc. Ens cal unitat i pedagogia. No podem badar i no ens podem permetrem que en zones del país on cal una gran majoria guanyem per la mínima. Cap racó del país està guanyat d’entrada i tant important és el Ripollès o els Pallars com el Baix Llobregat o el Tarragonès. Si descuidem uns segur que tindrà una incidència negativa sobre d’altres. La derrota del Sí a les famoses i feréstegues Highlands ens ha de fer obrir els ulls.

Per votar i guanyar haurem de carregar-nos de raons, no ja relatives al nostre dret a decidir el nostre futur col•lectiu, també per convèncer a una part de la població que no es manifesta i resta indecisa i a aquells partidaris del No que ho són des d’una visió moderada i que són capaços de fer un anàlisi cost benefici.

Ara és l’hora de decidir i ens toca, com bé diu el president Mas, ser audaços i astuts. Per ser-ho hem de començar per entendre que el partit es troba molt lluny de ser guanyat i que, fins i tot, la gent que s’ha manifestat per la independència quan arribi el moment de votar –això és decidir- pot tenir dubtes que la portin contradir la seva anterior participació amb vies catalanes, amb “V” o amb qualsevol acte favorable a la independència. Ens hi juguem molt, moltíssim, i hem d’anar amb la lliçó ben apresa si, del que es tracta, és de guanyar la partida final. Els col•lectius més vulnerables necessiten una pedagogia superior i és molt normal que així s’ho mereixin i nosaltres els ho donem de la millor i més eficaç manera. L’adversari és poderós i tota la carn, no ho oblidem, ja la té a la graella.
ASSUMPTES INTERNS
acte rull
Rull i Villatoro, a la CatDem
Fundació CatDem,
El curs polític que hem iniciat fa unes setmanes serà, de ben segur, un dels més intensos que ha viscut el nostre país durant els darrers temps. Catalunya està escrivint la seva història amb majúscules: la consulta del proper 9 de novembre serà la gran oportunitat que els catalans tindrem per a decidir el nostre futur, la més important dels darrers tres-cents anys. La Fundació CatDem vol contribuir clarament al procés que viu el nostre país, i per aquest motiu la seu de la fundació acollirà diversos actes i conferències per a donar suport a la consulta i aconseguir el vot favorable al doble sí.

El coordinador general de Convergència, Josep Rull, va escollir la CatDem per a celebrar-hi el seu primer acte d’ençà que havia assumit la nova responsabilitat dins el partit. Mitjançant la conferència «De l’11S al 9N. Compromís i unitat cap a l’estat propi», Rull va subratllar que els tres eixos sobre els quals es basa la consulta del 9 de novembre són legalitat, legitimitat i principi democràtic. A més, apel•là a la necessària unitat de les forces del sí com a requisit imprescindible per a l’èxit, i hi afegí que «la voluntat de llibertat de Catalunya és indomable».

Per la seva banda, l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro va pronunciar la conferència «Un catalanisme nou per a un país complex», en la qual parlà del mapa polític català, així com també del paper que hi té Convergència, i va explicar que «si llegim la política catalana com una degradació de catalanismes no l’expliquem, i el món convergent queda situat en un lloc ideològic que no li és còmode, perquè és fermament nacionalista». En aquest sentit, el periodista i escriptor va dir: «El centre d’aquest país és format per gent que vol la independència votant; a mi m’interessa més la nació que l’Estat». Villatoro va cloure la seva intervenció d’una manera contundent, afirmant que «no hi ha res més que ens salvi i ens preservi la nació que la independència».

Durant les properes setmanes hi ha previstos més actes i conferències a la seu de la CatDem. A la nostra pàgina web http://www.catdem.org hi trobareu informació puntualment. Us hi esperem!
LA DADA
Sabies que antena 52
ON I QUAN
Conferència "L'hora de la veritat. Del somni a la realitat" a càrrec de Salvador Cardús
El professor de sociologia de la UAB i membre del CATN, Salvador Cardús, oferirà una conferència sota el títol "L'hora de la veritat. Del somni a la realitat". Joaquim Colominas, director de la Fundació CatDem, serà l'encarregat de presentar l'acte.


Lloc: Fundació CatDem (c/Casp,80, baixos. Barcelona)
Dia i hora: Dimecres, 8 d'octubre
19h
ISSN: 2014-9085
Dipòsit legal: B. 2197-2013