22de Desembre de 2014
L'Antena de la CatDem butlletí electrònic
« Anterior    |   
NÚMERO 54 30/11/2014
CONNEXIONABLE
Ferran Requejo per Núria Rosell
«Gràcies al 9N, anem 1 a 0 a favor en aquest partit»
L’any 2011, durant la trobada anual organitzada per ESADE a Sant Benet de Bages, va afirmar que si no s’aconseguia el pacte fiscal l’independentisme creixeria; Miquel Roca i el periodista Enric Juliana deien que no hi confiaven. El temps li ha donat la raó.
El catalanisme polític ha fet un gir cap a l’independentisme. Ha estat un moviment de reacció, perquè les esperances posades en l’Estatut es van saldar amb un fracàs rotund, no es van aconseguir cap dels quatre grans objectius: el reconeixement de Catalunya com a realitat diferenciada; millor protecció de l’autogovern, ja que té una posició secundària dins el sistema espanyol; canviar les bases del finançament per a blindar uns mínims suficients per a administrar les competències que es tenien, i una relació bilateral amb el Govern espanyol sense perdre’s en el conjunt multilateral de les disset comunitats, en què la posició de Catalunya queda molt diluïda.

I arriba la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut...
Sí, que encara va rebaixar més el contingut de l’Estatut, que amb el referèndum del 2006 havia tingut una participació molt baixa i ja expressava un descontentament per part de la ciutadania; però després, organitzada per la societat civil, va haver-hi una reacció que va sorprendre per la seva dimensió.

Aquesta mobilització va portar a la creació de l’ANC.
Correcte! I des d’aleshores s’ha anat consolidant, fins a arribar al 9 de novembre, quan hem pogut celebrar la consulta una mica sui generis que ha permès per primera vegada en tres-cents anys als ciutadans catalans votar sobre la independència de Catalunya. Encara que sigui una consulta que no serveixi, que no tingui abast legal, ha permès expressar-se, i això ha reforçat l’auge de l’independentisme, que actualment, d’acord amb diverses enquestes, està estabilitzat en el 45% de la ciutadania. Si el referèndum es fes com a Escòcia o al Quebec, tindria oportunitats de guanyar.

Uns dies després del 9N, en una conferència a la CatDem, va analitzar el procediment que cal tenir en compte un cop superada aquesta data i va remarcar cinc elements: convocatòria d’eleccions, creació d’un nou govern, construcció d’estructures d’estat, moment de proclamació de la independència i procés constituent. Sobre aquest darrer punt es basa l’informe número 10 del Llibre blanc. Ens en podria fer una síntesi?
És el procés que s’estableix entre la proclamació de la independència i el moment en què Catalunya tingui una nova constitució. Els qui han de fer això són, per una banda, els representants escollits pels ciutadans, que poden ser els que ja s’hagin escollit en unes properes eleccions, o bé, si ha passat molt temps des d’aquestes eleccions, se n’haurien de fer unes altres, les constituents, després de la proclamació.

De què depèn?
Del temps: ortodoxament s’haurien de fer sempre. Per a fer-ho tal com marquen els procediments democràtics actuals, caldria obrir-ho a la ciutadania i fer un procés de participació establint una sèrie de procediments perquè aquesta pugui aportar idees sobre què hi hauria d’haver i què no, i de quina manera, en aquesta nova constitució. Finalment, el projecte seria aprovat pel Parlament de Catalunya i sotmès a referèndum dels ciutadans.

Des d’alguns àmbits es parla de la necessitat de fer una declaració unilateral d’independència...
El moment en què es faci és la decisió més important, s’ha de ser molt curós. Quan es prengui la decisió de proclamar-la, no sabràs mai si acabaràs sortint-te’n; hi ha un moment en què t’has d’arriscar, i s’ha de calcular molt bé, perquè, si t’equivoques, hipoteques el moviment potser per dècades, per una generació com a mínim, i has d’estar segur que corres uns riscos assumibles. Per tant, la gestió del temps de la construcció alegal, perquè no es pot fer d’una altra manera, de les estructures d’estat, són els reptes que tindrà el govern que surti de les properes eleccions plebiscitàries.

«Alegal»: aquesta paraula fa una mica de respecte!
Sí, perquè construir unes estructures d’estat per a proclamar la independència no es pot fer des del punt de vista de la legalitat espanyola, i la que tenim és aquesta; per tant, s’haurà de fer un tipus d’estratègia, marcant uns objectius principals i secundaris clars i buscant totes les complicitats, no solament polítiques sinó també socials i culturals que té el país. Actualment hi ha molts sectors que estan per la independència perquè no veuen possible una acomodació de la realitat social catalana dins la democràcia espanyola.

Ha estat un dels membres del Consell Assessor per la Transició Nacional responsable d’elaborar els divuit informes que han conformat el Llibre blanc de la transició nacional. Quina valoració fa de l’experiència?
L’experiència ha estat molt positiva per a tothom, tant en l’aspecte col•lectiu com en el personal: sempre hi ha hagut un ambient molt bo, amb discussions dins la formalitat acadèmica de temes d’enfocament, metodològics, sobre com s’han de fer els anàlisis, distingir el que és descriptiu del que és normatiu... Hi havia una complicitat molt clara respecte a oferir al Govern una sèrie d’aportacions per a encaminar i donar marcs analítics i substantius sobre com s’hauria de fer aquesta transició de comunitat autònoma a estat independent.

No han analitzat escenaris d’una Catalunya estat, doncs...
No, no hem parlat de quin tipus de polítiques o institucions convindrien en una Catalunya independent, això és una altra fase; nosaltres ens movíem en el terreny més difícil, que és com es passa de la situació A, que és l’actual, fins a la B, que és la independència.

Quant temps hi han dedicat?
Hem treballat bastant durant tretze o catorze mesos per fer aquests divuit informes, però crec que tots n’estem molt satisfets i contents; ens hi hem passat moltes hores i ha estat una col•laboració desinteressada: repetiria l’experiència, segur. El que no hem fet és enganyar el Govern dient una cosa per una altra. En qüestions que són clares hem volgut donar la nostra opinió, i en qüestions més polèmiques, amb diversos camins a seguir i amb escenaris incerts, hem preferit mostrar-los i discutir-ne els avantatges i els inconvenients per treure’n finalment una conclusió pròpia.

Quant temps pot durar el procés de la transició nacional?
El temps clau és el que hi ha entre les plebiscitàries, que substitueixen el referèndum que es volia fer a Catalunya, i la proclamació de la independència. Aquest és un període de temps durant el qual s’han de construir les estructures d’estat perquè la proclamació sigui fàcticament real, que la Generalitat sigui l’únic poder fàctic, i posteriorment a la proclamació és quan es fan les eleccions constituents.

És difícil de dir, doncs...
Si queda molt o poc depèn del període anterior, entre les plebiscitàries i la proclamació de la independència. Posteriorment a la proclamació hi ha eleccions constituents, i el període fins a arribar a una constitució no ha de ser gaire llarg; es pot fer en vuit o nou mesos, perquè tampoc no és tan difícil: n’hi ha molts models al món, i s’han de buscar els de les democràcies més avançades i incloure-hi o no algunes grans definicions.

Com la faria vostè?
Jo la faria més aviat senzilla i deixaria els temes de més calat polític per al desenvolupament legislatiu posterior a la Constitució. El procediment del període constituent no ha de ser gaire llarg; la incògnita és quan dura el període anterior, entre les plebiscitàries i la proclamació de la independència.

En quines democràcies ens hem de fixar?
Depèn dels aspectes que vulguem tocar. Com a model social, les millors són les dels països nòrdics, perquè són països eficients en els serveis que ofereixen: són estats actius en el món internacional, són solidaris i no estan contaminats per corrupcions a gran escala; són dels països més transparents i menys corruptes del món. Això no impedeix que alguns aspectes concrets siguin plantejables, també, sobre qui hauria de fer el control constitucional de les lleis. Els països anglosaxons no tenen Tribunal Constitucional; tenen el Suprem, i crec que és un model que funciona bé.

Quin altre aspecte destacaria i què caldria tenir en compte?
Respecte a la protecció de les minories, hi ha altres democràcies que poden aportar diversos elements institucionals i servir de model, com els estats federals, per exemple, que tenen desenvolupats més drets col•lectius. Hem de buscar el millor de cada lloc i fer una constitució bastant modèlica, com una nova constitució d’una democràcia del segle XXI.

Per a vostè el lideratge MHP és indiscutible. No s’entendria a escala internacional si hi hagués un canvi, afirma.
Ara anem a una velocitat de creuer. El procés l’ha de liderar algú en el front polític, ha d’haver-hi algun referent, fins i tot per a parlar amb els adversaris polítics, i crec que ho ha de fer el president de la Generalitat, que és qui hi està legitimitat per haver guanyat unes eleccions en períodes anteriors. El seu manteniment asseguraria aquesta velocitat de creuer, que crec que a partir d’ara s’ha d’accelerar.

Un canvi en el lideratge de la Generalitat no és quelcom neutre...

No, no és una cosa que no tingui conseqüències, tant en l’àmbit intern de la ciutadania de Catalunya com a escala internacional. Crec que en aquest darrer nivell la perspectiva d’un canvi de lideratge a mig camí no s’entendria, no s’hauria entès ni en el cas del Quebec ni en el d’Escòcia. Ara el que tocaria és la continuïtat en aquesta presidència, i els altres partits polítics que estan a favor de la independència de Catalunya com a primer punt programàtic crec que haurien de donar-hi suport, que no haurien de posar pals a les rodes a la continuïtat del president. Malgrat els interessos legítims que té cada partit, crec que l’objectiu de país ha de passar per sobre d’aquests interessos. És el moment de la professionalitat i la magnanimitat.

Quina valoració fa del paper que està tenint el president Rajoy en tot aquest procés?
L’Estat està atònit, desconcertat; fins i tot els fallen les coordenades mentals per a entendre bé què passa, i quan no entens bé el que passa aleshores et pots equivocar molt en les decisions pràctiques. En un principi no es creien que això del moviment independentista anés enlloc, es pensaven que era un bluf que acabaria diluint-se. Després han anat veient que no, però s’hi han enfrontat d’una manera molt administrativista, molt a l’espanyola, molt de cultura jeràrquica.

La resposta és la via legal...
La resposta de la legalitat és cada cop més antiquada, perquè, si només adoptes la perspectiva des de dintre de les lleis, merament jurídica, per a tractar d’entendre i després solucionar un problema polític quan el problema són en bona part les lleis, ni ho pensaràs bé ni ho solucionaràs bé. La reacció del Govern espanyol ha estat tan primària com ineficient. Si no canvien, aquesta batalla la tenen perduda.

L’any vinent és un any electoral. Com el preveu?
Pot ser un any molt dolent per al PP, electoralment parlant; però les alternatives, que serien PSOE i Podemos, veig que continuen pertanyent a la mateixa cultura política, que enfoquen els temes polítics amb una actitud molt afrancesada, que vol dir amb criteris poc pragmàtics i molt refractaris a acceptar la pluralitat nacional, que és diferent dels altres temes: el social, el cultural, el lingüístic, etc. No confio gens que nous governs espanyols canviïn el fons de les coses; poden canviar els estils i els llenguatges, o que ofereixin alguna sortida via reforma constitucional, però sóc escèptic en aquest tema, sobretot pel que fa a les garanties d’un posterior compliment del pacte. En aquest sentit, cal mediació internacional i que hi hagi un dret a la secessió en la nova constitució.

Tots dos aspectes han d’anar junts?
Si no hi ha aquestes dues coses, jo realment sóc molt escèptic a creure que les forces polítiques espanyoles estiguin en condicions d’oferir un model «comprable» per part del moviment catalanista predominant en aquest moment. Encara que el PP estigui en crisi, seria un error que els partits o les organitzacions socials catalanes creguessin que, si el PP cau, ja tenim un camí lliure per a trobar un acomodament estable dins la democràcia espanyola.

Què hauria passat si finalment no haguéssim pogut votar?
No hauria passat res: el fet de poder votar tot i les condicions paupèrrimes legals ha estat una victòria per al catalanisme. Gràcies al 9N, anem 1 a 0 a favor en aquest partit; per tant, ha estat una oportunitat molt bona, sorprenent, que ningú no s’esperava. El Govern espanyol, amb aquesta mentalitat administrativista, es pensava que amb la suspensió de la consulta dues vegades per part del Tribunal Constitucional això ja s’havia acabat, però no ha estat així.
REFLEXIÓ
Josep Rull per antena 54 novembre 14
Convergència,40 anys al servei del país
Josep Rull, Coordinador general de Convergència
El 17 de novembre del 1974 jo tenia 6 anys. No recordo què feia, però hi ha un centenar de persones que sí que saben què feien ells: reunir-se clandestinament a Montserrat i fundar Convergència Democràtica de Catalunya. Amb aquell acte van marcar una part important de la meva vida, i de la vida de molts de nosaltres. I, per això, em sembla just que, ara que han passat 40 anys, ho recordem i els ho reconeguem.

En un aniversari així, els convergents volem celebrar la feina feta i els èxits assolits. Perquè Convergència ha estat i és una història d'èxits. Segur que les persones que van reunir-se a Montserrat difícilment podien preveure que el país es desenvoluparia socialment, econòmicament i nacionalment com ho ha fet. És un mèrit de tot el país, però vull fer valer la gent de Convergència que ha estat al capdavant dels diversos governs, sempre amb mentalitat d'Estat, no de província. Ni hem estat ni som perfectes, és cert. Hem comès errors i no tots els comportaments de la nostra gent han estat sempre impecables, però el balanç d'aquestes quatre dècades és francament positiu.

Els 40 anys són moments també per a la reflexió i, en aquest terreny, voldria apuntar dues idees. Recordem, en primer lloc, que Convergència va néixer com un partit atípic, lluny de les formes convencionals. Segurament, això va facilitar el seu ràpid empelt amb el cos central del país. Era una formació política porosa, poc encarcarada, de gent igual que l'altra gent. Amb el temps, ens hem anat estructurant i professionalitzant i, probablement, hem perdut aquella frescor dels primers temps. Ens cal recuperarla. Hem de tornar a ser un partit atípic, lluny de les formes convencionals, perquè se'ns vegi com som de veritat: una organització de gent com és la gent d'aquest país.

En segon lloc, Convergència ha estat un partit possibilista, pragmàtic, que buscava avançar en el terreny nacional i en el terreny social a través de pactes i acords possibles, sense enrocarse en posicions puristes però impracticables. Durant uns quants decennis, la societat catalana beneïa aquest estil polític. La maduració del país, però, ens situa en una nova perspectiva: ja no es tracta de fer allò que és possible sinó de fer possible allò a què aspirem.

Aquesta és la base de la nostra refundació: des del congrés del març del 2012, Convergència advoca per la independència, per construir un Estat propi que doti Catalunya dels instruments necessaris per a fer un país modern més pròsper, més equitatiu i més democràtic. Déu n'hi do els passos endavant que hem fet en aquests dos anys i mig, perquè, quan vam adoptar aquest objectiu, ho vam fer renunciant a la retòrica i comprometentnos a assolir-lo, amb intel•ligència, amb serenitat, amb paciència i amb perseverança.

En aquest breu record, no he esmentat cap nom expressament. Encara que Convergència ha tingut i té lideratges clars i reconeguts, la història d'aquest partit no és només la seva. És la seva i la de desenes de parlamentaris, centenars d'alts càrrecs al govern, milers d'alcaldes i regidors, i desenes de milers de militants que, dia rere dia, han constituït la realitat autèntica de Convergència. És gràcies a tots ells que fem quaranta anys i serà gràcies a ells que en farem molts més. Al servei del país i la seva gent

Aquest article es publicà al diari La Vanguardia el 16 de novembre de 2014.
ASSUMPTES INTERNS
acte 9N amb sor lucia caram
La CatDem, amb el 9N
Fundació CatDem,
La seu de la Fundació CatDem va acollir els actes organitzats per Convergència amb motiu del procés participatiu del 9 de novembre. Dins el cicle «El país que volem construir», hi hagué diversos ponents que van debatre sobre aquesta qüestió i que aportaren les seves idees per tal de fomentar el vot favorable al doble sí.

La primera de les conferències fou sobre cultura i formació, i va ser protagonitzada pels consellers Irene Rigau i Ferran Mascarell i moderada pel president i portaveu del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull. En una altra sessió, els consellers Andreu Mas-Colell i Felip Puig, juntament amb el president de la CECOT, Antoni Abad, van parlar sobre la creació de riquesa i ocupació, moderats per la diputada de CiU Meritxell Borràs. L’àmbit social també va tenir el seu espai en el cicle de conferències, amb la participació de la consellera Neus Munté i sor Lucía Caram en un debat moderat per la diputada de CiU Anna Figueras. Pel que fa a infraestructures, el conseller Santi Vila i el diputat al Congrés Pere Macias, moderats per la diputada Meritxell Roigé, parlaren de la necessitat que aquestes estiguin al servei del progrés econòmic i social. El cicle el van cloure el coordinador general de Convergència, Josep Rull, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, els quals, moderats per la portaveu de CDC i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, van deliberar sobre la necessitat d’aconseguir l’estat que necessitem.

Precisament per valorar la situació posterior al 9N, el catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra i membre del CATN, Ferran Requejo, omplí la fundació amb la conferència «El procés després del 9N. Escenaris de futur i qualitat democràtica». Entre diverses qüestions, va formular cinc condicions que, segons el seu criteri, s’haurien de produir després de la consulta: celebrar unes eleccions amb una llista favorable a la independència tot mantenint el lideratge presidencial, aconseguir un govern de coalició fort, amb consellers potents, construir d’estructures d’estat, decidir el moment oportú per a declarar la independència i, finalment, dur a terme el procés constituent.

A banda dels actes relacionats amb el 9N, la fundació ha organitzat altres activitats durant aquest mes de novembre. Amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlin, la CatDem ha acollit una conferència del delegat de la Generalitat a França i Suïssa i periodista Martí Anglada, el qual parlà sobre els fets que van protagonitzar l’esdeveniment i del paper que tingueren en l’Europa d’aquell moment.

A més a més, la fundació està incidint amb força en l’àmbit social i en la necessitat de preservar i protegir l’estat del benestar. En aquest sentit, ha organitzat dos actes: el primer tenia per títol «És possible la creació d’un fons per a la capitalització de les indemnitzacions per acomiadament?», amb la intervenció de Pablo Gimeno, doctor en dret per la Universitat Carlos III de Madrid i presentat pel diputat de CiU al Congrés Carles Campuzano. El segon fou una jornada titulada «Nova ciutadania per a la nova societat del benestar», en què ponents experts van treballar diversos àmbits que haurien d’afavorir la potenciació d’aquest puntal necessari en tota societat.
LA DADA
dada antena 54
ON I QUAN
Presentació del llibre "Infraestructures d'estat" de Pere Macias i Òscar Oliver
La Fundació CatDem acollirà la presentació del llibre "Infraestructures d'estat" de Pere Macias, portaveu adjunt de CiU al Congrés dels Diputats, i Òscar Oliver, director comercial de l'empresa Aeroports de Catalunya. La presentació anirà a càrrec de Marta Subirà , directora general de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya; i hi intervindran Germà Bel, catedràtic d'Economia Aplicada de la UB, i Lluís Recoder, advocat i conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (2010-2012)

Cal confirmar assistència a info@catdem.org o trucant al 93.215.58.48



Lloc: Fundació CatDem (c/Casp,80, baixos. Barcelona)
Dia i hora: Dijous, 18 de desembre de 2014
19h
ISSN: 2014-9085
Dipòsit legal: B. 2197-2013