El president Obama no actuarà com el seu predecessor a l'escenari del Pròxim Orient, ja que sense deixar de garantir la seguretat d'Israel no donarà suport incondicional a qualsevol mena de comportament polític dels israelians. L'Administració Bush considerava que, fes el que fes Israel, era conforme als interessos geoestratègics dels Estats Units. El canvi és més espectacular en les relacions amb l'Iran i Rússia. En acabar la seva gira pel Pròxim Orient, Hillary Clinton va declarar-se sorpresa pel fort neguit que susciten els iranians en molts governs àrabs, però si els israelians creien que en convertir-se l'Iran en enemic numero u podien ajornar la futura pau amb
els palestins s'han equivocat, ja que els mateixos governs àrabs que li van confessar a Clinton la seva por als iranians, li van recordar que això no impedia que les seves opinions públiques expressessin el seu odi a Israel. La conclusió és que la pau al Pròxim Orient és una prioritat, que cal obrir les fronteres de la franja de Gaza per poder rebre ajut internacional, que és precís deturar la construcció de noves colònies jueves a Cisjordània. El president Obama, per evitar una eventual intervenció militar contra l'Iran, ha anat molt lluny en els seus gestos d'obertura envers els iranians. Aquests no han donat resposta. El Guia Suprem ha reiterat la seva condemna del sionisme, dels israelians i del seu Estat. Un canvi d'actitud de Teheran seria molt important, ja que tindria conseqüències al Líban (Hezbollah), Palestina (Hamas), Síria, l'Afganistan i el Pakistan.
Per aquesta raó, Obama ha proposat als russos un intercanvi: si pressionen els dirigents iranians per tal que tornin a la raó abandonarà el projecte de Bush d'instal·lar un escut antimíssils a Polònia i Txèquia. Putin sap que Obama farà una política diferent a la de Bush i que vol establir acords amb Moscou, però no està gens clar que els russos estiguin interessats en un desgel de les relacions entre Washington i Teheran, ja que la tensió ajuda a la pujada dels preus del petroli en els mercats internacionals i Rússia és un dels majors exportadors mundials de cru. En el tema de l'armament atòmic que se suposa vol adquirir l'Iran, els més liberals, els més laics i els més proamericans iranians no entenen que es consideri legítim que el Pakistan, l'Índia i Israel disposin d'armament nuclear i que l'Iran vulgui el mateix sigui considerat una política criminal. Els dirigents iranians estan dividits i cal veure qui guanya les pròximes eleccions presidencials, però suposar que un dia el nacionalisme iranià no estigui basat en un islam radical no permet pensar que el "patriotisme nuclear" quedi afeblit. Entre Washington, Moscou i Teheran es juga una partida, el resultat de la qual és molt important pel món.


Pots llegir l'article sencer en francès publicat a Le Nouvel Observateur, 12.03.2009.