El Partito Radicale Nonviolento, Transnazionale e Transpartito celebrarà el seu proper Consell General a Barcelona del 3 al 5 de setembre. Durant les jornades, està prevista la participació de més de 100 parlamentaris, personalitats polítiques, activistes pels drets civils i humans, representants de pobles oprimits i altres autoritats. Entre altres, es compta amb la presència de Sam Rainsy i Son Chhay (Cambotja), Kok Ksor (Vietnam, Montagnard Foundation), Morissanda Kouyaté (Etiòpia), Leonard She Okitundu (Congo), Tonino Picula (Croàcia), Ermelinda Meksi (Albània), l’europarlamentària britànica Sarah Ludford i l’exministre italià Claudio Martelli.

Pots escoltar la tertúlia del programa El matí de Catalunya Ràdio amb Agustí Colomines, director de la Fundació CatDem , el periodista Toni Bolaño i la periodista i Delegada de la Razón a Catalunya Sònia Domenech, clicant aquí.

Ramon Tremosa (Barcelona, 1965) és professor titular de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona i autor de nombrosos llibres, entre els que destaquen Catalunya serà logística o no serà i Catalunya, país emergent. Com a diputat de CiU al Parlament Europeu, està seguint d'a prop un tema clau per al futur de Catalunya: el corredor mediterrani.

El camí cap a la sobirania serà llarg. De moment, per tant, cal passar l’examen de les eleccions de la tardor que ve. S’equivocarà, doncs, qui difongui la idea que en aquestes eleccions es dirimeix el grau de sobirania del país. Aquest no és el repte. L’únic que s’hi discutirà és qui ha de dirigir l’autonomia (perquè és el que tenim de moment) i qui genera més confiança per encarar la superació d’aquestes dues greus crisis. Plantejar-ho d’una altra manera fora un engany

L’absència dels consellers Carod-Rovira, Huguet, Saura, Baltasar i Castells a les llistes electorals d’ERC, ICV-EUiA i PSC, respectivament, és tot un símptoma que arriben canvis. Els dos tripartits, però especialment el segon, han estat vertaderes màquines de triturar polítics

Catalunya està a punt d'iniciar una nova edat daurada, fonamentada en el trànsit cap al dret a decidir. Davant la clara aposta de futur del catalanisme majoritari pel dret a decidir, accelerada pel trencament del pacte constitucional de 1978, i davant dels nous reptes internacionals, és clau –molt més important que mai fins ara– donar a conèixer la nostra realitat a la resta del món i treballar per assolir sòlids aliats. Si som capaços d'aprofitar les nombroses oportunitats que van sorgint per donar-nos a conèixer i forjar fidelitats exteriors en traurem bons rèdits.

Un cop coneguts el passat divendres els resultats dels tests d’estrès, les proves de resistència a les que es va sotmetre la banca europea per comprovar si comptava amb prou capital per afrontar el futur, queda clar que a Espanya aproven La Caixa, El Banc de Sabadell, el Santander i el BBVA. Malauradament no superen el llistó els dos grups de caixes catalanes: Unnim (Sabadell, Terrassa i Manlleu) i Diada (Catalunya, Tarragona i Manresa).

El que no es pot fer, de cap de les maneres, és muntar una xarlotada com l'organitzada per aquesta comissió parlamentària que ha fet veure que investigava potencials irregularitats entre el Palau de la Música i Convergència. I això no es pot acceptar. No es buscava pas una solució al problema del finançament dels partits, sinó perjudicar la imatge d'un partit específic que les enquestes donen com a guanyador.

Ha esdevingut un tòpic afirmar que el pacte constitucional del 1978 s'ha trencat o que s'ha esgotat. Ni s'ha trencat, ni s'ha esgotat. Segons la sentència del TC mai no ha existit. La teoria democràtica fa de la voluntat del poble la font del poder i li atribueix el poder constituent. Un pacte constitucional suposa l'existència de diverses unitats polítiques, cada una de les quals conté el subjecte d'un poder constituent. Que Catalunya no sigui una nació implica que Catalunya no va pactar res. Allò que no existeix no es pot pactar. Estic d'acord que l'existència de Catalunya és anterior a 1978, però com a unitat política no va participar en aquell procés constituent.

El doctor en Geografia per la Universitat de València, Josep Vicent Boira i Maiques, parla en aquesta entrevista sobre el seu darrer assaig. “La commonwealth catalanovalenciana”, premi Ramon Trias Fargas d'assaig polític. En aquest treball exposa el full de ruta que ha de guiar les relacions entre ambdós territoris. Una nova narració per refer ponts i encarar junts el futur.

Ja es pot consultar el darrer número del butlletí electrònic de l'European Liberal Democrats (ELDR). En aquesta darrera edició, corresponent al mes de juliol, hi destaca el posicionament de la portaveu en Assumptes Exteriors del grup ALDE al Parlament europeu, la Presidenta de l'ELDR party, Annemie Neyts, respecte el reconeixement interncional de l'inependència de Kosovo.

Marc Guerrero, Patró i Cap de l'Àrea Internacional de la Fundació CatDem, Vice president del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ELDR Party) i membre de la direcció de CDC, impulsa una posició comuna de les institucions europees per reconèixer l’Estat de Kosova i obrir la primera Ambaixada Europea en aquell territori.

"En una aclaridora sentència que va fer pública la setmana passada, el Tribunal internacional de Justícia va deixar clar que no hi havia cap argument en la legislació internacional que prohibís la independència d'un país: “El tribunal considera que la llei internacional no conté cap prohibició aplicable sobre la declaració d'independència', va dir el president, el jutge Hisashi Owada, en la seva resolució judicial."

"Per fi, després d'anys reivindicant l'ús de totes les llengües a al Cambra Territorial, hem fet un pas endavant. A partir del gener i només en el debat de les mocions es podran fer servir totes les llengües oficials." Pots llegir els articles "El senat parlarà català al gener", "El sostre de despesa no dóna respostes" i "El Senat i la llei de contractació de serveis" al Blog de Jordi Vilajoana.

Boira acaba de publicar La Commonwealth catalanovalenciana,crónica sobre la formación del eje mediterráneo a lo largo del siglo XX, trabajo con el que ganó en 2009 el premio Ramon Trias Fargas de ensayo político. En este mundo traidor en el que nada parece que sea verdad y casi todo puede ser mentira, las buenas ideas sólo triunfan con la ayuda de metáforas eficaces.

El final de la legislatura a Catalunya és dramàtic. La sensació de fracàs polític és total. El sectarisme campa a cor què vols entre les files del tripartit. I això és, certament, dolent. I ha perjudicat, també, les formes, que a Catalunya cada vegada s’assemblen més a les madrilenyes.

A La Commonwealth catalananovalenciana –premi Ramon Trias Fargas d'assaig polític 2010– Josep Vicent Boira recull la genealogia de les relacions entre Catalunya i el País Valencià subratllant les moltes semblances entre les dues societats i també la munió de vincles econòmics, comercials i humans que les han unit i les uneixen.

Los retos que afrontamos hoy en día solicitan respuestas coherentes por parte de las instituciones que gobiernan el mercado interior más grande del mundo, es decir, Europa. Los Euro-Barómetros también indican que los europeos quieren actuaciones comunes en aspectos relacionados con el medioambiente, la energía o la seguridad. Teniendo en cuenta lo anterior, es claro que la Unión Europea es el nivel gubernamental desde donde afrontar estos retos, ya que las antiguas soluciones estatales han quedado pequeñas e ineficaces.