Notícies
09/09/2009
El primer ministre gal·lès celebra que al Regne Unit "no hi ha tribunal que tombi la decisió d'un parlament democràtic"
El primer ministre gal·lès, el laborista Rhodri Morgan, ha celebrat en una entrevista que al Regne Unit "no hi ha cap Tribunal Constitucional que pugui tombar una decisió d'un parlament democràtic", com l'Estatut.
Morgan vol convocar un referèndum que doti Gal·les de més autogovern i assegura que "només les cambres electes dels Lords i dels Comuns" podrien retallar o cancel·lar una ampliació de competències aprovada a Cardiff. Morgan defensa que "els anglesos reaccionen amb calma" a les reivindicacions de Gal·les, "perquè demanem el mateix que Escòcia ja té", i no es pot imaginar "de cap manera" que responguessin amb cap boicot econòmic ni fòbia cap als gal·lesos.
El primer ministre gal·lès explica que els conflictes competencials entre Gal·les o Escòcia i el Regne Unit els resolen "els polítics discutint entre ells i un govern electe negociant amb un altre", sense cap òrgan "superior" que pugui anul·lar les seves decisions. "Els referèndums, per exemple, requereixen l'aprovació del Parlament britànic per majoria simple, però un cop s'ha aconseguit això ja no hi ha cap Tribunal Constitucional que ho pugui retallar", afirma el primer ministre gal·lès, recordant que el Regne Unit "no té cap Constitució escrita".
L'executiu de Morgan, una coalició entre el Partit Laborista Gal·lès i el nacionalista Plaid Cymru, pretén celebrar abans del 2011 un referèndum per dotar el seu Parlament de "poder legislatiu exclusiu, similar al que té Escòcia", en competències com Salut, Educació, Medi Ambient, Agricultura o Desenvolupament Econòmic.
El també president del Partit Laborista Gal·lès destaca la seva independència respecte al Partit Laborista Britànic que lidera Gordon Brown. "No demanem permís ni discutim amb Londres cada cosa que fem, per això no sempre ens donen suport, tenim una sana diferència d'opinions", ha explicat Morgan.
"La transferència de competències a Gal·les és relativament nova, va començar fa només deu anys, i inevitablement hi ha tensions", reconeix. Primer ministre des de l'octubre del 2000, Morgan s'ha anat distanciat dels laboristes britànics reivindicant més autogovern per a Gal·les, la devolution britànica, i desmarcant-se d'algunes de les seves polítiques, com els plans d'introduir la llibertat d'elecció i la competència en alguns serveis públics.
Podeu consultar la fitxa sobre Gal.les de l'Observatori internacional.
Notícies relacionades
El proppassat dilluns 30 de gener, l’ONU va publicar un nou informe anomenat Resilient people, resilient planet: a future worth choosing (Persones resilents, planeta resilent: un futur digne de triar). El document afirma que si no es prenen mesures immediates, el món serà insostenible a partir de l’any 2030. L’informe, preparat per un conjunt de 22 personalitats (entre les quals alguns ex cap d’estat i de govern), conclou que el model econòmic actual està “portant-nos inexorablement cap als límits dels recursos naturals i dels sistemes de suport de la vida al planeta”. Dit d’un altra manera, les regles del mercat d’avui en dia no ofereixen gaires incentius per fer inversions sostenibles, i en canvi, aposten per un món que dóna prioritat només al “curt termini”. Per això, l’informe afirma que cal continuar lluitant per a l'eradicació de la pobresa i per a millorar l'equitat en la comunitat mundial (recollits en els Objectius del Mil·leni 2015) perquè malgrat es destaca que la pobresa ha disminuït, la realitat és que la fam augmenta de manera molt preocupant.
Entre les 56 recomanacions posades sobre la taula per evitar que el món es converteixi en un lloc insostenible l’any 2030 - quan està previst que hi hagi un creixement de demanda d’aliments d’un 50 %, d’energia d’un 45 % i d’aigua potable d’un 30 % - l’informe advoca sobretot per la creació d’una “nova economia política”.
Podeu consultar l’informe i notícies relaciones als enllaços que trobareu a continuació:
L’informe:
http://www.un.org/gsp/
La notícia al web de l’ONU:
http://www.un.org/apps/news/story.asp?NewsID=41077&Cr=sustainable+development&Cr1=
Aquesta setmana el ple del Parlament Europeu ha aprovat una esmena que defensa que “el federalisme fiscal implica una major eficiència econòmica” i que “podria ser un instrument útil per responsabilitzar els governs regionals en la gestió dels impostos”. Tal i com ha informat Vilaweb, l’esmena és una iniciativa conjunta dels eurodiputats catalans, bascos, escocesos i flamencs. Amb aquesta votació l’Eurocambra demana a la Comissió Europea impulsar el concert econòmic en les futures legislacions comunitàries. Podeu consultar l’esmena de CiU, ERC, ICV, PNB, SNP i NVA sobre federalisme fiscal (concert econòmic), aprovada per 516 vots a 113, a l’informe del liberal suec Olle Schmidt anomenat Tax Annual Report (vegeu punt 11).
Tax Annual Report
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=REPORT&reference=A7-2012-0014&language=EN
El vot de cada diputat el podeu trobar a la pàg. 58 del pdf
http://www.europarl.europa.eu/sed/votingResults.do
En un reportatge publicat avui el diari britànic The Guardian planteja si Gal·les pot abandonar el Regne Unit. Per això, pren el pols de la ciutadania gal·lesa sobre la qüestió d’independència. L’article apareix en un moment de gran incertesa per a la ciutadania britànica. No en va, l’anunci de celebració d’un referèndum a Escòcia (probablement l’any 2014) ha fet trontollar alguns dels fonaments de la unió del Regne Unit.
An event organized by the European Liberal Forum (ELF). Supported by the Catalanist and Democrat Foundation -CatDem- and Swedish International Liberal Centre (SILC). Funded by the European Parliament. Barcelona, November 30th, 2011.
Traducció de l’entrevista de Leo Wieland, corresponsal del Frankfurter Allgemeine Zeitung, al president Artur Mas. Fa un any que Artur Mas governa a Catalunya. En una entrevista amb el Frankfurter Allgemeine Zeitung, Mas parla de "desinflar les xifres de desocupació," de les expectatives sobre la primera reunió amb el president Rajoy el dimecres i de la prohibició de les curses de braus.
Los días pasan y la primavera árabe siria parece no encontrar la claridad del desenlace a su agitada situación. En contra de lo que en un inicio pensaba el presidente sirio, Bashar Al Assad, sus tímidas reformas de apertura de hace casi un año no le han asegurado una revolución calmada. A día de hoy, la situación del país dista de encontrar un punto de equilibrio interno y se acentúa cada vez más el aislamiento internacional a su régimen.
El proppassat 24 de gener l’European Research Center (ERC) va anunciar el nom dels receptors de les beques Advanced Grants (AdG) per a projectes científics de recerca. Després de quatre edicions, Catalunya ha rebut trenta ajuts. Aquest reconeixement indica que el nostre país destaca en excel·lència científica. En relació a l’Estat espanyol és la comunitat autònoma que més guardonats té, situant-se davant de Madrid, València i el País Basc. A la llista de països europeus amb més projectes finançats ocupa el desè lloc.
Durant els darrers anys nombrosos experts acadèmics han teoritzat sobre les característiques que té el lideratge femení i com contribueix en els diferents contextos socials i polítics.
També des de la societat en general hi ha persones que es preocupen per aquest rol de les dones al món. The Council of Women World Leaders (Consell de Dones Líders Mundials) és una xarxa internacional formada per dones presidentes i primeres ministres. Des de fa quinze anys mobilitza les líders d’arreu del món per treballar conjuntament sobre temes que tenen una importància cabdal per a les dones. Enguany celebren el seu 15è aniversari.
Per aquest motiu, el think tank nord-americà anomenat Woodrow Wilson International Center for Scholars va entrevistar dues membres del Consell: Mary Robinson (ex Presidenta d’Irlanda ( 1990-1997) i alta comissionada de les Nacions Unides pels drets humans), i Margot Wallström (alta representant per la Nacions Unides contra la violència sexista a les zones mundials amb conflictes).
A les entrevistes que us oferim a continuació podreu escoltar les seves opinions sobre la situació actual de les dones que exerceixen lideratge arreu del món i quines són les seves perspectives pel futur.
http://www.wilsoncenter.org/article/closing-the-gender-gap-women-leaders-force-mulitplier
També us oferim l’enllaç on trobareu més informació sobre el Consell:
http://www.wilsoncenter.org/about-the-council
Acaba de publicar-se el The global go to think tanks report. L’informe, que és responsabilitat de la Universitat de les Nacions Unides, va ser presentant a Nova York i Washington el proppassat 18 de gener de 2012.
L’informe, que és anual i ja ha arribat a la seva cinquena edició, aborda el rol de les organitzacions públiques i privades que fan recerca i les qualifica tenint en compte la regió on actuen, la seva àrea de recerca i els seus resultats. La recerca està feta a través de la interlocució i enquestes a 1500 acadèmics, periodistes, experts i responsables polítics de les diferents regions avaluades.
Podeu consultar l’informe en aquest enllaç.
Dinamarca va assumir la presidència de la Unió Europea l’1 de gener de 2012. Tal com succeeix amb totes les presidències, durarà sis mesos i, per tant, s’allargarà fins a finals de juny. El seu programa de treball es basa en diferents eixos: una Europa responsable; una Europa dinàmica; una Europa verda i una Europa segura.
Diumenge vinent la ciutadania croata votarà un referèndum per decidir si vol entrar a formar part de la Unió Europea. Tanmateix, tal com destaca The New York Times en l’article que trobareu en aquest enllaç. En l’article s’explica que després d’haver esperat deu anys perque arribi aquest dia, actualment molts croats ja no tenen tan clars els beneficis de l’entrada a la Unió Europea. En gran part, aquest brot d’euroescepticisme prové de la crisi del deute que està afectant l’eurozona. No obstant, aquest creixent malestar a Croàcia, els sondejos anuncien que guanyarà el “sí” i que, per tant, Croàcia podria entrar a formar part de la Unió l’1 de juliol de l'any 2013.
Segons declaracions d’Artur Mas, president del Govern català, Catalunya reclamarà enguany un nou acord econòmic amb l’Estat espanyol, el qual hauria de dotar la Generalitat de més autonomia financera i reduir els diners catalans transferits a d’altres territoris més pobres. Traducció de l’entrevista de Victor Mallet, redactor del Financial Times, al president Artur Mas
Demà el socialista alemany Martin Schulz serà elegit nou President del Parlament Europeu. El seu posicionament sobre l’ús del català a l’Eurocambra és una molt bona notícia: per primer cop des de fa temps, es posa sobre la taula la possibilitat de permetre als eurodiputats parlar en el ple en català, encara que no sigui oficial a la UE.
Aquesta setmana el govern britànic ha anunciat que accepta que Escòcia celebri un referèndum vinculant sobre la independència. Una decisió sense precedents que mostra que l’executiu encapçat per David Cameron no té por d’acceptar el joc democràtic. No en va, la consulta permetrà que els escocesos decideixin sobre el seu futur. De la notícia se n’ha fet ressò el programa del periodista Nick Robinson a BBC Radio 4.
Coincidint amb el final de l’Any Europeu del Voluntariat 2011 i al bell mig d’una discussió generalitzada arreu del món sobre quin és el model de societat que necessitem per sortir de la crisi econòmica mundial, Nacions Unides acaba de publicar el V informe sobre l’estat del voluntariat al món.
Des de fa molt temps, la situació econòmica espanyola i catalana està present a la premsa estrangera. L’inici del 2012 no ha estat una excepció i ha començat amb la publicació de diferents articles en capçaleres internacionals importants, concretament al New York Times i al Financial Times.
L'European Liberal Forum ofereix com cada any l'oportunitat de desenvolupar unes pràctiques al secretariat de l'organització a Brussel·les. Les tasques de la persona seleccionada seran les de donar suport a totes les activitats que organitza el secretariat: des de l'ajuda a l'organització dels actes fins a l'assistència a les activitats de recerca de l'ELF.
Ja fa uns mesos que la Fundació CatDem va organitzar el seminari "Les petites nacions en un context de crisi. Buscant la sortida." Tanmateix, i a causa de la duresa de la crisi, el tema continua essent de màxima actualitat. Per
això, l'ENOP (European Network of Polítical Foundations) se n'ha fet ressò en el seu darrer butlletí. No en va, un dels objectius d'aquesta xarxa és mostrar les activitats que duen a terme els seus membres. A l'article trobareu una explicació general i també la recepta que el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va proposar durant la seva conferència inaugural.
L'European Network of Political Foundations, ENOP, de la qual la Fundació CatDem és membre, organitza demà a Varsòvia un seminari al voltant del futur de la democràcia. El seminari debatrà sobre el paper de les fundacions polítiques en la promoció de la democràcia arreu del món. Aquest és un dels temes més importants de debat polític en la societat civil europea en aquests moments. En aquest sentit, la Fundació CatDem va organitzar a finals de novembre el seminari "European political foundations: key actors in democracy promotion?" a Barcelona.
El Singular Digital va entrevistar la setmana passada Sam Van der Staak en el marc del seminari "Fundacions polítiques europees: actors clau en la promoció de la democràcia?". El seminari, organitzat per la Fundació CatDem, el Swedish International Liberal Centre (SILC) i l'European Liberal Forum (ELF), va reunir a Barcelona representants de diverses funcions polítiques d'Europa. Sam Van der Staak, politòleg, és membre de l'nternational Institute for Democracy and Electoral Assistance (IDEA), dels Països Baixos.