Segons una interessada i molt malintencionada caricatura, l'objectiu del liberalisme polític no és altre que l'aprimament de l'Estat i, a llarg termini, la seva transformació en una entitat decorativa que, en el si d'una societat desigual i regida només per la llei del més fort, ja no tindrà cap funció. Malgrat que totes les societats avançades han assolit, sense cap excepció coneguda, un altíssim grau de llibertat i prosperitat gràcies als plantejaments clàssics de la democràcia liberal, la caricatura que acabem d'esmentar ha fet forat. Tant és així que molts no dubten a insinuar que Nova York representa si fa no fa l'infern mentre que a l'Havana la gent gaudeix de la vida en llibertat i envoltada de tota mena de comoditats.

EN REALITAT, L'OBJECTIU DE LES MODERNES democràcies liberals no és de cap manera l'eradicació de l'Estat i l'entronització de l'esfera privada. Aquesta contraposició és falsa, a més d'absurda. El que cal és que l'Estat s'ocupi d'allò que només pot fer l'Estat i la societat civil sigui portadora de la vitalitat i el nervi necessaris per crear riquesa en un marc d'equitat social i llibertat política. És tan evident que l'Estat no pot renunciar a la seguretat dels ciutadans en qualsevol àmbit, com que, en nom de l'eficiència, pot delegar moltes de les seves funcions actuals a la iniciativa privada. La llista exacta d'aquestes funcions és motiu d'una vella i profitosa discussió, que porta a saníssimes discrepàncies. El que a hores d'ara ja no discuteix cap demòcrata, però, és la premissa principal.

FA EL QUE LI PERTOCA, L'ESTAT? Jo crec que deixa de fer coses que per imperatiu democràtic hauria de fer i, alhora, s'immisceix en assumptes que formen part de l'esfera privada de les persones. Els explicaré un episodi molt greu relacionat amb aquesta disfunció. No fa gaires dies la senyora I.F.G. publicava una carta en un diari barceloní denunciant que el seu fill estava a punt de morir com a conseqüència de les seves creences pseudocientífiques. Aquesta persona és portadora del virus de la sida, però pertany a l'associació Plural 21, que, increïblement, nega l'evidència científica d'aquest virus i, en conseqüència, recomana no prendre els retrovirals que ja han salvat la vida de milions de persones arreu del món. La cosa no es limita a això: el poti-poti de disbarats irracionals que està expandint és realment preocupant (per comprovar-ho només cal consultar la seva plana web: http://plural-21.org/). De fet, cada dimecres de cada setmana aquesta associació imparteix la conferència La sida no és una malaltia a tractar, sinó un muntatge 'made in USA' que cal desmantellar, i cada dijous una tètrica i insultant proposta que duu per títol El càncer, un procés biològic al nostre servei. Tot plegat, esclar, barrejat amb el clàssic reguitzell de vaguetats orientalistes i collonades new age. Per copsar la magnitud de la tragèdia paga la pena d'anar a la plana oficial del II Congrés Sobre Ciència i Esperit, celebrat fa ben poc a Barcelona, els dies 21 i 22 de novembre (http://www.cienciayespiritu.com/).

EN AQUEST SEGON CONGRÉS HI PARTICIPAVA gent com Gabriel Silva, expert en el poder guaridor de les piràmides i, a més, "cantant, escriptor, pintor de quadres, explorador de minerals i empresari". El tal Silva és un argentí que ven unes estructures de fusta en forma de piràmide que cal posar damunt del llit, per la mòdica quantitat de 2.370 euros (3.250 si té la mala sort de viure a les Balears). També hi eren Kristael i Lux Nwanda, experts en "música biomolecular" i anunciadors de la "profecia del canvi freqüencial planetari". I, naturalment, un tal Lluís Botinas, que és el president de l'esmentada associació Plural 21. Va organitzar fa uns mesos una Cimera d'Exopolítica a Sitges. I de què va això de l'"exopolítica"? Agafeu-vos bé a la cadira: de les relacions polítiques dels terrícoles amb els extraterrestres!

TOT AIXÒ POT FER GRÀCIA, PERÒ EL SOMRIURE es glaça quan rellegim la desesperada carta d'una mare que, impotent, contempla com el seu fill s'està morint absurdament. Però aquí hi ha moltes més coses que transformen la rialla en un rictus preocupat. N'esmento un parell. Primer: en aquest mateix congrés hi participava la monja hipermediàtica Teresa Forcades. Segon: el president d'honor de Plural 21 és Raimon Panikkar. Que cadascú n'extregui les conclusions que consideri oportunes, naturalment. La meva és que tot aquest ambient malsà saturat d'idees irracionals, fraus pseudocientífics i espiritualitat new age porta, inexorablement, a conseqüències desastroses. Els recomano, per exemple, que es llegeixin L'escàndol de la medicina alternativa, de John Diamond (La Campana).

I ARA RETORNEM A L'INICI DE L'ARTICLE, quan ens referíem a quines haurien de ser les funcions raonables de l'Estat en una democràcia avançada. ¿És normal, per exemple, que l'administració decideixi com li hem de dir al Nadal i, simultàniament, ignori que es fan congressos en què es nega l'existència de la sida, o coses pitjors? Només és un exemple, però podrien ser dues dotzenes. Ens estem acostumant, dòcilment, al fet que l'Estat envaeixi la nostra esfera privada però, a la vegada, es mostri del tot indiferent al proselitisme d'idees que, de manera manifesta, distorsionen les bases de la salut pública. Tot això no ha sorgit pas del no res. Hi ha un brou previ en què tot allò que sona a "alternatiu" és considerat més "progressista". Convé canviar-lo amb urgència, aquest esquema.

Article de Ferran Sáez publicat a l'Avui el 1/12/09. Il·lustració de Somekawa.