“És possible governar en coalició sense donar mostres d’incoherència?” —es preguntava el conseller Ernest Maragall el la famosa conferència del passat dia 10 (pitgeu aquí per llegir-la sencera). “Ho és —respon— com s’ha demostrat, tants cops i a tot arreu, però cal demostrar-ho ara i aquí”. I continua la seva reflexió amb una contundent condemna de la fórmula tripartida que ha dominat el govern de Catalunya els darrers set anys: “La imatge que avui projectem amaga un balanç de govern efectiu, incomparable amb cap altre període anterior. Però avui per avui, Catalunya sembla que no ho vol, n’està fatigada, no recolzarà nous experiments, ni artefactes inestables. I curiosament, apareix com a possible resposta el risc d’una major fragmentació en detriment de les forces polítiques centrals i majoritàries”.

La reflexió de Maragall no és improvisada. Connecta directament amb les tesis regeneracionistes de Ferran Mascarell: “D’aquest projecte —diu el conseller— en podem dir vintiuncentisme com algú ja ha batejat? No em sembla malament”. Aquest algú és, certament, Mascarell. Els seus articles a l’Avui i a La Vanguardia ja fa temps que proclamen la mort del catalanisme noucentista, el qual, segons ell, caldria substituir per un catalanisme vintiuncentista. No és baladí, doncs, que l’antic conseller de Cultura en el breu període de govern bipartit quan ERC va ser expulsada del govern, actués de presentador d’Ernest Maragall en la conferència davant del Foro Nueva Economía. En política la sinceritat no és gaire normal. Per tant, gràcies, conseller, per dir les coses pel seu nom. L’actual fórmula de govern no rutlla de cap manera. I encara menys per desenvolupar un catalanisme de centreesquerra de veritat. Nosaltres compartim el diagnòstic.