Fa dues setmanes, una mediadora cultural d’origen marroquí que treballa a l’Ajuntament de Cunit, Fàtima Ghailan, va denunciar l’imam de la mesquita, Mohamed ben Brahim, per coaccions. Els fets arranquen del 2008 i tenen a veure, almenys aparentment, amb l’ús o no del vel per part de la mediadora. El rerefons és un altre, com bé diu Francesc-Marc Álvaro en l’article Fátima o el inmigrante al por mayor, publicat a La Vanguardia (10/02/10) i que reproduïm a continuació. Es tracta, per damunt de tot, d’una qüestió de poder.

El cas de Cunit no és el primer que es dóna a Catalunya. Només cal recordar el d’una menor gironina el pare de la qual va intentar negar-li el permís d’anar a classe sense portar el vel. Aquests fets, com altres que també tenen relació amb la insistència de determinats extremistes musulmans per imposar les seves lleis, haurien de servir per encetar un debat sense demagògies sobre la gestió del fet religiós a Catalunya. La religió és, certament, un fenomen privat però que repercuteix, agradi o no, en l’espai públic. Per això és inconcebible l’actitud de l’alcaldessa socialista de Cunit, Judith Alberich, perquè en minimitzar la persecució de la mediadora contractada per l’Ajuntament demostra que o bé és una irresponsable o bé una reaccionària. O totes dues coses alhora, que és pitjor.

La misogínia dels islamistes serveix als radicals musulmans per generar debats socials conflictius davant els quals hi ha qui no sap com respondre. Deixar passar casos com aquest, o bé justificar-los amb arguments “pijoprgres”, comportaria renuncia a exercir la legítima autoritat democràtica per regular la vida social. Aquest ha estat l’error de l’alcaldessa de Cunit, que diu ser socialista però que es veu que no entén que la igualtat entre l’home i la dona és un dels valors irrenunciables de la llibertat, encara que a molts llocs no s’hagi acomplert completament. Per tant, si nosaltres vivim en un estat de dret que garanteix la igualtat de gènere, seria incoherent permetre la iniquitat, com és evident que ha passat a Cunit, amb l’argument que la Fàtima, la Hannan o la Salwa pertanyen a un món diferent per motius religiosos. Si ho permetéssim, aquestes dones patirien una submissió múltiple, a més d’excloure-les com a catalanes, que les societats democràtiques no poden acceptar de cap manera.