Abans d’ahir, i un cop acabada la primera sessió de la comissió parlamentària que el propers dos mesos investigarà què va passar durant l’incendi d’Horta de Sant Joan, va quedar ben clar que quan el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va afirmar, amb la rotunditat que el caracteritza, que la causa de l’incendi havia estat un llamp, ho va fer sense tenir-ne proves fefaents. Tots els informes que li van fer arribar eren provisionals. Això és el que van declarar a la comissió Miquel Àngel Readigos, coordinador de l’atestat, i Antoni Mur, inspector en cap dels agents rurals a Catalunya. El conseller Baltasar és una home precipitat, una mica bocamoll, com ja es va fer evident durant la gestió de la crisi oberta arran de la sequera. Només la sort —que plogui o que altres crisis governamentals li robin protagonisme— el salva d’una imprudència que sembla que té congènita.

Allò que es dirimeix en aquesta comissió parlamentària no és tan sols la veritat del que va passar, cosa que d’altra banda ja seria prou. S’hi debat, també, un estil. Una manera de governar tan prepotent com ineficient. Quan el portaveu d’ICV, Jaume Bosch, assegura que no hi ha res a amagar i, per tant, que no hi pot haver cap mena de polèmica, simplement perquè el tripartit ha canviat de sobte de criteri i ara accepta la compareixença dels Brif d’Aragó o dels tècnics en meteorologia, s’equivoca. No es tracta d’això. El que escandalitza és la manera de governar. El que avorreix és la fatxenderia d’un conseller que quan els Mossos d’Esquadra van detenir els dos sospitosos de provocar l’incendi va ser capaç d’assegurar que no “es va mentir, una altra cosa és que l’informe no s’ajustés al que va passar”. El capteniment del conseller Baltasar s’assembla molt a la manera de fer de la majoria governamental, que des del principi ha estat arrogant. El problema no és Baltasar, doncs. El problema és qui el manté en el càrrec. La incapacitat presidencial.