Ahir el Regal Barça va guanyar la Copa del Rei de bàsquet. La festa va ser doble, perquè, a més de guanyar el trofeu, va apallissar el Real Madrid (80 – 61). Fantàstic i enhorabona a tots els barcelonistes. La final es va celebrar al pavelló BEC de Barakaldo, una impressionat instal·lació esportiva, i a la llotja d’autoritats hi havia, és clar, els presidents dels dos clubs, el lehendakari i els Reis d’Espanya, l’arribada dels quals va provocar un sorollosa a xiulada d’una part del públic. L'escridassada es va tornar a escoltar durant la breu interpretació de l'himne espanyol, que es va interpretar de pressa i corrents. No se'n pot sorprendre ningú tenint en compte el lloc i els protagonistes de l’esdeveniment. Ha passat altres vegades. Però repetir-ho forma part del cerimonial d'una afició que sap que la simbologia també és important.

El que resulta incomprensible és que a la llotja del Bizkaia Arena no hi hagués assegut el president de la Generalitat, el M.H. José Montilla. Ja sabem que aquest president no és gaire amant dels esports. I què? La seva obligació institucional és, també, representar l’esperit del poble que s’identifica amb uns colors carregats de sentiments. I si el president no podia assistir a la final per qüestions d’agenda, per bé que el mateix dia van poder veure’l en un acte del seu partit, el que no hi podia faltar és una representació del Govern. On era el vicepresident Carod, de qui depèn la secretaria general de l’Esport de la Generalitat? I si l’honorable vicepresident tampoc no es podia traslladar a Barakaldo per alguna raó, on era la senyora Anna Pruna, titular de la secretaria general? A les imatges de la televisió sí que s’hi va poder veure, en canvi, a Jaime Lissavetzky, secretari d’Estat per a l’Esport; al president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco; i al mandatari de la Federació Espanyola de Bàsquet, José Luis Sáez.. Però és que a la llotja també hi havia la presidenta del Parlament basc Arantxa Quiroga; la presidenta de les Juntes Generals de Biscaia, Ana Madariaga, com també els alcaldes de Bilbao, Iñaki Azkuna, i de Barakaldo, Antonio J. Rodríguez, i el diputat General de Biscaia, José Luis Bilbao. On eren, doncs, les autoritats catalanes? On era el president Benach, sempre tan atent al futbol? On era l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que diu voler promoure un esdevenint esportiu tan important com un Jocs Olímpics?

L’actual Govern de la Generalitat fa aigües per moltes raons. Només faltava constatar, a més, que també s’oblida de la importància del simbolisme per visualitzar l’autoritat i la nació. De l'Ajuntament ja fa anys que no se n'espera res en aquest sentit. Ara: atès que el Govern Montilla dóna suport a la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes amb un munt de diners i molta agitació, per què oblida allò que, de moment, és ben real i reconegut internacionalment? Això és: els equips que representen la catalanitat amb la senyera per estendard. Potser és que els uns i els altres, els socialistes i els republicans, van dedicar el cap de setmana a la propaganda partidista per intentar sobreviure.