Ara fa quinze anys, a Pequín, les dones van fer el primer pas en ferm per reivindicar el que és de tots: la igualtat i la llibertat. En fi, van reivindicar el dret a decidir. Avui, celebrem el Dia Internacional de les Dones tot just quan es commemora aquest 15è aniversari de la Declaració de la IV Conferència Mundial sobre les Dones de les Nacions Unides. Aquesta declaració és una de les més progressistes que s’han formulat fins als nostres dies en matèria d’igualtat, i els seus principis han inspirat les polítiques de gènere dels governs actuals. Per sort, doncs, la llei empara les dones. Però la discriminació persisteix. L’ONU assegura que l’àmbit on més s’ha avançat és el de l’educació femenina. Encara bo, perquè formació vol dir més emancipació. Significa avançar sense parar cap a la independència econòmica i el creixement del poder de les dones, en el sentit del Women's Empowerment del PNUD. Ara bé, l’estereotip de gènere pot amb això i molt més: és capaç d’estroncar qualsevol aspiració de canvi. D’un canvi que es vulgui real, és clar. Només una dada, extreta dels indicadors de l’ONU: el 70% de les dones del món han estat víctimes de violència de gènere durant un moment a un altre de les seves vides.

És necessari combatre la desigualtat laboral i la precarietat des de tots els àmbits de la vida pública, perquè encara ara els sous de les dones i les seves condicions laborals són inferiors. Així com també ho és la presència pública de les dones. La vulnerabilitat laboral de les dones és evident i l’accés als llocs de responsabilitat des dels quals es prenen decisions important, és limitat i escadusser. Cal, doncs, continuar treballant perquè s’intensifiquin les polítiques de gènere, atès que som molt lluny d’aconseguir les condicions que permetin conciliar la vida personal, familiar i professional a les dones de tot el món, però, en particular, a les dones catalanes. La desigualtat no es resol únicament amb la creació d’un institut o d'un ministeri per la Igualtat, el qual, d'altra banda, destina bona part del seu pressupost a fer estudis i informes. És pura estètica. No cal encarregar més informes que expliquin el que és obvi. El que cal és impulsar polítiques que propiciïn un canvi de mentalitat de veritat. No n’hi ha prou en tenir drets i saber que se’n tenen; cal, per damunt de tot, un ambient social que permeti exercir-los. Encara som lluny d'aconseguir el que havia de ser un dels Objectius del Mil·lenni per al 2015.