El suec Thomas Hammarberg, comissionat de Drets Humans del Consell d’Europa, va publicar ahir un curiós i contradictori article, Europe must not ban the burqa, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona. Hi afirma que la prohibició del burca i el niqab (dos tipus de vel que oculten completament la cara) atempta contra la vida privada de les dones i és una manifestació més d’islamofòbia. A parer seu, doncs, l’esmentada prohibició és contrària als drets humans. Més ben dit, el comissionat assegura que la prohibició podria tenir, “seriosos problemes de compatibilitat” amb la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, en concret amb els articles 8 (Dret al respecte de la vida privada) i 9 (Llibertat de pensament, consciència i religió). Caram! Apel·lar a la vida privada i a la llibertat de consciència podria fer que s’haguessin d’acceptar tota mena d’aberracions! Per què el comissari obvia parlar de fins a quin punt són lliures les dones que es vesteixen així? No és veritat que aquesta mena de vels atempta contra la dignitat de la dona que es presenta com a objecte exclusiu —o sigui, sotmesa— del marit? Hammarberg hauria de preocupar-se d’això: de garantir la llibertat sense coaccions de totes les dones que viuen en territori europeu, que és l’essència del que diu la Convenció. En nom de la tradició, amb aparença de creença, no es pot intentar conculcar els drets de ningú, si és que es vol que siguin realment universals.

En aquest mateix article, Hammarberg també diu que les funcionàries públiques no podran cobrir-se la cara. En què quedem? Què significa aquesta contradicció? Per què la vida privada a la qual apel·la Hammarberg acaba al llindar de la porta de l’Administració? És que aquest seu jacobinisme recalcitrant no li permet de veure que els carrers, les places, les escoles, els hospitals, les universitats, etcètera, etcètera, són espais públics com ho són els recintes on treballen els funcionaris. A quina llei respon aquest criteri? I és que ni la llei islàmica tradicional —que obliga a cobrir-se el cap— no diu res sobre el niqab o el burca. El responsable dels drets humans del continent on la democràcia i la llibertat ha costat sang, suor i llàgrimes no pot frivolitzar sobre la llibertat de les dones, independentment de si han nascut o no a Europa. Els vels que tapen les dones són símbols clarament masclistes provinents d’Aràbia i l’Afganistan, llocs on es reprimeixen les dones amb arguments culturalistes i idiosincràsies religioses misògines. El burqa és un signe sectari i no pas religiós. El que hauria de fer el comissionat Hammarberg és, doncs, aplicar l’article 14 (Prohibició de la discriminació) i, sobretot, ajustar-se a l’article 17 (Prohibició de l’abús de dret), segons el qual cap de les disposicions de la Convenció no pot ser interpretada per justificar la destrucció dels drets o les llibertats reconeguts en el text.