El desenvolupament d'una societat moderna no és mèrit d'un únic agent polític, social o econòmic. És el resultat de la interacció de tots els agents que són part activa de la societat. De fet, la crisi actual no ha estat responsabilitat exclusiva de ningú però si el resultat d'errades i abusos compartits. La solució, o més ben dit, l'esforç que caldrà fer per trobar la solució, haurà de ser, també, un esforç col·lectiu. I arribats en aquest punt, i assumint cadascú la tasca que li pertoca, hem d'exigir, hem d'autoexigir-nos, capacitat de vetllar per l’interès general per sobre dels interessos particulars. Això vol dir, d'entrada, que els partits polítics hauran d'oblidar els interessos electorals que els condicionen sempre. I el que és més increïble és que l'electoralisme condicioni molt més la política catalana que espanyola. Per la seva banda, els sindicats s’hauran de plantejar la possibilitat de proposar acords possibles, com caldrà que les patronals entenguin que aquest no és temps de treure profit de la situació.

El nou contracte per a joves que ha proposat la CEOE és difícil d'explicar, perquè aparenta una cosa i a la fi és una altra: va destinat a persones menors de trenta anys; no dóna dret a la prestació d'atur; no preveu cap indemnització en cas d'acomiadament; dura menys d’un any (per bé que renovable mig any més) i no obliga a la part contractant a pagar les cotitzacions a la seguretat social. Un contracte així és per a esclaus i no pas per a promoure l'ocupació juvenil. La CEOE fa malament en fer propostes com aquesta, sobretot si, a més, allò que ha de percebre el treballador se situa per sota del salari mínim interprofessional. I és que, a més, una proposta així fa impossible l'acord amb els sindicats i, per contra, dóna gas a les sovint exagerades exigències sindicals.

Una última reflexió: és cert que l'atur juvenil és del 39% arreu de l'estat, però ni els joves són els culpables de la situació econòmica actual ni tampoc és cert que sigui el col·lectiu social amb més perill d'exclusió social. La situació dramàtica és la d'aquelles unitats familiars els ingressos de les quals minven escandalosament. Sense retenir un poder adquisitiu digne per poder consumir, l'activació de l'economia no acabarà d'arrencar. El debat sobre la flexibilitat del mercat laboral no ha de comportar la debilitació de les garanties socials. Hi ha altres alternatives de concertació. El que cal és ser audaç per plantejar-les, tolerant per discutir-les i, un cop assolit el consens, decidit per aplicar-les.