El debat sobre la governança
03/05/2010
El terme "Governança" apareix arran de la demanda de redissenyar el sistema institucional. En aquest nou context social globalitzat, interdependent i complexe, el sistema del qual disposem en l'actualitat no sembla ser capaç de donar respostes a les noves necessitats contemporànies.Seguint aquesta relflexió, algunes de les preguntes més vives del debat d'avui serien les següents:
És necessari deixar enrere una organització burocratitzada i jerarquitzada i passar a una heteràrquia?
Què diu la teoria sobre governança de la pròpia aplicació? Com diu que ha d'aplicar-se?
Aquestes i d'altres qüestions es debaten en els documents següents:
1. Una visió general:
- Articles:
Stoker, G. (1998), Governance as theory: 5 propositions; International Social Science Journal, Vol 50, Issue 155 (pp. 17-28).
Rhodes, R.A.W. (1992), New direction in the study of policy networks; European Journal of Politics.
Torfing, J. (2005), Governance Network Theory; Jacob Torfing; European Political Science 4, 305–315.
Kenis P. and Schneider V., Policy Networks and Policy Analysis: Scrutinizing a New Analytical Tool.
Hooghe, Liesbet and Marks (2003), Unraveling the Central State, but How? Types of Multi-level Governance: American Political Science Review Vol. 97, Nº 2 (May):233-243.
Hajer, M. i H. Wagenaar, H.,Deliberative Policy Analysis: Understanding Governance in the Network Society; Cambridge University Press.
Liddle, R. (2008), Progressive governance 2008: the path to a global progressive consensus; London.
Llibres:
Messner, D. (1997); The Network Society. Economic Development and International Competitiveness as Problems of Social Governance, London: Frank Cass.
Barzelay, M (1992), Breaking through bureaucracy: a new vision for managing in government; University of California Press editions; California.
2. Teories sobre la governança
2.1. Interdependence Theory (Teoria de la Interdependència): Tot i ser el model més complex, és el que permet certa simplifiació de la mateixa complexitat. Per a que aquesta governança proposada tingui èxit, cal que la interdependència es gestioni a través de mecanismes com el “Noise Reduction” (comunicació directa entre actors) i el “Negative Co-ordination” (autocontrol i diàleg).
Articles:
Rhodes, R.A.W. (1996), The new governance, governing without government; Political Studies, XLIV. 652-667.
Jessop, B. (2006), From micro-powers to governmentality: Foucault's work on statehood, state formation, statecraft and state power. Political Geography, 26 (1). pp. 34-40.
Jessop, B. (1995), The regulation approach, governance and post-Fordism: alternative perspectives on economic and political change?; Economy & Society, Vol. 24, Issue 3 (pp. 307-333).
Jessop, B., The rise of governance and the risks of failure: the case of economic development; International Social Science Journal, Vol. 50, Issue 155, pp. 29-45.
Llibres:
Rhodes, R.A.W. (1997) Understanding Governance. Policy Networks, Governance, Reflexivity and Accountability; Open University Press.
Bang, H.P. (2003), Governance as social and political communication; Manchester University Press; New York.
2.2. Governmentality Theory (Teoria de la governamentalitat): Aquesta teoria defensa un tipus de governabilitat molt característic de les democràcies liberals avançades. En aquest cas, el concepte governamentalitat fa referència a les societats on el poder es troba totalment descentralitzat i on els membres que ostenten aquest poder eviten mecanismes de control tot potenciant, d'aquesta manera, un cert tipus d'autogovern.
Segons aquesta teoria, per tant, entenem l’individu com a ésser super-racional, que prioritza el càlcul cost-benefici i que és en funció d’aquest càlcul que s'auto-gestiona la vida, coneixedor de les pròpies necessitats, amb independència i sense la necessitat de la guia d'un determinat govern o d'un determinat poder.
Articles:
Dean, M. (2002) Powers of life and death beyond governmentality; Journal for Cultural Research, Vol. 6, Nº1, (p. 119).
Llibres
Dean, M. (2009); Governmentality: Power and rule in modern society.
2.3. Governability Theory (Teoria de la governabilitat): Es tracta d’un model mixt de governança, on es combina l’auto-governança, la co-governança i la governança intervencionista entre actors públics i privats. Aquesta teoria, per tant, se centra en la caracterització de la interacció entre l’Estat, el mercat i la societat civil.
Articles:
Scharpf, F.W. (2001), Notes toward a theory of multilevel governing in Europe; Scandinavian Political Studies.
Kooiman, J. (1999), Social-political governance; Public Management Review, Vol. 1, Nº 1, p. 67.
Llibres:
Kooiman, J. (2003), Modern governance: new government-society interactions; Sage Publications; London, UK.
2.4. Integration Theory (Teoria de la Integració): Amb aquesta teoria es confirma que ens trobem davant una Administració actual amb una complexitat creixent, i tot i les mancances que té el sistema burocràtic , la Integration Theory en defensa les nombroses virtuts de les que disposa. Actualment, és clar que el “monopoli burocràtic” no és bo, però segons aquesta teoria, tampoc no es pot eliminar, sinó que cal cercar la manera de combinar tots dos sistemes de mercat, és a dir, l’Administració competitiva i els sistemes en xarxa.
Olsen, JP. (2006), Maybe it is time to rediscover bureaucracy; Journal of Public Administration Research and Theory, Vol 16, Nº 1, p.1.
Powell and DiMaggio (1983), The iron cage revisited: Intitutional Isomorphism and Collective Rationality in Organizational…; American Sociological Review, Vol 48, Nº 2, pp 147-160.
Cram, L. (1995), Policy Making and the Integration Process – Implications for Integration Theory; Paper prepared for the European Community Studies Association, Charleston, South Carolina.
3.Aplicació pràctica d'aquesta governança: és la democràcia deliberativa la millor alternativa a la democràcia actual?
Articles:
Sorensen, E. i Torfing, J. (2009) Making Governance Networks effective and democratic through metagovernance; Public Administration; Vol. 87, Nº 2, (234-258).
Hendriks, C.M. (2006) When the Forum Meets Interest Politics: Strategic Uses of Public Deliberation; Politics & Society, vol. 34: pp. 571 - 602.
Cohen, J. i C Sabel, C. (1997) Directly-deliberative poliarchy; European Law Journal, vol 3, issue 4 (p. 313-342).
Sorensen, E. i Torfing, J. (2005) The Democratic Anchorage of Governance Networks; Scandinavian Political Studies; Vol. 28, Nº 3, (195-218).
Neblo, M. (2005) Thinking through Democracy: Between the Theory and Practice of Deliberative Politics; Acta Politica, Volume 40, Number 2, pp. 169-181(13).
Rosenberg, S. W. (2005) "The Empirical Study of Deliberative Democracy: Setting a Research Agenda", Acta Politica (2005) 40:212-224.
Fonte, J. (1999) Will Liberal Democracy Survive?; Perfiles Liberales, Hudson Institute, Mèxic.
Llibres:
Dryzek, JS. (2006) Deliberative Global Politics; Discurse and Democracy in a Divided World; Cambridge: Polity Press, pp xi, 191.
Macpherson, C.B. (1977) La democracia liberal y su época, Alianza Editorial.
Gutmann, A. and Thompson, D., Why Deliberative Democracy?; Princeton University Press; 2004.
4. Dins la democràcia deliberativa, cal fer esment d'aquelles publicacions que debaten sobre com s'hauria de dur a terme una participació deliberativa real per part de la ciutadania:
Articles:
Grönlund. K.,Setälä, M. i Herne, K. (2010) Deliberation and civic virtue: lessons from a citizen deliberation experiment;European Science Review, vol.2, issue 1, pp 95-117.
Rosenberg, S.W. (2006), Types of Democratic Deliberation: The Limits and Potential of Citizen Participation; University of California, Irvine.
Rosenberg, S.W. (2007), "Rethinking Democratic Deliberation: The Limits and Potential of Citizen Participation"; Rosenberg, S.W.; Polity 39: 335-360.
Wagenaar, H. (2007), Governance, Complexity and Democratic Participation; The American Review of Public Administration.
Brugué, J. (2008), La gobernabilildad de las políticas territoriales: formulación participativa y gestión concertada, Inguruak: Soziologia eta zientzia politikoaren euskal aldizkaria, pags. 13-21.
Brugué, J. (2007), La participación en el ámbito local: ¿una crisis de crecimiento? Temas para el debate, Nº. 152 (juliol), pags. 64-67
Martí i Puig, S. Joaquim Brugué (2003) Democràcia i participació en el món local Sostenible?, Nº. 5, pags. 75-87.
Llibres:
Pincione, G., Tesón, F.R., (2006) “Rational Choice and Democratic Deliberation: A Theory of Discourse Failure,”; Cambridge University Press. 578 pp.
Rosenberg, S.W. (2007) Deliberation, Participation and Democracy: Can the People Decide? Palgrave Macmillan; London, UK.
És necessari deixar enrere una organització burocratitzada i jerarquitzada i passar a una heteràrquia?
Què diu la teoria sobre governança de la pròpia aplicació? Com diu que ha d'aplicar-se?
Aquestes i d'altres qüestions es debaten en els documents següents:
1. Una visió general:
- Articles:
Stoker, G. (1998), Governance as theory: 5 propositions; International Social Science Journal, Vol 50, Issue 155 (pp. 17-28).
Rhodes, R.A.W. (1992), New direction in the study of policy networks; European Journal of Politics.
Torfing, J. (2005), Governance Network Theory; Jacob Torfing; European Political Science 4, 305–315.
Kenis P. and Schneider V., Policy Networks and Policy Analysis: Scrutinizing a New Analytical Tool.
Hooghe, Liesbet and Marks (2003), Unraveling the Central State, but How? Types of Multi-level Governance: American Political Science Review Vol. 97, Nº 2 (May):233-243.
Hajer, M. i H. Wagenaar, H.,Deliberative Policy Analysis: Understanding Governance in the Network Society; Cambridge University Press.
Liddle, R. (2008), Progressive governance 2008: the path to a global progressive consensus; London.
Llibres:
Messner, D. (1997); The Network Society. Economic Development and International Competitiveness as Problems of Social Governance, London: Frank Cass.
Barzelay, M (1992), Breaking through bureaucracy: a new vision for managing in government; University of California Press editions; California.
2. Teories sobre la governança
2.1. Interdependence Theory (Teoria de la Interdependència): Tot i ser el model més complex, és el que permet certa simplifiació de la mateixa complexitat. Per a que aquesta governança proposada tingui èxit, cal que la interdependència es gestioni a través de mecanismes com el “Noise Reduction” (comunicació directa entre actors) i el “Negative Co-ordination” (autocontrol i diàleg).
Articles:
Rhodes, R.A.W. (1996), The new governance, governing without government; Political Studies, XLIV. 652-667.
Jessop, B. (2006), From micro-powers to governmentality: Foucault's work on statehood, state formation, statecraft and state power. Political Geography, 26 (1). pp. 34-40.
Jessop, B. (1995), The regulation approach, governance and post-Fordism: alternative perspectives on economic and political change?; Economy & Society, Vol. 24, Issue 3 (pp. 307-333).
Jessop, B., The rise of governance and the risks of failure: the case of economic development; International Social Science Journal, Vol. 50, Issue 155, pp. 29-45.
Llibres:
Rhodes, R.A.W. (1997) Understanding Governance. Policy Networks, Governance, Reflexivity and Accountability; Open University Press.
Bang, H.P. (2003), Governance as social and political communication; Manchester University Press; New York.
2.2. Governmentality Theory (Teoria de la governamentalitat): Aquesta teoria defensa un tipus de governabilitat molt característic de les democràcies liberals avançades. En aquest cas, el concepte governamentalitat fa referència a les societats on el poder es troba totalment descentralitzat i on els membres que ostenten aquest poder eviten mecanismes de control tot potenciant, d'aquesta manera, un cert tipus d'autogovern.
Segons aquesta teoria, per tant, entenem l’individu com a ésser super-racional, que prioritza el càlcul cost-benefici i que és en funció d’aquest càlcul que s'auto-gestiona la vida, coneixedor de les pròpies necessitats, amb independència i sense la necessitat de la guia d'un determinat govern o d'un determinat poder.
Articles:
Dean, M. (2002) Powers of life and death beyond governmentality; Journal for Cultural Research, Vol. 6, Nº1, (p. 119).
Llibres
Dean, M. (2009); Governmentality: Power and rule in modern society.
2.3. Governability Theory (Teoria de la governabilitat): Es tracta d’un model mixt de governança, on es combina l’auto-governança, la co-governança i la governança intervencionista entre actors públics i privats. Aquesta teoria, per tant, se centra en la caracterització de la interacció entre l’Estat, el mercat i la societat civil.
Articles:
Scharpf, F.W. (2001), Notes toward a theory of multilevel governing in Europe; Scandinavian Political Studies.
Kooiman, J. (1999), Social-political governance; Public Management Review, Vol. 1, Nº 1, p. 67.
Llibres:
Kooiman, J. (2003), Modern governance: new government-society interactions; Sage Publications; London, UK.
2.4. Integration Theory (Teoria de la Integració): Amb aquesta teoria es confirma que ens trobem davant una Administració actual amb una complexitat creixent, i tot i les mancances que té el sistema burocràtic , la Integration Theory en defensa les nombroses virtuts de les que disposa. Actualment, és clar que el “monopoli burocràtic” no és bo, però segons aquesta teoria, tampoc no es pot eliminar, sinó que cal cercar la manera de combinar tots dos sistemes de mercat, és a dir, l’Administració competitiva i els sistemes en xarxa.
Olsen, JP. (2006), Maybe it is time to rediscover bureaucracy; Journal of Public Administration Research and Theory, Vol 16, Nº 1, p.1.
Powell and DiMaggio (1983), The iron cage revisited: Intitutional Isomorphism and Collective Rationality in Organizational…; American Sociological Review, Vol 48, Nº 2, pp 147-160.
Cram, L. (1995), Policy Making and the Integration Process – Implications for Integration Theory; Paper prepared for the European Community Studies Association, Charleston, South Carolina.
3.Aplicació pràctica d'aquesta governança: és la democràcia deliberativa la millor alternativa a la democràcia actual?
Articles:
Sorensen, E. i Torfing, J. (2009) Making Governance Networks effective and democratic through metagovernance; Public Administration; Vol. 87, Nº 2, (234-258).
Hendriks, C.M. (2006) When the Forum Meets Interest Politics: Strategic Uses of Public Deliberation; Politics & Society, vol. 34: pp. 571 - 602.
Cohen, J. i C Sabel, C. (1997) Directly-deliberative poliarchy; European Law Journal, vol 3, issue 4 (p. 313-342).
Sorensen, E. i Torfing, J. (2005) The Democratic Anchorage of Governance Networks; Scandinavian Political Studies; Vol. 28, Nº 3, (195-218).
Neblo, M. (2005) Thinking through Democracy: Between the Theory and Practice of Deliberative Politics; Acta Politica, Volume 40, Number 2, pp. 169-181(13).
Rosenberg, S. W. (2005) "The Empirical Study of Deliberative Democracy: Setting a Research Agenda", Acta Politica (2005) 40:212-224.
Fonte, J. (1999) Will Liberal Democracy Survive?; Perfiles Liberales, Hudson Institute, Mèxic.
Llibres:
Dryzek, JS. (2006) Deliberative Global Politics; Discurse and Democracy in a Divided World; Cambridge: Polity Press, pp xi, 191.
Macpherson, C.B. (1977) La democracia liberal y su época, Alianza Editorial.
Gutmann, A. and Thompson, D., Why Deliberative Democracy?; Princeton University Press; 2004.
4. Dins la democràcia deliberativa, cal fer esment d'aquelles publicacions que debaten sobre com s'hauria de dur a terme una participació deliberativa real per part de la ciutadania:
Articles:
Grönlund. K.,Setälä, M. i Herne, K. (2010) Deliberation and civic virtue: lessons from a citizen deliberation experiment;European Science Review, vol.2, issue 1, pp 95-117.
Rosenberg, S.W. (2006), Types of Democratic Deliberation: The Limits and Potential of Citizen Participation; University of California, Irvine.
Rosenberg, S.W. (2007), "Rethinking Democratic Deliberation: The Limits and Potential of Citizen Participation"; Rosenberg, S.W.; Polity 39: 335-360.
Wagenaar, H. (2007), Governance, Complexity and Democratic Participation; The American Review of Public Administration.
Brugué, J. (2008), La gobernabilildad de las políticas territoriales: formulación participativa y gestión concertada, Inguruak: Soziologia eta zientzia politikoaren euskal aldizkaria, pags. 13-21.
Brugué, J. (2007), La participación en el ámbito local: ¿una crisis de crecimiento? Temas para el debate, Nº. 152 (juliol), pags. 64-67
Martí i Puig, S. Joaquim Brugué (2003) Democràcia i participació en el món local Sostenible?, Nº. 5, pags. 75-87.
Llibres:
Pincione, G., Tesón, F.R., (2006) “Rational Choice and Democratic Deliberation: A Theory of Discourse Failure,”; Cambridge University Press. 578 pp.
Rosenberg, S.W. (2007) Deliberation, Participation and Democracy: Can the People Decide? Palgrave Macmillan; London, UK.
Comentaris
CLI_WritesComment
* Camps obligatoris