Teoria política i l'anàlisi de la Ciència Política

A continuació, us presentem algunes publicacions que fan referència a aquest debat i que procuren fer la funció de classificadors:

Articles:

Williams, K. C. (Michigan State University), and Morton, R. (New York University). Forthcoming. Experimentation in Political Science, in The Oxford Handbook of Political Methodology, eds. Janet Box-Steffensmeier, David Collier, and Henry Brady. Oxford University Press.

Williams, K. C., and Morton R. Forthcoming. Experimental Political Science and the study of causality: From Nature to the Lab. Cambridge University Press. Cambridge UK.

TJ Donahue and Paulina Ochoa Espejo, On styles of dealing with problems in political theory: an essay in metapolitics.

Alan Ryan (2004); Problems and Methods in Political Science: Rational Explanation and Its Limits; in Ian Shapiro, ed., “Problems and Methods in the Study of Politics”, CUP, NY 2004., pp 186-200.

Llibres:

David Easton, J. Gunnell and L. Graziano (1991); The Development of Political Science: A Comparative Survey. Routledge, London, UK.

David Marsh and Gerry Stoker (2010); Theory and methods in political science; Palgrave Macmillan 3rd edition, pp. 400, UK

Jarol B. Manheim, Richard C. Rich, Lars Willett (2002); Empirical Political Analysis: Research Methods in Political Science; 5th Ed. Addison Wesley Longman, Inc., New York.

Molts d’aquests autors aconsegueixen d'establir una classifiació dels mètodes d’anàlisi de la ciència política. Tanmateix, en lla llista següent us oferim l'ordre que sembla gaudir de més consens en l'actualitat:

Mètodes quantitatius: Es tracta dels mètodes que utilitzen els politòlegs per a recollir dades i analitzar-les. Els enfocaments quantitatius s’associen sovint amb la feina dels conductistes o amb la Teoria de l’elecció racional. Els conductistes, donada la seva preocupació pels comportaments individuals agregats, consideren més apropiats els mètodes quantitatius.

Peter John, "Quantitative Methods," in David Marsh and Gerry Stoker (eds.), Theory and Methods in Political Science.

Jarol Manheim et al., 'Survey Research,” in Empirical Political Analysis.

Jarol Manheim et al,, 'Content Analysis," in Empirical Political Analysis.

Mètodes qualitatius: Els mètodes qualitatius comprenen des de l’observació del principiant fins l’entrevista. En termes generals, els enfocaments institucionalista, feminista i el d’anàlisi del discurs són els més emprats en els mètodes qualitatius.

Fiona Devine, "Qualitative Methods," in David Marsh and Gerry Stoker (eds.), Theory and Methods in Political Science

Jarol Manheim et al., "Elite and Specialized Interviewing," in Empirical Political Analysis

Jarol Manheim et al., “Direct Observation” in Empirical Political Analysis.

Jarol Manheim et al., “Focus Group Methodologies," in Empirical Political Analysis.

Mètodes qualitatius i quantitatius: Cal dir que la feina quantitativa dels estudis electorals, per exemple, es pot completar i qüestionar amb estudis basats en tècniques qualitatives, com assenyala Devine en el capítol 7 del llibre Theory and Methods in Political Science. L’autora parla sobre la frontera entre allò qualitatiu i allò quantitatiu; que els mètodes haurien d’escollir-se en funció dels objectius de la investigació i que no s’hauria de rebutjar la possibilitat de combinar les anàlisi quantitativa i qualitativa.

Jarol Manheim et al., Empirical Political Analysis, pp. 313-319.

Melvyn Read and David Marsh, “Combiring Qualitative and Quantitative Methods," in David Marsh and Gerry Stoker (eds.), Theory and Methods in Political Science.

Anàlisi del cas i mètodes comparatius: Tal i com indica Jonathan Hopkin en el capítol 9 del llibre Theory and Methods in Political Science,  la comparació és una eina de descobriment essencial. Tanmateix, pot esdevenir  una eina problemàtica perquè  l'anàlisi comparativa planteja diverses dificultats conceptuals.

Stephen van Evera, "What Are Case Studies?" in his Guide to Methods for Students of Political Science (Ithaca, NY: Cornell University Press, 1997)

Robert Yin (1994), Case Study Research; Sage ed., London, UK.

Jonathan Hopkin, “Comparative Methods," in David Marsh and Gerry Stoker (eds.), Theory and Methods in Political Science.