Notícies
El Fòrum Catalunya Món
Avui, 3 de juny de 2010, ha tingut lloc a l'Auditori de Barcelona el Fòrum Catalunya Món, organitzat pel Departament de la Vicepresidència i el Patronat Catalunya Món. El Fòrum ha servit per constatar, un cop més, que, en un món globalitzat, Catalunya ha d'estar present sense intermediaris, i que el Govern ha de promoure i facilitar les relacions internacionals de tots els actors de la societat. La majoria de ponents (entre els quals destacaven Antoni Brufau, president de Repsol YPF; Andreu Mas-Colell, secretari general de l'European Research Council i exconseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat; Pedro Nueno, professor de l'IESE i president del CEIBS Shanghai-Beijing; Miquel Valls, president del Consell General de Cambres de Catalunya, o Salvador Alemany, president d'Abertis Infraestructures i president del Cercle d'Economia) han posat l'èmfasi en les fortaleses que tenim com a país i en les oportunitats de l'entorn. Malgrat la situació econòmica i la crisi institucional per la qual està passant Espanya, l'ànim de la jornada ha estat positiu i ha servit per identificar els aspectes que ens han de permetre superar la difícil etapa actual, tot posicionant Catalunya en el món amb més determinació. Cal fer esment de la diversitat de l'estructura productiva del país, la competitivitat de molts dels productes i serveis, el grau d'internacionalització assolit, la creixent conscienciació de la població catalana respecte a la importància de sortir a fora i el bon nivell de la recerca que es fa en diferents àmbits. S'ha posat de manifest també la importància de fomentar en el futur les aliances estratègiques, la inversió en R+D, la creativitat i el talent. La Fundació CatDem hi ha estat representada per Roger Albinyana i Jaume Urgell, membres de la Comissió Relacions Internacionals i Catalanisme, i per Julie Cantalou, coordinadora de Projecció Internacional de la CatDem.
Notícies relacionades
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va admetre ahir que l'executiu català tanca l'any amb un forat del 3,29%, un 0,63% més. Aquest percentatge no computa, però, l'impagament de l'estat dels 759 milions corresponents a la liquidació del 2008 de la disposició addicional tercera de l'Estatut. És a dir, els compta com a ingressats. Tant és! El llindar de dèficit que s'havia imposat Govern, l'1,3% del PIB, s’ha traspassat de llarg. Part de l'engrossiment del dèficit pressupostat s'explica per la banda de la despesa. L’ajustament —el que tothom anomenada retallada— no ha estat a la pràctica del 10%, sinó del 6,94%. S'han deixat de gastar 1.858 milions d'euros del total de 2.680 que havien estat inclosos en el pressupost. La desviació més alta correspon al Departament de Salut, que, tot i que ha deixat de consumir 706 milions, n'ha invertit 582 més dels previstos. El biaix de la resta de departaments és de 213 milions. I pel que fa als ingressos, el Govern tampoc no ha obtingut els 200 milions de què confiava disposar gràcies a privatitzacions.
516 vots a favor del concert econòmic i només 113 en contra i 8 abstencions. El concert econòmic ha obtingut, doncs, un suport ampli i majoritari. Un suport incontestable i rotund. Aquest és el resultat de la votació de l’esmena a favor del federalisme fiscal a l’Informe anual sobre fiscalitat, presentada conjuntament pels eurodiputats catalans Ramon Tremosa, Raül Romeva i Oriol Junqueras —que a la Cambra d’Estrasburg s’han convertit en tot un exemple de transversalitat i de treball en comú per al país—, i que també va rebre el suport dels representants bascos, escocesos i flamencs. En concret, el text introduït pels eurodiputats de les principals nacions sense estat de la Unió Europea conclou que “el federalisme fiscal implica una major eficiència econòmica i [...] podria ser un instrument útil per responsabilitzar els governs regionals en la gestió dels impostos”. És a dir, situa una política fiscal regional com a exemple per als països de la Unió i en demana a la Comissió Europea el seu impuls.
Aquesta setmana el ple del Parlament Europeu ha aprovat una esmena que defensa que “el federalisme fiscal implica una major eficiència econòmica” i que “podria ser un instrument útil per responsabilitzar els governs regionals en la gestió dels impostos”. Tal i com ha informat Vilaweb, l’esmena és una iniciativa conjunta dels eurodiputats catalans, bascos, escocesos i flamencs. Amb aquesta votació l’Eurocambra demana a la Comissió Europea impulsar el concert econòmic en les futures legislacions comunitàries. Podeu consultar l’esmena de CiU, ERC, ICV, PNB, SNP i NVA sobre federalisme fiscal (concert econòmic), aprovada per 516 vots a 113, a l’informe del liberal suec Olle Schmidt anomenat Tax Annual Report (vegeu punt 11).
Tax Annual Report
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=REPORT&reference=A7-2012-0014&language=EN
El vot de cada diputat el podeu trobar a la pàg. 58 del pdf
http://www.europarl.europa.eu/sed/votingResults.do
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va rebre ahir a la Moncloa un president de la Generalitat que defensa el mateix a Madrid que a Barcelona. El president Artur Mas no va ser gens ambigu. Rajoy, a més, va poder constatar que el president català pot ser taxatiu sobre la necessitat del pacte fiscal (és a dir, el concert econòmic) per a Catalunya i alhora no defugir la necessària participació catalana en la sortida de la crisi econòmica espanyola. La federació governant en la comunitat autònoma més important de l’estat espanyol no tenir cap inconvenient a esdevenir un soci conjuntural del govern per intentar trobar la manera de reduir el dèficit públic i per avançar en la tan necessària reforma laboral, que ha de ser un dels instruments per superar el greu problema de l’atur a Espanya i, especialment, a Catalunya. Encara que Mariano Rajoy i, sobretot, els adlàters mediàtics madrilenys voldrien dissociar una cosa de l’altra, per al president Mas la reivindicació del nou pacte fiscal —en el marc d’una transició nacional que segurament Rajoy no entén i que aquí, a Catalunya, hi ha que menysté amb burles— el pacte fiscal i posar ordre a l’economia espanyola no són incompables.
En un reportatge publicat avui el diari britànic The Guardian planteja si Gal·les pot abandonar el Regne Unit. Per això, pren el pols de la ciutadania gal·lesa sobre la qüestió d’independència. L’article apareix en un moment de gran incertesa per a la ciutadania britànica. No en va, l’anunci de celebració d’un referèndum a Escòcia (probablement l’any 2014) ha fet trontollar alguns dels fonaments de la unió del Regne Unit.
An event organized by the European Liberal Forum (ELF). Supported by the Catalanist and Democrat Foundation -CatDem- and Swedish International Liberal Centre (SILC). Funded by the European Parliament. Barcelona, November 30th, 2011.
Ahir l’Ateneu Barcelonès es va vestir de gala i la sala d’actes es va omplir de gom a gom. L’ocasió s’ho valia. L’entitat va convocar, amb encert i en consonància amb els temps que corren, un acte de reivindicació del concert econòmic per a Catalunya. A la conferència hi van participar representants de la societat civil catalana: Francesc Cabana, president de l’Ateneu Barcelonès; Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya; Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball; Baldiri Ros, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Josep M. Álvarez, secretari general d’UGT de Catalunya i Miquel Roca i Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Llevat dels representants d’UGT i CCOO, els altres oradors d’ahir el vespre representaven les institucions que 1901 ja van reivindicar el concert davant les Corts Espanyoles i que va propiciar la candidatura electoral anomenada dels Quatre Presidents.
Traducció de l’entrevista de Leo Wieland, corresponsal del Frankfurter Allgemeine Zeitung, al president Artur Mas. Fa un any que Artur Mas governa a Catalunya. En una entrevista amb el Frankfurter Allgemeine Zeitung, Mas parla de "desinflar les xifres de desocupació," de les expectatives sobre la primera reunió amb el president Rajoy el dimecres i de la prohibició de les curses de braus.
La política nord-americana, tan allunyada en molts sentits de l’europea però amb la qual comparteix la idea tranversal de democràcia, ofereix en els períodes previs a les eleccions presidencials aspectes força interessants. Almenys observat des de la distància atlàntica. Les eleccions primàries de cada partit són un d’aquests aspectes, ja que reflecteixen a bastament la idiosincràsia nord-americana a l’hora d’entendre la política. Quan arriba el moment de disputar el vot presidencial es planteja una batalla sense quarter amb el candidat del partit contrari... de la mateixa manera que no hi ha treva amb el rivals del partit propi a l’hora d’encarar les eleccions primàries que decidiran el futur candidat presidencial. Els diferents aspirants a liderar la cursa electoral per a la presidència no dubten a batre públicament els seus coreligionaris, demòcrates o republicans, amb tota l’artilleria pesada que tenen a mà, especialment mitjançant l’organització de debats televisius. Aquest estil, agradi o no, il·lumina amb llum i taquígrafs cada aspirant. És una manera de fer que no s’assembla gens als versallescos debats públics que es fan per aquests verals.
L’aventura de comprar Spanair es va justificar perquè es volia forçar que l’Aeroport del Prat esdevingués un hub internacional. I aquest va ser l’error. Una companyia aèria, encara que ofereixi destins internacionals, no canviarà mai el model de gestió dels aeroports espanyols. Aquesta és una decisió política que només es podrà canviar des del combat polític. Les voluntarioses dreceres no ho aconseguiran mai, sobretot si, a més, la seva oferta és menys competitiva que altres. I més enllà d’això, l’operació Spanair encara presentava un altre inconvenient: per què la Generalitat de Catalunya havia d’avalar i invertir en una companyia aèria? Aquest és un model antic, dels temps en què hi havia companyies aèries “nacionals”. Diguem-ho clar: Spanair ha caigut per mala gestió, perquè no ha trobat inversors que creguessin en el projecte i perquè el nou Govern, d’altra banda pressionat per les autoritats europeus de la competència, ha decidit que en plena crisi econòmica no es podia fer res més que deixar el futur de la companyia a mans dels seus propietaris. I no se n’han sortit.
Ahir va ser Cristóbal Montoro qui va comparèixer al Congrés per explicar les línies mestres de la Llei d’Estabilitat Pressupostària. La idea és obligar les administracions públiques a presentar uns comptes amb superàvit o, almenys, amb un equilibri entre ingressos i despeses. Ningú no pot negar que el que proposa el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques té sentit. Sentit comú, a més, perquè una bona manera d’ajustar un pressupost és no estirar més el braç que la màniga. Ara bé, entre lloances a l’España de las Autonomías i al fet que no s’ha d’assimilar descentralització amb malbaratament —un discurs que el PPC ha fet i fa, per exemple al Parlament de Catalunya—, el ministre va posar sobre la taula mesures concretes per evitar l’excessiu dèficit d’algunes d’aquests comunitats autònomes. En concret, Montoro va plantejar com a objectiu homogeneïtzar les lleis i normatives autonòmiques i locals per assegurar la configuració d’una lliure circulació de l’activitat econòmica a tot l’estat. És la típica cantarella dels populars sobre la unitat de mercat i la necessitat d’implementar unes rígides condicions per aconseguir moderar el deute de les administracions autonòmiques i locals, cosa que inclou la possibilitat de congelar transferències, multar i intervenir les CCAA en cas d’incompliment. En fi, una altre cop l’amenaça de la recentralització.
Los días pasan y la primavera árabe siria parece no encontrar la claridad del desenlace a su agitada situación. En contra de lo que en un inicio pensaba el presidente sirio, Bashar Al Assad, sus tímidas reformas de apertura de hace casi un año no le han asegurado una revolución calmada. A día de hoy, la situación del país dista de encontrar un punto de equilibrio interno y se acentúa cada vez más el aislamiento internacional a su régimen.
El proppassat 24 de gener l’European Research Center (ERC) va anunciar el nom dels receptors de les beques Advanced Grants (AdG) per a projectes científics de recerca. Després de quatre edicions, Catalunya ha rebut trenta ajuts. Aquest reconeixement indica que el nostre país destaca en excel·lència científica. En relació a l’Estat espanyol és la comunitat autònoma que més guardonats té, situant-se davant de Madrid, València i el País Basc. A la llista de països europeus amb més projectes finançats ocupa el desè lloc.
Aquest dissabte Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba coincidiran fent campanya per les primàries del PSOE a Catalunya. Primer Rubalcaba, i tot seguit Chacón, explicaran les seves propostes per dirigir el PSOE al quarter general del PSC de Barcelona, al carrer Nicaragua, davant els delegats catalans que participaran en el congrés del socialisme espanyol. És el primer cop que el PSC se situa al mig de la batalla per liderar el PSOE, cosa que és sorprenent en un partit que diu ser independent i es reclama catalanista. Aquesta és una prova més de la desorientació política dels socialistes catalans. Ja es va veure a principis d’aquesta setmana quan Carme Chacón, en el paper de candidata a liderar el PSOE, va carregar contra el pacte fiscal dient que s'hi oposaria amb “dents i ungles” mentre que el mateix dia el PSC es reunia amb CiU per bastir ponts.
El primer ministre escocès, Alec Salmond, va anunciar ahir al Parlament escocès quina seria la pregunta concreta en el referèndum que es proposa convocar el 2014. El full de ruta proposat, que podeu veure amb tot detall en el web oficial del govern escocès, contempla, d’entrada, l’elaboració d’un document, que es discutirà mitjançant diverses consultes populars, per després introduir-hi , si escau, els canvis necessaris abans de passar a la fase parlamentaria de discussió. Fet això, es proposarà al govern britànic que accepti el que ha aprovat el Parlament escocès per arribar, finalment, cap a la tardor del 2014, a la celebració del referèndum. Un referèndum en el qual el poble d’Escòcia haurà de respondre amb un si o un no a una pregunta ben concreta: “Està vostè d’acord en què Escòcia sigui un país independent?”. Més clar, l’aigua.
“Pot arribar un moment en què les diferències entre el conjunt de l'estat i les institucions catalanes siguin prou grans com perquè des de Catalunya necessitem obrir alguns camins, que alguns interpretaran que són camins de confrontació però en realitat seran camins d'autoafirmació de país, que ens obligaran a imaginar camins legals, no només espanyols o catalans sinó fins i tot internacionals, per legitimar posicions nostres que estiguin fonamentades en la democràcia”.
Durant els darrers anys nombrosos experts acadèmics han teoritzat sobre les característiques que té el lideratge femení i com contribueix en els diferents contextos socials i polítics.
També des de la societat en general hi ha persones que es preocupen per aquest rol de les dones al món. The Council of Women World Leaders (Consell de Dones Líders Mundials) és una xarxa internacional formada per dones presidentes i primeres ministres. Des de fa quinze anys mobilitza les líders d’arreu del món per treballar conjuntament sobre temes que tenen una importància cabdal per a les dones. Enguany celebren el seu 15è aniversari.
Per aquest motiu, el think tank nord-americà anomenat Woodrow Wilson International Center for Scholars va entrevistar dues membres del Consell: Mary Robinson (ex Presidenta d’Irlanda ( 1990-1997) i alta comissionada de les Nacions Unides pels drets humans), i Margot Wallström (alta representant per la Nacions Unides contra la violència sexista a les zones mundials amb conflictes).
A les entrevistes que us oferim a continuació podreu escoltar les seves opinions sobre la situació actual de les dones que exerceixen lideratge arreu del món i quines són les seves perspectives pel futur.
http://www.wilsoncenter.org/article/closing-the-gender-gap-women-leaders-force-mulitplier
També us oferim l’enllaç on trobareu més informació sobre el Consell:
http://www.wilsoncenter.org/about-the-council
La crisi econòmica s’ha convertit en la principal guerra global que el món lliura en l’actualitat. Queda lluny el temps en què el terrorisme fonamentalista islàmic apareixia en el primer lloc de les agendes polítiques, els mitjans de comunicació, internet o les converses col·loquials. Com en tota guerra, les estratègies en joc són diferents i són molts els fronts de les principals batalles. A Europa, per exemple, un d’aquests fronts de batalla consisteix a reduir dràsticament el dèficit de les finances públiques.
Acaba de publicar-se el The global go to think tanks report. L’informe, que és responsabilitat de la Universitat de les Nacions Unides, va ser presentant a Nova York i Washington el proppassat 18 de gener de 2012.
L’informe, que és anual i ja ha arribat a la seva cinquena edició, aborda el rol de les organitzacions públiques i privades que fan recerca i les qualifica tenint en compte la regió on actuen, la seva àrea de recerca i els seus resultats. La recerca està feta a través de la interlocució i enquestes a 1500 acadèmics, periodistes, experts i responsables polítics de les diferents regions avaluades.
Podeu consultar l’informe en aquest enllaç.
El president Mas s’ha compromès aquesta setmana a començar a saldar el deute que la Generalitat té amb els ajuntaments. La xifra estimada pel govern és de 753 milions d’euros i es podran començar a abonar si l’estat concreta la proposta que es va anunciar al Consell de Política Fiscal i Financera de facilitar crèdits ICO a les comunitats autònomes perquè puguin fer front als pagaments endarrerits. L’anunci que el govern espanyol busca fórmules per alleugerir les tensions de tresoreria de les autonomies va acompanyat de la notícia que els primers pressupostos de Mariano Rajoy contemplaran la liquidació dels 759 milions d’euros establerts per la la disposició addicional tercera de l’Estatut corresponents a l’exercici del 2008.