Notícies
15/06/2010
El nou regionalisme europeu
Ahir dia 14 de juny, la Fundació CatDem, amb la col·laboració de l’European Liberal Forum i del Centre Jean Gol organitzàven, a la seu de la Oficina de Representació de la Comissió Europea i del Parlament Europeu a Barcelona, el seminari “El nou regionalisme europeu, una via per promoure la democràcia i el desenvolupament socio-econòmic?”
Els ponents, tan catalans com europeus - representants d’altres regions i nacions europees - , varen intercanviar opinions sobre el paper de les regions i de les nacions, el paper històric, el paper present i el paper futur que juguen en la construcció europea. Tots els ponents coincidiren amb el Dr. Agustí Colomines, -director de la Fundació CatDem-, en què Europa és el continent més fragmentat i que les regions i les nacions que composen el vell continent són una realitat innegable.
Els ponents també resaltaren que les regions no tenen suficient protagonisme en l’escena europea i que les institucions que les representen no tenen poder de decisió. Les mancances del regionalisme europeu també s’expliquen pel bloqueig dels Estats en tant que no descentralitzen les competències a les regions i no permeten que participin en el disseny de la política europea. A més a més, es tracta d’un conjunt de regions extremadament heterogeni i amb objectius ben diferents. Així doncs, es fa difícil de coordinar una estrategia comuna per a totes les regions i nacions europees a l’hora de promoure els interessos de cadascuna.
Arreu d’Europa, els conceptes per descriure una regió són tants i tant diferents que per regió podem entendre des de l’àrea metropolitana de Brussel·les, una regió legislativa com els Länder alemanys o bé una nació com ara Catalunya. Les diferències conceptuals són tantes, que la determinació d’objectius comuns i la cooperació esdevenen complexes. Els ponents varen coincidir que el perill més gran és amalgamar totes aquestes realitats regionals i nacionals.
Després del seminari, la delegació de ponents estrangers es va reunir amb el Molt Honorable President del Parlament, Sr. Ernest Benach.
Pots mirar les ponències gravades en video en els següents links:
Taula rodona: "L'estratègia europea de les regions" dirigida pel Sr. Martin Aranburu, cap d'Estudis i Programes de la Fundació CatDem.
Presentacions.
Ponents:
• Sr. Frans de Keyser, Conseller General de Brussels Enterprises Commerce and Industry (BECI).
Part1.
Part2.
Part3.
• Sr. Andreas Büttner, diputat del parlament de Brandenburg. Secretari general del FDP Brandenburg.
Part 1.
Part 2.
Part 3.
• Sra. Mònica Sabata, presidenta de la Federació Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR)
Part 1.
Part 2.
Part 3.
Taula rodona “La identitat regional i nacional a Europa” dirigida per la Sra. Julie Cantalou, coordinadora de l’Àrea de Projecció Internacional de la Fundació CatDem.
Ponents:
• Dr. Agustí Colomines, director acadèmic de l’Àrea d’Estudis Nacionals i Identitaris de la Universitat Oberta de Catalunya, professor a la Universitat de Barcelona i director de la Fundació CatDem.
Part 1.
Part 2.
Part 3.
• Dr. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra.
Part 1.
Part 2.
Part 3.
Part 4.
• Sr. Oriano Otocan, Cap del Departament de Cooperació Internacional i Integració Europea de la regió d'Istria.
Part 1.
Part 2.
Part 3.
Conclusions a càrrec del Dr. Marc Guerrero i Tarragó, patró i cap de l’Àrea de Projecció Internacional de la Fundació CatDem, vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ELDR Party).
Part 1.
Part 2.
Els ponents, tan catalans com europeus - representants d’altres regions i nacions europees - , varen intercanviar opinions sobre el paper de les regions i de les nacions, el paper històric, el paper present i el paper futur que juguen en la construcció europea. Tots els ponents coincidiren amb el Dr. Agustí Colomines, -director de la Fundació CatDem-, en què Europa és el continent més fragmentat i que les regions i les nacions que composen el vell continent són una realitat innegable.
Els ponents també resaltaren que les regions no tenen suficient protagonisme en l’escena europea i que les institucions que les representen no tenen poder de decisió. Les mancances del regionalisme europeu també s’expliquen pel bloqueig dels Estats en tant que no descentralitzen les competències a les regions i no permeten que participin en el disseny de la política europea. A més a més, es tracta d’un conjunt de regions extremadament heterogeni i amb objectius ben diferents. Així doncs, es fa difícil de coordinar una estrategia comuna per a totes les regions i nacions europees a l’hora de promoure els interessos de cadascuna.
Arreu d’Europa, els conceptes per descriure una regió són tants i tant diferents que per regió podem entendre des de l’àrea metropolitana de Brussel·les, una regió legislativa com els Länder alemanys o bé una nació com ara Catalunya. Les diferències conceptuals són tantes, que la determinació d’objectius comuns i la cooperació esdevenen complexes. Els ponents varen coincidir que el perill més gran és amalgamar totes aquestes realitats regionals i nacionals.
Després del seminari, la delegació de ponents estrangers es va reunir amb el Molt Honorable President del Parlament, Sr. Ernest Benach.
Pots mirar les ponències gravades en video en els següents links:
Taula rodona: "L'estratègia europea de les regions" dirigida pel Sr. Martin Aranburu, cap d'Estudis i Programes de la Fundació CatDem.
Presentacions.
Ponents:
• Sr. Frans de Keyser, Conseller General de Brussels Enterprises Commerce and Industry (BECI).
Part1.
Part2.
Part3.
• Sr. Andreas Büttner, diputat del parlament de Brandenburg. Secretari general del FDP Brandenburg.
Part 1.
Part 2.
Part 3.
• Sra. Mònica Sabata, presidenta de la Federació Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR)
Part 1.
Part 2.
Part 3.
Taula rodona “La identitat regional i nacional a Europa” dirigida per la Sra. Julie Cantalou, coordinadora de l’Àrea de Projecció Internacional de la Fundació CatDem.
Ponents:
• Dr. Agustí Colomines, director acadèmic de l’Àrea d’Estudis Nacionals i Identitaris de la Universitat Oberta de Catalunya, professor a la Universitat de Barcelona i director de la Fundació CatDem.
Part 1.
Part 2.
Part 3.
• Dr. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra.
Part 1.
Part 2.
Part 3.
Part 4.
• Sr. Oriano Otocan, Cap del Departament de Cooperació Internacional i Integració Europea de la regió d'Istria.
Part 1.
Part 2.
Part 3.
Conclusions a càrrec del Dr. Marc Guerrero i Tarragó, patró i cap de l’Àrea de Projecció Internacional de la Fundació CatDem, vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ELDR Party).
Part 1.
Part 2.
Notícies relacionades
El proppassat dilluns 30 de gener, l’ONU va publicar un nou informe anomenat Resilient people, resilient planet: a future worth choosing (Persones resilents, planeta resilent: un futur digne de triar). El document afirma que si no es prenen mesures immediates, el món serà insostenible a partir de l’any 2030. L’informe, preparat per un conjunt de 22 personalitats (entre les quals alguns ex cap d’estat i de govern), conclou que el model econòmic actual està “portant-nos inexorablement cap als límits dels recursos naturals i dels sistemes de suport de la vida al planeta”. Dit d’un altra manera, les regles del mercat d’avui en dia no ofereixen gaires incentius per fer inversions sostenibles, i en canvi, aposten per un món que dóna prioritat només al “curt termini”. Per això, l’informe afirma que cal continuar lluitant per a l'eradicació de la pobresa i per a millorar l'equitat en la comunitat mundial (recollits en els Objectius del Mil·leni 2015) perquè malgrat es destaca que la pobresa ha disminuït, la realitat és que la fam augmenta de manera molt preocupant.
Entre les 56 recomanacions posades sobre la taula per evitar que el món es converteixi en un lloc insostenible l’any 2030 - quan està previst que hi hagi un creixement de demanda d’aliments d’un 50 %, d’energia d’un 45 % i d’aigua potable d’un 30 % - l’informe advoca sobretot per la creació d’una “nova economia política”.
Podeu consultar l’informe i notícies relaciones als enllaços que trobareu a continuació:
L’informe:
http://www.un.org/gsp/
La notícia al web de l’ONU:
http://www.un.org/apps/news/story.asp?NewsID=41077&Cr=sustainable+development&Cr1=
Aquesta setmana el ple del Parlament Europeu ha aprovat una esmena que defensa que “el federalisme fiscal implica una major eficiència econòmica” i que “podria ser un instrument útil per responsabilitzar els governs regionals en la gestió dels impostos”. Tal i com ha informat Vilaweb, l’esmena és una iniciativa conjunta dels eurodiputats catalans, bascos, escocesos i flamencs. Amb aquesta votació l’Eurocambra demana a la Comissió Europea impulsar el concert econòmic en les futures legislacions comunitàries. Podeu consultar l’esmena de CiU, ERC, ICV, PNB, SNP i NVA sobre federalisme fiscal (concert econòmic), aprovada per 516 vots a 113, a l’informe del liberal suec Olle Schmidt anomenat Tax Annual Report (vegeu punt 11).
Tax Annual Report
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=REPORT&reference=A7-2012-0014&language=EN
El vot de cada diputat el podeu trobar a la pàg. 58 del pdf
http://www.europarl.europa.eu/sed/votingResults.do
En un reportatge publicat avui el diari britànic The Guardian planteja si Gal·les pot abandonar el Regne Unit. Per això, pren el pols de la ciutadania gal·lesa sobre la qüestió d’independència. L’article apareix en un moment de gran incertesa per a la ciutadania britànica. No en va, l’anunci de celebració d’un referèndum a Escòcia (probablement l’any 2014) ha fet trontollar alguns dels fonaments de la unió del Regne Unit.
An event organized by the European Liberal Forum (ELF). Supported by the Catalanist and Democrat Foundation -CatDem- and Swedish International Liberal Centre (SILC). Funded by the European Parliament. Barcelona, November 30th, 2011.
Traducció de l’entrevista de Leo Wieland, corresponsal del Frankfurter Allgemeine Zeitung, al president Artur Mas. Fa un any que Artur Mas governa a Catalunya. En una entrevista amb el Frankfurter Allgemeine Zeitung, Mas parla de "desinflar les xifres de desocupació," de les expectatives sobre la primera reunió amb el president Rajoy el dimecres i de la prohibició de les curses de braus.
Los días pasan y la primavera árabe siria parece no encontrar la claridad del desenlace a su agitada situación. En contra de lo que en un inicio pensaba el presidente sirio, Bashar Al Assad, sus tímidas reformas de apertura de hace casi un año no le han asegurado una revolución calmada. A día de hoy, la situación del país dista de encontrar un punto de equilibrio interno y se acentúa cada vez más el aislamiento internacional a su régimen.
El proppassat 24 de gener l’European Research Center (ERC) va anunciar el nom dels receptors de les beques Advanced Grants (AdG) per a projectes científics de recerca. Després de quatre edicions, Catalunya ha rebut trenta ajuts. Aquest reconeixement indica que el nostre país destaca en excel·lència científica. En relació a l’Estat espanyol és la comunitat autònoma que més guardonats té, situant-se davant de Madrid, València i el País Basc. A la llista de països europeus amb més projectes finançats ocupa el desè lloc.
Durant els darrers anys nombrosos experts acadèmics han teoritzat sobre les característiques que té el lideratge femení i com contribueix en els diferents contextos socials i polítics.
També des de la societat en general hi ha persones que es preocupen per aquest rol de les dones al món. The Council of Women World Leaders (Consell de Dones Líders Mundials) és una xarxa internacional formada per dones presidentes i primeres ministres. Des de fa quinze anys mobilitza les líders d’arreu del món per treballar conjuntament sobre temes que tenen una importància cabdal per a les dones. Enguany celebren el seu 15è aniversari.
Per aquest motiu, el think tank nord-americà anomenat Woodrow Wilson International Center for Scholars va entrevistar dues membres del Consell: Mary Robinson (ex Presidenta d’Irlanda ( 1990-1997) i alta comissionada de les Nacions Unides pels drets humans), i Margot Wallström (alta representant per la Nacions Unides contra la violència sexista a les zones mundials amb conflictes).
A les entrevistes que us oferim a continuació podreu escoltar les seves opinions sobre la situació actual de les dones que exerceixen lideratge arreu del món i quines són les seves perspectives pel futur.
http://www.wilsoncenter.org/article/closing-the-gender-gap-women-leaders-force-mulitplier
També us oferim l’enllaç on trobareu més informació sobre el Consell:
http://www.wilsoncenter.org/about-the-council
Acaba de publicar-se el The global go to think tanks report. L’informe, que és responsabilitat de la Universitat de les Nacions Unides, va ser presentant a Nova York i Washington el proppassat 18 de gener de 2012.
L’informe, que és anual i ja ha arribat a la seva cinquena edició, aborda el rol de les organitzacions públiques i privades que fan recerca i les qualifica tenint en compte la regió on actuen, la seva àrea de recerca i els seus resultats. La recerca està feta a través de la interlocució i enquestes a 1500 acadèmics, periodistes, experts i responsables polítics de les diferents regions avaluades.
Podeu consultar l’informe en aquest enllaç.
Dinamarca va assumir la presidència de la Unió Europea l’1 de gener de 2012. Tal com succeeix amb totes les presidències, durarà sis mesos i, per tant, s’allargarà fins a finals de juny. El seu programa de treball es basa en diferents eixos: una Europa responsable; una Europa dinàmica; una Europa verda i una Europa segura.
Diumenge vinent la ciutadania croata votarà un referèndum per decidir si vol entrar a formar part de la Unió Europea. Tanmateix, tal com destaca The New York Times en l’article que trobareu en aquest enllaç. En l’article s’explica que després d’haver esperat deu anys perque arribi aquest dia, actualment molts croats ja no tenen tan clars els beneficis de l’entrada a la Unió Europea. En gran part, aquest brot d’euroescepticisme prové de la crisi del deute que està afectant l’eurozona. No obstant, aquest creixent malestar a Croàcia, els sondejos anuncien que guanyarà el “sí” i que, per tant, Croàcia podria entrar a formar part de la Unió l’1 de juliol de l'any 2013.
Segons declaracions d’Artur Mas, president del Govern català, Catalunya reclamarà enguany un nou acord econòmic amb l’Estat espanyol, el qual hauria de dotar la Generalitat de més autonomia financera i reduir els diners catalans transferits a d’altres territoris més pobres. Traducció de l’entrevista de Victor Mallet, redactor del Financial Times, al president Artur Mas
Demà el socialista alemany Martin Schulz serà elegit nou President del Parlament Europeu. El seu posicionament sobre l’ús del català a l’Eurocambra és una molt bona notícia: per primer cop des de fa temps, es posa sobre la taula la possibilitat de permetre als eurodiputats parlar en el ple en català, encara que no sigui oficial a la UE.
Coincidint amb el final de l’Any Europeu del Voluntariat 2011 i al bell mig d’una discussió generalitzada arreu del món sobre quin és el model de societat que necessitem per sortir de la crisi econòmica mundial, Nacions Unides acaba de publicar el V informe sobre l’estat del voluntariat al món.
Des de fa molt temps, la situació econòmica espanyola i catalana està present a la premsa estrangera. L’inici del 2012 no ha estat una excepció i ha començat amb la publicació de diferents articles en capçaleres internacionals importants, concretament al New York Times i al Financial Times.
L'European Liberal Forum ofereix com cada any l'oportunitat de desenvolupar unes pràctiques al secretariat de l'organització a Brussel·les. Les tasques de la persona seleccionada seran les de donar suport a totes les activitats que organitza el secretariat: des de l'ajuda a l'organització dels actes fins a l'assistència a les activitats de recerca de l'ELF.
Ja fa uns mesos que la Fundació CatDem va organitzar el seminari "Les petites nacions en un context de crisi. Buscant la sortida." Tanmateix, i a causa de la duresa de la crisi, el tema continua essent de màxima actualitat. Per
això, l'ENOP (European Network of Polítical Foundations) se n'ha fet ressò en el seu darrer butlletí. No en va, un dels objectius d'aquesta xarxa és mostrar les activitats que duen a terme els seus membres. A l'article trobareu una explicació general i també la recepta que el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va proposar durant la seva conferència inaugural.
L'European Network of Political Foundations, ENOP, de la qual la Fundació CatDem és membre, organitza demà a Varsòvia un seminari al voltant del futur de la democràcia. El seminari debatrà sobre el paper de les fundacions polítiques en la promoció de la democràcia arreu del món. Aquest és un dels temes més importants de debat polític en la societat civil europea en aquests moments. En aquest sentit, la Fundació CatDem va organitzar a finals de novembre el seminari "European political foundations: key actors in democracy promotion?" a Barcelona.
El Singular Digital va entrevistar la setmana passada Sam Van der Staak en el marc del seminari "Fundacions polítiques europees: actors clau en la promoció de la democràcia?". El seminari, organitzat per la Fundació CatDem, el Swedish International Liberal Centre (SILC) i l'European Liberal Forum (ELF), va reunir a Barcelona representants de diverses funcions polítiques d'Europa. Sam Van der Staak, politòleg, és membre de l'nternational Institute for Democracy and Electoral Assistance (IDEA), dels Països Baixos.
Marc Guerrero, patró de la Fundació, va ser reelegit divendres 25 de novembre de 2011 vicepresident de l’ELDR Party en el Congrés del partit celebrat a Palerm. Durant els dos anys que ha estat vicepresident Guerrero ha treballat per la creació d’un nou estatus de membre associat de l’ELDR i per la fundació de l’Iberian Liberal Forum.