En un reportatge publicat avui el diari britànic The Guardian planteja si Gal·les pot abandonar el Regne Unit. Per això, pren el pols de la ciutadania gal·lesa sobre la qüestió d’independència. L’article apareix en un moment de gran incertesa per a la ciutadania britànica. No en va, l’anunci de celebració d’un referèndum a Escòcia (probablement l’any 2014) ha fet trontollar alguns dels fonaments de la unió del Regne Unit.

Diumenge vinent la ciutadania croata votarà un referèndum per decidir si vol entrar a formar part de la Unió Europea. Tanmateix, tal com destaca The New York Times en l’article que trobareu en aquest enllaç. En l’article s’explica que després d’haver esperat deu anys perque arribi aquest dia, actualment molts croats ja no tenen tan clars els beneficis de l’entrada a la Unió Europea. En gran part, aquest brot d’euroescepticisme prové de la crisi del deute que està afectant l’eurozona. No obstant, aquest creixent malestar a Croàcia, els sondejos anuncien que guanyarà el “sí” i que, per tant, Croàcia podria entrar a formar part de la Unió l’1 de juliol de l'any 2013.

Demà el socialista alemany Martin Schulz serà elegit nou President del Parlament Europeu. El seu posicionament sobre l’ús del català a l’Eurocambra és una molt bona notícia: per primer cop des de fa temps, es posa sobre la taula la possibilitat de permetre als eurodiputats parlar en el ple en català, encara que no sigui oficial a la UE.

Aquesta setmana el govern britànic ha anunciat que accepta que Escòcia celebri un referèndum vinculant sobre la independència. Una decisió sense precedents que mostra que l’executiu encapçat per David Cameron no té por d’acceptar el joc democràtic. No en va, la consulta permetrà que els escocesos decideixin sobre el seu futur. De la notícia se n’ha fet ressò el programa del periodista Nick Robinson a BBC Radio 4.

"L’anunci d’ETA de posar fi definitivament a l’activitat armada obre molts interrogants. El primer té relació amb la mateixa existència de l’organització. Ja sé que els grups terroristes no es dissolen mai de cop ni formalment, però en el cas basc cal algun gest en aquest sentit. Si ETA no es reconeix com a actor polític, és obligat que el faci."

Si ho valorem des dels conjunt dels Països Catalans, l'impacte del terrorisme etarra ha estat indecent. I tanmateix, la fascinació per la dinàmica basca va trobar aquí, a Catalunya, un suport incontestable.

Quina coincidència! La setmana passada van esdevenir-se dos fets espectaculars el mateix dia: la captura i linxament (per què ha estat això, oi?) de Muammar al-Gaddafi i l’anunci d’ETA d’abandonar definitivament les armes. No hi ha dubte que tots dos fenòmens passaran a la història, d’entrada per la transcendència que tenen i, sobretot, perquè representen el final d’una era. I què tenen en comú l’un i l’altre si, com és obvi, estan tan lluny geogràficament?

La Conferència Internacional per Promoure la Resolució del Conflicte al País Basc reunirà avui a Sant Sebastià l’exsecretari general de l’ONU Kofi Annan, l’exministre francès Pierre Joxe, a l’exprimera ministra noruega i membre de The Elders (grup de figures internacionals per la pau creat per Nelson Mandela), Gro Harlem Bruntland, i a tres figures imprescindibles del procés de pau nord-irlandès: el principal negociador britànic, Jonathan Powell, cap de gabinet de Tony Blair; el líder de Sinn Féin, Gerry Adams; i l'exprimer ministre irlandès Bertie Ahern.

"Què explica la victòria esclatant de l’SNP a les darreres eleccions escoceses? No hi ha un factor únic, però segurament hi ha influït, i molt, el lideratge fort (en el sentit anglès que hi dóna Joseph Nye) d’Alex Salmond, el primer ministre escocès". Podeu llegir l'article sencer, publicat a El Temps el 17/05/11, al Blog d'Agustí Colomines.

En el marc de l'Aberri Eguna d’enguany, Iñigo Urkullu, president del PNB, va deixar anar que tenia seriosos dubtes sobre la sinceritat de la reflexió de l'esquerra abertzale amb relació a la pau. La interpel·lació anava dirigida als integrants de Bildu, la plataforma electoral que s’ha empescat l’esquerra abertzale després de la il·legalització de Sortu, per poder concórrer a les eleccions del 22-M amb EA i Alternatiba

Molta gent a Egipte i a altres països àrabs sembla estar expressant ara una voluntat clara per mitjà de les revoltes. Els teòrics de la revolució acostumen a definir aquest terme, en l’àmbit polític, com un canvi forçat de sistema i una destitució de les autoritats que tenen el poder.

Barcelona Decideix és una iniciativa ciutadana que organitza un referèndum a la ciutat de Barcelona sobre la independència de Catalunya. Es tracta d’un gest radicalment democràtic de participació en una votació convocada, organitzada i finançada pel poble català, el qual entronca i tancarà un procés de consultes que va començar el de setembre de 2009 a Arenys de Munt. Barcelona Decideix neix igualment amb la voluntat d’esdevenir un gran moviment ciutadà, format per entitats i persones, no partidista, transversal, democràtic i transparent amb l’única finalitat, acotada en el temps, d’organitzar l’esmentat referèndum. Barcelona Decideix es compromet en l’organització del referèndum sobre la base del rigor, la neutralitat i l'escrupolós respecte a totes les opcions que s'hi plantegin per tal de preservar les garanties democràtiques i de funcionament inherents a qualsevol consulta d’aquestes característiques. Barcelona Decideix fa una crida a totes les entitats, organitzacions i institucions de tot tipus, així com als ciutadans i ciutadanes, a fer-se seva aquesta iniciativa i a participar activament en l'organització d'aquest referèndum. Cridem als barcelonins i les barcelonines que ens acompanyin com a voluntaris i voluntàries en l'assoliment d'aquesta fita democràtica.

Tafanejant per Internet vaig topar amb el blog de la diputada socialista al Congrés Lourdes Muñoz Santamaría. Muñoz, que és informàtica i especialista en la societat de la informació, va viure en primera persona el malson de l’huracà Katrina l’agost del 2005, ja que va quedar atrapada al Centre de Convencions de Nova Orleans.

La sentència del TC sobre l’Estatut de Catalunya, anunciada el juny del 2010, va ser suficient per provocar una onada d’indignació col·lectiva que sembla ser que ha aconseguit de trencar moltes inèrcies. Més enllà de la lògica del debat estrictament polític, aquest fet ha estat suficient per remoure consciències, trencar letargies que ja semblaven irreversibles. Article de Jordi Casassas

Los catalanes no confiamos en la Administración central en materia de financiación. Los entes autonómicos deben gozar de una parte de la soberanía fiscal tan originaria y completa dentro de su ámbito como la del Estado. Debemos poder negociar en esta materia de tú a tú". Lo dijo quien fue presidente de Convergència, Ramon Trias Fargas, en el marco del debate constitucional de 1978. Y así lo recoge Jordi Amat en su excelente libro biográfico sobre el político catalán. Lamentablemente, Trias Fargas no consiguió su propósito en aquella negociación: ni los socialistas, ni tampoco los centristas de la UCD abonaron aquellas tesis. Tampoco los socialistas y los centristas catalanes.

La sentencia del TC, impregnada de un rancio nacionalismo español y de una visión jacobina del Estado, convierte en obsoletas las esperanzas de evolución del Estado de las autonomías hacia modelos congruentes con el pluralismo de la sociedad española.

El dilluns 6 de setembre, el primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, va haver d'admetre el que ja fa temps que se sap a Escòcia i que aquí ningú no ha volgut reconèixer fins que no hi ha hagut més remei: el Partit Nacional Escocès (SNP) no té prou suport parlamentari per convocar el referèndum sobiranista que havia promès en el programa electoral que va donar-los la victòria, per bé que per la mínima (un escó més que els laboristes), l'any 2007.

"Ahir mateix vaig rebre una resposta, que no publicaré per motius de privacitat, on el diputat Andrew George es refermava en el seu suport a la causa catalana, tot oferint-se per acompanyar-nos en futures actuacions, i expressant la seva més ferma convicció que el Viceprimer Ministre del Regne Unit, Nick Clegg, també té aquest mateix posicionament."

"El Tribunal Constitucional d’Espanya ha dit clarament que l’Estatut d’autonomia que el poble i els legisladors van aprovar seguint les regles de joc està fora de la llei i que, per tant, ha de ser reescrit, refet, retallat, purgat i reinterpretat. És la primera vegada que la democràcia espanyola sorgida després de la dictadura franquista fa una operació d’aquest abast i d’aquesta transcendència. Un petit i desprestigiat grup de magistrats ha decidit la sort del nostre autogovern. La voluntat democràtica dels catalans ha estat convertida en no res."