Notícies
"Que Espanya no reconegui Kosova és lamentable, però irrellevant, i només demostra la seva debilitat."
Marc Guerrero, Patró i Cap de l'Àrea Internacional de la Fundació CatDem, Vice president del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ELDR Party) i membre de la direcció de CDC, impulsa una posició comuna de les institucions europees per reconèixer l’Estat de Kosova i obrir la primera Ambaixada Europea en aquell territori.
Després de la sentència del Tribunal de Justícia Internacional reconeixent la legalitat de la proclamació d’independència de Kosova i amb la negativa d’alguns estats de la Unió Europea de reconèixer aquest nou estat independent, Marc Guerrero, promou una iniciativa europea per tal d’assolir que el Consell de la Unió europea tingui una posició comuna (com ja la té en relació amb Cuba).
Guerrero ha manifestat que “tota Europa ha de reconèixer Kosova, és una exigència ètica, moral i democràtica. Que l’Estat espanyol no reconegui Kosova és lamentable, però irrellevant. No reconèixer-la demostra la debilitat espanyola i en cap cas no pot aturar la història d’alliberament d’aquest nou estat.”
La iniciativa pretén assolir una posició comuna europea que no es va poder prendre anteriorment donada la negativa d’alguns estats europeus com l’espanyol o el romanès. Guerrero ha explicat que “no té cap sentit que dins de la Unió Europea la majoria dels estats reconeguin Kosova i d’altres, una minoria, no. Els interessos d’alguns estats no poden passar per sobre del projecte polític europeu i de la seva política exterior. És per aquest motiu que el Consell de Ministres ha de posicionar-se solidàriament amb Kosova.”
El passat 8 de juliol, el Parlament europeu va aprovar la creació d’un cos diplomàtic europeu, en el marc de la implementació del nou servei d’acció externa per la Unió Europea, que neix del Tractat de Lisboa i que lidera l’Alta representant per assumptes exteriors i seguretat comuna. Davant d’això, Guerrero remarca que “estem vivint una nova etapa emergent de la política exterior europea. L’aplicació del Tractat de Lisboa, amb la creació del cos diplomàtic europeu, ens dóna grans oportunitats per tenir veu pròpia al món. La diplomàcia europea hauria de ser present a Kosova, tot obrint la primera Ambaixada Europea en aquell territori. Seria un gran pas en defensa dels drets humans, la democràcia, el dret a decidir dels pobles, i la plena incorporació de tots els balcans al projecte europeu”.
Nota de premsa publicada al web de CDC el 27/07/10.
També pots llegir la nota de premsa distribuïda per l'Agència Efe el 27/07/10:
CDC troba lamentable Espanya no reconegui Kosovo i creu es veu debilitat país
Barcelona, 27 jul. (EFE).- Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha titllat de "lamentable" que Espanya no hagi reconegut Kosovo com a Estat fet que, segons l'opinió d'aquest partit, reflecteix la "debilitat" del nostre país.
La Cort Internacional de Justícia de l'Hagi va considerar el passat 22 de juliol, per 10 vots a favor i 4 en contra, que la declaració unilateral d'independència de Kosovo al febrer de 2008 "no va violar el dret internacional".
Segons el tribunal internacional, "no hi ha norma en el dret internacional" que no permeti les declaracions d'independència, de manera que Kosovo va actuar conforme a llei en la seva proclamació d'autodeterminació.
El vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu i membre de la direcció de CDC, Marc Guerrero, ha afirmat que Europa ha de reconèixer Kosovo com a Estat perquè, ha dit en un comunicat recollit per EFE, és una "exigència ètica, moral i democràtica".
En aquest sentit, ha subratllat que el fet que Espanya no reconegui aquest nou estat és "lamentable" encara que "irrellevant" però que, en tot cas, "demostra la debilitat espanyola".
El convergent considera que "no té cap sentit" que la majoria dels països de la Unió Europea (UE) hagin reconegut Kosovo mentre que una "minoria" no ho hagi fet encara.
"Els interessos d'alguns estats no poden passar per damunt del projecte polític europeu i la seva política exterior", ha sentenciat Guerrero. EFE
Després de la sentència del Tribunal de Justícia Internacional reconeixent la legalitat de la proclamació d’independència de Kosova i amb la negativa d’alguns estats de la Unió Europea de reconèixer aquest nou estat independent, Marc Guerrero, promou una iniciativa europea per tal d’assolir que el Consell de la Unió europea tingui una posició comuna (com ja la té en relació amb Cuba).
Guerrero ha manifestat que “tota Europa ha de reconèixer Kosova, és una exigència ètica, moral i democràtica. Que l’Estat espanyol no reconegui Kosova és lamentable, però irrellevant. No reconèixer-la demostra la debilitat espanyola i en cap cas no pot aturar la història d’alliberament d’aquest nou estat.”
La iniciativa pretén assolir una posició comuna europea que no es va poder prendre anteriorment donada la negativa d’alguns estats europeus com l’espanyol o el romanès. Guerrero ha explicat que “no té cap sentit que dins de la Unió Europea la majoria dels estats reconeguin Kosova i d’altres, una minoria, no. Els interessos d’alguns estats no poden passar per sobre del projecte polític europeu i de la seva política exterior. És per aquest motiu que el Consell de Ministres ha de posicionar-se solidàriament amb Kosova.”
El passat 8 de juliol, el Parlament europeu va aprovar la creació d’un cos diplomàtic europeu, en el marc de la implementació del nou servei d’acció externa per la Unió Europea, que neix del Tractat de Lisboa i que lidera l’Alta representant per assumptes exteriors i seguretat comuna. Davant d’això, Guerrero remarca que “estem vivint una nova etapa emergent de la política exterior europea. L’aplicació del Tractat de Lisboa, amb la creació del cos diplomàtic europeu, ens dóna grans oportunitats per tenir veu pròpia al món. La diplomàcia europea hauria de ser present a Kosova, tot obrint la primera Ambaixada Europea en aquell territori. Seria un gran pas en defensa dels drets humans, la democràcia, el dret a decidir dels pobles, i la plena incorporació de tots els balcans al projecte europeu”.
Nota de premsa publicada al web de CDC el 27/07/10.
També pots llegir la nota de premsa distribuïda per l'Agència Efe el 27/07/10:
CDC troba lamentable Espanya no reconegui Kosovo i creu es veu debilitat país
Barcelona, 27 jul. (EFE).- Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha titllat de "lamentable" que Espanya no hagi reconegut Kosovo com a Estat fet que, segons l'opinió d'aquest partit, reflecteix la "debilitat" del nostre país.
La Cort Internacional de Justícia de l'Hagi va considerar el passat 22 de juliol, per 10 vots a favor i 4 en contra, que la declaració unilateral d'independència de Kosovo al febrer de 2008 "no va violar el dret internacional".
Segons el tribunal internacional, "no hi ha norma en el dret internacional" que no permeti les declaracions d'independència, de manera que Kosovo va actuar conforme a llei en la seva proclamació d'autodeterminació.
El vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu i membre de la direcció de CDC, Marc Guerrero, ha afirmat que Europa ha de reconèixer Kosovo com a Estat perquè, ha dit en un comunicat recollit per EFE, és una "exigència ètica, moral i democràtica".
En aquest sentit, ha subratllat que el fet que Espanya no reconegui aquest nou estat és "lamentable" encara que "irrellevant" però que, en tot cas, "demostra la debilitat espanyola".
El convergent considera que "no té cap sentit" que la majoria dels països de la Unió Europea (UE) hagin reconegut Kosovo mentre que una "minoria" no ho hagi fet encara.
"Els interessos d'alguns estats no poden passar per damunt del projecte polític europeu i la seva política exterior", ha sentenciat Guerrero. EFE
Notícies relacionades
El proper curs 2012-2013 es posaran en marxa un conjunt de mesures impulsades pel departament d’Ensenyament de la Generalitat per fer de l’escola catalana una escola d’emprenedors. Les mesures afectaran a totes les etapes educatives, obligatòries i postobligatòries, des de la infantil i primària a la secundària, els cicles formatius de formació professional i el batxillerat. Es tracta que tots els infants i joves coneguin des de l’àmbit educatiu els avantatges de posar en marxa projectes emprenedors i així fomentar l’emprenedoria entre l’alumnat. El pla contempla treballar, segons cada nivell, competències relacionades amb una actitud emprenedora: iniciativa, innovació, assumpció de risc, planificació, gestió per objectius, treball en equip, construcció de xarxes i creativitat. Però la reforma ja ha començat, perquè enguany ja s’ha implantat en els cicles formatius de formació professional el projecte pilot, L'empresa a prop, per promoure noves empreses. A la vegada és previst atorgar premis, amb la col·laboració de l’Obra Social de “la Caixa”, mitjançant la concessió de microcrèdits als millors projectes emprenedors presentats pels alumnes.
Per només 22 vots de diferència, Alfredo Pérez Rubalcaba s'ha imposat a Carme Chacón en el 38è Congrés del PSOE d'aquest cap de setmana. Rubalcaba haurà d’afrontar el repte de reflotar un partit tocat de mort en tots els àmbits de govern de l'estat. Recompondre les estructures partidistes en tots els àmbits —estatal, autonòmic i municipal— serà l'objectiu prioritari del PSOE en els pròxims anys. Aquest serà el primer obstacle a vèncer per tornar a convèncer el seu electorat que una alternativa al conservadorisme popular és possible. Però els resultats del Congrés es poden interpretar almenys de dues maneres diferents. La primera és aquella que constata que els 22 vots de diferència entre les dues candidatures evidencien un PSOE partit en dues meitats i que ha decidit, encara que hagi sigut per un pèl, replegar-se en el felipisme per superar els repetits fracassos electorals.
Ara que fa dos segles de la seva naixença i que serà recordat especialment és oportú esmentar les seves grans novel·les que segueixen atraient els lectors. Són grans monuments literaris en els quals destaquen Pickwick (1836-1837), Oliver Twist (1837-1839) i David Copperfield (1849.1850), entre moltes altres.
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va admetre ahir que l'executiu català tanca l'any amb un forat del 3,29%, un 0,63% més. Aquest percentatge no computa, però, l'impagament de l'estat dels 759 milions corresponents a la liquidació del 2008 de la disposició addicional tercera de l'Estatut. És a dir, els compta com a ingressats. Tant és! El llindar de dèficit que s'havia imposat Govern, l'1,3% del PIB, s’ha traspassat de llarg. Part de l'engrossiment del dèficit pressupostat s'explica per la banda de la despesa. L’ajustament —el que tothom anomenada retallada— no ha estat a la pràctica del 10%, sinó del 6,94%. S'han deixat de gastar 1.858 milions d'euros del total de 2.680 que havien estat inclosos en el pressupost. La desviació més alta correspon al Departament de Salut, que, tot i que ha deixat de consumir 706 milions, n'ha invertit 582 més dels previstos. El biaix de la resta de departaments és de 213 milions. I pel que fa als ingressos, el Govern tampoc no ha obtingut els 200 milions de què confiava disposar gràcies a privatitzacions.
El proppassat dilluns 30 de gener, l’ONU va publicar un nou informe anomenat Resilient people, resilient planet: a future worth choosing (Persones resilents, planeta resilent: un futur digne de triar). El document afirma que si no es prenen mesures immediates, el món serà insostenible a partir de l’any 2030. L’informe, preparat per un conjunt de 22 personalitats (entre les quals alguns ex cap d’estat i de govern), conclou que el model econòmic actual està “portant-nos inexorablement cap als límits dels recursos naturals i dels sistemes de suport de la vida al planeta”. Dit d’un altra manera, les regles del mercat d’avui en dia no ofereixen gaires incentius per fer inversions sostenibles, i en canvi, aposten per un món que dóna prioritat només al “curt termini”. Per això, l’informe afirma que cal continuar lluitant per a l'eradicació de la pobresa i per a millorar l'equitat en la comunitat mundial (recollits en els Objectius del Mil·leni 2015) perquè malgrat es destaca que la pobresa ha disminuït, la realitat és que la fam augmenta de manera molt preocupant.
Entre les 56 recomanacions posades sobre la taula per evitar que el món es converteixi en un lloc insostenible l’any 2030 - quan està previst que hi hagi un creixement de demanda d’aliments d’un 50 %, d’energia d’un 45 % i d’aigua potable d’un 30 % - l’informe advoca sobretot per la creació d’una “nova economia política”.
Podeu consultar l’informe i notícies relaciones als enllaços que trobareu a continuació:
L’informe:
http://www.un.org/gsp/
La notícia al web de l’ONU:
http://www.un.org/apps/news/story.asp?NewsID=41077&Cr=sustainable+development&Cr1=
516 vots a favor del concert econòmic i només 113 en contra i 8 abstencions. El concert econòmic ha obtingut, doncs, un suport ampli i majoritari. Un suport incontestable i rotund. Aquest és el resultat de la votació de l’esmena a favor del federalisme fiscal a l’Informe anual sobre fiscalitat, presentada conjuntament pels eurodiputats catalans Ramon Tremosa, Raül Romeva i Oriol Junqueras —que a la Cambra d’Estrasburg s’han convertit en tot un exemple de transversalitat i de treball en comú per al país—, i que també va rebre el suport dels representants bascos, escocesos i flamencs. En concret, el text introduït pels eurodiputats de les principals nacions sense estat de la Unió Europea conclou que “el federalisme fiscal implica una major eficiència econòmica i [...] podria ser un instrument útil per responsabilitzar els governs regionals en la gestió dels impostos”. És a dir, situa una política fiscal regional com a exemple per als països de la Unió i en demana a la Comissió Europea el seu impuls.
Aquesta setmana el ple del Parlament Europeu ha aprovat una esmena que defensa que “el federalisme fiscal implica una major eficiència econòmica” i que “podria ser un instrument útil per responsabilitzar els governs regionals en la gestió dels impostos”. Tal i com ha informat Vilaweb, l’esmena és una iniciativa conjunta dels eurodiputats catalans, bascos, escocesos i flamencs. Amb aquesta votació l’Eurocambra demana a la Comissió Europea impulsar el concert econòmic en les futures legislacions comunitàries. Podeu consultar l’esmena de CiU, ERC, ICV, PNB, SNP i NVA sobre federalisme fiscal (concert econòmic), aprovada per 516 vots a 113, a l’informe del liberal suec Olle Schmidt anomenat Tax Annual Report (vegeu punt 11).
Tax Annual Report
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=REPORT&reference=A7-2012-0014&language=EN
El vot de cada diputat el podeu trobar a la pàg. 58 del pdf
http://www.europarl.europa.eu/sed/votingResults.do
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va rebre ahir a la Moncloa un president de la Generalitat que defensa el mateix a Madrid que a Barcelona. El president Artur Mas no va ser gens ambigu. Rajoy, a més, va poder constatar que el president català pot ser taxatiu sobre la necessitat del pacte fiscal (és a dir, el concert econòmic) per a Catalunya i alhora no defugir la necessària participació catalana en la sortida de la crisi econòmica espanyola. La federació governant en la comunitat autònoma més important de l’estat espanyol no tenir cap inconvenient a esdevenir un soci conjuntural del govern per intentar trobar la manera de reduir el dèficit públic i per avançar en la tan necessària reforma laboral, que ha de ser un dels instruments per superar el greu problema de l’atur a Espanya i, especialment, a Catalunya. Encara que Mariano Rajoy i, sobretot, els adlàters mediàtics madrilenys voldrien dissociar una cosa de l’altra, per al president Mas la reivindicació del nou pacte fiscal —en el marc d’una transició nacional que segurament Rajoy no entén i que aquí, a Catalunya, hi ha que menysté amb burles— el pacte fiscal i posar ordre a l’economia espanyola no són incompables.
En un reportatge publicat avui el diari britànic The Guardian planteja si Gal·les pot abandonar el Regne Unit. Per això, pren el pols de la ciutadania gal·lesa sobre la qüestió d’independència. L’article apareix en un moment de gran incertesa per a la ciutadania britànica. No en va, l’anunci de celebració d’un referèndum a Escòcia (probablement l’any 2014) ha fet trontollar alguns dels fonaments de la unió del Regne Unit.
An event organized by the European Liberal Forum (ELF). Supported by the Catalanist and Democrat Foundation -CatDem- and Swedish International Liberal Centre (SILC). Funded by the European Parliament. Barcelona, November 30th, 2011.
Ahir l’Ateneu Barcelonès es va vestir de gala i la sala d’actes es va omplir de gom a gom. L’ocasió s’ho valia. L’entitat va convocar, amb encert i en consonància amb els temps que corren, un acte de reivindicació del concert econòmic per a Catalunya. A la conferència hi van participar representants de la societat civil catalana: Francesc Cabana, president de l’Ateneu Barcelonès; Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya; Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball; Baldiri Ros, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Josep M. Álvarez, secretari general d’UGT de Catalunya i Miquel Roca i Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Llevat dels representants d’UGT i CCOO, els altres oradors d’ahir el vespre representaven les institucions que 1901 ja van reivindicar el concert davant les Corts Espanyoles i que va propiciar la candidatura electoral anomenada dels Quatre Presidents.
Traducció de l’entrevista de Leo Wieland, corresponsal del Frankfurter Allgemeine Zeitung, al president Artur Mas. Fa un any que Artur Mas governa a Catalunya. En una entrevista amb el Frankfurter Allgemeine Zeitung, Mas parla de "desinflar les xifres de desocupació," de les expectatives sobre la primera reunió amb el president Rajoy el dimecres i de la prohibició de les curses de braus.
La política nord-americana, tan allunyada en molts sentits de l’europea però amb la qual comparteix la idea tranversal de democràcia, ofereix en els períodes previs a les eleccions presidencials aspectes força interessants. Almenys observat des de la distància atlàntica. Les eleccions primàries de cada partit són un d’aquests aspectes, ja que reflecteixen a bastament la idiosincràsia nord-americana a l’hora d’entendre la política. Quan arriba el moment de disputar el vot presidencial es planteja una batalla sense quarter amb el candidat del partit contrari... de la mateixa manera que no hi ha treva amb el rivals del partit propi a l’hora d’encarar les eleccions primàries que decidiran el futur candidat presidencial. Els diferents aspirants a liderar la cursa electoral per a la presidència no dubten a batre públicament els seus coreligionaris, demòcrates o republicans, amb tota l’artilleria pesada que tenen a mà, especialment mitjançant l’organització de debats televisius. Aquest estil, agradi o no, il·lumina amb llum i taquígrafs cada aspirant. És una manera de fer que no s’assembla gens als versallescos debats públics que es fan per aquests verals.
L’aventura de comprar Spanair es va justificar perquè es volia forçar que l’Aeroport del Prat esdevingués un hub internacional. I aquest va ser l’error. Una companyia aèria, encara que ofereixi destins internacionals, no canviarà mai el model de gestió dels aeroports espanyols. Aquesta és una decisió política que només es podrà canviar des del combat polític. Les voluntarioses dreceres no ho aconseguiran mai, sobretot si, a més, la seva oferta és menys competitiva que altres. I més enllà d’això, l’operació Spanair encara presentava un altre inconvenient: per què la Generalitat de Catalunya havia d’avalar i invertir en una companyia aèria? Aquest és un model antic, dels temps en què hi havia companyies aèries “nacionals”. Diguem-ho clar: Spanair ha caigut per mala gestió, perquè no ha trobat inversors que creguessin en el projecte i perquè el nou Govern, d’altra banda pressionat per les autoritats europeus de la competència, ha decidit que en plena crisi econòmica no es podia fer res més que deixar el futur de la companyia a mans dels seus propietaris. I no se n’han sortit.
Ahir va ser Cristóbal Montoro qui va comparèixer al Congrés per explicar les línies mestres de la Llei d’Estabilitat Pressupostària. La idea és obligar les administracions públiques a presentar uns comptes amb superàvit o, almenys, amb un equilibri entre ingressos i despeses. Ningú no pot negar que el que proposa el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques té sentit. Sentit comú, a més, perquè una bona manera d’ajustar un pressupost és no estirar més el braç que la màniga. Ara bé, entre lloances a l’España de las Autonomías i al fet que no s’ha d’assimilar descentralització amb malbaratament —un discurs que el PPC ha fet i fa, per exemple al Parlament de Catalunya—, el ministre va posar sobre la taula mesures concretes per evitar l’excessiu dèficit d’algunes d’aquests comunitats autònomes. En concret, Montoro va plantejar com a objectiu homogeneïtzar les lleis i normatives autonòmiques i locals per assegurar la configuració d’una lliure circulació de l’activitat econòmica a tot l’estat. És la típica cantarella dels populars sobre la unitat de mercat i la necessitat d’implementar unes rígides condicions per aconseguir moderar el deute de les administracions autonòmiques i locals, cosa que inclou la possibilitat de congelar transferències, multar i intervenir les CCAA en cas d’incompliment. En fi, una altre cop l’amenaça de la recentralització.
Los días pasan y la primavera árabe siria parece no encontrar la claridad del desenlace a su agitada situación. En contra de lo que en un inicio pensaba el presidente sirio, Bashar Al Assad, sus tímidas reformas de apertura de hace casi un año no le han asegurado una revolución calmada. A día de hoy, la situación del país dista de encontrar un punto de equilibrio interno y se acentúa cada vez más el aislamiento internacional a su régimen.
El proppassat 24 de gener l’European Research Center (ERC) va anunciar el nom dels receptors de les beques Advanced Grants (AdG) per a projectes científics de recerca. Després de quatre edicions, Catalunya ha rebut trenta ajuts. Aquest reconeixement indica que el nostre país destaca en excel·lència científica. En relació a l’Estat espanyol és la comunitat autònoma que més guardonats té, situant-se davant de Madrid, València i el País Basc. A la llista de països europeus amb més projectes finançats ocupa el desè lloc.
Aquest dissabte Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba coincidiran fent campanya per les primàries del PSOE a Catalunya. Primer Rubalcaba, i tot seguit Chacón, explicaran les seves propostes per dirigir el PSOE al quarter general del PSC de Barcelona, al carrer Nicaragua, davant els delegats catalans que participaran en el congrés del socialisme espanyol. És el primer cop que el PSC se situa al mig de la batalla per liderar el PSOE, cosa que és sorprenent en un partit que diu ser independent i es reclama catalanista. Aquesta és una prova més de la desorientació política dels socialistes catalans. Ja es va veure a principis d’aquesta setmana quan Carme Chacón, en el paper de candidata a liderar el PSOE, va carregar contra el pacte fiscal dient que s'hi oposaria amb “dents i ungles” mentre que el mateix dia el PSC es reunia amb CiU per bastir ponts.
El primer ministre escocès, Alec Salmond, va anunciar ahir al Parlament escocès quina seria la pregunta concreta en el referèndum que es proposa convocar el 2014. El full de ruta proposat, que podeu veure amb tot detall en el web oficial del govern escocès, contempla, d’entrada, l’elaboració d’un document, que es discutirà mitjançant diverses consultes populars, per després introduir-hi , si escau, els canvis necessaris abans de passar a la fase parlamentaria de discussió. Fet això, es proposarà al govern britànic que accepti el que ha aprovat el Parlament escocès per arribar, finalment, cap a la tardor del 2014, a la celebració del referèndum. Un referèndum en el qual el poble d’Escòcia haurà de respondre amb un si o un no a una pregunta ben concreta: “Està vostè d’acord en què Escòcia sigui un país independent?”. Més clar, l’aigua.
“Pot arribar un moment en què les diferències entre el conjunt de l'estat i les institucions catalanes siguin prou grans com perquè des de Catalunya necessitem obrir alguns camins, que alguns interpretaran que són camins de confrontació però en realitat seran camins d'autoafirmació de país, que ens obligaran a imaginar camins legals, no només espanyols o catalans sinó fins i tot internacionals, per legitimar posicions nostres que estiguin fonamentades en la democràcia”.