Com que les conseqüències de la crisi afecten, com no podia ser d’altra manera, les polítiques públiques de l’estat, el president Rodríguez Zapatero no podrà fer l’orni i haurà de parlar d’economia, per bé que, com tothom sap, no en sigui especialment expert. En segon lloc, el debat té lloc just després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. La sentència, que acaba de deixar ben rebregat l’encaix entre Catalunya i Espanya (almenys tal com l’havíem entès fins ara), i que també ha proclamat la indissolubilitat de la nació (espanyola, és clar) amb tossuderia torera, posa en entredit l’Espanya plural defensada per Rodríguez Zapatero i companyia. En tercer lloc, el debat no podrà passar per alt la massiva manifestació que dissabte passat va fer sortir als carrers de Barcelona una gernació de persones rere el lema Som una nació. Nosaltres decidim. I, en darrer lloc, haurem d’observar quina és la unitat que tots els diputats catalans dels partits polítics que van ser presents a la manifestació són capaços de traslladar a les Corts. Aturem-nos en aquest darrer aspecte.

És clar que la mobilització organitzada per la societat civil reivindicava la identitat catalana i el dret de decidir. Al mateix temps, una de les demandes recurrents dels darrers mesos és la necessitat d’unitat entre els partits polítics catalans. És ara, doncs, durant el debat de política general, que cal que es vegi el front comú català a Madrid. Si més no, per coherència amb el que va passar dissabte. Es tracta d’evitar repetir episodis lamentables com el que va tenir lloc tot just el dia després de la presentació de l’Estatut a les Corts, quan el tripartit no va aconseguir de mantenir una posició unànime en la defensa del text estatutari. En fi, es tracta d’evitar la trencadissa política que sempre ve del mateix costat. La divisió dels socialistes és òbvia i no augura res de bo: Carme Chacón i Celestino Corbacho, els dos ministres catalans a Madrid, van abandonar el president José Montilla i van deixar que passeges sol pel passeig de Gràcia. No van ser capaços de seguir l’exemple de Gaspar Llamazares, l’únic polític espanyol present a la marxa sabatina. I què ens trobarem al Congrés? El PSOE tornarà a deixar plantat el PSC i no li farà costat davant de la sentència injusta del Tribunal Constitucional? Serà capaç el PSC de plantar-se davant els seus socis espanyols per defensar el que el poble de Catalunya va reclamar al carrer? El debat promet. Esperem que a Madrid es defensi el mateix que l’endemà a Barcelona, quan tingui lloc el ple extraordinari que ha demanat el president Montilla per debatre el futur de la política catalana.