És d’agrair la claredat amb la qual Artur Mas explica quin és el camí que hauria de recórrer Catalunya en el futur més immediat. Ahir va tornar a ser diàfan aprofitant la seva intervenció en els cursos d’estiu de la Universitat Rei Joan Carles d’Aranjuez. Va insistir novament en què el lema de la manifestació contra la sentència del constitucional, “Som una nació. Nosaltres decidim”, és també el seu i que, en aquesta voluntat de decidir, no hi ha cap límit prefixat que no sigui el que determini la pròpia ambició, voluntat i cohesió del poble de Catalunya. D’aquí a les eleccions, Artur Mas rebrà les crítiques de totes les forces polítiques per una suposada ambigüitat calculada al voltant del fet nacional. Una ambigüitat que els fets demostren del tot inexistent. Mas parla clar des de fa temps, de fet des de molt abans de la sentència del TC, i l’oferta als ciutadans és ben transparent i explícita. La qüestió no és on s’arribarà, sinó el procés obert per arribar a exercir el dret de decidir.

Artur Mas ha demostrat coratge i també lideratge posant sobre la taula sense eufemismes la necessitat d’una segona transició que faci avançar Catalunya cap a l’autodeterminació. I ha fet aquesta proposta, a desgrat del que diuen els que el critiquen, sense perdre de vista la realitat i defensant la necessitat de preservar la cohesió social que resulta imprescindible quan es plantegen reptes d’aquest calibre. La primera parada, en diu, és reclamar el concert econòmic que ens permetria de gestionar els recursos propis, sobretot perquè és una proposta que genera consens i es revela com l’esquer on es poden enganxar tots aquells que, sense ser independentistes, ja s’adonen que ens cal més sobirania. Almenys financera. Hi ha molta gent a qui la crisi econòmica he fet veure que ens cal una sobirania financera de veritat i aquesta canvi de tendència cal aprofitar-lo sense por.

Només el PP i Ciutadans, des dels antípodes argumentals i amb objectius totalment contraris als de Mas, exhibeixen la mateixa sinceritat que el líder convergent. La resta de forces polítiques continuen aferrades al qui dia passa, any empeny, i per això encara és l’hora que hagin d’adreçar-se amb franquesa a la ciutadania per explicar què ofereixen com a sortida. L’afirmació és vàlida per a socialistes, republicans i ecosocialistes, que avui són part de l’establishment autonòmic, atès que anuncien que es divorciaran però, en canvi, ens mantenen units per continuar aferrats al poder fins l’últim minut. L’oferta d’Artur Mas no és conjuntural. Al contrari, és una proposta serena, ambiciosa, entenedora i realista que pretén generar un ampli acord social. Entretant, els actuals partits governants maregen la perdiu o bé es dediquen a fer volar coloms sobre la consecució de la independència a partir de la tardor, com si, posats a triar entre Catalunya i l’ornitologia, no tinguessin cap dubte a triar sempre l’estudi de la perdiu.