“Avui hem de donar resposta a l’interrogant que la sentència del Tribunal Constitucional ha plantejat a la societat catalana: Podem continuar treballant junts en un projecte compartit basat en el respecte a la diversitat?”, es va preguntar ahir el president de la Generalitat, José Montilla, després de la trobar-se a la Moncloa amb el president del Govern d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero. L’anàlisi de l’impacte de la sentència del TC i de les vies a explorar ” per refer el pacte de l’Estatut, que per definició han de ser “jurídicament consistents i parlamentàriament possibles –això és: constitucionals- ha durat dues hores.

A desgrat de no haver concretat res de res, afirma el president Montilla que en el complex moclovita ha trobat un Rodríguez Zapatero “receptiu, sobre la base que és conscient que tenim un problema, que el té Catalunya però que el té Espanya”. Però de seguida ha afegit que avui, “no es tractava de sortir amb un acord de modificar dues lleis i pactar una transferència”, sinó que “es tractava de parlar de les consideracions de caràcter més polític de la sentència”. En definitiva, de les “afectacions intangibles, que diria que fins i tot són més greus perquè afecten la confiança, la credibilitat, la moral d’un poble com el de Catalunya”. Oi tant que sí! Però el nou sobiranisme que va començar a caminar el passat dia 10-J ja no dóna crèdit a unes declaracions com aquestes. Després de les trampes dels socialistes espanyols i de l’agressivitat de la dreta espanyolista, no es tracta de refer afectes entre Catalunya i Espanya, com reclama Montilla, calen, si des cas, gestos polítics de veritat per encetar una nova etapa que culmini en l’exercici del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya.

El nou sobiranisme no es pot permetre el luxe de seguir a un president que es converteix en turista extraviat, perdut i sense mapa, ni tampoc pot deixar-se entabanar per aquells que frivolitzen la política amb propostes extravagants i impossibles. Les necessitats de la nació no se satisfan tan sols amb paraules. Cal que es converteixi en la punta de llança de l’onada reivindicativa que va creixent dia a dia. Aquest sobiranisme renovat cal que deixi de banda el tacticisme, l’obstruccionisme i les pràctiques destructives per abraçar un ideari obert i un discurs polític il·lusionador i seriós.