“Hem d’acabar amb la crosta progre i amb l’esquerra casposa. Aquest país s’ha fet treballant i és profundament liberal.” Aquesta taxativa sentència va sortir de la boca de Joan Puigcercós, líder d’Esquerra Republicana, en una entrevista publicada al diari Avui fa tot just un any. El mateix Puigcercós fa dos anys va fer una conferència davant la plana major del seu partit i els va etzibar, amb tota la tranquil·litat del món, que els seus referents polítics eren Tony Blair, Bill Clinton i Nicolas Sarkozy. Res a dir. Cada persona té els seus referents i és totalment lliure de predicar-ne les benaurances. Ara bé, si un aspira a liderar un projecte seriós, ha d’abandonar els jocs de màgia i les pràctiques de bruixeria. No pot ser que, de cop i volta, “l’esquerra casposa” que tant detestava el líder dels republicans hagi deixat de ser una molèstia per esdevenir-ne una pràctica.

La setmana passada, sense anar més lluny, Joan Puigcercós es va autodenominar “fill de la minyona” com si aquesta condició –completament falsa, per cert– li garantís una certa superioritat moral. Utilitzar aquesta mena de proclames, a aquesta alçada de la pel·lícula, demostra que el president d’Esquerra no ha entès res de res. Sembla que Joan Puigcercós ignori com s’ha construït aquest país, la demografia actual o qui té, en aquests moments, de president.

Però bé, el líder dels republicans sembla que es troba còmode essent paper d’estrassa. Les etiquetes redueixen, simplifiquen i no necessiten arguments. Senzillament, embruten. Dimecres passat, sense anar més lluny, es va tornar a apuntar al joc de les etiquetes per reclamar eleccions anticipades al president de la Generalitat. Aquest cop un dels arguments era que “el PSC ha renunciat a fer polítiques d'esquerres”. Vatua l’olla!! Sembla ser que el “fill de la minyona” també ignora com s’autodenomina el govern de Catalunya que ell aguanta perquè li dona la gana.