L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va presentar ahir al parlament el seu informe sobre les irregularitats detectades en la gestió del Palau de la Música. Del capítol de conclusions crida l'atenció que l'OAC determini que no està en condicions "ni d'afirmar ni de descartar que Convergència Democràtica de Catalunya hagi obtingut directament finançament al marge de la llei, aprofitant-se de l'estructura del Palau". Com a continuació d'aquesta conclusió, el document, referint-se en aquest cas a la Fundació CatDem, nega que hagi quedat acreditat que nosaltres hàgim deviat fons cap a Convergència. Els que volien convertir el cas Palau en el cas Convergència ja tenen un altre element damunt la taula que els en nega aquesta possibilitat. Ara bé, sorprèn que l'OAC, en lloc de reconèixer obertament que les acusacions interessades que s'han escampat sobre Convergència i la CatDem no han pogut ser demostrades, es limiti a deixar anar un lacònic "ni afirmar ni descartar", com si, en certa manera, es volgués mantenir encesa la flama de la sospita, a pesar de no haver pogut demostrar cap de les irregularitats que, des de diferents àmbits, s'havien atribuït a Convergència i a la nostra Fundació.

Aquest pronunciament és innecessàriament ambigu, com si a algú li sabés greu ser del tot clar i afirmar, sense embuts, que després de la investigació no és possible donar crèdit a les veus que han posat en dubte, interessadament, l'honorabilitat de Convergència i la CatDem. L'informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya és, com ja hem dit en començar i a desgrat d'aquesta volguda manca claredat expositiva, una nova bufetada per a tots els que, amb les eleccions a la vora, han jugat la carta de l'empastifament amb l'esperança de treure’n un rèdit polític. Rèdit polític que, com es veu, no hi ha cap possibilitat d'obtenir-lo perquè la veritat, per molt greu que els sàpiga als partits que sostenen la coalició governant a Catalunya,, sempre acaba surant.