El curs polític s’acaba amb molt males notícies, que inclou un nefast estil de fer política per part de la coalició governant. Una d’aquestes notícies dolentes és que el català recula greument. Això és el que es desprèn de les dades de l’informe de política lingüística que va presentar el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira. En només cinc anys ―només cinc!―. tots els quals corresponents a l’etapa del govern d’esquerres i catalanista, el col·lectiu de ciutadans que només s’expressen en català ha disminuït en onze punts. Onze!. L’ús del català, doncs, ha retrocedit del 46 al 35%. Atesos els resultats, no podem estar-nos de preguntar què ha fet aquest govern per promoure l’ús social del català? Encara més: què ha fet aquest durant aquest cinc anys en matèria lingüística, a banda de promoure la llei del cinema en català?

Continuem amb una segona mala notícia. Si tal com afirmen molts lingüistes és cert que la competència entre dues llengües provoca sempre que la més feble (en aquest cas el català) pateixi doblement, vistes les coses és possible que la reculada no tingui aturador. A més, aquest fenomen coincideix amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya que anul•la la facultat de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya d'utilitzar la llengua catalana de forma preferent. Per tant, la dada del retrocés en l’ús del català és doblement preocupant.

Lluny de donar importància a les dades negatives que aporta l’informe, el vicepresident Carod-Rovira ha capgirat l’argument i ha manifestat que el català gaudeix d’una molt bona salut fora de les fronteres catalanes; que és una llengua molt estudiada en universitats d’arreu del món i que el català és una llengua de futur. És si més no insensat que el responsable del Govern que s’ocupa de la política lingüística emmascari els lamentables resultats en d’ús social de la llengua amb l’argument que, per contra, la llengua s’internacionalitza. Cal comparar fenòmens comparables i no pas fer barreges estranyes Una llengua és forta si es parla en el seu territori. Una llengua perviu sempre que les famílies, les escoles, els negocis i la ciutadania en general l’utilitzin en el seu dia a dia. En conseqüència, i per desgràcia nostra, el català no millorarà perquè ocupi no se sap quin lloc en l’ús a Internet o coses així. Tampoc no millorarà gaire per la via de subvencionar entitats culturals del País Valencià o de la Catalunya Nord. Per evitar aquest descens de la llengua cal bastir, si de cas, una política lingüística de base que fomenti que els catalanoparlants mantinguin el català com a llengua vehicular i que els ciutadans que viuen en els territoris de la catalanitat i que parlen altres llengües també facin seu el català. Davant la gravetat del problema, els rànquings sobre l’ús del català en blogs, viquipèdia i xarxes socials no és especialment important. El que és, sobretot, és contradictori. Potser és que només és un mer foc d’encenalls.