Avui comença a Washington un nou procés de negociació entre palestins i israelians. Es tracta del quart intent des del 1993. El primer va tenir lloc a Oslo aquell any, i després el seguiren Camp David el 2003 i Annapolis el 2007. Aquest cop, é el president nord-americà Barack Obama qui avala un nou intent per aconseguir un acord polític que permeti el final d'un conflicte que ha provocat un patiment humà incalculable des de mitjan segle passat. No es tracta d'analitzar les causes de la incapacitat dels uns i dels altres per arribar a un acord, atès que la complexitat de la resolució del conflicte és directament proporcional a al nombre de problemes als quals s'ha de fer front: la diversitat d'actors implicats; la multiplicitat d'objectius incompatibles entre si que totes dues parts volen assolir; la debilitat evident de la representativitat de l'Autoritat Palestina; el radicalisme dels ultraortodoxos israelians i el fonamentalisme de Hamàs en el bàndol palestí. I en general, allò que ara també caldrà superar és la desconfiança mútua.

Tot i l'esforç diplomàtic que ha desplegat el president Obama amb totes les parts (incloent-hi Egipte i Jordània), no hi ha res que pugui fer pensar que les circumstancies actuals són més propícies per a l'acord que les d’abans. De fet, el gran objectiu de les actuals negociacions, és a dir, la creació de l'Estat palestí, no és pas una qüestió de si Israel accepta la proposta d’una vegada, sinó de la viabilitat real d’aquest Estat. La creació d'un Estat palestí no és pas la qüestió central del debat d’ara. L’important és la ja demostrada incapacitat de l'Autoritat Nacional Palestina d’administrar les zones sota el seu control a Cisjordània. Això és el que fa dubtar a la part israeliana de la viabilitat del futur Estat. De fet, tot i la consecució de l'acord polític, Israel té molts dubtes sobre la capacitat de l'Autoritat Nacional Palestina per implementar a Cisjordània, però especialment a Gaza, els acords acceptats pels negociadors en aquest procés de pau.

El conflicte palestinoisraelià no s'acabarà a Washington. A la capital dels EUA, però, pot començar a gestar-se l'inici del final. L’èxit d’aquest nou procés de pau dependrà de la voluntat sincera de totes dues parts, del desig real d'assolir la pau, de la capacitat d'empatia envers l'altre, i, finalment, de la vigilància i implicació constant de la comunitat internacional per fer complir els acords. El deure de la negociació que avui comença és establir una base prou solida que permeti superar les moltes dificultats que impedeixen resoldre un conflicte tan desestabilitzador per a la zona i amb un cost humà tan elevat. Siguem, per tant, amb les precaucions que calgui, optimistes.