Declaració institucional del M.H President de la...

No cal dir que moltes gràcies per atendre aquesta convocatòria de cara als mitjans de comunicació i de cara a l’opinió pública que jo volia fer com a president de la Generalitat de Catalunya. He volgut esperar que la presidenta del Parlament reunís els grups parlamentaris i els portaveus per poder llegir aquesta declaració conjunta, que ha fet el Parlament de Catalunya, i que jo celebro perquè és una declaració de defensa inequívoca de la democràcia i al mateix temps de condemna inequívoca de la violència. Les dues coses aquestes són fonamentals en aquest moment: defensa de la democràcia i condemna de la violència, que poc o molt, és el que fa aquesta declaració del Parlament de Catalunya que s’ha aprovat per unanimitat de tots els grups parlamentaris.

He volgut esperar, insisteixo, i després de mi sé que compareixeran els presidents i portaveus de totes les forces parlamentàries, perquè, entre d’altres coses, ens sembla que el moment ho justifica i s’ho val. És un moment d’una certa excepcionalitat el que estem vivint, d’una certa excepcionalitat que hem volgut convertir en una normalitat, i ara faré un comentari sobre això. El fet que el Parlament avui funcioni amb aquesta normalitat no treu que estem vivint aquestes condicions d’excepcionalitat i, fins i tot, podríem dir d’una certa tristesa i d’una certa pena. Perquè que el Parlament d’un país com Catalunya, un Parlament tant antic com el nostre, però al mateix temps un Parlament que tant ha costat de mantenir al llarg de la història; que tantes i tantes persones han hagut de lluitar durant tantíssims anys i durant tantes generacions perquè puguem tenir una institució com aquesta, que ara la tenim recuperada i normalitzada i que per l’acció de grups relativament reduïts, que actuen amb una violència clara i descarada en alguns casos, que aquesta normalitat es vegi interrompuda d’aquesta manera - torno a dir- que fa pena. És trist, però això s’ha de combatre.

Avui el Parlament de Catalunya , les institucions catalanes i jo com a president de Catalunya volem amb dignitat, amb normalitat, sense increpar a ningú, però també com un signe de dignitat, transmetre al poble de Catalunya un missatge de confiança en el que representem i en tot allò que en aquest moment tenim i que tant ha costat de guanyar al llarg de la nostra història.

En aquest sentit, - torno a dir, i deixeu-m’ho dir amb paraules una mica més col·loquials- avui s’han traspassat les línies vermelles. Hi ha línies que no es poden traspassar, qualsevol discrepància és essència de la pròpia democràcia i s’ha de poder expressar amb total llibertat al Parlament i fora del Parlament, però mai amb violència i amb coaccions. I avui no hi ha hagut i no hi ha, en aquest moment, una expressió de normalitat democràtica; no hi una expressió, simplement , de discrepàncies, sinó que el que hi ha és una acció de coerció i una acció d’impediment de la tasca normal d’un diputat o d’una diputada del Parlament de Catalunya, que vull recordar que som les persones que hem estat directa i democràticament elegides pel poble català. Després en la nostra feina es podrà valorar si la fem millor o si la fem pitjor. I aquells que considerin que no la fem bé tenen molts canals per discrepar, per discrepar obertament, per manifestar-se, per donar la seva opinió. Aquesta és una de les grandeses dels sistemes democràtics. Ara, el que no és pot fer, el que no és tolerable, el que significa traspassar les línies vermelles , i jo com a president del país no estic disposat a tolerar-ho , és que s’actuï per la via de la violència, per la via de la coacció i per la via de que una institució que representa tot el poble , com és el Parlament de Catalunya, no pugui exercir lliurament i democràticament la seva feina i la seva funció. Que molt ens ha costat arribar fins aquí i no ho tirarem ara per la borda , perquè unes quantes persones... Alguns poden estar indignats i es pot entendre la seva indignació, però d’altres, simplement, són professionals de la violència i de la coacció. I davant d’això, els sistemes s’han de poder defensar i les democràcies s’han de poder defensar.

També voldria fer notar una altra cosa, i és que ens hem fet des del primer moment del dia, davant la impossibilitat d’accedir amb normalitat al Parlament, el propòsit i jo personalment me l’he fet, de donar-li la màxima sensació i el màxim sentit de normalitat al que passava avui al Parlament de Catalunya. És evident que no ho hem pogut aconseguir del tot, però jo des de primera hora del matí he tingut la determinació , fins i tot la obsessió, que el Ple del Parlament comencés puntualment a les 10 del matí. I davant la impossibilitat que això es pogués garantir, he utilitzat mitjans que no són habituals. I, fins i tot, he hagut d’accedir amb la presidenta del Parlament en helicòpter, perquè jo volia que avui, a les 10 del matí, la presidenta del Parlament i el president de la Generalitat fossin puntualment al Parlament per donar aquesta sensació de normalitat al conjunt del país.

Demano , en aquest sentit, que s’entengui una cosa: s’ha de garantir la integritat i la seguretat dels diputats i diputades al Parlament de Catalunya i el normal funcionament d’aquesta casa. Això pot comportar a les properes hores que hi hagi d’haver algun legítim de la força. Perquè és cert que a vegades quan s’utilitza la força emparada per la democràcia hi ha imatges una mica colpidores, fins i tot, una mica punyents. Però, en qualsevol democràcia, hi ha de poder haver un ús legítim de la força emparada per aquesta mateixa democràcia. Això passa a tots els països avançats del món I les policies dels països i dels sistemes democràtics són policies que emparades en aquest sistema democràtic poden haver de utilitzar la força en algun moment , pe r garantir causes majors, per garantir bens superiors. I el funcionament de les institucions del nostre país, el funcionament del Parlament és una causa major, és un bé superior, perquè aquí rau l’essència del nostre sistema democràtic. Potser és un sistema democràtic imperfecte, potser sí, però jo com a president del país i coneixent una part d’aquestes imperfeccions,- i això que diré ara val per nosaltres i val per qualsevol altre sistema democràtic del món- com a president de Catalunya prefereixo una democràcia encara que sigui imperfecta, com segurament ho és la nostra, abans que el caos violenten que ens hem trobat avui. Entre un sistema democràtic que pot ser imperfecte i el caos violent que avui s’ha instal·lat a les portes del Parlament de Catalunya, jo em quedo personalment i crec que molta gent d’aquest país també, jo em quedo amb aquesta democràcia, que pot tenir les seves debilitats, que pot tenir, en alguns moments , les seves esquerdes, que pot tenir les seves mancances, però que garanteix molt millor l’exercici dels drets i l’exercici de les llibertats i la veu de tothom, que no pas un grup de gent que actua amb aquesta coacció i amb aquesta violència.