Una transició nacional per interès

Si els filoconvergents, en comptes de passar-nos els set anys de tripartit acusant ERC de pactar amb el PSOE haguéssim acusat el PSOE de pactar amb ERC, el vot independentista no hauria quedat tan desorientat ni fragmentat. Aquella campanya, que alguns van desplegar per tacticisme i uns altres per ingenuïtat, ha resultat ser una gran irresponsabilitat. I ha resultat ser-ho precisament perquè CiU sembla incapaç de perfilar ara la transició nacional, que li permetria arreplegar molts exvotants desil·lusionats d’ERC i comprometre molts intel·lectuals que van sumar-se al projecte de Carod, que ja no van sumar-se al de Puigcercós i que no sé si se sumaran al d’Oriol Junqueras. On són, per exemple, aquells mil intel·lectuals que van donar suport a la Plataforma Carod President? O són outsiders de l’independentisme, o continuen en l’òrbita d’ERC amb reserves, o, si s’apropen a CiU, ho fan des de l’ombra i només per assegurar-se el pa ara que és al govern.

Atacar ERC va compensar només en clau de partit i a curt termini, però a llarg termini s’ha convertit en una hipoteca, perquè, en haver desacreditat els independentistes precisament per renegar del catalanisme que comparteixen, ara CiU hauria d’estar a l’alçada de la seva crítica. I si no hi està, com a mínim hauria de recuperar els vincles amb ERC perquè la transició nacional no semblés únicament l’excusa per a buscar les pessigolles fins al final de la legislatura. Si la transició no es detalla, encara que sigui poc ambiciosament, molts independentistes passaran a engrossir els vots en blanc i l’abstencionisme. Per començar, una bona manera d’impulsar-la seria promocionant intel·lectuals independents i estudis que plantegin la qüestió des de fronts diferents i d’una manera oberta, i no solament perquè d’aquí a uns anys hauran obert camí a CiU, sinó perquè ara mateix ja li estalviarien molta feina.

No tinc cap dubte que la sort del catalanisme en aquesta transició dependrà d’un apropament entre Mas i Junqueras. Sortosament per als catalans, en cas que es doni serà un apropament entre iguals, perquè a diferència de l’etapa Barrera-Hortalà ERC ja ha demostrat que, per a governar, és capaç de fer qualsevol cosa, com CiU. Serà, doncs, una transició per interès que esperem que no arribi tard, perquè, mentre fem política reactiva i juguem amb el taulell que dicten PSOE i PP, CiU i ERC perdran influència a Espanya, però el catalanisme perdrà el nord, la força i la possibilitat de trobar una sortida política en un moment clau.

Article d'Anna Punsoda (Barcelona, 1985) llicenciada en filosofia (UB) i en periodisme (URL), publicat a la secció Unes altres veus són possibles el 14/11/2011.