Segons el rànquing Leiden 2011-2012, la Universitat de Barcelona (UB) lidera la investigació espanyola. Aquesta classificació internacional - elaborada pel Centre d’Estudis de Ciència i Tecnologia de Leiden (Països Baixos)- avalua l’impacte científic de 500 universitats d’arreu del món. Els resultats es basen en un conjunt d’indicadors bibliomètrics sobre publicacions de ciència i ciències socials i en l’anàlisi específica de la productivitat, l’impacte científic i el grau de col·laboració de cadascun dels centres universitaris. La llista l’encapçala el Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la UB n’ocupa el número 245. A la classificació també s’hi inclouen altres universitats dels territoris catalans: la Universitat Politècnica de València, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de Catalunya. Podeu llegir la notícia fent clic aquí. http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/02/la_ub_lidera_la_investigacio_espanyola_80957.php

El 27 de abril de 2011 Hamás y al Fatah sorprendían al mundo anunciando un acuerdo de reconciliación entre las principales facciones palestinas. Tras más de cuatro años de división ideológica y de facto, se iniciaba un lento y complejo proceso de acercamiento para tratar de finalizar con una ruptura que ha marcado la historia del nacionalismo palestino reciente.

Existeix una realitat creixent: cada cop més la tecnologia que utilitzen els mòbils està present a la política. Una bona mostra d’això és l’estudi realitzat pel Pew Research Center, el qual afirmava que el 26% dels americans van utilitzar els seus aparells telefònics per obtenir informació o bé prendre part activament ens els processos electorals que escullen el Congrés i la Casa dels Representants. Tenint en compte la importància d’aquest fenomen, el Centre de la Innovació Tecnològica (Center for Technology Innovation) del think tank nord-americà Brookings Institution proposa un debat públic que es podrà seguir en directe a través del seu webcast. Serà avui mateix entre les 8 del vespre i 2/4 de 10 de la nit (hora catalana). Després del debat, els panelistes respondran les preguntes del públic. Alguns dels temes que es discutiran són els que esmentem a continuació: després de quatre anys de la campanya d’Obama, en la qual va ser revolucionari l’ús dels sms, ha canviat la relació entre la tecnologia del mòbil i el comportament dels votants als Estats Units i a d’altres països?; les aplicacions dels mòbils estan afectant els processos polítics?; la tecnologia del mòbil ha tingut una influència significativa en el periodisme polític?; i, finalment, com s’utilitzen aquestes innovacions tecnològiques a les eleccions que se celebren arreu del món?. Podeu trobar més informació sobre el debat al següent enllaç

La setmana passada la discussió sobre el pacte fiscal es va reobrir a Alemanya. I és que malgrat el sistema d’anivellament intern entre els estats (lands) no s’ha de revisar fins el 2019, Baviera, Baden-Württemberg i Hessen ja amenacen d’apel·lar al Tribunal Constitucional. Volen aconseguir un acord més favorable. Aquests estats, els quals aporten uns 7.300 millons d’euros cada any al fons de compensació, han començat una batalla en contra del sistema actual. Aquesta no és una polèmica nova. Ni a Alemanya, ni a Europa en general, on en els últims anys s’ha qüestionat cada vegada més la solidaritat interregional sense límits fixes. Una cosa és ben clara: a Europa hi ha molta resistència a posar aquests límits. Pels catalans, aquesta resistència a l’igualtat fiscal és una realitat ben evident. Un bon exemple d’això és la sentència del Tribunal Constitucional de juny de l’any 2010 sobre l’Estatut de Catalunya. La resolució de l’alt tribunal “va declarar inconstitucional i, per tant nul, l’apartat 3 de l’article 206. En aquest article es posava límit de la solidaritat en un factor clau: “Sempre que (les comunitats receptores) duguin a terme un esforç fiscal també similar.” Aquesta polèmica tindrà un protagonisme important al si de la Unió Europea durant els propers anys. De moment, tant a Catalunya com a Baviera cada cop hi ha més veus que reclamen un nou sistema econòmic amb major igualtat fiscal. Podeu consultar més informació sobre aquesta notícia aquí: Article publicat a La Vanguardia el 6-2-12 "Baviera es rebel·la contra la solidaritat entre regions i demana un pacte fiscal" Editorial publicat a La Vanguardia el 9-2-12: "Pacte Fiscal en Alemanya"

El proppassat dilluns 30 de gener, l’ONU va publicar un nou informe anomenat Resilient people, resilient planet: a future worth choosing (Persones resilents, planeta resilent: un futur digne de triar). El document afirma que si no es prenen mesures immediates, el món serà insostenible a partir de l’any 2030. L’informe, preparat per un conjunt de 22 personalitats (entre les quals alguns ex cap d’estat i de govern), conclou que el model econòmic actual està “portant-nos inexorablement cap als límits dels recursos naturals i dels sistemes de suport de la vida al planeta”. Dit d’un altra manera, les regles del mercat d’avui en dia no ofereixen gaires incentius per fer inversions sostenibles, i en canvi, aposten per un món que dóna prioritat només al “curt termini”. Per això, l’informe afirma que cal continuar lluitant per a l'eradicació de la pobresa i per a millorar l'equitat en la comunitat mundial (recollits en els Objectius del Mil·leni 2015) perquè malgrat es destaca que la pobresa ha disminuït, la realitat és que la fam augmenta de manera molt preocupant. Entre les 56 recomanacions posades sobre la taula per evitar que el món es converteixi en un lloc insostenible l’any 2030 - quan està previst que hi hagi un creixement de demanda d’aliments d’un 50 %, d’energia d’un 45 % i d’aigua potable d’un 30 % - l’informe advoca sobretot per la creació d’una “nova economia política”. Podeu consultar l’informe i notícies relaciones als enllaços que trobareu a continuació: L’informe: http://www.un.org/gsp/ La notícia al web de l’ONU: http://www.un.org/apps/news/story.asp?NewsID=41077&Cr=sustainable+development&Cr1=

Aquesta setmana el ple del Parlament Europeu ha aprovat una esmena que defensa que “el federalisme fiscal implica una major eficiència econòmica” i que “podria ser un instrument útil per responsabilitzar els governs regionals en la gestió dels impostos”. Tal i com ha informat Vilaweb, l’esmena és una iniciativa conjunta dels eurodiputats catalans, bascos, escocesos i flamencs. Amb aquesta votació l’Eurocambra demana a la Comissió Europea impulsar el concert econòmic en les futures legislacions comunitàries. Podeu consultar l’esmena de CiU, ERC, ICV, PNB, SNP i NVA sobre federalisme fiscal (concert econòmic), aprovada per 516 vots a 113, a l’informe del liberal suec Olle Schmidt anomenat Tax Annual Report (vegeu punt 11). Tax Annual Report http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=REPORT&reference=A7-2012-0014&language=EN El vot de cada diputat el podeu trobar a la pàg. 58 del pdf http://www.europarl.europa.eu/sed/votingResults.do

En un reportatge publicat avui el diari britànic The Guardian planteja si Gal·les pot abandonar el Regne Unit. Per això, pren el pols de la ciutadania gal·lesa sobre la qüestió d’independència. L’article apareix en un moment de gran incertesa per a la ciutadania britànica. No en va, l’anunci de celebració d’un referèndum a Escòcia (probablement l’any 2014) ha fet trontollar alguns dels fonaments de la unió del Regne Unit.

An event organized by the European Liberal Forum (ELF). Supported by the Catalanist and Democrat Foundation -CatDem- and Swedish International Liberal Centre (SILC). Funded by the European Parliament. Barcelona, November 30th, 2011.

Traducció de l’entrevista de Leo Wieland, corresponsal del Frankfurter Allgemeine Zeitung, al president Artur Mas. Fa un any que Artur Mas governa a Catalunya. En una entrevista amb el Frankfurter Allgemeine Zeitung, Mas parla de "desinflar les xifres de desocupació," de les expectatives sobre la primera reunió amb el president Rajoy el dimecres i de la prohibició de les curses de braus.

Los días pasan y la primavera árabe siria parece no encontrar la claridad del desenlace a su agitada situación. En contra de lo que en un inicio pensaba el presidente sirio, Bashar Al Assad, sus tímidas reformas de apertura de hace casi un año no le han asegurado una revolución calmada. A día de hoy, la situación del país dista de encontrar un punto de equilibrio interno y se acentúa cada vez más el aislamiento internacional a su régimen.

Ahir es va celebrar el discurs anual sobre l’Estat de la Unió als Estats Units. Fou l’últim de l’actual mandat del president Barack Obama. No en va, el proper novembre hi haurà eleccions presidencials i el màxim mandatari als EUA s’haurà de sotmetre al vot de la ciutadania. El discurs - com no podia ser d’altra manera- es va centrar clarament en l’economia i els valors. Obama va assenyalar que la igualtat d’oportunitats en la qual ha cregut la classe mitjana nord-americana està desapareixent. I per això, durant el seu discurs va afirmar que la solució a aquest problema és ”aplicar les mateixes regles als de dalt que als de baix". És a dir, que tal com interpreta el diari nord-americà The Washington Post, la qüestió més important de tot el discurs és que la classe benestant haurà de tenir un rol molt més solidari i contundent en la recuperació econòmica dels Estats Units. En definitiva, el que proposa és que les polítiques financeres del futur han d’estar basades en la justícia econòmica. En fi, aquest reclam fou un dels punts fonamentals del discurs així com molt probablement també ho serà del full de ruta que l’equip del president haurà de presentar per a la seva campanya a la reelecció.

Durant els darrers anys nombrosos experts acadèmics han teoritzat sobre les característiques que té el lideratge femení i com contribueix en els diferents contextos socials i polítics. També des de la societat en general hi ha persones que es preocupen per aquest rol de les dones al món. The Council of Women World Leaders (Consell de Dones Líders Mundials) és una xarxa internacional formada per dones presidentes i primeres ministres. Des de fa quinze anys mobilitza les líders d’arreu del món per treballar conjuntament sobre temes que tenen una importància cabdal per a les dones. Enguany celebren el seu 15è aniversari. Per aquest motiu, el think tank nord-americà anomenat Woodrow Wilson International Center for Scholars va entrevistar dues membres del Consell: Mary Robinson (ex Presidenta d’Irlanda ( 1990-1997) i alta comissionada de les Nacions Unides pels drets humans), i Margot Wallström (alta representant per la Nacions Unides contra la violència sexista a les zones mundials amb conflictes). A les entrevistes que us oferim a continuació podreu escoltar les seves opinions sobre la situació actual de les dones que exerceixen lideratge arreu del món i quines són les seves perspectives pel futur. http://www.wilsoncenter.org/article/closing-the-gender-gap-women-leaders-force-mulitplier També us oferim l’enllaç on trobareu més informació sobre el Consell: http://www.wilsoncenter.org/about-the-council

Acaba de publicar-se el The global go to think tanks report. L’informe, que és responsabilitat de la Universitat de les Nacions Unides, va ser presentant a Nova York i Washington el proppassat 18 de gener de 2012. L’informe, que és anual i ja ha arribat a la seva cinquena edició, aborda el rol de les organitzacions públiques i privades que fan recerca i les qualifica tenint en compte la regió on actuen, la seva àrea de recerca i els seus resultats. La recerca està feta a través de la interlocució i enquestes a 1500 acadèmics, periodistes, experts i responsables polítics de les diferents regions avaluades. Podeu consultar l’informe en aquest enllaç.

“La diferència entre un bon i un mal professor dura tota la vida”. Així ho demostra un nou estudi efectuat per economistes de les universitats de Harvard i Colúmbia. L’esmentat informe té molta rellevància perquè el tamany de la seva base de dades és enorme (un milió d’alumnes) i perquè el seguiment de l’alumnat ha estat exhaustiu en el temps: des de quart de primària fins a l’edat adulta.

Dinamarca va assumir la presidència de la Unió Europea l’1 de gener de 2012. Tal com succeeix amb totes les presidències, durarà sis mesos i, per tant, s’allargarà fins a finals de juny. El seu programa de treball es basa en diferents eixos: una Europa responsable; una Europa dinàmica; una Europa verda i una Europa segura.

Diumenge vinent la ciutadania croata votarà un referèndum per decidir si vol entrar a formar part de la Unió Europea. Tanmateix, tal com destaca The New York Times en l’article que trobareu en aquest enllaç. En l’article s’explica que després d’haver esperat deu anys perque arribi aquest dia, actualment molts croats ja no tenen tan clars els beneficis de l’entrada a la Unió Europea. En gran part, aquest brot d’euroescepticisme prové de la crisi del deute que està afectant l’eurozona. No obstant, aquest creixent malestar a Croàcia, els sondejos anuncien que guanyarà el “sí” i que, per tant, Croàcia podria entrar a formar part de la Unió l’1 de juliol de l'any 2013.

Segons declaracions d’Artur Mas, president del Govern català, Catalunya reclamarà enguany un nou acord econòmic amb l’Estat espanyol, el qual hauria de dotar la Generalitat de més autonomia financera i reduir els diners catalans transferits a d’altres territoris més pobres. Traducció de l’entrevista de Victor Mallet, redactor del Financial Times, al president Artur Mas

Demà el socialista alemany Martin Schulz serà elegit nou President del Parlament Europeu. El seu posicionament sobre l’ús del català a l’Eurocambra és una molt bona notícia: per primer cop des de fa temps, es posa sobre la taula la possibilitat de permetre als eurodiputats parlar en el ple en català, encara que no sigui oficial a la UE.

Coincidint amb el final de l’Any Europeu del Voluntariat 2011 i al bell mig d’una discussió generalitzada arreu del món sobre quin és el model de societat que necessitem per sortir de la crisi econòmica mundial, Nacions Unides acaba de publicar el V informe sobre l’estat del voluntariat al món.

Des de fa molt temps, la situació econòmica espanyola i catalana està present a la premsa estrangera. L’inici del 2012 no ha estat una excepció i ha començat amb la publicació de diferents articles en capçaleres internacionals importants, concretament al New York Times i al Financial Times.