La crisi econòmica s’ha convertit en la principal guerra global que el món lliura en l’actualitat. Queda lluny el temps en què el terrorisme fonamentalista islàmic apareixia en el primer lloc de les agendes polítiques, els mitjans de comunicació, internet o les converses col·loquials. Com en tota guerra, les estratègies en joc són diferents i són molts els fronts de les principals batalles. A Europa, per exemple, un d’aquests fronts de batalla consisteix a reduir dràsticament el dèficit de les finances públiques. La Comissió Europea ha decidit fixar per al 2013 un límit de dèficit del 3% del PIB. El dèficit assolit l’any 2011 és de prop del 8%, quan s’esperava que fos d’un 6%, el que implica haver de fer una rebaixa de 5 punts els dos propers anys. Si els ajustaments fets fins ara han impactat amb contundència sobre el conjunt de la societat, això no serà res en comparació de les mesures que s’aplicaran en el proper bienni. Amb més o menys encert, el front de batalla contra el dèficit és realment actiu, amb tota mena de mesures per encarar-lo.

Però encara hi ha un segon front, al qual no sembla que les autoritats governamentals prestin tanta atenció. És el front on es lliura la batalla per la potenciació de la productivitat, l’augment de la competitivitat i la creació d’ocupació. I tanmateix aquestes són les variables cabdals per sortir de la crisi actual. Es poden fer tots els ajustaments que es vulgui, però si no es posen en marxa mesures que potenciïn la creació productiva de riquesa, ens podem trobar que d’aquí dos anys o tres anys el dèficit continuï enfilant-se. Si no es genera el creixement econòmic necessari per reactivar l’economia en el seu conjunt, tot esforç serà en va. Ara per ara, l’estratègia estrella per abordar la recuperació és acordar la tan esperada reforma laboral. Això no obstant, seria un greu error creure que una mesura com aquesta ho resoldrà tot de cop, ja que, en tot cas, és una peça més —per bé que no l’única— que ha d’obrir el camí a l’anhelada reactivació econòmica. Es tracta, certament, de generar demanda, la creació d’empreses i la consegüent revitalització del mercat de treball.