Ni Chacón ni Rubalcaba

Aquest dissabte Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba coincidiran fent campanya per les primàries del PSOE a Catalunya. Primer Rubalcaba, i tot seguit Chacón, explicaran les seves propostes per dirigir el PSOE al quarter general del PSC de Barcelona, al carrer Nicaragua, davant els delegats catalans que participaran en el congrés del socialisme espanyol. És el primer cop que el PSC se situa al mig de la batalla per liderar el PSOE, cosa que és sorprenent en un partit que diu ser independent i es reclama catalanista. Aquesta és una prova més de la desorientació política dels socialistes catalans. Ja es va veure a principis d’aquesta setmana quan Carme Chacón, en el paper de candidata a liderar el PSOE, va carregar contra el pacte fiscal dient que s'hi oposaria amb “dents i ungles” mentre que el mateix dia el PSC es reunia amb CiU per bastir ponts.

Vist des de Catalunya, i a pesar dels esforços del PSC, ni el discurs de Chacón ni el de Pérez Rubalcaba no són acceptables ni positius per al país. La dirigent del PSC cada dia es fa perdonar la catalanitat amb gestos més contundents i histriònics, amb un discurs poc meditat, almenys per servir els interessos dels catalans. Ella es defensarà dient que vetlla pels interessos de “tots” els espanyols, però això ja sabem què vol dir. I Rubalcaba? l'antic Fouché felipista representa a la perfecció l'ànima jacobina del PSOE, a més de desprendre una aroma una mica rància. Rubalcaba ha anunciat sense embuts, a més, que el seu projecte és recuperar una veu única del socialisme espanyol, per competir en igualtat de condicions amb el PP. Carme Chacón no n'està gaire allunyada atès el que predica en aquesta seva laberíntica cursa de les primàries del socialisme espanyol.