El grup parlamentari de CiU va votar ahir a favor de les primeres mesures econòmiques proposades pel Govern de Mariano Rajoy. La decisió de la federació nacionalista va provocar immediatament un reguitzell de comentaris contraris en les xarxes socials, sempre sobreexcitades. Els articulistes i opinadors del món independentista aprofitaran l’ocasió per carregar contra aquesta decisió, en una nova demostració de purisme i del seu habitual menyspreu per la política. És innegable que el govern de Mariano Rajoy no ha fet el mínim gest cap al Govern català. Per començar hauria pogut comprometre’s a pagar els deutes contrets per l’anterior administració i pel que marca l’Estatut. En l’editorial d’ahir també ressaltàvem el fet que el govern central difon al món (però sobretot a la UE) una imatge falsejada de la realitat del dèficit espanyol. Tot això és cert, però també ho és que cal capgirar la tendència a la baixa de l’economia espanyola, que de moment —agradi o no— ens condiciona. El Govern espanyol, a més, ha aconseguit vendre al món que la responsabilitat del dèficit és de les autonomies. I això inclou Catalunya, la viabilitat econòmica de la qual és avui per avui una incògnita.

Així doncs, cal analitzar el vot d’ahir de CiU més enllà dels sentimentalismes. Quan la política es fa des del sentimentalisme, buscant adhesions apassionades o refusos monolítics, o és mala política o bé és que es viu sota una dictadura. La política requereix intel·ligència i versatilitat. És per això que no resulta contradictori que CiU votés en contra de la investidura de Mariano Rajoy, ja que es tractava de deixar clar la distància que separa les dues opcions, i votar ahir a favor de les mesures econòmiques que ha presentat el govern. No hi cap gest polític més dur i més clar que votar en contra d’un candidat a cap de govern. L’oposició de CiU al PP i a Mariano Rajoy ja es va deixar clara aquell dia. D'altra banda, el PP de Catalunya va fer el mateix amb el president Artur Mas. A partir d’aquí comença la política. I per tant, la negociació i el pacte, que és el que cal fer amb els adversaris. En el pla aprovat ahir hi ha mesures que xoquen amb el criteris de CiU i del Govern, com ja va advertir el conseller Mas-Colell, però calia fer un gest per veure si es poden redreçar les coses i, sobretot, si Catalunya recupera el crèdit perdut. Tot allò que condueixi a la reducció del dèficit espanyol és una bona notícia per a l’economia catalana, encara que aprofitant l'avinentesa també s’introdueixin algunes mesures més que discutibles. De vegades cal assumir decisions complicades i saber avaluar les conjuntures. L’actual no ens és gaire favorable.