Primàries republicanes

La política nord-americana, tan allunyada en molts sentits de l’europea però amb la qual comparteix la idea tranversal de democràcia, ofereix en els períodes previs a les eleccions presidencials aspectes força interessants. Almenys observat des de la distància atlàntica. Les eleccions primàries de cada partit són un d’aquests aspectes, ja que reflecteixen abastament la idiosincràsia nord-americana a l’hora d’entendre la política. Quan arriba el moment de disputar el vot presidencial es planteja una batalla sense quarter amb el candidat del partit contrari... de la mateixa manera que no hi ha treva amb el rivals del partit propi a l’hora d’encarar les eleccions primàries que decidiran el futur candidat presidencial. Els diferents aspirants a liderar la cursa electoral per a la presidència no dubten a batre públicament els seus coreligionaris, demòcrates o republicans, amb tota l’artilleria pesada que tenen a mà, especialment mitjançant l’organització de debats televisius. Aquest estil, agradi o no, il·lumina amb llum i taquígrafs cada aspirant. És una manera de fer que no s’assembla gens als versallescos debats públics que es fan per aquests verals.

Mitt Romney, exgovernador de Massachusetts, mormó, multimilionari i fins no fa gaire clar favorit entre els candidats republicans, ha estat atacat pels seus correligionaris per una suposada actitud tèbia amb l’administració Obama i, sobretot, per les seves tribulacions tributàries. Amb una fortuna personal estimada entre 190 i 250 milions de dòlars, ha estat obligat a fer públiques les seves dades fiscals del 2010, amb les quals s’ha comprovat que la seva taxa impositiva no superava el 15,4% mentre que la d’Obama era del 26,3%, la del seu oponent Gringrich el 31% i la de la majoria d’assalariats del país de més del 30%. Romney s’ha defensat amb l’argument que “Liquido els impostos que em requereixen, ni un dolar més”. Per la seva banda, Newt Gringrich, exspeaker de la Cambra de Representants i una altre candidat republicà, ha estat acusat de tràfic d’influències per la seva condició de consultor de grans corporacions hipotecàries, d’afavorir foscos interessos lobístics, de practicar una política erràtica i imprevisible i de d’haver viscut una aventura extramatrimonial amb qui és la seva dona actual. Amb relació a aquesta darrera acusació, Gringrich s’ha defensat manifestant que “Utilitzar una exesposa i convertir-la en tema de campanya dos dies abans de les primàries és gairebé el més menyspreable que em puc imaginar”. Fins el moment, doncs, Rick Santorum, el tercer republicà en discòrdia, ha guanyat el caucus d’Iowa; Mitt Romney les primàries de Nova Hampshire i Newt Gringrich les de Carolina Sud. Els republicans que volen fer fora Obama estan encara ara força dividits. Potser avui, a Florida, comenci a dibuixar-se qui s’apropiarà finalment de l’ànima republicana per encarar amb èxit les eleccions del 6 de novembre que ve. Entretant, l’espectacle continua.