El president Artur Mas s’ha compromès aquesta setmana a començar a saldar el deute que la Generalitat té amb els ajuntaments. La xifra estimada pel Govern és de 753 milions d’euros i es podran començar a abonar si l’estat concreta la proposta que es va anunciar al Consell de Política Fiscal i Financera de facilitar crèdits ICO a les comunitats autònomes perquè puguin fer front als pagaments endarrerits. L’anunci que el govern espanyol busca fórmules per alleugerir les tensions de tresoreria de les autonomies va acompanyat de la notícia que els primers pressupostos de Mariano Rajoy contemplaran la liquidació dels 759 milions d’euros establerts per la la disposició addicional tercera de l’Estatut corresponents a l’exercici del 2008.

A l’espera de conèixer les concrecions de tot plegat —i malgrat els estirabots centralistes als que ens té acostumats Madrid governi qui governi—, cal valorar l’aparent bona actitud de l’estat perquè les comunitats autònomes puguin fer front a polítiques de reconducció del dèficit públic de la forma menys dramàtica possible. Si el govern socialista de Rodríguez Zapatero hagués implementat iniciatives d’aquesta mena mig any enrere, la situació d’ajuntaments, proveïdors i treballadors de la Generalitat no hauria arribat als extrems actuals. Tothom sap que aquesta no és cap solució estructural i que l’única resposta definitiva serà acordar un pacte fiscal entre Catalunya i Espanya que faci justícia. Però entretant, les mesures dels ministres De Guindos i Montoro són més que benvingudes.